Espionatge polític. Método 3 ha mort. Però continua funcionant -com sempre- el Mètode X: control total.

Josep Cuní, a  8aldia TV,  va dedicar al tema de l’espionatge polític una part del programa del passat divendres 15 de febrer de 2013.  Un programa amb continguts realment interessants,

Aquí el video del programa (http://bcove.me/mqdbwgks)

* * * * * * * * * * * *

Entre els molts punts a retenir sobre tot  el que allà es va dir, n’hi ha dos que són per a mi particularment importants i que caldrà tenir ben en compte.

1. El Sr. Duran, director de “La tenda de l’espia, assegura que actualment la tecnologia permet espiar a mil quilòmetres de distància.  Un aparell del tamany d’una memòria USB de “darrera” generació, és a dir, equipat amb tecnologia GPS, permet emetre l’àudio que està enregistrant a una distància de 200, 500 o 1000 quilòmetres de distància…

Se li va escapar que és possible “això i molt més” . Imagino que es referia al fet que aquell petit enginy també pot ser una bomba  que es pot fer  explotar a distància des de 200, 500 o 1000 quilòmetres de distància… Però aquest ja és un altre tema… encara més delicat i sensible, que ni en Cuní no s’atrevirà a tocar si no li demanen expressament que ho faci. Tema tabú?

2, El segon punt d’interès és assabentar-nos del que diu la legislació actual  —a punt de ser canviada amb urgència pel govern de majoria absoluta del Partit “Popular”— sobre el tema de les escoltes: resulta que la conversa mantinguda entre dues persones es pot gravar per part d’una de les parts —sense que l’altra part ho sàpiga— i això no constituteix cap delicte.

És il·legal i delictiu que una tercera persona  gravi laq conversa de dues persones.
No es va informar sobre quina és la pena que comporta a quest tipus de delicte. Ni què cal imaginar que passa quan aquesta activitat delictiva —que és en part l’ofici  de moltes empreses de detectius— es realitza de manera reincident i “normalitzada”,  es perpetua en el temps, i acaba creant un mercat de dossiers sensibles  (fins a 500?  o fins a  50.000? ) que poden ser utilitzats amb finalitats espúries.
A les policies d’allà i d’aquí se’ls ha girat molta molta feina. 

* * * * * * * * * * * *

Pilar Rahola, la molt “astuta” parla de l’afer com si fos un cas de corrupció dels anys vint a Chicago, quan ellaq bé sap que el que cal cal és comparar-ho amb les activitats de la STASI  a l’Alemnaya “Democràtica”  dels anys de la guerra freda i fins a la caiguda del Mur, la caiguda del règim comunista i unificació de les dues Alemanyes.

I és que tothom hauria de saber que des de fa molts anys tots el ciutadans vivim permanentment espiats per diversos sistemes de control de les comunicacions
i de les transaccions comercials i del control de de dades personals: El programa Echelon. 

Els escarafalls que es fan ara com si tot això fos novetat, són deguts a la versió més “anacleto agente secreo”,   més patètica i  més còmica del món de l’espionatge i del control de la població a escala planetària, que és una cosa molt i molt seriosa.

Com en tot, sempre hi ha categories: i una cosa és ser un pobre ciutadà  “Senyot Pepet o “Senyora Maria” entre molts milions més  i una altra cosa ben diferent es ser un personatge tan  grotesc i perillós com Luis Bárcenas o com Diego Torres, que amb les seves actuacions poden fer -i de fet fan-  trontollar les estructures d’un estat democràtic.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Anuncis

*Postcomentari al blog Mediterrani continental. Post “Conducta adequada en el 2.0”.

*Postcomentari al post   “Conducta adequada en el  2.0.”  

Blog  Mediterrani continental.  Data. 7 juny 2012

Autor Miquel Pueyo

_________________

Conducta adequada en el 2.0

Si calgués triar algunes característiques d’una conducta adequada –i, per tant, ben acollida i en conseqüència, escoltada– en el 2.0, encara que ja s’ha escrit força sobre aquesta qüestió, jo destacaria les següents: humilitat, tolerància, generositat, transparència i disponibilitat per aprendre dels nostres errors. Les anticonductes corresponents serien el narcisisme, el dogmatisme, l’egoisme, la mentida i la inflexibilitat.

.

__________________

Postcomentari del Sani:

Hola Miquel,

En la galàxia 2.0 com en la vida fora d’Internet, només amb bona fe no n’hi ha prou… parles d’unes virtuts que són les dels màrtirs …
i hi trobo a faltar una mica de mala llet justificada… “a la guerre comme à la guerre”… Es fa imprescindible una mica de Maquiavel i una mica de Sun Zu.
i diria també una ampliació d’aquestes característiques a les quals et refereixes a un nivell més global i no només individual.

Sí a totes les virtuts de les que parles, és clar, mai no n’hi ha prou de virtuts, però afegeix-hi també:

*capacitat de denúncia de la corrupció (= valentia i coratge) ,
*capacitat d’autodefensa contra l’agressió i res de posar-hi l’altra galta, sinó llei del talíó com a mínim, si pot ser multiplicada per 10. La disuació com a arma primària contra l’agressió. 
I mira, hi afegiria encara i, sobre tot, que a la curta millor que a la llarga
* s’imposés com a norma del web 2.0 la “prohibició” de limitar-se a les meres anàlisi i constatacions de la realitat, sovint desastrosa.
I per tant, que s’imposi com a norma no escrita (però que s’acabi escrivint) que cal aportar sempre propostes alternatives,
matisos, o canvis significatius… [o, com a mínim,  fer preguntes que exigeixin respostes]

Aquest són els meus “leitmotivs” des de fa anys. Hi crec i ho  “predico” , perquè crec que és l’ única manera de canviar la societat global per millorar-la…

L’internet 2.0 ha de servir per a crear “pools d’idees” i “pools de projectes col·lectius” que recullin el bo i millor de les idees de canvi i millora
de la societat arreu dels territoris: dels dels municipis, les comarques, les províncies, fins a les nacions i Federacions supranacionals com Europa.
Aviat també els països africans emergents, i els països asiàtics que ja han posat el puny sobre la taula…

Si on posem l’accent és l’aspecte global d’aquest món on vivim, EL o LA 2.0 ha de ser BEL·LIGERANT en dos fronts :
El front de la millora global de la vida de tota la gent del planeta i la defensa i protecció del valors humans.
El front de l’autodefensa i l’atac : la lluita contra les corrupcions i en la denúncia i persecució dels delictes i els crims que han de ser declarats imprescriptibles…

__________________

PS.

Suposo que parlar de tot això és feina grossa. Tindràs matèria sobre la qual reflexionar per al proper curs. I per donar feina als universitaris…
que ho hauran d’implementar en el futur immediat.

Mantenir viu el blog. 12/30

Estratègies blogoescriptòriques per mantenir viu el blog

12/30. Si ens fa mandra escriure, pengem un podcast.
Graveu allò que havíeu d’escriure… pengeu-ho a un servidor de podcasts i quan ja estigui acabat i ho doneu per bo, pengeu l’enllaç al podcast o  inseriu l’audio al post. Segur que us sorprendrà!    Us sorprendreu  del que haureu dit. No us reconeixereu la veu o criticareu la cadència emprada. Us penedireu d’haver dir  massa  cops “Béeee, de fet …”  o  massa  “és a dir …”  o qualsevol altre tic corregible. Us enganxarà, segur !

Vaig crear un compte al servidor PodOmatic que és un bon servidor de Podcasts. Oferia i segueix ofereint encara un servei gratuit al costat d’un servei professional de pagament que,
ara per ara,  no ens interssa prou.  De fet, tinc previst explotar-lo força en un futur proper, però fins ara, no l’he utilitzat massa. És aquí:  us ho dono com exemple, no pas com a model a seguir. Més aviat fóra el conmtrari, com a model a no seguir. Però em calia provar-ho.  El minicast és una bona eina i em sembla molt recomanable.

Compte ! Molt de compte.  No sigui que el gravar us faci  perdre l’escriure , que això és addictiu!  

Però la vida del blog quedarà garantida.  QED ;-9

.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

13a Ateneuesfera. 14 d’abril del 2012.

Dissabte 14 d’abril, a les cinc de la tarda va tenir lloc a l’Ateneu de Barcelona una nova trobada de blogaires. La tretzena sessió de l’Ateneuesfera, convocada i coordinada per Guillem Carbonell.

Alguns detalls del contingut de la sessió els podreu trobar als posts dels blogs d’alguns dels presents.

Al del Miquel Saumell  El radar de Sarrià.
Al de l’Albert Ullibarri.  The Daily Avalanche. Vida després d’Internet.
Al de la Roser Caño Valls. Antaviana.
Al del Guillem Carbonell. Time Out .

Aquí un àlbum amb  algunes fotos dels participants. Fotos perpetrades per en Sani.

_____________________________________________

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Pirateria informàtica des de la terra del comte Dràcula

Le Monde publicava el dia 28 de desembre, i en portada, un cas de pirateria o de robatori cibernètic tan greu que afecta gent d’arreu a Europa i dels Estat Units i que, per això mateix,  porta de corcoll a totes les policies del món, FBI inclosa. I no era, crec, cap innocentada.

RAMNICU VALCEA (ROUMANIE) ENVOYÉ SPÉCIAL – Ville pleine de verdure située aux pieds des Carpates, au centre de la Roumanie, Ramnicu Valcea est loin d’êtrel’endroit paisible qu’on imagine en sillonnant ses grands boulevards. Dans le milieu de la cybercriminalité, on l’appelle “Hackerville”.

“Il n’y a pas de quoi être fier, déclare Stelian Petrescu, un professeur de géographie. Ramnicu Valcea est sans doute la ville roumaine la plus connue aux Etats-Unis. Les Américains n’avaient aucune idée de mon pays à part la région de Transylvanie et la légende de Dracula. Mais maintenant, c’est ma ville qui est devenue la star à cause de ces jeunes qui volent sur Internet. Ici, on n’est plus à Ramnicu Valcea mais à Hackerville.”

Eficàcia temible d’una generació peduda a mitja Europa de l’Europa pobra.  “Qui no té feina, el gat pentina”… o es busca la vida estafant els altres. Esperem que estableixin aviat un cordó sanitari prou eficaç abans no els plumin els quatre euros que ens queden, si en queden!
Anem en compte i que els tallafocs ens agafin confessats.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *