Adreces de poesia.

***********************************************

Anuncis

El meu primer dia de mar 2012.

Hi ha ritus pagans que, en realitat, són sagrats. Per a mi ho és el bateig de platja i mar que cada any em regalo a mi mateix.  És un moment molt especial, amb connotacions místiques o espirituals.
És el que més m’acosta a la  idílica residència imaginada on pul·lulen els cossos o les ànimes dels essers feliços en els què nosaltres somniem quan somniem en el premi d’una  eternitat plaent, paradisíaca i merescuda, alternativa als patimenst i desgràcies que es sofreixen en la vida terrenal, qui més, qui menys, qui no gaire i alguns no gens…
És el que més ens acosta a allò  que alguns anomenen Cel, d’altres Olimp i d’altres Karma, o d’altres maneres encara…
Jo ja tinc clar que de ser alguna cosa, fóra politeísta. Però allà en aquell olimp, amb qui m’ho passaria inefablement  no fóra amb els déus, sinó que fóra amb els companys de viatge… amb lingusites, escriptors, webmasters, blogaires, gent de la faràndula, sommeliers, esportistes, artistes de cinema i teatre, poetes i gent de mal viure … aquells a qui els agrada anar a dormir tard i llevar-se més tard encara tot sabent que  —també a l’Olimp—   l’Olimp és dels qui es lleven d’hora … Ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora…
Independentment del decorat que imaginem,  jardins frondosos o oasis de palmeres, el que més compta allà, és clar, és el plaer del que es gaudeix en aquelles contrades sense fronteres, amb verges o sense, plena de gent  tots un pèl  closcats, però tots trempats i alegrois com gínjols… la imatge de l’eterna felicitat...

En tot això pensava jo avui mentre em capbussava per primer cop l’any 2012 al mar de la platja de Vilanova… en una aigua fresca, neta, transparent, mirall del cel … tot el mar meu per a mi gairebé sol, jo enmig d’una mar infinita…

Haïkú del maig 2012

A  finals de maig 
¡Quin plaer banyar-me al
Mar, sota’l cel blau!

Vilanova. 29.5.2012. SGR 

.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Arribar a ser escriptor, és aquest el somni de tot blogaire?

D’entrada, citem aquí una idea que el creador d’Appel, Steve Jobs, va pregonar en un dels seus discursos a Stanford i que vam llegir darrerament:

” (…)
Your time is limited, so don’t waste it living someone else’s life. Don’t be trapped by dogma — which is living with the results of other people’s thinking. Don’t let the noise of others’ opinions drown out your own inner voice. And most important, have the courage to follow your heart and intuition. They somehow already know what you truly want to become. Everything else is secondary.” (…)

Steve Jobs’s 2005 Stanford commencement address

Després, fixem l’atenció en un web que ens va impactar: l’autora és l’escriptora francesa Emmanuelle Urien.

Seu web/Lloc web :   Emmanuelle Urien  que inclou els apartats :  Currículum,  Obra literària publicada,  Crítiques sobre la seva obra i …un  Blog/Non blog : Ceci n’est pas un blog
Allà és hi vam trobar un post impactant:  “Pourquoi je n’ai pas de blog” !
C
onté ni més ni menys que  15 raons per no tenir un blog  (o si el tenim, deixar-lo… per aprofitar el temps en allò que de veritat s’ho val: l’Obra literària !

Em permeto recopiar les quatre primeres a tall d’exemple:

1    parce que je suis incapable de trouver une idée nouvelle chaque matin et l’exposer de manière intelligente, drôle, ou originale, bref : incontournable

2    parce qu’il y a déjà beaucoup de blogs littéraires ou assimilés qui exposent chaque matin une idée nouvelle de manière intelligente, drôle, ou originale, donc/bref incontournable, et que je ne crois pas pouvoir faire mieux, et que c’est quand même ça, l’intérêt, non ? Faire mieux. Pareil, mais plus, toujours plus, toujours mieux. Trop dur pour moi, je n’ai pas l’esprit de compétition (sauf quand je joue au Trivial Pursuit, mais je ne voudrais pas entrer dans les détails intimes de ma vie privée).

3   parce que, puisqu’ils sont incontournables, je passe trop de temps à lire ces blogs attachés tous ensemble par les liens inextricables du net.

4   parce que, comme tout le monde par ici, j’ai un roman des nouvelles à écrire et du lait sur le feu.
(…)
Emmanuelle Urien.  

Quinze raons plenes de raó que són com 15 punyalades al cor de l’escriptura blogaire, clavades justament ara, mentre  estava confegint una llista d’estratègies per demostrar… tot el contrari… que el blog gairebé es fa tot sòl, per poques ganes de mantenir-lo viu que tinguem.  Si som capaços d’aplicar unes estratègies i una disciplina escriptòrica de base.

Confesso que tot això em porta a una mena de conclusió provisional transitòria:  [Deixa’t de blogs i punyetes i ] Escriu els teus relats, la teva biofografia, el  teu poemari i la teva novel·la.  

Perquè el fet és que jo, després de tant repetir-m’ho moltes vegades,  encara no sóc allà a l’altra banda del riu. Sóc aquí en aquesta vorera blogaire… A mi encara em cal demostrar que sóc capaç (potser sí, potser no, potser sí que n’era jo) de passar  a ser també escriptor  i no només blogaire.
Em cal escriure l’obra de veritat, un llibre publicat en paper, amb ISBN i venut en llibreria, i potser enviat a les guillotines i al  reciclatge pocs mesos després. Potser ni cal que sigui obra en paper en la què fins no fa massa  somiavem, perquè aviat hi haurà tan de llibre virtual com llibre tangible. Però el que sí cal és que l’escriptura  tingui voluntat de ser obra, amb l’ISBN inclòs, que dóna llicència per poder figurar a la llista dels “escriptors en llengua catalana”.  Està molt bé ser blogaire, però cal admetre que no deixa de ser una subcategoria! :-9.

 Arribar a ser escriptor, és aquest el somni de tot blogaire?

La conjunció de les propostes de Steve Jacobs i Emmanuelle Urien doncs em porta a decidir  invertir el meu temps de manera més assenyada: “Nulla dies sine… fer una mica d’Opera Omnia”, sí,  però  destriant els posts, l’escriptura d’entrenament, d’aquella més transcendent que ens ha de fer avançar la nostra Obra.

Però el blogaire proposa i els déus disposen… Prou es veurà.

.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Catosfera literària. En evolució permanent…

Per tal d’evitar una llista excessivamenty llarga a la columna d’enllaços (que no es deixa comprimir), em decideixo a penjar aquí una llista que deixo oberta a futures actualitzacions i modificacions sempre que s’escaigui. Aquesta llista ha estat obtinguda pel mètode de copiar/enganxar  aplicat a tres blogs de la Catosfera (la llista de J. Subirana a Flux al capdavant). Cap mèrit doncs per la nostra part.  Potser només, si calgués buscar-ne un, el fet de sumar el treball de tres blogaires. Quedi dit i aclarit.


Directoris catosfèrics

 


..
..

..
..
..
..
..
..
..
 ..
..
..
..
….
 ..
.
.
..
.

 +++
.

BLOGS DE RELATAIRES

..

LLISTA DELS BLOGAIRES QUE HAN PARTICIPAT A 365 CONTES

..
..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

1. Si us hem oblidat i no figureu a la llista, pengeu el nom del vostre blog (amb el nom de l’autor/a)  a la secció de comentaris i ho afegirem a la llista tan aviat com pugui ser.
També hi podeu deixar qualsevol precisió que us sembli útil o necessària.

2. Si veieu el nom del blog i no voleu ser a la llista, aviseu que això encara és es fàcil de resoldre.

.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

23 d’abril. Sant Jordi 2012. Literatura “de proximitat”.

De les moltes maneres que hi ha  de celebrar l’aspecte literari de Sant Jordi, a mi se m’ha acudit enguany que en podia proposar  una d’ original, i com a tal, diferent de la que proposen els media oficials.

Tothom ha sentit parlar d’allò que s’anomena agricultura de proximitat i de tot un corrent social que ens convida a consumir aquests productes de proximitat: els de casa, els del pagesos del poble o la comarca o el país amb prioritat als mateixos productes importats de terres llunyanes.  Hi ha pomes “Marlène” del Tirol que es promocionen amb anuncis mil·lionaris per la televisió, mentre que hi centenars de milers de tones de pomes de Lleida que esperen consumidor.  Cal triar què consumir amb prioritat. Tot en la vida és una tria permanent.

Per Sant Jortdi, també cal triar quina literatura consumirem.  Tant si som consumidors compulsius de llibres com si només en comprem un o dos a l’any,  cal triar.

L’oferta és immensa: hi ha els  “escriptors mediàtics” de cada any, que sembla que se n’enfotin de nosaltres i ens prenguin per tontos útils.  Hi ha le traduccions d’autors europeus o americans, les dels els autors asiàtics.  Hi ha els llibres d’autoajuda  que, en teoria,  sembla que seran molt útils en temps de crisi, els de daixonses i els de dallonses …  Bé la llista com sabeu és  inacabable…

A mi se m’ha acudit  però que enguany podríem canviar  de  manera de celebrar el Sant Jordi literari  i  triar  excepcionalment entre dues opcions originals o, millor encara, combinar-les totes dues:

1. L’opció de triar llibres ni-ni que ens proposa en Jaume Subirana en el seu blog FLUX.  Em captiva la creativitat intel·ligent  de la seva proposta.

a mesura que s’acosta la gran cita de l’any editorial arriba un punt que comencen a embafar… Què s’hi pot fer? Un servidor proposa aquest any un modest canvi de dieta. Per comptes del fast-food, l’slow-food; per comptes del best-seller, el long-seller. Tot és tan fàcil com, dilluns vinent (o encara millor uns dies abans), en entrar a a llibreria (o al portal on compreu o descarregueu els llibres), per comptes d’aturar-vos al primer taulell, a la primera pantalla, fer unes passes més i anar als prestatges del fons, fer-hi treballar una mica el dit: deixar que el vostre índex llisqui pels lloms, buscar noms que no us sonin o bé títols de fa temps pendents. Es tracta simplement d’optar per llibres ni-ni: títols que ni ha escrit cap famós ni són novetats estrictes. Els llibres ni-ni.

Jaume Subirana. Flux. Els llibres ni-ni. 13.4.2012

Em sembla prou intel·ligent també com per fer-la conèixer a molta més gent. I que cadascú decideixi si s’hi apunta o no.

2. La proposta del Sani, la meva, consisteix a  triar  “literatura de proximitat”, que  defineixo  ( sí, copyright del Sani ;-9) com la literatura feta per els nostres amics, familiars, amics de familiars o familiars d’amics, professors nostres o  professors dels nostres fills,  coneguts, blogaires de la nostra “esfera” i si cal, també els nostres ídols literaris,  sempre que siguin realment els nostres ídols de veritat, de tota la vida…
La llista d’exemples fóra llarga, però com que sé que sou intel·ligents, me la puc estalviar.

En el meu cas m’hauria de comprar els llibres que encara no tinc de la Júlia Costa; els del Salvador Macip;  els del Jesús Ma Tibau, els Verkamis del Víctor Pàmies;  el Verkami obra col·lectiva del Veí de dalt; el  llibre de Josep Manel Vidal que ens va ensenyar l’altre dia a l’Ateneuesfera;  Llefre de tu,  de Biel Mesquida; les obres de JP Quiñonero;  obres i traduccions d’Alain Verjat…  Obres de la Teresa Costa-Agramunt i  la Ma Rosa Nogué  que són de ben a prop de casa… Literatura de “proximitat”.  

Quins són els escriptors i les obres que vosaltres triaríeu si em fessiu cas?

Per ser conseqüent amb mi mateix, jo m’apuntaré a la meva proposta, però per seguir també la proposta del Jaume, me n’aniré a la biblioteca Cardona Torrandell, a tres-cents metres de casa i em perdré per les prestatgeries fins trobar  Incerta glòria de  Joan Sales, que ja fa dies vaig decidir que fóra la meva lectura de  Sant Jordi d’enguany…  després de llegir un article sobre el llibre i el seu autor al Matí digital!!!   És gairebé impossible de no caure en algun parany!

Tinc oberts Mercure d’Amélie Nothomb i  Voyage au bout de la nuit, de Louis-Ferdinand Céline. O sigui que, entre tot plegat, tinc teca lectòrica per dies!  Bon Sant Jordi !
.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

13a Ateneuesfera. 14 d’abril del 2012.

Dissabte 14 d’abril, a les cinc de la tarda va tenir lloc a l’Ateneu de Barcelona una nova trobada de blogaires. La tretzena sessió de l’Ateneuesfera, convocada i coordinada per Guillem Carbonell.

Alguns detalls del contingut de la sessió els podreu trobar als posts dels blogs d’alguns dels presents.

Al del Miquel Saumell  El radar de Sarrià.
Al de l’Albert Ullibarri.  The Daily Avalanche. Vida després d’Internet.
Al de la Roser Caño Valls. Antaviana.
Al del Guillem Carbonell. Time Out .

Aquí un àlbum amb  algunes fotos dels participants. Fotos perpetrades per en Sani.

_____________________________________________

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

21 de març. Dia mundial de la poesia.

L’amiga M*,   tot contestant-me un mel,  em recorda que avui és el dia mundial de la Poesia 2012.

.

He vist que el 21 de març és dia mundial de la poesia des del 1999, per votació a la seu de les Nacions Unides.  Per recordar-ho, penjo aquí una captura de pantalla d’una web que recorda els dies mundials.
Allà ens recorden que s’acosta   —és el proper dia 25—  la celebració del dia mundial de la procastinació,   que tot i que pugui semblar cosa d’humor negre, o simplement una broma, bé podria tenir més seguidors que la celebració d’avui: gent que deixa per demà allò que podria fer avui n’hi ha molta. Poetes potser no tants.

Aquest matí he caigut sobre una cançó que és tot un poema:  Déjame recordar , cançó que clou la darrera escena de la pel·lícula  La llei del desig, de Pedro Almodóvar. He vist que el poema és d’un tal José Sabre Marroquín que la va compondre adaptant-la a la música de la cançó Be careful, it’s my heart, del  compositor Irving Berlin. La relació musical és evident i això les acosta, però la lletra i l’esperit  les distancien completament l’una de l’altra.

En anglès, és per cantar-la  gairebé cada matí sota la dutxa.  I  de fet té una mica de  “Cantant sota la pluja”, com es veu a la pel·lícula Holiday INN  (1942).
El missatge és clar:  Compte! No prenguem mal! Les coses del cor són delicades… es poden trencar.

Be Careful, It’s My Heart

cantada per l’artista cubà “Bola de Nieve” @YouTube.

Be careful, it’s my heart
It’s not my watch you’re holding,
it’s my heart.

It’s not the note that I sent you
that you quickly burned
It’s not the book I lent you
that you’ll never return
Remember, it’s my heart.

The heart with which so willingly I part
It’s yours to take, to keep or break
But please, before you start
Be careful, it’s my heart

En castellà,  el poema és de tristor, llàgrima grossa i cor trencat. Diria fins i tot que és perillosament depriment. Apta només per escoltar-la després d’un bon esmorzar, en dia assolellat,  i encara! Esteu avisats!  Però la música és encantadora…

‘Déjame Recordar’

cantada per l’artista cubà “Bola de Nieve” @YouTube.

Quien , de tu vida borrará
mis recuerdos y te hará olvidar
este amor hecho de sangre
y dolor Pobre amor
que nos vio a los dos llorar
y nos hizo tambien soñar y vivir
¿cómo dejó de existir?

Hoy que se ha perdido
déjame recordar el fuerte latido
del adiós del corazón que se va
sin saber a dónde irá
y yo sé que no volverá este amor,
pobre amor

Pobre amor que nos vio a los dos llorar
y nos hizo tambien soñar y vivir
¿cómo dejó de existir?

Hoy que se ha perdido
déjame recordar el fuerte latido
del adiós del corazón que se va
sin saber a dónde irá
pero sé que que no volverá
este amor, pobre amor

He pensat que calia canviar d’aires i deixar l’Almodóvar amb les seves dèries i amb les cançons punyents amb les que acompanya les seves dèries.

Però com que tampoc no estic per fer poema gros, avui, em conformaré amb fer un haikú, que és el que més s’assembla al no res o al ben poca cosa, però que em servirà, tanmateix, per pagar l’impost poètic del dia de la poesia d’enguany.

Heus-lo aquí:  Haikú dedicat a tothom que estimi la poesia.

Haikú de Primavera

Ja és març al cor
Per fi plou primavera
i mulla el sol

Sani Girona  21 de març de 2012. Dia mundial de la poesia

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

____________________________