Espionatge polític. Método 3 ha mort. Però continua funcionant -com sempre- el Mètode X: control total.

Josep Cuní, a  8aldia TV,  va dedicar al tema de l’espionatge polític una part del programa del passat divendres 15 de febrer de 2013.  Un programa amb continguts realment interessants,

Aquí el video del programa (http://bcove.me/mqdbwgks)

* * * * * * * * * * * *

Entre els molts punts a retenir sobre tot  el que allà es va dir, n’hi ha dos que són per a mi particularment importants i que caldrà tenir ben en compte.

1. El Sr. Duran, director de “La tenda de l’espia, assegura que actualment la tecnologia permet espiar a mil quilòmetres de distància.  Un aparell del tamany d’una memòria USB de “darrera” generació, és a dir, equipat amb tecnologia GPS, permet emetre l’àudio que està enregistrant a una distància de 200, 500 o 1000 quilòmetres de distància…

Se li va escapar que és possible “això i molt més” . Imagino que es referia al fet que aquell petit enginy també pot ser una bomba  que es pot fer  explotar a distància des de 200, 500 o 1000 quilòmetres de distància… Però aquest ja és un altre tema… encara més delicat i sensible, que ni en Cuní no s’atrevirà a tocar si no li demanen expressament que ho faci. Tema tabú?

2, El segon punt d’interès és assabentar-nos del que diu la legislació actual  —a punt de ser canviada amb urgència pel govern de majoria absoluta del Partit “Popular”— sobre el tema de les escoltes: resulta que la conversa mantinguda entre dues persones es pot gravar per part d’una de les parts —sense que l’altra part ho sàpiga— i això no constituteix cap delicte.

És il·legal i delictiu que una tercera persona  gravi laq conversa de dues persones.
No es va informar sobre quina és la pena que comporta a quest tipus de delicte. Ni què cal imaginar que passa quan aquesta activitat delictiva —que és en part l’ofici  de moltes empreses de detectius— es realitza de manera reincident i “normalitzada”,  es perpetua en el temps, i acaba creant un mercat de dossiers sensibles  (fins a 500?  o fins a  50.000? ) que poden ser utilitzats amb finalitats espúries.
A les policies d’allà i d’aquí se’ls ha girat molta molta feina. 

* * * * * * * * * * * *

Pilar Rahola, la molt “astuta” parla de l’afer com si fos un cas de corrupció dels anys vint a Chicago, quan ellaq bé sap que el que cal cal és comparar-ho amb les activitats de la STASI  a l’Alemnaya “Democràtica”  dels anys de la guerra freda i fins a la caiguda del Mur, la caiguda del règim comunista i unificació de les dues Alemanyes.

I és que tothom hauria de saber que des de fa molts anys tots el ciutadans vivim permanentment espiats per diversos sistemes de control de les comunicacions
i de les transaccions comercials i del control de de dades personals: El programa Echelon. 

Els escarafalls que es fan ara com si tot això fos novetat, són deguts a la versió més “anacleto agente secreo”,   més patètica i  més còmica del món de l’espionatge i del control de la població a escala planetària, que és una cosa molt i molt seriosa.

Com en tot, sempre hi ha categories: i una cosa és ser un pobre ciutadà  “Senyot Pepet o “Senyora Maria” entre molts milions més  i una altra cosa ben diferent es ser un personatge tan  grotesc i perillós com Luis Bárcenas o com Diego Torres, que amb les seves actuacions poden fer -i de fet fan-  trontollar les estructures d’un estat democràtic.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Cop d’Estat al Vaticà?

No ho sabrem pas … Com a molt, ens ho podem imaginar…  Hi hauria d’haver un  nou   “VatiLeaks”, però em temo que no n’hi haurà cap altre, per ara…
Llàstima. Aniria bé pel bé de la Democràcia i la Veritat. 

Els del diari Ara.cat apunten alguna idea…

            Els enfrontaments amb la cúria tomben Benet XVI

Ratzinger, tot i no ser precisament progressista, ha topat amb l’immobilisme del govern de la Santa Seu.

         THAÏS GUTIÉRREZ . Barcelona. | Actualitzada el 13/02/2013 00:00

El Vaticà ha estat durant segles un dels llocs més hermètics del planeta, per això fonts pròximes a la Santa Seu deien ahir que “mai se sabrà tota la veritat sobre els motius que han portat Ratzinger a dimitir”.

Hi ha teories per a tots els gustos i coïncidències curioses, …  i moltes cortines de fum negre ?

Rayo cae en el Vaticano tras abdicación del Papa Benedicto XVI (Fotos – Video)
(Puranoticia.cl. 13..2-2013)

Martes, 12 de Febrero 2013

 El Vaticano confirma que Benedicto XVI fue operado hace    tres meses

Según un diario italiano, que publicó la noticia, la intervención se habría realizado en la más absoluta reserva. Los medicos sustituyeron la batería a un marcapasos que nadie sabía que poseía.
(Meganotícias. 12.2.2013)

Alguna cosa fa molta pudor de molt podrit al Vaticà… També allà, sí, també allà!

(…) El papado de Benedicto XVI ha estado caracterizado por las luchas internas del Vaticano para contrarrestar sus intentos —no por tardíos menos tajantes— de limpiar la Iglesia de clérigos pederastas y banqueros corruptos. La filtración masiva de sus documentos privados es un ejemplo. Y otro, muy revelador, la manera de despedirse. Ratzinger, de 85 años, se marcha como vivió, solo. Decidió proteger su secreto hasta el último día, temiendo quizá que se lo robaran.

(…)
En el verano de 2012, con la detención de Paolo Gabriele, su mayordomo, acusado ser el autor material de la sustracción de la correspondencia papal, Benedicto XVI sufrió otro duro revés, que se venía a unir, en el intervalo de unas horas, al despido fulminante de Ettore Gotti Tedeschi, el presidente del Instituto para las Obras de Religión (IOR) [Banc Vaticà].
Si Gabriele —el hasta entonces fiel Paoletto— era quien desde hacía seis años lo ayudaba a vestirse y a desvestirse, le servía el desayuno y lo acompañaba en sus desplazamientos, el banquero Tedeschi —eliminado sin derecho a réplica ni honor por altos miembros de la Curia— era la persona elegida personalmente por Ratzinger para intentar limpiar la banca del Vaticano. Aquel verano, Ratzinger se fue a Castel Gandolfo más solo de lo que jamás estuvo ningún Papa. El representante de Dios en la tierra era en realidad un hombre anciano y enfermo, “un pastor rodeado por lobos”en expresión de L’Osservatore Romano.

( 11.2.2013.  El País.  El Papa anuncia su renuncia el próximo 28 de febrero por razones de salud)

La revista d’informació general  El Tiempo. Nº 1590.  15 al 21 de febrero de 2013 dedica su portada y un largo reporteaje sobre el tema de la renuncia de J. Ratzinger con el título ¿Por qué se va?  (páginas 14 a 35)

“Ratzinger fue elegido papa en un cónclave fulminante (24 horas) en el que barrió gracias al impulso de la Curia: era uno de los suyos, un conservador que iba a poner un poco de sosiego tras el azacaneado ritmo de Juan Pablo II, pero iba a dejarlo todo como estaba. Todo.  
Se equivocaron. Ratzinger que había callado cuidadosamente algunas decisiones de Wojtyla, demostró ser un conservador doctrinal, pero un hombre honesto y valiente  que no estaba dispuesto atolerar según qué cosas. (…)
Había que limpiar la podredumbre moral de la Iglesia, y eso significaba emprenderla a cristazos con la pederastia eclesial. (…) Ahí se rompieron la buenas relaciones.  Ratzinger fulminó a Marcial Maciel, uno de los protregidos de Juan Pablo II  y a sus Legionarios de Cristo, una de ls potencia económicas y políticas de la Iglesia.

No se lo perdonaron. ” (…)  
© El Tiempo. ¿Por qué se va? pg.  16

Per la seva part,  la seu  Tercerainformación.es, bajo el título
La mafia saca a Ratzinger de circulación , assenyala la corrupció econòmica del Vaticà, i al seu màxim resonsable: el  totpoderós Tarcisio Bertone. 

” (…)

La guerra interna en la cúpula de la Iglesia tiene ahora mismo un objetivo que recuerda el título de un film de Woody Allen: Coge el dinero y corre. Y un protagonista principal: Tarcisio Bertone. Según el diario La Repubblica, Bertone boicoteó sistemáticamente los intentos del Papa por limpiar la Banca Vaticana (el IOR), y adecuarla a las normas internacionales sobre el “lavado de dinero”.

Apenas seis meses después de poner en marcha una comisión a este respecto (en 2011), ésta fue desmantelada por el propio Bertone, según revela la acreditada periodista italiana Concita de Gregorio, señalando que todos los miembros que formaban parte de aquella comisión habían sido apartados de sus puestos. Uno de ellos, el cardenal Atilio Nicora, que había sido nombrado por el Papa presidente de la Autoridad de Información Financiera de la Santa Sede. En su lugar se pondría “un hombre de confianza de Bertone”.

El diario citado explica con una extensa precisión de datos el funcionamiento de las finanzas vaticanas, y su lectura provoca la sensación de estar contemplando una secuencia de El padrino. Tan sólo Paolo Cipriani, el hombre de Bertone en el IOR, conoce quiénes son los titulares de esas cuentas, quiénes lavan en el IOR su dinero, de dónde vienen y a dónde van los millones de dólares, euros y liras que allí se mueven. Para el diario La Repubblica, el IOR es hoy día “una gigantesca lavadora de dinero”. (…)

© Artículos de Opinión | Rafael Plaza Veiga | 03-03-2013

Finalment, i ho deixarem aquí, ara per ara, trobem a la seu de  elplural.com
un  article del 22 de febrer 2013 en què cita informacions del diari italià La Repubblica:

La Repubblica’ explica la dimisión del Papa: “Todo gira en torno al sexto y al séptimo mandamiento”
La alta jerarquía del Vaticano está implicada en una guerra por el poder y oscuros casos de dinero y sexo
C.G. | 22/02/2013

El joven amigo del secretario de Estado, Tarcisio Bertone
La Repubblica
 también menciona a Marco Simeon, un joven protegido nada más y nada menos que del secretario de Estado, Tarcisio Bertone, y a quien el arzobispo Carlo Maria Viganò, enviado a EE UU tras denunciar la corrupción del Vaticano, relacionó en el pasado con la corrupción económica en el Vaticano.

El despido del banquero amigo del Papa
El joven Marco Simeon fue considerado uno de los responsables del despido de Ettore Gotti Tedeschi, el anterior presidente del banco del Vaticano, y un hombre de confianza de Benedicto XVI. Gotti Tedeschi fue violentamente cesado en mayo de 2011 después de que, durante dos años y medio, intentara sin éxito limpiar las cuentas de la Iglesia.

Gotti, que hizo público su temor a ser asesinado, tras su destitución, escribió un informe dejando constancia de su lucha infructuosa contra los vicios contables de la Iglesia. La presidencia del IOR quedó vacante nueve meses y no se cubrió hasta la pasada semana. La última decisión de Benedicto XVI como Papa ha sido precisamente poner al frente del banco a un alemán, el barón Ernst Von Freyberg. Marco Simeon fue destituido al frente de Rai Vaticano.

La Repubblica cuenta que la comisión investigadora entrevistó a decenas de obispos, cardenales y laicos que fueron quienes desvelaron los pecados de altos miembros de la jerarquía del Vaticano.
© elplural.com

Llops o voltors, corbs o rates… Ai… que n’és de difícil triar la metàfora adequada!
De fet tant li fa la metàfora. Cal parlar de  pressumptes delinquents o criminals.
M’estranya que ningú no els denunciI. I que sigui la justícia internacioal qui actui.  

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

L’economia espanyola analitzada per la BBC.

El diari Ara.cat, el 27 desembre, publicava un article de Sebastià Alzamora on comentava un reportatge  de la BBC titulat
The Great Spanish Crash.

 

És ben recomanable veure del reportatge de la BBC The great Spanish crash  (…)

I no perquè s’hi expliqui res que no sapiguem, sinó perquè, de vegades, una mirada des de fora serveix per aclarir les idees sobre la pròpia realitat i separar-ne el gra de la palla. A mi, per exemple, se’m va quedar la idea que Espanya, després de sortir de l’autarquia franquista i aconseguir l’anhelat ingrés a la UE, es va sumir en una mena de nova autarquia que ha consistit a anar tirant alegrement de les vetes del totxo, del turisme de xancleta i borratxera i dels subsidis europeus, sense que mentrestant ningú s’aturés a pensar en cap alternativa més decent. (…)

©  Ara.cat. |  27/12/2012 

Com sempre hem de dir i repetir, és una llàstima que  la meitat dels esforços esmerçats en les anàlisis  no es dediquin a imaginar i proposar solucions, per petites i parcials que siguin.

Crec que una petita  gran cosa fóra  fer un llistat dels grans deutes dels ajuntaments, posant al costat  de les quantitats els noms dels alcaldes i regidors i els partits que en varen ser o encara en són responsables.

Fem les llistes de les prioritats a cada ciutat i fem-la pública.  Fem-ho nosaltres. No veig pas que els partits polítics facin la feina que han de fer. O si la fan no  ens la donen a conèxixer. Hi ha moltes coses a canviar urgentment i no es veuene moviments de cap mena… res no és diferent. Res que  no sigui aquella vella política nefasta tan allunyada de la ciutadania que hem estat patint des del retorn de la democràcia.

Han passat les eleccions i ja tornem a les velles males pràctiques polítiques de sempre…

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Sobre el PSC. Trobeu set errors retòrics.

El Periódico de Catalunya, publicava ahir dissabte 15 de desembre unes notícies sobre els Socialistes  del PSOE i els del PSC a l’apartat Política  (pg. 22)

El títols dels articles eren aquests:

La encrucijada del socialismo
Rubalcaba intenta zanjar con los barones el debate de las primarias

A sota hi havia l’article amb el títol  sobre el qual  us proposem la vostra participació: trobar els  set errors que hi hem trobat nosaltres.

Documento de bases

EL PSC prepara una convención para “reconstruir”  el proyecto

Navarro quiere abrir el partido recuperando credibilidad y coherencia

No sé si per deformació professional o perquè ja fa temps em vaig interessar força  per la funció i el valor retòric de les cometes (mireu-ho al Dicofilopersiflex.  C  cometes, comillas, guillemets, quotation marks )  el que més  em va sorprenddre de la pàgina va ser la paraula RECONSTRUIR   escrita entre cometes.

Això em va fer pensar que tot l’article era camp abonat per les cometes i que us proposaria trobar  els set  “errors”  —en realitat penso en el significat  real  i veritable o  com a mínim  aproximat amagat sobre cada una de les paraules escrites entre comentes—  que nosaltres hi havíem detectat.

L’article del Periódico  hauria hagut d’estar redactat d’aquest manera:

El PS “C”  (1)   prepara una convención  para  “”reconstruir”” (2)   UN (3)   “proyecto” (4)

Navarro quiere  “abrir ” (5)  el partido recuperando “credibilidad”(6)  y “coherencia” (7)

Com veieu ens limitem a assenyalar  els 7 errors que hem trobat en el títol de l’article.  El significat real, no retòric ni emboirat de cada una de les paraulaes “entrecometitzades”
el podeu proposar vosaltres a la zona dels comentaris.   No és feina fàcil ni a l’abast de tothom.

D’antuvi, gràcies  doncs per la vostra atenció i la vostra participació.

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Post  scriptum

“Si al final es materialitza alguna cosa semblant a un pacte de legislatura entre nacionalistes, democristians i republicans (…) potser algú a madrid, ja sigui Mariano Rajoy o Alfredo Pérez Rubalcaba  s’adonaran que, quan es despertin, el problema català seguirà allà.Tenien un problema abans del 25-N i segueixen tenint-lo ara. De la perí´cíá´´déls sesus referents  catalans, la franquícia  popular gestionada per Alicia Sánchez-camacho , i un PSC en desconstrucció, dependrà la resposta que le soligarquíes  d’aquí i d’allà  acabin donant a una probable ofensiva sobiranista. (…)

Neus Tomàs. Sobretot, el cap fred.  (El Periódico. 17. 12.2012. Política. Pàg. 17 )

El mot desconstrucció és responsabilitat  total i única de la senyora Neus Tomàs, i val a dir a favor seu que no hi ha posat cometes!  Felicitats, Neus!

 

  • “L’alcalde socialista de Flix es rebel·la contra Pere Navarro i es declara independentista

Marc Mur, membre de l’executiva del PSC, creu que els partits s’han de posicionar “al costat de la majoria social” que vol un estat propi per a Catalunya.”

….

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

….

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Reflexions postelectorals. Conclusions provisionals.

  • Llista de  dades semi-objectives.

               Dades de la Vanguardia

Foto @ La Vanguardia.com

Foto @ La Vanguardia.com

Reconec que en voler fer un balanç dels resultats gairebé tres setmanes després de les eleccions se’m fa una mica difícil. Pateixo d’una barreja de mandra i de “no cal”.  Però a la vegada, penso que hauria de ser sempre així, en fred i amb un mínim de perspectiva.  Pero sense caure tampoc amb la visió del saberut a qui li és fàcil veure les coses a pilota passada… No es tracta de reflexionar una mica… valgui el poc que valgui.

A la llista de les dades semi-objectives s’hi ha de posar la devallada de CiU, la garrotada al PSCPSOE ,  i les pujades significatives d’ERC, Ciutadans i les CUP.

Dit això, sabem que en totes les eleccions, siguin de la naturalesa que siguin, perdre, allò que es diu perdre, no perd mai ningú.  La retòrica de les llengues està al servei justament de la manipulació de  la Veritat per transformar-la en “veritats” particulars o mitges veritats que són pures enganyifes.

CiU s’ha endut segurament una gran sorpresa, desagradable per més senyes, perquè les enquestes no els ho devien aclarir prou … Hi ha sempre tant de vot  indecís!  Hi ha sempre tant poca gent que vota!  Dos factors que  van dsitorsionar les dades que tenien sobr eels resultats…
Crec que és bo que s’adonin que  als catalans no els agrada posar tots els ous al matexi paner. Aquest cop  Artur Mas els ho demanava i ja s’ha vist que han contestat.  Volem un líder valent i honrat, sí, però volem una política social  contrària  a la que  ha aplicat fins ara , una política de retallades que fins i tot anava per davant del que imposava el govern central !
Faran bé de posar ordre en la distorsio contra natura que tenen amb el líder actual d’Unió, en Duran-Lleida, el “quintacolumnista”.

El PSCPSOE està content – diuen que diuen- perquè la devallada no ha acabat sent tan gran com pronosticaven les enquestes… que els enviaven a la quarta posició o al grup mixt.
Qui no es conforma es doncs perquè no vol.  No dimeiteix ningú.  Tots diuen que estudiaran els resultats i aprendran dels errors que es detectin…. si se’n detecten, que això encara està per veure.
Vaig dir-li a un  jove que és partidari de la Laia Bonet, que amb els resultats obtinguts, ella  es quedava fora del Parlament. Ell em va dir que sí, però que segurament entraria perquè hi hauria alguna dimissió.  Santa innocència!   ¿Qui dimiteix , qui renuncia a la moma del càrrec i el  supersou de parlamentari en temps de crisi severa?

El PP  no perd mai. Ho tinc dit  i repetit vàries vegades. Sempre guanyen.  El que potser  passa és que deixen de tenir més poder del que ja tenien, de manipular més del que manipulaven i d’embutxacar-se més del que ja se’mbutxacaven… A sobre, amb menys vots que a les passades eleccions, guanyen un escó.  Els surt rodó.  I a sobre, encara que no ho diuen  ni ho confessaran mai en veu alta, el fet que els seus amics de Ciutadans hagin  triplicat el nombre de diputats és una mena de victòria pròpia… totes ponen al seu favor!

Ciutadans guanya un gran nombre de vots i aconsegueix 9 diputats. Es visualitza doncs en vots i en escons  que hi ha un part dels catalans que es posicionen contra la independència i a favor del espanyolisme.  Està bé que hagin votat  Ciutadans i no PP perquè a la vista de les polítiques antisocials dutes a terme perl PP espanyol (el PP català aplaudeix sempre i sense matisos tot el que fan els del govern central)  hom es pregunta el grau de  masoquisme dels espanyols i dels catalanoespanyols en relació amb un govern de majoria absoluta  obtinguda a base de mentides vergonyants i cíniques en tots els fronts.  El President Rajoy ha incomplert totes les promeses electorals i postelectorals, pero té la barra i el cinisme  de fer veure que això no és important, que mentir forma part de la definició de la política.

Les CUP  emergeixen i passen de la política municipal al la política parlamentària del país. Caldrà veure com adapten la radicalitat a la realitat de les grans xifres, dels pactes de partits, de l’univers grisós de l’alta políitica, on menys encara que en la política municipal tot no és blanc o negre del tot…
Els media oficials i els programes de tertúlies  volien amagar  — i de fet van amagar tant com van poder– la força d’aquesta formació política, però la manipulació mediàtica que s’havia imposat no ha servit per a res.  Tres escons és un gran resultat. Veurem com  administren aquest gran èxit.

Les enquestes han demostrat que es poden equivocar MOLT. No fa gaire també es van equivocar amb els resultats de les eleccions als EEUU.  Objectivament això és  una gran notícia per als ciutadans lliures i ho seguirà sent mentre les enquestes es seguixin equivocant. Evitarem així que ens imposin més manipulació de la que ja exerceixen en els mitjans de comunicació.
Per això, perquè les enquestes es segueixin equivocant, com mé smillor,  cal  aplicar  sempre i en toto lloc  l’actitut de   DESENQUESTAR   tal com la proposava fa anys un amic poeta Víctor Sunyol, en el marc del seu  Manual d’Autodefensa, que va ser publicat  en lliuraments setmanals pel setmanari  El Nou 9  de  Vic,  allà pels anys 90.
..

  • Lista  de problemes previsibles

Com podeu imaginar, la meva és una anàlisi de comentarista de cafè. Si fos capaç d’afinar gaire, equivaldria a tenir dots de vident i no en tinc gens ni mica.  Però no cal ser molt espabilat per deduir de la situació actual que:

  1. Convergència tindrà molts problemes i grossos amb Unió.  Com a mínim mentre Unió segueixi encapçalada per un “quintacolumnista” com Duran-Lleida. No sóc jo qui ho diu sinó l’alcalde de Vic, en Josep Ma. Vila d’Abadal:  Ho deia aquí … i…. ho va dir d’una altra  manera després de les eleccions aquí.
  2. Convergència i Unió tindran problemes amb els seus socis més propers. Que fins que no es demostri una altra cosa, seran els socis d’Esquerra Republicana de Ctalunta ERC.  Funcionarna com un bipertitde facto, tot i que en Junqueras, gat intel·ligent, sabent que de l’acord en sortirà, com a mínim ben SOCARRIMAT, no es vol cremar  més de pressa del que toca cremar-se.  Pronostico llargues i tenses reunions per posar-se d’acords en tots i cada un dels temes. I d etemes n’hi ha una munió infinita.
  3. Les CUP tindran probles d’encaix en el món dels partits tradicionals, que se’ls miraran sempre des de la distància, com a gent que cal defugir per por de ser tractats de còmplices dels radicals. Dit això, crec que els discurs de les CUP apaortarà aire fresc  i  oxígen de primera qualitat a una política tradicional que tufa en molts aspectes, la corrupció  que s’arrossega des dels Ajuntaments fins als partits des de l’era Pujol a l’era Mas, passant per la dels dos Tripartits.
  4. Cap problema ni pel PP ni per Ciutadans, que com sempre, i més xulos que un quatre… seguiran fent la seva: espanyolisme , anticatalanisme… Més cínics que mai, tan autosafisfets com sempre.

.Com p.

  • Llista de  necessitats/lleis urgents que  caldria crear o modificar sensiblement
  1. Sabem que els principals problemes del país tenen difícil solució per no dir que NO TENEN SOLUCIÓ. Per tant, el que cal és veure quines mesures pal·liatives es poden prendre per fer-ho mensy greu i una mica més suportable.  Dubto que Catalunya sigui capaç d’inventar aquesta cura pal·liativa, però caldrà veure què són capaços de proposar i implementar ni que sigui a escala molt petita, i només en determinats nivells del món del treball.
  2. Mai no és bon moment per parlar seriosament de la reforma de la llei electoral. Mai no toca posar-se a  proposar  una modificació de la democràcia interna dels partits  que  porti a  presentar llistes obertes. No ho fan mai els partits quan estan en minoria per manca de força  i no ho fan les majories perquè ja els va bé i al seu favor l’statu quo. No hi ha cap partit que ho inclogui en el seu programa electoral i  no es veu ni a l’horitzó qui serà el primer que,  en implementar-ho, obligarà als demés a implementar-ho també  per evitar de fer el ridícul i quedar-se  fora de la foto tan bon punt hi torni a haver eleccions. Qui serà?  Ni el PP ni CiU bi El PSCPSOE.
  3. Cal total transparència i molta informació  — més informació i menys  futbol — sobre la llista de retallades  que haurà de fer el Govern per estalviar els 4.000 euros que ha de retallar.  Cal discutir  i demostrar que les retallades  , allà on les vulguin aplicar, són realment  l’últim recurs.
    Fa esfereïr de  veure com el govern d’Artur Mas s’ha atrevit a retallar  els pressupostos socials per a les persones discapacitades  mentre  mentén  vigent  — contra tota lògica i contra tota ètica elemental —   l’impost de susccesió sobre les grans fortunes…  Mai tant de cinisme d’uns pocs fa fer tant de mal a gent tan feble… Això és delictiu, Artur Mas!
  4. Caldrà no confondre discreció amb  silenci mediàtic en relació amb els acords que prengui el Govern amb els uns i amb els altres. Poc secret i més transparència!
  5. Cal que els intel·lectuals del país siguin capaços d’afegir  SEMPRE  a les seves anàlisis polítiques, PROPOSTES CONCRETES,  per parcials ue siguin. Cal fer una selecció i eliminar de les tertúlies els analistes NEFASTOS , de tertúlia de cafè,  per posar-hi els ANALISTES CREATIUS, la majoria dels quals encar aestan per descobrir.  Serà un gran pas endavant pel país.

….

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

El poder d’un sol home [“Sense por”].

Guardava a casa un vell exemplar del National Geographic. A dins hi vaig trobar aquesta foto que a la revista ocupa la doble pàgina 112 i 113. A dalt a l’esquerra  hi ha aquest escrit:

The power of one. An unarmed protester confronts
tanks near Tiananmen Square. In June 1989 idealism
challenged military might—and this time, lost.
Charlie Cole. Sipa Press  © National Geographic

The power of one. National Geographic.

..

Els comentaris, -my friends- els hi haureu de posar vosaltres, si en teniu cap.

******************************************

Enllaços

..

******************************************

Mantenir viu el blog. (21/30). Carta oberta a algú.

Mantenir viu el blog. 21/30. Carta oberta a algú. Lloar-li  els fets o els dits o discrepar-ne obertament.

..

Aplicar questa estratègia és més fàcil del que sembla a primera vista…  tot i que la paraula “carta”  comença a semblar  una cosa una xic esotèrica, més pròpia del segle passat que no pas del segle XXI.
Però una carta tant poden ser  140 caràcters i  en podem dit tweet com ser dues ratlles curtetes com un  SMS…

Cal precisar que si escrivim una carta oberta a algú, s’entén que ens adrecem a algun personatge públic que té alguna mena de responsabilitat política, econòmica, cultural, educativa… i que ho podem fer sense complexos, perquè estem jugant al nostre camp, al nostre blog.

Tot és començar i ben aviat ja començarem a trobar gust en una activitat que exigeix algun tipus de resposta per part del destinatari.
Reconec que aquesta proposta pot semblar que s’assembla a una altra que ja vaig proposar i que consistia a formular preguntes als responsables polítics de Catalunya i d’Espanya els dimecres o dijous de cada setmana de manera que les nostres/vostres preguntes tinguessin una probabilitat  de formar part de la llista de temes a tractar pel Consell de Ministres dels divendres o   la llista de temes a tractar per part del govern de la Generalitat. Però no. no és ben bé el mateix. Allà el que cal és fer preguntes concretes.  Aquí, el ventall de possibilitats s’amplia  “ad libitum”, i no cal que ens limitem a preguntar.
Adrecem-nos a una regidora,  alcaldessa,  actor, científic, periodista, professor, presentador, blogaire… a qui volgueu.

S’entén que els destinataris poc s’esperen la vostra carta. I és probable que si no feu un esforç per esbrinar llur adreça postal o electrònica és probable que mai no llegeixin la vostra carta oberta.  Però això  no ha de ser obstacle per a a la nostra acció escriptòrica:  nosaltres hem de fer la nostra feina…  “els déus ja reconeixeran els seus”.

Com he procurat anar demostrant en aquesta llarga sèrie d'”Estratègies per a mantenir viu el blog“, es tracta de passar de la proposta teòrica a l’execució pràctica.  I això faré ara, tot seguit.
A qui escriurem?

Carta oberta a Pere Navarro, Secretari General del PSC (Partit dels Socialistes de Catalunya)  en resposta a la seva  “Carta oberta als catalans” (Article del primer secretari del PSC, Pere Navarro, publicat avui al diari El Periódico. 12 de juliol de 2012)  i  com a comentari de l’entrevista que li va fer El Periódico el  proppassat  12 d’agost.

Senyor,

He llegit atentament la seva carta als catalans i l’entrevista que li han fet els de El Periódico.  Tot el que vostè diu sembla força assenyat i equilibrat. Però en el context de l’actual  greu crisi
social i política, tot el que vostè diu acaba servint per no res… només per omplir línies de diari… és pura retòrica inútil.

On és escrit el que vostès proposen al govern de la Generalitat per poder sumar-se a la seva proposta per al pacte fiscal?  Què té de secreta que no ho poguem llegir i entendre?
Això és el que vostè ha d’adreçar a tots els Catalans. No una carta oberta bla bla bla… que no aporta res.
Sobre tots i cada un dels temes que es posen constantment sobre la taula on és la veu neta i clara del socialistes de Catalunya?  Sí, potser sí que cal un procés electoral per
clarificar què cal esperar del nou PSC,  si  l’eterna cantarella patètica d’una Espanya Federal que no existeix en el cap de ningú a Espanya que ja no es creu ningú,
i que acaba rimant i sent sinònima d’ “excusa covarda”.
Això o bé  un partit amb  una nova estratègia que s’enfronti manifestament a les zones mafioses de poder del PSOE espanyol, empenyades, com el mateix PP, a
mantenir Catalunya en situació de zona parasitada impunement.

El 12 d’agost vostè ja sabia que el president Rajoy ha contestat per enèsima vegada que no vol sentirt parlar de pacte fiscal.  Com és que vostè  no s’enfronta  a Mariano Rajoy
i en canvi sí que s’atreveix a fer la comèdia de demanar per enèsima vegada al President Artur Mas que negociï amb Rajoy?

Sí, demani als diputats que surtin dels despatxos i que connectin amb la gent, i convoquin reunions i actes que demostrin que el PSC és un partit d’esquerres i que és capaç
de liderar amb l’acció i l’exemple la lluita contra les desgràcies que provoquen les mesures antisocials del Govern de Madrid o del Govern de la Generalitat.

Demostreu-ho amb fets… el vostre silenci permanent ara mateix és culpable.

Ara per ara, el PSC  té la imatge que s’està guanyant a pols per covardia i inacció, per indefinició i per hipocresia…  A les properes eleccions veureu el que veureu com no canvieu   la imatge actual.  No es pot enganyar a tothom permanentment.  I afanyeu-vos a fer el que toca, que queda molt poc temps per les properes eleccions.

Atentament

Sani Girona

VNG,  22 d’agost de 2012

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *