Darrer post del 2012: Receptes de pluja i sucre.

Vull dedicar aquest darrer post de l’any 2012 a un llibre que em van regalar la Sara i el Ben pel meu aniversari. Un petit tresor que em permeto recomanar-vos. També vull dedicar el post a la Sara i el Ben, que en són responsables.
El llibre es titula així:
Receptes de pluja i sucre, d’Eva Manzano (textos) i Mònica Gutiérrez (il·lustracions). Editorial Thule. Edició rústega 2012.

receptesdeplujaisucre

És una mena de diccionari de virtuds, vicis, emocions i sensacions classificats en ordre no alfabètic que ens permet de repassar, des d’ un punt de vista nou,  des de La Temperança (pg. 4 )  fins La Llibertat (pg. 60) passant per  l’Alegria, l’Empatia, l’Enveja, La Gratitud, La Supèrbia, la Tristor, o l’Esperança… entre molts d’altres conceptes.

Cada reflexió sobre la naturalesa d’aquest conceptes èticoflosòfics tractats en clau d’humor i tendresa, va acompanyada de la corresponent recepta “de pluja i sucre”, que ve a ser l’equivalent d’un poema de tres, quatre o cinq versos. N’hi ha una, la més llarga de totes, que en té sis:  L’Alegria

L’ALEGRIA

(…)  En el món, els qui millor coneixen l’alegria són els nens, a qui agrada l’herba, tant si hi ha cuques com si no n’hi ha, els tolls, anar descalços, que nevi i que faci sol.

Recepta per estar alegre

1. Obrir el ulls.
2. Escoltar el so del món.
3. Donar voltes sobre un mateix, com una baldufa.
4. Cantar i ballar, i després, ballar i cantar.
5. Sortir al matí amb el sol i amagar-se al vespre (s’hi val a posar-se taronja), i dormir a la nit.
6. Fer-se petons als braços.

La gràcia de cada recepta és que, a més de deixar-nos sovint meravellats, ens convida a afegir-hi ingredients i consells de collita pròpia.
Segur que a les sis propostes de les autores, nosaltres som capaços d’afegir-ne alguna més…

A mi se m’acut aquí, com a mínim, un setena possibilitat :  pensar en la família i en els amics, i deixar que brolli un gran somriure…

El que és segur és que cap de les receptes no deixa indiferent i que totes ens encisen prou com per obligar-nos a llegir-ne una altra i una altra…

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

La salut és el primer i més important.

Dos videos que darrerament ens han ajudat a repensar la nostra actuació en relació amb l’amb la nostra salut… són de domini públic i de fàcil accés, via Internet.

*** El primer és el de la conferència del Doctor Alberto Martí Bosch.

WACR (“World Association for Cancer Research”) – Conferencia del Dr. Alberto Martí Bosch sobre cómo afrontar el cáncer de forma holística.

No cliqueu sobre la imatge. Cliqueu aquest enllaç:

Cómo afrontar el cáncer de forma holística

***  El segon video és ben recent. Correspon a l’entrevista de Jaume Barberà amb el doctor Franco Berrino de la Universitat de Torino en el marc del programa  “Singulars” (TV3): “Menjar bé per viure millor”.

No cliqueu sobre la imatge. Cliqueu aquest enllaç:

Menjar bé per viure millor

..

Aviat no quedarà  ningú que no sàpiga que s’ha de fer per viure millor  i amb salut. Encara farà falta però que tothom, -nosaltres, inclosos-,  siguem capaços de fer cas a aquestes recomancions i seguir-les en la mesura que cal perquè facin l’efecte buscat.

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

* Enllaços

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Gato Barbieri. Milonga triste.

Em ve de gust regalar-me  una melodia de les que no em fa res escoltar mil vegades.  Milonga triste, de Gato Barbieri.

Prop del Cafè del Centre, al carrer Girona, vaig sentir el so d’un saxo que venia d’un tercer o quart pis.  Vaig enfocar la càmera i va resultar ser aquest jove saxofonista que ja toca com un gran músic.  A tu noi,  et dedico aquesta peça del Gato.  Bona sort i bona música.

Barcelona. Dijous 31 de maig de 2012. Prop del Cafè del Centre

Barcelona. Dijous 31 de maig de 2012. Prop del Cafè del Centre. Foto SGR.

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

El meu primer dia de mar 2012.

Hi ha ritus pagans que, en realitat, són sagrats. Per a mi ho és el bateig de platja i mar que cada any em regalo a mi mateix.  És un moment molt especial, amb connotacions místiques o espirituals.
És el que més m’acosta a la  idílica residència imaginada on pul·lulen els cossos o les ànimes dels essers feliços en els què nosaltres somniem quan somniem en el premi d’una  eternitat plaent, paradisíaca i merescuda, alternativa als patimenst i desgràcies que es sofreixen en la vida terrenal, qui més, qui menys, qui no gaire i alguns no gens…
És el que més ens acosta a allò  que alguns anomenen Cel, d’altres Olimp i d’altres Karma, o d’altres maneres encara…
Jo ja tinc clar que de ser alguna cosa, fóra politeísta. Però allà en aquell olimp, amb qui m’ho passaria inefablement  no fóra amb els déus, sinó que fóra amb els companys de viatge… amb lingusites, escriptors, webmasters, blogaires, gent de la faràndula, sommeliers, esportistes, artistes de cinema i teatre, poetes i gent de mal viure … aquells a qui els agrada anar a dormir tard i llevar-se més tard encara tot sabent que  —també a l’Olimp—   l’Olimp és dels qui es lleven d’hora … Ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora…
Independentment del decorat que imaginem,  jardins frondosos o oasis de palmeres, el que més compta allà, és clar, és el plaer del que es gaudeix en aquelles contrades sense fronteres, amb verges o sense, plena de gent  tots un pèl  closcats, però tots trempats i alegrois com gínjols… la imatge de l’eterna felicitat...

En tot això pensava jo avui mentre em capbussava per primer cop l’any 2012 al mar de la platja de Vilanova… en una aigua fresca, neta, transparent, mirall del cel … tot el mar meu per a mi gairebé sol, jo enmig d’una mar infinita…

Haïkú del maig 2012

A  finals de maig 
¡Quin plaer banyar-me al
Mar, sota’l cel blau!

Vilanova. 29.5.2012. SGR 

.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Mantenir viu el blog. 11/10. ¡No eren deu, que potser eren trenta! 11/30

Això de  11/10,  com bé podeu imaginar, està dit així  per provoKar, és clar.  ;-9   Estratègies per mantenir viu el blog?  No, no eren només 10 sinó 20 o potser 30!

La veritat vertadera és que en començar aquesta sèrie no vaig fer la llista sencera i vaig anar improvitzant.  Mal sistema, ja ho sabem. I així vam caure al nostre propi parany.
No és que cregués que  el nombre d’estratègies blogoescriptòriques era de només 10,  sinó que em va semblar que era un nombre  rodó  i “versemblant”.  I així ho vaig penjar.
Vosaltres sí que ho sabieu, punyeteros, que no eren 1o sinó que potser eren 30!  Però he comprovat que,  tal com li va passar  a Santiago Nasar … “el dia que lo iban a matar” , ningú no em va avisar…
Ningú no ha dit res, o ben poca cosa.  Ja veig que he seguir practicant l’amor blogaire de mare : donar molt i demanar molt poc o no demanar res.  ;-9

Arribats a les 10, m’ha semblat que amb un 11/10  ja  faria  —potser fóra millor escriure  11/30—  i que  en aquest post  “especial”  hi encabiria, mica en mica,  totes les altres estratègies complementàries que se m’han acudit  i d’altres que se m’acudiran encara, n’estic segur !  Si no arribem a trenta poc se’n falatarà.

Estratègies blogoescriptòriques per mantenir viu el blog.

11/30.   Descrivim i comentem una recepta de cuina. Això no ens ho acabarem mai.  Sempre hi haurà receptes de cuina per copiar i comentar…  El nombre de blogs de cuina comença a ser gairebé infinit.  Hi ha on triar i remenar. I  a més hi pot haver receptes viscudes i treballades a la cuina de casa !  Fotografiades o filmandes …
Provem-ho que ens engrescarà.  No hi ha manera de fer curt parlant de plats i la manera de cuinar-los. Escriu que escriuràs !

.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

ENLLAÇOS

.

*********************************************

Slow Food: “Els graners de la memòria”

Em permeto de reproduir textualment un mel que m’ha arribat del moviment Slow Food en el qual “milita” activament un amic meu.

Estimats companys i companyes d’Slow Food Catalunya,

Voldriem presentar-vos el primer vídeo de la sèrie
“Els graners de la memòria” amb Pep Salsetes.

Amb aquesta iniciativa del nostre Convivium pretenem fer un recull de
la memòria de les persones vinculades al món de la pagesia, de la
ramaderia, de la producció agroalimentària, dels oficis populars i  de
la restauració de la nostra comarca.
La intenció és fer un graner amb les vivències del passat i de la visió del futur
de les persones que ha conegut un món més respectuós amb la Terra i a
ravès d’aquest mitjà audiovisual, intentar modestament, perpetuar la memòria
er a les generacions futures.

Esperem que us agradi el Graner número 1 que podeu trobar en aquest
enllaç:   http://vimeo.com/35008786

Salut i bons, nets i justos aliments,

Marina Duñach.  Slow Food Vallès Oriental

 

Bé, m’he limitat a fer d’altaveu missatger… No els mateu, els missatges 😉

 

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *