Espionatge polític. Método 3 ha mort. Però continua funcionant -com sempre- el Mètode X: control total.

Josep Cuní, a  8aldia TV,  va dedicar al tema de l’espionatge polític una part del programa del passat divendres 15 de febrer de 2013.  Un programa amb continguts realment interessants,

Aquí el video del programa (http://bcove.me/mqdbwgks)

* * * * * * * * * * * *

Entre els molts punts a retenir sobre tot  el que allà es va dir, n’hi ha dos que són per a mi particularment importants i que caldrà tenir ben en compte.

1. El Sr. Duran, director de “La tenda de l’espia, assegura que actualment la tecnologia permet espiar a mil quilòmetres de distància.  Un aparell del tamany d’una memòria USB de “darrera” generació, és a dir, equipat amb tecnologia GPS, permet emetre l’àudio que està enregistrant a una distància de 200, 500 o 1000 quilòmetres de distància…

Se li va escapar que és possible “això i molt més” . Imagino que es referia al fet que aquell petit enginy també pot ser una bomba  que es pot fer  explotar a distància des de 200, 500 o 1000 quilòmetres de distància… Però aquest ja és un altre tema… encara més delicat i sensible, que ni en Cuní no s’atrevirà a tocar si no li demanen expressament que ho faci. Tema tabú?

2, El segon punt d’interès és assabentar-nos del que diu la legislació actual  —a punt de ser canviada amb urgència pel govern de majoria absoluta del Partit “Popular”— sobre el tema de les escoltes: resulta que la conversa mantinguda entre dues persones es pot gravar per part d’una de les parts —sense que l’altra part ho sàpiga— i això no constituteix cap delicte.

És il·legal i delictiu que una tercera persona  gravi laq conversa de dues persones.
No es va informar sobre quina és la pena que comporta a quest tipus de delicte. Ni què cal imaginar que passa quan aquesta activitat delictiva —que és en part l’ofici  de moltes empreses de detectius— es realitza de manera reincident i “normalitzada”,  es perpetua en el temps, i acaba creant un mercat de dossiers sensibles  (fins a 500?  o fins a  50.000? ) que poden ser utilitzats amb finalitats espúries.
A les policies d’allà i d’aquí se’ls ha girat molta molta feina. 

* * * * * * * * * * * *

Pilar Rahola, la molt “astuta” parla de l’afer com si fos un cas de corrupció dels anys vint a Chicago, quan ellaq bé sap que el que cal cal és comparar-ho amb les activitats de la STASI  a l’Alemnaya “Democràtica”  dels anys de la guerra freda i fins a la caiguda del Mur, la caiguda del règim comunista i unificació de les dues Alemanyes.

I és que tothom hauria de saber que des de fa molts anys tots el ciutadans vivim permanentment espiats per diversos sistemes de control de les comunicacions
i de les transaccions comercials i del control de de dades personals: El programa Echelon. 

Els escarafalls que es fan ara com si tot això fos novetat, són deguts a la versió més “anacleto agente secreo”,   més patètica i  més còmica del món de l’espionatge i del control de la població a escala planetària, que és una cosa molt i molt seriosa.

Com en tot, sempre hi ha categories: i una cosa és ser un pobre ciutadà  “Senyot Pepet o “Senyora Maria” entre molts milions més  i una altra cosa ben diferent es ser un personatge tan  grotesc i perillós com Luis Bárcenas o com Diego Torres, que amb les seves actuacions poden fer -i de fet fan-  trontollar les estructures d’un estat democràtic.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Revista de premsa. Citem. Francesc Homs.

Poc a afegir a les citacions textuals, extretes de la premsa. Potser, només, que no anirem bé fins que no es cinviï la llei  i s’estableixi que ni els delictes ni esl crims NO PRESCRIUEN.  Això podria ajudar  a canviar l’ètica en la vida pública d’Europa i arreu del món.  Cal verbalitzar les utopies perquè algun dia ho deixin de ser i esdevinguin realitats.

 

“La asfixia política es prevaricación”

El portavoz en funciones del Govern, Francesc Homs, advirtió ayer en ‘RAC1’ que si el ministro de Hacienda, Cristóbal Montoro,
“amenaza con cerrar la puerta del Fondo de Liquidez Autonómico a la Generalitat con finalidades políticas, si utiliza estos recursos
como amenaza porque no le gustan determinadas ideas políticassería prevaricación y actuaremos”.

LA VANGUARDIA.COM.  Política | 21/12/2012

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

 

 

VULL QUE ES CREI UNA LLEI QUE DECLARI
IMPRESCRIPTIBLES ELS DELICTES  I ELS CRIMS

 

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Reflexions postelectorals. Conclusions provisionals.

  • Llista de  dades semi-objectives.

               Dades de la Vanguardia

Foto @ La Vanguardia.com

Foto @ La Vanguardia.com

Reconec que en voler fer un balanç dels resultats gairebé tres setmanes després de les eleccions se’m fa una mica difícil. Pateixo d’una barreja de mandra i de “no cal”.  Però a la vegada, penso que hauria de ser sempre així, en fred i amb un mínim de perspectiva.  Pero sense caure tampoc amb la visió del saberut a qui li és fàcil veure les coses a pilota passada… No es tracta de reflexionar una mica… valgui el poc que valgui.

A la llista de les dades semi-objectives s’hi ha de posar la devallada de CiU, la garrotada al PSCPSOE ,  i les pujades significatives d’ERC, Ciutadans i les CUP.

Dit això, sabem que en totes les eleccions, siguin de la naturalesa que siguin, perdre, allò que es diu perdre, no perd mai ningú.  La retòrica de les llengues està al servei justament de la manipulació de  la Veritat per transformar-la en “veritats” particulars o mitges veritats que són pures enganyifes.

CiU s’ha endut segurament una gran sorpresa, desagradable per més senyes, perquè les enquestes no els ho devien aclarir prou … Hi ha sempre tant de vot  indecís!  Hi ha sempre tant poca gent que vota!  Dos factors que  van dsitorsionar les dades que tenien sobr eels resultats…
Crec que és bo que s’adonin que  als catalans no els agrada posar tots els ous al matexi paner. Aquest cop  Artur Mas els ho demanava i ja s’ha vist que han contestat.  Volem un líder valent i honrat, sí, però volem una política social  contrària  a la que  ha aplicat fins ara , una política de retallades que fins i tot anava per davant del que imposava el govern central !
Faran bé de posar ordre en la distorsio contra natura que tenen amb el líder actual d’Unió, en Duran-Lleida, el “quintacolumnista”.

El PSCPSOE està content – diuen que diuen- perquè la devallada no ha acabat sent tan gran com pronosticaven les enquestes… que els enviaven a la quarta posició o al grup mixt.
Qui no es conforma es doncs perquè no vol.  No dimeiteix ningú.  Tots diuen que estudiaran els resultats i aprendran dels errors que es detectin…. si se’n detecten, que això encara està per veure.
Vaig dir-li a un  jove que és partidari de la Laia Bonet, que amb els resultats obtinguts, ella  es quedava fora del Parlament. Ell em va dir que sí, però que segurament entraria perquè hi hauria alguna dimissió.  Santa innocència!   ¿Qui dimiteix , qui renuncia a la moma del càrrec i el  supersou de parlamentari en temps de crisi severa?

El PP  no perd mai. Ho tinc dit  i repetit vàries vegades. Sempre guanyen.  El que potser  passa és que deixen de tenir més poder del que ja tenien, de manipular més del que manipulaven i d’embutxacar-se més del que ja se’mbutxacaven… A sobre, amb menys vots que a les passades eleccions, guanyen un escó.  Els surt rodó.  I a sobre, encara que no ho diuen  ni ho confessaran mai en veu alta, el fet que els seus amics de Ciutadans hagin  triplicat el nombre de diputats és una mena de victòria pròpia… totes ponen al seu favor!

Ciutadans guanya un gran nombre de vots i aconsegueix 9 diputats. Es visualitza doncs en vots i en escons  que hi ha un part dels catalans que es posicionen contra la independència i a favor del espanyolisme.  Està bé que hagin votat  Ciutadans i no PP perquè a la vista de les polítiques antisocials dutes a terme perl PP espanyol (el PP català aplaudeix sempre i sense matisos tot el que fan els del govern central)  hom es pregunta el grau de  masoquisme dels espanyols i dels catalanoespanyols en relació amb un govern de majoria absoluta  obtinguda a base de mentides vergonyants i cíniques en tots els fronts.  El President Rajoy ha incomplert totes les promeses electorals i postelectorals, pero té la barra i el cinisme  de fer veure que això no és important, que mentir forma part de la definició de la política.

Les CUP  emergeixen i passen de la política municipal al la política parlamentària del país. Caldrà veure com adapten la radicalitat a la realitat de les grans xifres, dels pactes de partits, de l’univers grisós de l’alta políitica, on menys encara que en la política municipal tot no és blanc o negre del tot…
Els media oficials i els programes de tertúlies  volien amagar  — i de fet van amagar tant com van poder– la força d’aquesta formació política, però la manipulació mediàtica que s’havia imposat no ha servit per a res.  Tres escons és un gran resultat. Veurem com  administren aquest gran èxit.

Les enquestes han demostrat que es poden equivocar MOLT. No fa gaire també es van equivocar amb els resultats de les eleccions als EEUU.  Objectivament això és  una gran notícia per als ciutadans lliures i ho seguirà sent mentre les enquestes es seguixin equivocant. Evitarem així que ens imposin més manipulació de la que ja exerceixen en els mitjans de comunicació.
Per això, perquè les enquestes es segueixin equivocant, com mé smillor,  cal  aplicar  sempre i en toto lloc  l’actitut de   DESENQUESTAR   tal com la proposava fa anys un amic poeta Víctor Sunyol, en el marc del seu  Manual d’Autodefensa, que va ser publicat  en lliuraments setmanals pel setmanari  El Nou 9  de  Vic,  allà pels anys 90.
..

  • Lista  de problemes previsibles

Com podeu imaginar, la meva és una anàlisi de comentarista de cafè. Si fos capaç d’afinar gaire, equivaldria a tenir dots de vident i no en tinc gens ni mica.  Però no cal ser molt espabilat per deduir de la situació actual que:

  1. Convergència tindrà molts problemes i grossos amb Unió.  Com a mínim mentre Unió segueixi encapçalada per un “quintacolumnista” com Duran-Lleida. No sóc jo qui ho diu sinó l’alcalde de Vic, en Josep Ma. Vila d’Abadal:  Ho deia aquí … i…. ho va dir d’una altra  manera després de les eleccions aquí.
  2. Convergència i Unió tindran problemes amb els seus socis més propers. Que fins que no es demostri una altra cosa, seran els socis d’Esquerra Republicana de Ctalunta ERC.  Funcionarna com un bipertitde facto, tot i que en Junqueras, gat intel·ligent, sabent que de l’acord en sortirà, com a mínim ben SOCARRIMAT, no es vol cremar  més de pressa del que toca cremar-se.  Pronostico llargues i tenses reunions per posar-se d’acords en tots i cada un dels temes. I d etemes n’hi ha una munió infinita.
  3. Les CUP tindran probles d’encaix en el món dels partits tradicionals, que se’ls miraran sempre des de la distància, com a gent que cal defugir per por de ser tractats de còmplices dels radicals. Dit això, crec que els discurs de les CUP apaortarà aire fresc  i  oxígen de primera qualitat a una política tradicional que tufa en molts aspectes, la corrupció  que s’arrossega des dels Ajuntaments fins als partits des de l’era Pujol a l’era Mas, passant per la dels dos Tripartits.
  4. Cap problema ni pel PP ni per Ciutadans, que com sempre, i més xulos que un quatre… seguiran fent la seva: espanyolisme , anticatalanisme… Més cínics que mai, tan autosafisfets com sempre.

.Com p.

  • Llista de  necessitats/lleis urgents que  caldria crear o modificar sensiblement
  1. Sabem que els principals problemes del país tenen difícil solució per no dir que NO TENEN SOLUCIÓ. Per tant, el que cal és veure quines mesures pal·liatives es poden prendre per fer-ho mensy greu i una mica més suportable.  Dubto que Catalunya sigui capaç d’inventar aquesta cura pal·liativa, però caldrà veure què són capaços de proposar i implementar ni que sigui a escala molt petita, i només en determinats nivells del món del treball.
  2. Mai no és bon moment per parlar seriosament de la reforma de la llei electoral. Mai no toca posar-se a  proposar  una modificació de la democràcia interna dels partits  que  porti a  presentar llistes obertes. No ho fan mai els partits quan estan en minoria per manca de força  i no ho fan les majories perquè ja els va bé i al seu favor l’statu quo. No hi ha cap partit que ho inclogui en el seu programa electoral i  no es veu ni a l’horitzó qui serà el primer que,  en implementar-ho, obligarà als demés a implementar-ho també  per evitar de fer el ridícul i quedar-se  fora de la foto tan bon punt hi torni a haver eleccions. Qui serà?  Ni el PP ni CiU bi El PSCPSOE.
  3. Cal total transparència i molta informació  — més informació i menys  futbol — sobre la llista de retallades  que haurà de fer el Govern per estalviar els 4.000 euros que ha de retallar.  Cal discutir  i demostrar que les retallades  , allà on les vulguin aplicar, són realment  l’últim recurs.
    Fa esfereïr de  veure com el govern d’Artur Mas s’ha atrevit a retallar  els pressupostos socials per a les persones discapacitades  mentre  mentén  vigent  — contra tota lògica i contra tota ètica elemental —   l’impost de susccesió sobre les grans fortunes…  Mai tant de cinisme d’uns pocs fa fer tant de mal a gent tan feble… Això és delictiu, Artur Mas!
  4. Caldrà no confondre discreció amb  silenci mediàtic en relació amb els acords que prengui el Govern amb els uns i amb els altres. Poc secret i més transparència!
  5. Cal que els intel·lectuals del país siguin capaços d’afegir  SEMPRE  a les seves anàlisis polítiques, PROPOSTES CONCRETES,  per parcials ue siguin. Cal fer una selecció i eliminar de les tertúlies els analistes NEFASTOS , de tertúlia de cafè,  per posar-hi els ANALISTES CREATIUS, la majoria dels quals encar aestan per descobrir.  Serà un gran pas endavant pel país.

….

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Sun Tzu. L’art de la guerra

Els atzars de la navegació em porten a topar-me per enèsima vegada amb  Sun Tzu. Aquest  cop el que he trobat és un video a YouTube  titulat  L’Art de la Guerra. Sun Tzu. Un documental educatiu de la cadena History Channel, molt ben realitzat  que paga la pena mirar-lo sencer en l’original en anglès. Es pot tiar l’opció  dels subtítols, però la traducció és sovint dsesaconsellable per patètica. Hi ha diverses versions curtes,  i d’altres, presentades per capítols.

Compara els preceptes estratègics de Sun Tzu amb el desenvolupament d’algunes de les grans batalles de la Història. I ara ue estem en època de batalles polítiques, torna a ser hora de veure què s’ha de fer i què no.  L’única cosa que ens pot salvar de la maledicció de Murphy és potser la saviesa de Sun Tzu. Compte doncs a no equivocar-nos massa en les nostres estratègies.

 

Tractat :  L’art de la guerra

Sun Tzu. The Art of War.

Què ha de fer la Wu per aconseguir que  la Chu no la segueixi maltractant i per poder tornar a ser rica i plena?
Què ha de fer la Chu per convèncer  i no pas vèncer la pobra bruta i dissortada Wu?

Diuen que tot està explicat fil per randa als tretze capítols del tractat  de Sun Tzu.  Però jo estic convençut que a finals del 2012  és molt probable que al tractat li falten uns quants afegitons o annexes que tinguin en compte  el context actual, del segle XXI. Com a mínim, dos aspectes importants:

  • Un sobre les noves “armes” de  construcció i destrucció massiva: Internet i els media.
  • Un altre sobre la nova diplomàcia global. Europa i els Estats Units, però també  Rússia, Xina, Índia i Japó i Brasil…

Com acostumo a fer, ho deixo obert el tema per poder-lo seguir ampliant, però el deixo també obert a tothom que hi vulgui dir la seva. Us atreviu a parlar-nos una mica de les vostres estratègies secretes? ;-9

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

El poder d’un sol home [“Sense por”].

Guardava a casa un vell exemplar del National Geographic. A dins hi vaig trobar aquesta foto que a la revista ocupa la doble pàgina 112 i 113. A dalt a l’esquerra  hi ha aquest escrit:

The power of one. An unarmed protester confronts
tanks near Tiananmen Square. In June 1989 idealism
challenged military might—and this time, lost.
Charlie Cole. Sipa Press  © National Geographic

The power of one. National Geographic.

..

Els comentaris, -my friends- els hi haureu de posar vosaltres, si en teniu cap.

******************************************

Enllaços

..

******************************************

Mantenir viu el blog. 24/30. Donar un bon consell als amics lectors.

Mantenir viu el blog. 24/30. Atrevir-se a donar un bon consell als amics i lectors.

 

Entre els molts temes que podem triar per escriure el nostre post n’hi ha un que consisteix a donar generosament un bon consell als lectors del nostre blog.

Malgrat tot un corrent contrari a la idea de donar consells, crec que es pot fer una excepció de tant en tant i atrevir-nos  a comunicar allò que per a nosaltres hagi estat una experiència positiva i útil.

Sí,  donar consells està sovint mal vist:

Tu, cuida’t de tu, que ja tens prou feina, i deixa en pau els altres”…

I de vegades cal justificar-se per tant d’atreviment:

“Consejos vendo, que para mi no tengo”  o    “Tu fes el que dic, no facis el que jo faig”
No sempre tenim la possibilitat de comunicar a d’altres persones allò que creiem que pot ajudar a millorar alguna situació. El blog pot ser doncs una bona eina per amplificar un bon consell.

“No calleu les vostres queixes. Expresseu-les a Twitter o a Facebook o, si en teniu, al vostre blog, i envieu-ho per correu urbi et orbi”. 

“Passeu-vos a Jazztel !,  Moviestar ens roba”. 

“Assistiu al proper  Ple municipal del vostre poble o ciutat”.

”Al matí, preneu un suc de llimona !”

“Viviu una emoció forta un cop cada mig any: Llegiu  la retòrica enverinada del diari  “La Razón”.     (Ep, malalts de cor, absteniu-vos-en!)

Segur que sabeu com estalviar, com fer salut, com evitar una sorpresa desagradable, com comprar millor, on trobar un estri molt útil, …

No us ho guardeu només per vosaltres. En temps de crisi, la solidaritat també consisteix a compartir les bones idees i els bons consells.

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

 

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

 

 

Postcomentari al post “L´única sortida” del blog Entrellum.

*Postcomentari.

El meu comentari al blog de Toni Ibáñez:  Entrellum” .  Post:  L’ única sortida   (24.8.2012)

Hola Toni,

Ahir vaig provar de deixar-te un comentari però pel que sembla no va passar perquè vaig oblidar els números del codi que demana el verificador.  Hi torno.

Dues o tres cosetes.

1. Deia que de seguida et vaig identificar a la foto, tal com demanaves,  allà just sota l’arbre, i em va semblar endevinar que hi estàs amb la teva companya.

2. Deia tembé, -seguint la idea de l’Enric Juliana fa uns dies, en una entrevista al Matí digital –  que en bona part, la possibilitat d’aconseguir que Catalunya obtingui la Independència depèn de la conjuntura sociopolíítica i econòmica internacional… i no del nombre de persones que es manifestin a la Plaça de Catalunya l’11S.

Hauria d’anar bé a França i a Alemanya i no tocar gaire allò que no sona a l’Obama o al president americà de torn… justament perquè els EEUU  tenen permanentment un munt de focs encesos i no controlats arreu del món. Però també cal saber què en pensen els xinesos que ja comencen a manar tant o més que els americans. I potser encara falta saber tsmbé què diu el Vaticà, que com sabem té influències demoníaques arreu, tot i que al Vaticà sempre li va bé tot.

Segons Juliana, hi hauria alguna possibilitat, i encara, si al cap d’avall la cosa petés i Espanya hagués d’acabar sortint de l’euro i tornar a la pesseta o  a la PPeta!

Ara bé, justament avui he llegit  (escrit per Màrius Carol) que els de  Newsweek  [portada de la revista el 14 de juny 2012] ja donen per fet el final d’Europa i l’euro… Horrible profecia:

 http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20120617/54311685430/marius-carol-el-redactor-de-necrologiques.html#ixzz24fbBPLmk

“La premsa dels Estats Units comença a donar per mort l’euro. I fins i tot la UE. Newsweek, per exemple, dedica la seva portada a la moneda única i l’acompanya de les paraules “kaput, finit, fini, the end” i un destacat en el qual es llegeix: “Europa no té anys, potser li queden només dies”. The New York Times va ser el primer en advertir que la pròxima víctima de la crisi serà Espanya per la mala gestió de Merkel i el BCE, la qual cosa podria abocar Europa al fracàs, i sembla que l’advertència no era tan desassenyada. (…)”
Màrius  Carol. La Vanguardia.com

 

3. Manifestem-nos? Manifestem-nos!  Està bé que arreu del món vegin que Catalunya està sotmesa a Espanya per la força, i que no en forma part per voluntat pròpia. Que sentint-se  maltractada per Espanya, Catalunya exigeix o la reparació immediata o el divorci. Però com et deia més amunt, la solució és complexa i difícil.
No entenc que Mariano Rajoy i el seu govern  no facin el més mínim gest amistós i diguin que ens estimen “encara que sigui mentida” !

Jo deia que dubto que sigui per demà passat.  Potser ho veuran els teus néts, Toni, pren-t’ho amb calma.  Potser pel 2114?  Abans s’ha d’independitzar Escòcia del Regne Unit i veure com els va.
O  el Quebec del Canadà… Com sabem el País basc ja és econòmicament independent des de fa temps i la veritat és que els va força bé.

Per això el “pacte fiscal” fóra una bona solució de transició.  Rauxa, la justa, o tanta com calgui.  Però de Seny, sempre una mica més! 

Parlaves de por: sí, crec que en la situació actual n’hi ha per tenir por, Toni.  Qui ha de pagar les pensions als pensionistes?  Qui ha de pagar l’immens -quasi infinit-  deute que han acumulat els governs de CIU i Tripartit ? Qui resolt els infinits afers de corrupció que han tacat Catalunya els darrers anys?

4. Crec que hauríem de pressionar Angela Merkel perquè pressioni Mariano Rajoy perquè deixi d’extorquir -com dius tu- Catalunya al nivell que ho està fent.  Perquè ara no és que ens apretin, és que ens tenen lligats de mans  i no ens donen ni aigua.  I , a sobre, diuen que ara no toca parlar-ne !    És cinisme i és delicte !

Entre els deures que li posa l’ Angela  ( o la Troika)  cada trimestre hi hauria d’incloure “tractar millor Catalunya”  amb exercicis concrets a implementar… No és inversemblant.

Això em fa pensar que tu ben bé podries escriure una carta oberta a Herr Merkel  (mira al meu blog, el post  que vaig escriure fa pocs dies : Carta oberta a algú  http://wp.me/p1TL0-GQ ) demanant-li que fes alguna cosa en aquest sentit i preguntant-li de passada, com ho veu ella això de  la putada permanent que Espanya gasta a Catalunya …  que ens aniria bé que fes de  cosina de Zumosol.

Això sí, cal tenir ben present  que Europa,  que tant ens ha ajudat econòmicament durant aquests darrers anys,  políticament sempre ens ha traït en els grans moments històrics… Per tant , ja sé que no cal confiar-hi massa… però l’esperança és el darrer que  s’ha de perdre, diuen, oi? Tu mateix !

Retocat i polit tot el que et volia enviar i potser no vas rebre, acabo dient el que et deia:  Cuida’t i fes bondat, si pots.

SGR