2012 in review…

The WordPress.com stats prepared a 2012 annual report for this blog.  Amazing isn’t it?

A més, es dona la casualitat que aquest post, que ha generat automàticament el servidor WordPress coïncideix amb el post número 250.
Als visitants i als amics lectors i comentaristes… us he de dir  “Sincerament, gràcies per la vostra participació”.

___________________________

Here’s an excerpt:

600 people reached the top of Mt. Everest in 2012. This blog got about 8.100 views in 2012. If every person who reached the top of Mt. Everest viewed this blog, it would have taken 14 years to get that many views.

Click here to see the complete report.

Mantenir viu el blog. Estadístiques del blog a 28 de desembre de 2012.

Tal com proposàvem no fa gaire en aquest blog, ser capaços d’implementar alguna de les 30 (30!)  estratègies escriptòriques que vam imaginar i detallar degudament ens permetria no deixar passar dia sense  post.  Però se n’ha de ser capaç de tenir la condícia de la regularitat i la petita força de voluntat que això exigeix.

És veritat que com que res ni nungú no ens apreta per fer-ho, tampoc no és greu que hi hagi una certa irregularitat. Per això hi ha hi sempre hi haura blogs de primera i blogs de segona o tercera.

Però avui he clicat les  estadísitques del blog i he vist  que  amb només 14 visites, el “mapa mundi”  quedava mig ple.  I he pensat que l’estratègia escriptòrica nº 4 , que proposava això justament:  donar compte de les estadístiques del blog, comparant-les potser amb les estadístiques que vam publicar per darrera vegada.

La captura de pantalla obtinguda és aquesta:

Estadístiques del blog a data de 28.12.2012. No és broma!

Estadístiques del blog a data de 28.12.2012. No és broma!

No n’hi ha per fer volar coloms. Que hem de ser realistes? Som realistes!  Estem molt i molt avall en el ranquing de la catosfera, però ho assumim amb esportivitat i bon humor, i amb propòsit de millora sempre que sigui possible.  I pronunciem una frase d’aquelles que si no haguessin estat ja pronunciades, caldria inventar:   “Menys dóna un còdol”
Així que qui no es conforma és perquè no vol.

***************************************

Recordatori. 30 estratègies escriptòriques per mantenir viu el blog.

30 estratègies escriptòriques per mantenir viu el blog

Enllaços

* * * * * * * * ** * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Adreces d’història, idees, ètica, sociopolítica.

Idees, Ètica, Sociopolítica, Història.

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Continua llegint

Mantenir viu el blog. 22/30. Fer una proposta de canvi per millorar …

Mantenir viu el blog. 22/30. Fer una proposta de canvi sobre una situació preexistent. Tot es pot inventar o reinventar per millorar la vida quotidiana.

..

Vull suposar que s’entén perfectament que proposem de millorar alguna situació d’aquelles que, tot vivint la vida diària, veiem que no funcionen prou bé i que s’haurien de canviar per millorar la vida dels ciutadans.

L’actual situació econòmica a Catalunya dóna per fer una bona llista de canvis urgents que cal fer en molts aspectes de la vida pública.
Es tracta de fer una proposta cada cop, (potser dues, com a molt) …  intentant que arribi als responsables que ho puguin implementar i veure si és realment una bona idea o no.

* Proposo aconseguir un immens estalvi energètic regulant seriosament  i equilibrada l’electricitat que s’utilitza  en la il·luminació de trams d’autopista i de diverses zones dels municipis del país.

El malbaratament que intueixo és de nivells milionaris, i per tant, estafes delictives.
No entenc les necessitats de les grans companyies elèctriques, que són com a pous sense fons, com a monstres que necessiten cada any la seva racció de milions de verges en forma de milions d’euros de beneficis per pal·liar invariablement dèficits difícils d’entendre.

M’agradaria veure com tots i cada un dels Ajuntaments de Catalunya fan públiques les dades del consum de llum de l’exercici passat. Després  fan públiques també les estratègies i mesures d’estalvi  que  han decidit d’implementar sense crear problemes greus, i finalment que, properament es comprometen a fer públiques les dades d’estalvi net obtingut.

Vull pensar que cada Ple municipal fóra capaç llavors de dedicar aquells estalvis a resoldre problemes d’assitència social per a col·lectius necessitats del municipi.

Quan sento parlar dels milers de milions d’euros de dèficit dels Ajuntaments, se’m posen els pèls de punta de veure que  no hi ha un debat públic permanent sobre tot allò que cal modificar per evitar   malbaratamnrts de tota mena.

* Regular la despesa en focs d’artifici i correfocs arreu del país.

Piromusical 2012

Un segon punt que no puc estar-me de posar sobre la taula: els milions d’euros “cremats”  en  correfocs i focs artificials arreu del país, durant tot l’estiu i fins la traca final dels Piromusicals de Barcelona, Tarragona  i Lleida.

Vaig escriure i demanar ja fa molts anys,  molts abans de  que apareguessin els prìmers símptomes de la Crisi actual, que em semblava que el mínim que s’havia de fer des dels Ajuntaments era  fixar un percentatge sobre el pressupost municipal  que fos  “lògic, ètic i equilbrat”  per a aquest tipus de despesa  festiva i queper tal de fer-nos perdonar la disbauxaes dediqués un percentatge sobre el total de despesa en pólvores i petards  a finalitats socials perfectament comprovables.

Ara, en la situació d'”economia de guerra”  que patim i patirem encara amb més força, amb gent que ha de furgar contenidors per poder menjar, les despeses en petards i palmeres de colors es transforment en un delicte o un crim  contra els cutadans. 

Ès URGENT  que es legisli sobre aquest tema  per posar-hi seny,  justícia, ètica i decència.

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

 

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Mantenir viu el blog. 26/30. Fer una confessió real o inventada.

Mantenir viu el blog. 26/30. Fer una confessió real o inventada.

Espero que la meva proposta no provoqui somriures ni desqualificacions.  No és que vulgui empènyer ningú a exposar en públic la seva intimitat. Cadascú sap fins on pot “despullar-se” davant dels demés. El que ha fet Internet ha estat potenciar a l’infinit, mitjançant webs, blogs i serveis de xarxes socials les possibilitats de difondre a nivell planetari allò que només fa trenta anys es limitava a un àmbit purament íntim.

La multiplicació ad infinitum de confidències banals fa que sigui molt difícil de fer-ne cap de nova i d'”objectivament interessant”.  Per tant, la millor opció possible, fóra escriure una confidència inventada, equivalent a l’expressió d’un desig , confessable o inconfessable.

Tot el que soni a confessió, a confidència exposada, excita el voyeurisme congènit dels humans i per tant, l’interès general.

Exposar í fer públic un aspecte íntim, que com a tal, no forma part de la imatge que projectem socialment equival a provocar un escàndol. I francament, jo no penso en això. Penso més aviat en un exercici d’estil  literari. No cal ni que sigui personal, podem imaginar-ho en termes de política ficció  i posat  en boca d’un polític viu o mort, amanit, necessàriament, amb un toc d’humor negre o sulfúric.   

Dit això recordo, per si algú ho ha oblidat,  que aquí NOMÉS estem proposant estratègies escritptòriques per mantenir viu el blog!

Confidència explosiva d’una líder política. Setembre de 2012.

Sé que sonarà políticament incorrecte, però en la situació actual, no estic per gaires filigranes retòriques.  Cal ser directes i  francs.  N’estic fins els ovaris d’en Pere Navarro i l’ala  PSOEística del nostre partit.
Cal que aquest octubre hi hagi una ruptura definitiva entre i el PSC catalanista i el  el PSEOC que ha fet un nou cop d’estat al partit.

Quan tots van apunyalar Pasqual Maragall, l’unic federalista convençut, no vam dir res perquè nosaltres no érem Pasquals. Quan fa poc van voler expulsar del partit  son germà Ernest Maragall, per haver expressat lliurement la seva opció, tots vam callar com Ramonetes, perquè no érem Maragalls. Quan en Joaquim Nadal no ha pogut aguantar més l’embat  PSOEístic de la nova direcció, ens l’hem envainat per no trencar el partit. Però això s’ha acabat i hem de dir prou. Fins aquí hem arribat. Prou.
Ha arribat l’hora de la veritat.
Prou traïcions. Prou de caça de catalanistes. Prou involució. Prou pallassades “federalistes”. Prou collonades.
Primàries  democràtiques  o  trencament definitiu!
Visca Catalunya socialista.

Montserrat Thura
. La Razón. 25.9.2012

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Mantenir viu el blog. 24/30. Donar un bon consell als amics lectors.

Mantenir viu el blog. 24/30. Atrevir-se a donar un bon consell als amics i lectors.

 

Entre els molts temes que podem triar per escriure el nostre post n’hi ha un que consisteix a donar generosament un bon consell als lectors del nostre blog.

Malgrat tot un corrent contrari a la idea de donar consells, crec que es pot fer una excepció de tant en tant i atrevir-nos  a comunicar allò que per a nosaltres hagi estat una experiència positiva i útil.

Sí,  donar consells està sovint mal vist:

Tu, cuida’t de tu, que ja tens prou feina, i deixa en pau els altres”…

I de vegades cal justificar-se per tant d’atreviment:

“Consejos vendo, que para mi no tengo”  o    “Tu fes el que dic, no facis el que jo faig”
No sempre tenim la possibilitat de comunicar a d’altres persones allò que creiem que pot ajudar a millorar alguna situació. El blog pot ser doncs una bona eina per amplificar un bon consell.

“No calleu les vostres queixes. Expresseu-les a Twitter o a Facebook o, si en teniu, al vostre blog, i envieu-ho per correu urbi et orbi”. 

“Passeu-vos a Jazztel !,  Moviestar ens roba”. 

“Assistiu al proper  Ple municipal del vostre poble o ciutat”.

”Al matí, preneu un suc de llimona !”

“Viviu una emoció forta un cop cada mig any: Llegiu  la retòrica enverinada del diari  “La Razón”.     (Ep, malalts de cor, absteniu-vos-en!)

Segur que sabeu com estalviar, com fer salut, com evitar una sorpresa desagradable, com comprar millor, on trobar un estri molt útil, …

No us ho guardeu només per vosaltres. En temps de crisi, la solidaritat també consisteix a compartir les bones idees i els bons consells.

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

 

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

 

 

Mantenir viu el blog. 23/30. Primera frase de la vostra novel·la…

Estratègies escriptòriques per mantenir viu el blog. 23/30.

Escriviu la primera frase o el primer paràgraf de la vostra novel·la.

Hi ha autors, com en Walter Lewino, que tenen el do de l’originalitat i de la creativitat. El porten posat i el cultiven dia a dia. Aquesta és una de les facetes que em van fascinar des del primer dia que el vaig conèixer a través de les pàgines del Nouvel Observateur, allà pels anys 80.

Tots els lectors de Marcel Proust  recorden necessàriament el començament de A la recerca del temps perdut :

Longtemps je me suis couché de bonne heure. Parfois, à peine ma bougie éteinte, mes yeux se fermaient si vite que je n’avais pas le temps de me dire : « Je m’endors. » Et, une demi-heure après, la pensée qu’il était temps de chercher le sommeil m’éveillait; …

 

Partint doncs d’ aquelles primeres frases  d’una de les obres més importants de la literatura francesa de tots els temps, Lewino, en clau d’humor, però també amb mentalitat creativa i literària, va escriure una obra que porta per títol
Longtemps je me suis couché de travers  ( Paris. Maurice Nadeau 1994. ISBN 2-86231-125-1)  i que conté ni més ni menys que mil  “primeres frases” de possibles novel·les… perquè ningú no tingui excusa per dir que no sap com començar la seva…

Portem aquí, a tall d’exemple, 5 dels 1000 començaments de novel·la proposats per en Walter

*Croire en Dieu lui devenait de plus en plus difficile.

* Elle ne savait même pas où se trouve le Botswana.

* Un goût commun pour les grosses motos nous avait rapprochés des l’école primaire.

* Aussitôt qu’elle eut quitté ses parents, Lucette se fit appeler Pascale.

* Elle ne savait pas comment s’y prendre avec les bébés, moi non plus !

Tard o d’hora, també nosaltres ens enfrontarem amb el problema de decidir quina serà la primera frase del nostre llibre o quines seran les primeres línies a partir de les quals s’ha de desenvolupar el nostre relat, conte o novel·la.

Es per això que nosaltres proposem aquí de  recòrrer a aquesta estratègia escriptòrica per anar practicant tot mantenint viu el blog.  Imaginar una entrada al mes no és massa demanar.  Només cal, això si, que tingui una mica de “ganxo”, que atrapi l’interès dels lectors per alguna raó o altra:  cruesa, sensualitat, sofisticació… o qualsevol altre element que porti al lector a voler saber-ne més, a voler que aquella introducció es desenvolupi.

Com sempre, ens toca a nosaltres donar exemple i, per tant, aportarem aquí tres paràgrafs inèdits. Mireu si n’hi ha cap que us inspiri.

1.  Habhulí era llauner a les Rambles de Barcelona.  En veure la parella d’agents de la guàrdia urbana, s’afanyà  a amagar-se sota les voltes de la Plaça Reial esperant poder-los despistar. 

2.  En esa reunión con otros miembros del partido en la que pretendía hacerse de nuevo con el poder,  José María pegó un puñetazo encima de la mesa exclamando

– Pediré a mi amigo Brush que les bombardee con neutrones… ¡Malditos independentistas!

Se hizo un silencio que duró sólo unos segundos. El agudo aullido de las sirenas de una ambulancia del Centro Psiquiátrico de Pozuelo que iba a buscarle para su ingreso inmediato sonaba ya a las puertas de entrada del inmueble. No pudo evitar una mueca de estupor. 

3. A pocs mesos de complir 60 anys, Magdalena decidí que ja era hora de començar la redacció de la seva novel·la.

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Adreces de Música

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *