Darrer post del 2012: Receptes de pluja i sucre.

Vull dedicar aquest darrer post de l’any 2012 a un llibre que em van regalar la Sara i el Ben pel meu aniversari. Un petit tresor que em permeto recomanar-vos. També vull dedicar el post a la Sara i el Ben, que en són responsables.
El llibre es titula així:
Receptes de pluja i sucre, d’Eva Manzano (textos) i Mònica Gutiérrez (il·lustracions). Editorial Thule. Edició rústega 2012.

receptesdeplujaisucre

És una mena de diccionari de virtuds, vicis, emocions i sensacions classificats en ordre no alfabètic que ens permet de repassar, des d’ un punt de vista nou,  des de La Temperança (pg. 4 )  fins La Llibertat (pg. 60) passant per  l’Alegria, l’Empatia, l’Enveja, La Gratitud, La Supèrbia, la Tristor, o l’Esperança… entre molts d’altres conceptes.

Cada reflexió sobre la naturalesa d’aquest conceptes èticoflosòfics tractats en clau d’humor i tendresa, va acompanyada de la corresponent recepta “de pluja i sucre”, que ve a ser l’equivalent d’un poema de tres, quatre o cinq versos. N’hi ha una, la més llarga de totes, que en té sis:  L’Alegria

L’ALEGRIA

(…)  En el món, els qui millor coneixen l’alegria són els nens, a qui agrada l’herba, tant si hi ha cuques com si no n’hi ha, els tolls, anar descalços, que nevi i que faci sol.

Recepta per estar alegre

1. Obrir el ulls.
2. Escoltar el so del món.
3. Donar voltes sobre un mateix, com una baldufa.
4. Cantar i ballar, i després, ballar i cantar.
5. Sortir al matí amb el sol i amagar-se al vespre (s’hi val a posar-se taronja), i dormir a la nit.
6. Fer-se petons als braços.

La gràcia de cada recepta és que, a més de deixar-nos sovint meravellats, ens convida a afegir-hi ingredients i consells de collita pròpia.
Segur que a les sis propostes de les autores, nosaltres som capaços d’afegir-ne alguna més…

A mi se m’acut aquí, com a mínim, un setena possibilitat :  pensar en la família i en els amics, i deixar que brolli un gran somriure…

El que és segur és que cap de les receptes no deixa indiferent i que totes ens encisen prou com per obligar-nos a llegir-ne una altra i una altra…

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Anuncis

Mort de Gilbert Durand, antropòleg de l’imaginari.

El dia 9 d’aquest mes desembre vaig rebre còpia d’un missatge de l’amic AV*  que l’esposa de Gilbert Durand, Chao Ying Durand, havia enviat al primer cercle d’amistats i parents i que després es va anar reenviant per tota la xarxa als milers de col·legues, seguidors, deixebles  i admiradors de l’Obra del mestre G. Durand.  El mel comunicava la mort del seu marit:

J’ai la tristesse de vous annoncer que Gilbert nous a quittés ce matin à l’Hôpital de Rumilly.
La cérémonie religieuse aura lieu mardi 11/12/12 à 14h30 en Eglise de Moye.

Chao Ying

El diari belga Le Soir publicava dilluns 10 de desembre aquesta notícia en relació amb Gilbert Durand:

Décès de Gilbert Durand, résistant et anthropologue de l’imaginaire

Rédaction en ligne. Lundi 10 Décembre 2012, 18h31

Gilbert Durand, ancien résistant du Vercors, directeur du Centre de recherche sur l’imaginaire et spécialiste de la mythologie, est décédé vendredi à l’âge de 91 ans, a annoncé lundi sa famille dans le carnet du Figaro. Né le 1er mai 1921 à Chambéry, Gilbert Durand avait rejoint la Résistance dès la fin de l’année 1940 et avait ensuite participé activement aux maquis du Vercors. Agrégé de philosophie et docteur ès lettres, Gilbert Durand fut professeur de philosophie, puis de sociologie et d’anthropologie à Grenoble II. Disciple de Gaston Bachelard, il avait co-fondé en 1966 le Centre de recherche sur l’imaginaire et dirigé cette structure autour de laquelle travaillèrent une soixantaine de laboratoires du monde entier. Gilbert Durand était l’auteur d’une quinzaine d’ouvrages, dont « Les structures anthropologiques de l’imaginaire’ (PUF, 1960), « L’imagination symbolique » (PUF, 1964), « La foi du cordonnier » (Denoël, 1984), ou « Les mythes fondateurs de la franc-maçonnerie » (Dervy, 2002). En 2000, il avait reçu le titre de « Juste parmi les nations », la plus haute distinction décernée par Israël à ceux qui ont sauvé au péril de leur vie des juifs pendant la guerre. En 2007, le grand résistant Raymond Aubrac lui avait remis la cravate de commandeur de la Légion d’honneur pour ses actions dans la Résistance. Gilbert Durand était également titulaire de la médaille de la Résistance avec rosette, de la Croix de guerre 1939-1945 avec palmes et commandeur des Palmes académiques.

Un dels 60 laboratoris de recerca sobre l’imaginari als que fa referència l’article fou justament el  G.R.I.M.  de la Universitat de Barcelona:  Groupe de Recherche sur l’Imaginaire et la Mythocritique, creat i coordinat el 1985 pel professor Alain Verjat Massmann.

Ara és l’hora , més que mai, de fer-li a Gilbert Durand l’homenatge que es mereix apropant-nos novament  a la seva Obra i a algunes de les obres  generades pels seus col·laboradors i deixebles, un conjunt  fonamental i imprescindible per al coneixement humà.

El professor Alain Verjat ho matisa de la manera següent:

“fonamental per desxifrar els mil avatars del món al llarg de l’història, el món modern en la seva complexitat,
i l’home, aquest ésser “inconstant i divers” (com deia Montaigne), el d’ahir i el d’avui.

I afegeix aquest retrat essencial del mestre Durand:

“Gilbert Durand era filòsof, sociòleg, antropòleg, literat, expert en pintura de tots els segles, profund coneixedor de la música i especialment de l’obra de Wagner; si estiguéssim en el segle XVI, diria que era un humanista; en el XVII, un “honnête homme”, en el XVIII, un “filòsof il·lustrat”; un pou de ciència obert a tot, curiòs de tot, amic de físics quàntics, de psicoanalistes, de biòlegs o de matemàtics com René Thom. Aquesta ment privilegiada, universalista, que hagués pogut dominar el món universitari de la segona meitat del segle XX, va rebutjar la brillant carrera a la que podia pretendre de la mateixa manera que rebutjava els compromisos politico-acadèmics; va ser fidel a les seves muntanyes, a l’universitat de Grenoble com va ser fidel als centenars d’amics i milers de seguidors, que tenia arreu del món. Perquè era un home generós. La majoria dels grans savis són malhumorats i gelosos dels seus coneixements. Però els molt grans, no.
Gilbert Durand ho regalava tot: el seu somriure, des del primer moment, els seus coneixements, i per poc la seva vida, quan es tractava de resistir a l’invasor nazi. A nosaltres, els seus lectors espanyols, ens va regalar, cada vegada que li ho demanàrem, els drets de traducció de les seves obres, per tal de facilitar-ne la publicació per part d’editors que podien desconfiar. Aquesta generositat és molt important. Però és molt més encara el que ens va ensenyar. Per fer-ho curt: ens va ensenyar a llegir, el món, la gent, les obres literàries, la pintura, la música, la filosofia i la religió, tot a l’hora, en uns recorreguts transversals vertiginosos que ens han revelat el sentit profund de l’història humana. Va inventar la pluridisciplinarietat abans que se’n parlés, i la literatura comparada moderna abans que es descobrís. Tant de bó que les seves lliçons, tan profundes i tan enriquidores, siguin llavor fecunda per les generacions que ens seguiran.”

Alain Verjat Massmann.  13.12.2012

 ..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

GDurandimg

Retall de les imatges que dona Google en fer una cerca sobre Gilbert Durand

Gilbert Durand a la Universitat de Barcelona. 1985

Gilbert Durand a l’ Aula Magna de la Universitat de Barcelona, amb motiu del
Col·loqui Internacional sobre els Valors Heurístics de la Figura Mítica d’ Hermes,
organitzat per la Facultat de Filologia, Departament de Filologia Francesa i Provençal,
i el Grup de Recerca de l’ Imaginari i Mitocrítica, Barcelona, 21-22 de març 1985.

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços (Amb la col·laboració de Montse Prat i Serra)

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *