Espionatge polític. Método 3 ha mort. Però continua funcionant -com sempre- el Mètode X: control total.

Josep Cuní, a  8aldia TV,  va dedicar al tema de l’espionatge polític una part del programa del passat divendres 15 de febrer de 2013.  Un programa amb continguts realment interessants,

Aquí el video del programa (http://bcove.me/mqdbwgks)

* * * * * * * * * * * *

Entre els molts punts a retenir sobre tot  el que allà es va dir, n’hi ha dos que són per a mi particularment importants i que caldrà tenir ben en compte.

1. El Sr. Duran, director de “La tenda de l’espia, assegura que actualment la tecnologia permet espiar a mil quilòmetres de distància.  Un aparell del tamany d’una memòria USB de “darrera” generació, és a dir, equipat amb tecnologia GPS, permet emetre l’àudio que està enregistrant a una distància de 200, 500 o 1000 quilòmetres de distància…

Se li va escapar que és possible “això i molt més” . Imagino que es referia al fet que aquell petit enginy també pot ser una bomba  que es pot fer  explotar a distància des de 200, 500 o 1000 quilòmetres de distància… Però aquest ja és un altre tema… encara més delicat i sensible, que ni en Cuní no s’atrevirà a tocar si no li demanen expressament que ho faci. Tema tabú?

2, El segon punt d’interès és assabentar-nos del que diu la legislació actual  —a punt de ser canviada amb urgència pel govern de majoria absoluta del Partit “Popular”— sobre el tema de les escoltes: resulta que la conversa mantinguda entre dues persones es pot gravar per part d’una de les parts —sense que l’altra part ho sàpiga— i això no constituteix cap delicte.

És il·legal i delictiu que una tercera persona  gravi laq conversa de dues persones.
No es va informar sobre quina és la pena que comporta a quest tipus de delicte. Ni què cal imaginar que passa quan aquesta activitat delictiva —que és en part l’ofici  de moltes empreses de detectius— es realitza de manera reincident i “normalitzada”,  es perpetua en el temps, i acaba creant un mercat de dossiers sensibles  (fins a 500?  o fins a  50.000? ) que poden ser utilitzats amb finalitats espúries.
A les policies d’allà i d’aquí se’ls ha girat molta molta feina. 

* * * * * * * * * * * *

Pilar Rahola, la molt “astuta” parla de l’afer com si fos un cas de corrupció dels anys vint a Chicago, quan ellaq bé sap que el que cal cal és comparar-ho amb les activitats de la STASI  a l’Alemnaya “Democràtica”  dels anys de la guerra freda i fins a la caiguda del Mur, la caiguda del règim comunista i unificació de les dues Alemanyes.

I és que tothom hauria de saber que des de fa molts anys tots el ciutadans vivim permanentment espiats per diversos sistemes de control de les comunicacions
i de les transaccions comercials i del control de de dades personals: El programa Echelon. 

Els escarafalls que es fan ara com si tot això fos novetat, són deguts a la versió més “anacleto agente secreo”,   més patètica i  més còmica del món de l’espionatge i del control de la població a escala planetària, que és una cosa molt i molt seriosa.

Com en tot, sempre hi ha categories: i una cosa és ser un pobre ciutadà  “Senyot Pepet o “Senyora Maria” entre molts milions més  i una altra cosa ben diferent es ser un personatge tan  grotesc i perillós com Luis Bárcenas o com Diego Torres, que amb les seves actuacions poden fer -i de fet fan-  trontollar les estructures d’un estat democràtic.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

*Postcomentari al blog Mediterrani continental. Post “Conducta adequada en el 2.0”.

*Postcomentari al post   “Conducta adequada en el  2.0.”  

Blog  Mediterrani continental.  Data. 7 juny 2012

Autor Miquel Pueyo

_________________

Conducta adequada en el 2.0

Si calgués triar algunes característiques d’una conducta adequada –i, per tant, ben acollida i en conseqüència, escoltada– en el 2.0, encara que ja s’ha escrit força sobre aquesta qüestió, jo destacaria les següents: humilitat, tolerància, generositat, transparència i disponibilitat per aprendre dels nostres errors. Les anticonductes corresponents serien el narcisisme, el dogmatisme, l’egoisme, la mentida i la inflexibilitat.

.

__________________

Postcomentari del Sani:

Hola Miquel,

En la galàxia 2.0 com en la vida fora d’Internet, només amb bona fe no n’hi ha prou… parles d’unes virtuts que són les dels màrtirs …
i hi trobo a faltar una mica de mala llet justificada… “a la guerre comme à la guerre”… Es fa imprescindible una mica de Maquiavel i una mica de Sun Zu.
i diria també una ampliació d’aquestes característiques a les quals et refereixes a un nivell més global i no només individual.

Sí a totes les virtuts de les que parles, és clar, mai no n’hi ha prou de virtuts, però afegeix-hi també:

*capacitat de denúncia de la corrupció (= valentia i coratge) ,
*capacitat d’autodefensa contra l’agressió i res de posar-hi l’altra galta, sinó llei del talíó com a mínim, si pot ser multiplicada per 10. La disuació com a arma primària contra l’agressió. 
I mira, hi afegiria encara i, sobre tot, que a la curta millor que a la llarga
* s’imposés com a norma del web 2.0 la “prohibició” de limitar-se a les meres anàlisi i constatacions de la realitat, sovint desastrosa.
I per tant, que s’imposi com a norma no escrita (però que s’acabi escrivint) que cal aportar sempre propostes alternatives,
matisos, o canvis significatius… [o, com a mínim,  fer preguntes que exigeixin respostes]

Aquest són els meus “leitmotivs” des de fa anys. Hi crec i ho  “predico” , perquè crec que és l’ única manera de canviar la societat global per millorar-la…

L’internet 2.0 ha de servir per a crear “pools d’idees” i “pools de projectes col·lectius” que recullin el bo i millor de les idees de canvi i millora
de la societat arreu dels territoris: dels dels municipis, les comarques, les províncies, fins a les nacions i Federacions supranacionals com Europa.
Aviat també els països africans emergents, i els països asiàtics que ja han posat el puny sobre la taula…

Si on posem l’accent és l’aspecte global d’aquest món on vivim, EL o LA 2.0 ha de ser BEL·LIGERANT en dos fronts :
El front de la millora global de la vida de tota la gent del planeta i la defensa i protecció del valors humans.
El front de l’autodefensa i l’atac : la lluita contra les corrupcions i en la denúncia i persecució dels delictes i els crims que han de ser declarats imprescriptibles…

__________________

PS.

Suposo que parlar de tot això és feina grossa. Tindràs matèria sobre la qual reflexionar per al proper curs. I per donar feina als universitaris…
que ho hauran d’implementar en el futur immediat.

Mantenir viu el blog. 12/30

Estratègies blogoescriptòriques per mantenir viu el blog

12/30. Si ens fa mandra escriure, pengem un podcast.
Graveu allò que havíeu d’escriure… pengeu-ho a un servidor de podcasts i quan ja estigui acabat i ho doneu per bo, pengeu l’enllaç al podcast o  inseriu l’audio al post. Segur que us sorprendrà!    Us sorprendreu  del que haureu dit. No us reconeixereu la veu o criticareu la cadència emprada. Us penedireu d’haver dir  massa  cops “Béeee, de fet …”  o  massa  “és a dir …”  o qualsevol altre tic corregible. Us enganxarà, segur !

Vaig crear un compte al servidor PodOmatic que és un bon servidor de Podcasts. Oferia i segueix ofereint encara un servei gratuit al costat d’un servei professional de pagament que,
ara per ara,  no ens interssa prou.  De fet, tinc previst explotar-lo força en un futur proper, però fins ara, no l’he utilitzat massa. És aquí:  us ho dono com exemple, no pas com a model a seguir. Més aviat fóra el conmtrari, com a model a no seguir. Però em calia provar-ho.  El minicast és una bona eina i em sembla molt recomanable.

Compte ! Molt de compte.  No sigui que el gravar us faci  perdre l’escriure , que això és addictiu!  

Però la vida del blog quedarà garantida.  QED ;-9

.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

13a Ateneuesfera. 14 d’abril del 2012.

Dissabte 14 d’abril, a les cinc de la tarda va tenir lloc a l’Ateneu de Barcelona una nova trobada de blogaires. La tretzena sessió de l’Ateneuesfera, convocada i coordinada per Guillem Carbonell.

Alguns detalls del contingut de la sessió els podreu trobar als posts dels blogs d’alguns dels presents.

Al del Miquel Saumell  El radar de Sarrià.
Al de l’Albert Ullibarri.  The Daily Avalanche. Vida després d’Internet.
Al de la Roser Caño Valls. Antaviana.
Al del Guillem Carbonell. Time Out .

Aquí un àlbum amb  algunes fotos dels participants. Fotos perpetrades per en Sani.

_____________________________________________

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Pirateria informàtica des de la terra del comte Dràcula

Le Monde publicava el dia 28 de desembre, i en portada, un cas de pirateria o de robatori cibernètic tan greu que afecta gent d’arreu a Europa i dels Estat Units i que, per això mateix,  porta de corcoll a totes les policies del món, FBI inclosa. I no era, crec, cap innocentada.

RAMNICU VALCEA (ROUMANIE) ENVOYÉ SPÉCIAL – Ville pleine de verdure située aux pieds des Carpates, au centre de la Roumanie, Ramnicu Valcea est loin d’êtrel’endroit paisible qu’on imagine en sillonnant ses grands boulevards. Dans le milieu de la cybercriminalité, on l’appelle “Hackerville”.

“Il n’y a pas de quoi être fier, déclare Stelian Petrescu, un professeur de géographie. Ramnicu Valcea est sans doute la ville roumaine la plus connue aux Etats-Unis. Les Américains n’avaient aucune idée de mon pays à part la région de Transylvanie et la légende de Dracula. Mais maintenant, c’est ma ville qui est devenue la star à cause de ces jeunes qui volent sur Internet. Ici, on n’est plus à Ramnicu Valcea mais à Hackerville.”

Eficàcia temible d’una generació peduda a mitja Europa de l’Europa pobra.  “Qui no té feina, el gat pentina”… o es busca la vida estafant els altres. Esperem que estableixin aviat un cordó sanitari prou eficaç abans no els plumin els quatre euros que ens queden, si en queden!
Anem en compte i que els tallafocs ens agafin confessats.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Indignats a Madrid, Barcelona i València. Maig del 2011. 1/X

Foto del diari 20minutos.es

La selva informativa sobre la revolta popular dels indignats a les places de les grans ciutats de l’Estat  és tan espessa que pot desorientar a la majoria de gent. Es fa difícil filar prim i no perdre’s.
La càrrega de la policía a la Plaça de Catalunya el migdia del divendres 27 va fer tornar tothom  a la realitat més crua.
Hi ha una entrevista amb Eduardo Galeano a la Plaça de Catalunya on ell explica que ha visitat també els indignats de Plaza del Sol.  De tot el que diu a l’entrevista, a banda de mostrar la seva satisfacció per aquest moviment “entusiasta”  -amb la inspiració dels déus al seu favor-   i vitalista de la gent, el més interessant al meu parer és que expressa molt bé que perquè tot això continui pel bon camí cal defugir tant dels qui només pensen amb el cap ( els intel·lectuals)  com dels qui només pensen amb el cor (els viscerals). La conclusió  és clara: calen persones integralment intel·ligents.
I és que efectivament, caldrà molta intel·ligència i molta emoció per gestionar bé un moviment espontani que manca de líders i d’estratègies.
Cal que ràpidament, a més de còpies del llibre  Indigneu-vos , de Stéphane Hessel   reparteixin també  còpies o extractes de  L’Art de la Guerra de  Sun Tzu (Sunzi)  i de  El Príncep de Maquiavel...
Textos que recordin l’estratègia de Mao Zedong  en la seva  Llarga marxa”…  evitant  els enfrontments directes amb l'”enemic” ;-9
He  rebut un missatge que reprodueix un altre missatge d’autor anònim que duu per títol
Esborrany de  ‘Les estratègies perquè el Maig 2011 aconsegueixi realment canviar les coses’.  
Selecciono, copio i engaxo el text en qüestió : 
La primera estratègia a estudiar és com organitzar la neteja i garantir la higiene de les zones d’acampada.  Perdre batalles i guerres per manca d’higiene fóra  el més trist i patètic que podria passar.
La segona estratègia consisteix a aprendre a evitar els  enfrontaments amb la policia.  Tenint totes les de perdre garantides, cal evitar cops i ferides costi el que costi.  Això és el més important.  Som indignats, no masoquistes.
Algú s’imagina què hagués passat si els acampats a Catalunya  s’haguessin aixecat  i s’haguessin mogut tots a un costat de la Plaça i haguessin deixat passar les brigades de neteja i  avui hi haguessin tornat tot evitant els enfrontaments d’ahir?  Llegiu les tàciques de l’Art de la Guerra!
La tercera estatègia fonamental és imaginar com ha de continuar tot aquest moviment lluny dels terrenys d’acampada, perquè aquestes plantades no poden durar eternament sense que la simpatia que ara desperta el moviment es transformi en rebuig per part de la població.
Cal apostar per la movilitat i trobar diversos llocs de reunió per tota la ciutat: Fòrum, Montjuïch, Ciutadella, i d’altres… I cal convocar trobades setmanals. No hi ha ningú que aguanti permanentment la vida precària de campaments de refugiats al  centre de les ciuatats.
La quarta estratègia fonamental és organitzar bé la informació a través de les xarxes socials i garantir-ne el flux. Les concentracions són espectaculars però també prohibibles, desmantellables i colpejables, en canvi, la Xarxa, ara per ara és imparable i temiblement eficaç. 
L’heroi indignat més intel·ligent no és qui més cops rep al cap  sinó qui més n’evita.
(…)
___________________
M’ha agradat llegir que és un esborrany perquè demostra que un opuscle així ha de ser una obra col·lectiva on hi participi molta gent intel·ligent, creativa i generosa d’arreu de l’Estat.
Mireu si algú s’atreveix a fer-ne alguna cosa per treure’n alguna cosa positiva.
__________________________________________

ENLLAÇOS

______________________________________

Postcomentari: Noves tecnologies i ensenyament (o educació)

Al blog de temàtica educativa Deseducativos, Gregorio Luri, va penjar-hi un post titulat justament així: “Las Nuevas tecnologías y la enseñanza”.
Les seves conclusions, resumides en 11 punts, van motivar-me per redactar un comentari al seu post i, després, la intervenció d’un amic meu, me n’ha motivat un altre.
L’interès del tema ha provocat també en d’altres lectors, segurament profesionals de l’educació en la seva majoria, una quizena de comentaris, però és probable que n’aporti encara uns quants més. Paga la pena llegir-los.

És per tot això que no m’estic d’afegir aquí, a casa meva, un enllaç a aquell interessant post per donar-li una mica més de publicitat i per animar a més blogaires a participar activament en el debat.

Només se m’acut afegir un punt que em sembla extremadament important: se’m fa estrany que al 2010, quize anys després de l’arrivada d’Internet als centres educatius, encara estem a aquest punt del debat, és a dir, parlant de generalitats que nomes van en el sentit d’apel·lar al sentit comú i que es mantenen en el nivell de banalitats:

-No cal esperar que les eines ho rosolguin tot.
-Les TIC son eines i no objectius en sí mateixos.
-Sense guix no es pot escriure al la pissarra. Sense electricitat i sense connexió, els ordinadors no funcionen!
-És un error voler substitutir absolutament i de cop llibres, llibretes, paper, llapis i bolígraf…
-També és un error… oposar-se sistemàticament a les innovacions tecnològiques en educació, posant sempre i exclusivament l’accent en les dificultats i problemes que porten inclosos però ignorant absolutament els avantatges que aporten.
Etc..

A hores d’ara  ¿no tocaria ja debatre sobre tècniques, estrategies  i activitats educatives vàlides i de rendiment contrastat… en un alt grau de concreció dels temes?
Veig que, malhauradament, estem molt lluny de ser ja en aquest estadi i em preocupa constatar com n’és de difícil avançar  i com n’és de fàcil i estèril mantenir la discussió al nivell de si són “Chihuahues o Yorkshires”.

Esperem que entre trots siguem capaços d’avançar una mica en el debat i passar a estadis més interessants i útils per a la majoria.  Cal que tothom assumeixi que només es pot avançar aportant reflexions i testimonis que vagin acompanyats de propostes petites o grans, factibles o utòpiques, però encaminades a renovar i millorar la situació actual.

Comentari 1

Sani Girona, en 27 Abril 2010 a 8:04 Dijo:
“Sólo” [siempre y en todas partes] falta el punto doce:
PROPUESTAS DE ACTUACIÓN Y/O CAMBIO.
Qué propones hacer o qué propones evitar.
Falta alguna propuesta en relación con por lo menos uno de los 11 puntos que citas, ¿No?   [comentari 1 sencer +++ ]

Comentari 2

Sani Girona, en 28 Abril 2010 a 14:46 Dijo:
Me temo, Juan, y mejor que me equivoque, que pides un imposible.
En esto, justamente consistiría la revolución: conseguir que de modo normal y de manera general, un gran número de profesores contaran sus experiencias educativas de clase para que sirvieran de referencia o de modelo a otros profesores.
Y no necesariamente con TIC, sino todo tipo de iniciativas educativas válidas por motivantes y por rendir resultados satisfactorios. [comentari 2 sencer +++ ]

_______________________________________

Enllaços

Noves (sic) dites en català

Avui (o potser ahir) vaig sentir que Twitter servia ja també per a fer microrrelats o micronovel·les per capítols.
Avui, tard al vespre he rebut una invitació per afegir-me a la llista de
Docentes, Profesores/as y Educadores/as en Twitter Español
Una vegada fet, m’ha convidat encara a afegir-me a una llista twittera mundial
Educators on Twitter

Logo de "Twitter"

Mentre twittejava he llegit que Raül Gordillo informava que

saulgordillo
Un militant de CDC @ciu @rnovoa celebra la detenció d’Ariadna Jové i demana a Israel que se la quedi a netejar el Golan http://bit.ly/caaJ7X

He anat a veure el twit (refilet?) del Rubèn Novoa i he llegit que ell signava això:

@IDFSpokesperson Good work detaining this dude Ariadna Jove Marti, please don’t send us back, take her to clean the sands of Golan hehehe
about 8 hours ago from TweetDeck
Reply Retweet
rnovoa
Rubèn Novoa

En un nou twit, (refilet?) Raül afegia això altre:

saulgordillo
Gran Albert Elfa i nefast Rubèn Novoa amb el cas de l’activista detinguda Ariadna Jové http://bit.ly/aHr74S

un enllaç al post del seu blog Saül Gordillo. Blog sense fulls.
que conté un enllaç al nou blog seu saul.cat

Barrejo aquí una mica impúdicament -i no és el meu estil- coses serioses i humor sulfúric o potàsic. De manera que necessito precisar que pel que fa al tema de fons d’aquest seguit de refilets d’en Saül i d’en Rubèn en parlaré en un altre post amb la cura i seriositat que demana el tema, o si no, ho comentaré als seus blogs respectius

Tancat el parèntesi, torno allà on era i afegeixo que tot això m’ha reafirmat en la meva idea que un tweet / twit / refiló no és un post.

És clar que 140 caràcters encara poden ser “massa feina” per determinades persones, que fan prou bé amb menys de la meitat i tot, però penso que per poc que calgui matisar una idea, no n’hi ha prou amb dos twits, ni amb tres.
Jo el que tinc proposat ja fa temps és que hi hagi una opció que “desbloquegi” la limitació als 140 caràcters…Podria ser durant 5 minuts, o fins a un màxim de 6 refilets… i això transformaria twitter, llavors sí, en una eina genial.

D’aquí ve que jo hagi decidit ampliar la base de dites catalanes amb dues noves dites que fan així:

“Voler fer passar tweet per post és com voler fer passar bou per bèstia grossa”

“No val voler fer passar tweet per post ni bou per bèstia grossa”

Només em calia afegir, sempre amb el mateix nivell d’humor això: © Sani Girona 7.2.2010.
que és com dir que la idea és meva.
Sí, sí, ja veig que rius i que exclames una cosa així com “sí, una idea com una…merda” , oi?

Doncs bé, ja m’ho esperava i és això el que em permet afegir una nova dita més, aquesta un pèl escatologica, en la millor tradició catalana, que és de fet una comparació on s’hi inclou la paraula “twitter”. Poseu-la a la categoria de “registre familiar o popular”:

“Això no val ni un twitter”

© Sani Girona 7.2.2010.

La veritat sigui dita, Twitter, com tants d’altres programes web 2.0 més, és una eina potent que serveix pel que serveix: suposo que exigeix i ajuda a desenvolupar la capacitat de síntesi, i que permet una immediatesa que supera la dels blogs i la de la missatgeria electrònica. Personalment no li tinc massa devoció, però reconec que pot ser útil per a determinats usuaris d’Internet.

Logo de "Twitter"

Atèsa aquesta petita fita: nogensmenys que tres (tres !!!) noves dites al cove, ja me’n puc anar feliç a prendre una tassa de cafè descafeïnat (Josep Pla parlava de prendre una sopa o una truita per sopar tot celebrant la troballa d’un adjectiu precís i exacte!) i respirar a fons, content com un gínjol.

_______________