Postcomentari al post Poètica (Gabriel Ferrater) de Raquel Casas.

Postcomentari

Blog :  Llengua de gat

Post :  Poètica.   2 d’octubre de 2012

Autora: Raquel Casas Agustí

Autora: Raquel Casas Agustí.

..
En aquell post, la Raquel Casas cita en Gabriel Ferrater  sense comentar-lo , però exclamant:  “Exacte. Així de clar ho va dir en Gabriel Ferrater. ”  (Raquel Casas)

“Entenc la poesia com la descripció, passant de moment en moment, de la vida moral d’un home ordinari, com ho sóc jo.
(…)
Ara veig que és del tot legítim de distingir el fons de la forma d’un poema, i no sé per què m’he d’obligar a confondre un viatge per l’infern amb el patró estròfic de la terza rima. Penso que és el fons que fa el poema, i que, com venia a dir Goethe, les qüestions d’estil només amoïnen les senyoretes aficionades. D’estil n’hem de tenir poc: hem de realitzar només el que la nostra educació ens ha donat i que és doncs impersonal, i ens hem de guardar de fer jocs amb el sentit dels mots de la tribu. Ben poca cosa és un poeta si no és capaç de redactar sense angoixes, pas a pas i en qualsevol moment, amb una assegurada eficàcia estilística, qualsevol motiu que hagi arribat a concebre amb claredat. Òptimament, tot poema hauria d’ésser clar, sensat, lúcid i apassionat, és a dir en una paraula, divertit.” (…)
(Gabriel Ferrater. Poètica. Pròleg de  Da nuces pueris, de 1960)
A  mi se’m va acudir deixar-li un comentari al seu post, que és el que reprodueixo aquí:

Hola Raquel, 
Ja vaig llegir aquest post teu subratllant el que havia dit en Gabriel Ferrater. Però el vaig llegir sense dir-hi res. Avui, veient que aquest cop el teu sorteig no m’ha tocat… m’he passejat una mica pel teu blog i m’he tornat a aturar aquí. M’han entrat ganes de dir que gràcies per aportar aquesta citació tan especial.

Subscric tot el que diu en Gabriel excepte la darrera paraula. Allà on ell diu “divertit ” jo hi posaria, hi poso… la paraula “interessant i emotiu” donant per suposat que, com ell proclama, també és entenedor (clar), intel·ligent (sensat i lúcid) i apassionaNt (perquè és appassionat). 

Cuida’t i escriu molts poemes! 
Sani

Per afegir-hi alguna cosa, hi afegiria un altre paràgraf de la Poètica de Ferrater que crec que és força expressiu i preceptiu, en la línia del que citava la Raquel

 

(…)
“Quan escric una poesia, l’única cosa que m’ocupa i em costa és de definir la meva actitud moral, o sigui la distància que hi ha entre el sentiment que la poesia exposa i el que en podríem dir el centre de la meva imaginació. Un dels motius que ens fan escriure poesies és el desig de veure fins on podem aixecar l’energia emotiva del nostre llenguatge, i això ens du a escollir temes insidiosos, molt aptes
a subornar-nos i a obtenir de nosaltres un excés de participació. Però no hi hem de consentir, i l’obligació primera del poeta davant d’un tema, és de posar-lo al seu lloc, sense contemplacions.” (…)
(Gabriel Ferrater. Poètica. Pròleg de  Da nuces pueris, de 1960)

….

Ara bé, llegit tot això. a mi el que em sorprèn és que es qüestioni tan poc el significat concret d’algunes frases grandiloqüents.  Pregunto si algú va preguntar mai al Gabriel
què volia dir  exactament allò de “posar-lo [el poema] al seu lloc” ?
Quin lloc?  Ens hauria ajudat molt a tots que hagués fet aquest aclariment.

Per trobar-li una cosa positiva a aquesta boutade-collonada,  podem pensar que ens va donar llibertat total per posar el poema allà ons ens roti.

També em  quedo amb les ganes d’aplicar la  “graella”  de  condicions que, segons ell, hauria de tenir qualsevol poema… a  tots els seus poemes, un per un, i veure què dóna l’experiment.
Si algú ja ho ha fet, us agrairé que m’indiqueu QUI i ON. I gràcies per endavant.

He buscar i no he trobat  el comentirai o post o mel on vaig explicar a algú que no recordo  COM  construia jo un poema, QUINES eren les meves tactiquetes poètiques per poder  construir un text que, en donar-lo per acbat, en pogués dir poema.  CVom que no ho trobo enlloc ja veig que em tocarà tornar-ho a redactar.  No pas pel seu  interès, que com podem imaginar serà més que relatiu i poca cosa, sinó perquè jo necessito dir-ho com ho deia Ferrater, amb un to definitiu, com si fos paraula de Déu. Jo ho diré amb la boca petita, ja ho prometo des d’ara. Però ho diré. Tinc ganes de veure com ho sabré dir. Si em sabré explicar prou. Quan ho tingui acabat posaré aquí a sota un enllaç. Queda dit.

.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *  * * * * *

Enllaços

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *  * * * * *

One thought on “Postcomentari al post Poètica (Gabriel Ferrater) de Raquel Casas.

  1. Posar el poema al seu lloc volia dir trobar el to, el ritme, les imatges, el context, l’ocasió, els lectors, necessaris. En Gabriel Ferrater era, com Valéry, un ferotge enemic de la facilitat que desprecia la forma, creient que això allibera el fons. Per jugar bé a tenis, t’has d’entrenar moltes hores; per fer poemes que valguin la pena, també. L’art, deia Valéry, és un 5% d’inspiració i un 95% de transpiració. De vegades, com sabien els fundadors de l’Oulipo, les “contraintes” més dures, donen pas a obres sublims. El “Cementiri marí” nasqué del ritme decasíl·lab, i Perec, no diguem…

Els comentaris estan tancats.