L’economia espanyola analitzada per la BBC.

El diari Ara.cat, el 27 desembre, publicava un article de Sebastià Alzamora on comentava un reportatge  de la BBC titulat
The Great Spanish Crash.

 

És ben recomanable veure del reportatge de la BBC The great Spanish crash  (…)

I no perquè s’hi expliqui res que no sapiguem, sinó perquè, de vegades, una mirada des de fora serveix per aclarir les idees sobre la pròpia realitat i separar-ne el gra de la palla. A mi, per exemple, se’m va quedar la idea que Espanya, després de sortir de l’autarquia franquista i aconseguir l’anhelat ingrés a la UE, es va sumir en una mena de nova autarquia que ha consistit a anar tirant alegrement de les vetes del totxo, del turisme de xancleta i borratxera i dels subsidis europeus, sense que mentrestant ningú s’aturés a pensar en cap alternativa més decent. (…)

©  Ara.cat. |  27/12/2012 

Com sempre hem de dir i repetir, és una llàstima que  la meitat dels esforços esmerçats en les anàlisis  no es dediquin a imaginar i proposar solucions, per petites i parcials que siguin.

Crec que una petita  gran cosa fóra  fer un llistat dels grans deutes dels ajuntaments, posant al costat  de les quantitats els noms dels alcaldes i regidors i els partits que en varen ser o encara en són responsables.

Fem les llistes de les prioritats a cada ciutat i fem-la pública.  Fem-ho nosaltres. No veig pas que els partits polítics facin la feina que han de fer. O si la fan no  ens la donen a conèxixer. Hi ha moltes coses a canviar urgentment i no es veuene moviments de cap mena… res no és diferent. Res que  no sigui aquella vella política nefasta tan allunyada de la ciutadania que hem estat patint des del retorn de la democràcia.

Han passat les eleccions i ja tornem a les velles males pràctiques polítiques de sempre…

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Anuncis

Mantenir viu el blog. Estadístiques del blog a 28 de desembre de 2012.

Tal com proposàvem no fa gaire en aquest blog, ser capaços d’implementar alguna de les 30 (30!)  estratègies escriptòriques que vam imaginar i detallar degudament ens permetria no deixar passar dia sense  post.  Però se n’ha de ser capaç de tenir la condícia de la regularitat i la petita força de voluntat que això exigeix.

És veritat que com que res ni nungú no ens apreta per fer-ho, tampoc no és greu que hi hagi una certa irregularitat. Per això hi ha hi sempre hi haura blogs de primera i blogs de segona o tercera.

Però avui he clicat les  estadísitques del blog i he vist  que  amb només 14 visites, el “mapa mundi”  quedava mig ple.  I he pensat que l’estratègia escriptòrica nº 4 , que proposava això justament:  donar compte de les estadístiques del blog, comparant-les potser amb les estadístiques que vam publicar per darrera vegada.

La captura de pantalla obtinguda és aquesta:

Estadístiques del blog a data de 28.12.2012. No és broma!

Estadístiques del blog a data de 28.12.2012. No és broma!

No n’hi ha per fer volar coloms. Que hem de ser realistes? Som realistes!  Estem molt i molt avall en el ranquing de la catosfera, però ho assumim amb esportivitat i bon humor, i amb propòsit de millora sempre que sigui possible.  I pronunciem una frase d’aquelles que si no haguessin estat ja pronunciades, caldria inventar:   “Menys dóna un còdol”
Així que qui no es conforma és perquè no vol.

***************************************

Revista de premsa. Citem. Francesc Homs.

Poc a afegir a les citacions textuals, extretes de la premsa. Potser, només, que no anirem bé fins que no es cinviï la llei  i s’estableixi que ni els delictes ni esl crims NO PRESCRIUEN.  Això podria ajudar  a canviar l’ètica en la vida pública d’Europa i arreu del món.  Cal verbalitzar les utopies perquè algun dia ho deixin de ser i esdevinguin realitats.

 

“La asfixia política es prevaricación”

El portavoz en funciones del Govern, Francesc Homs, advirtió ayer en ‘RAC1’ que si el ministro de Hacienda, Cristóbal Montoro,
“amenaza con cerrar la puerta del Fondo de Liquidez Autonómico a la Generalitat con finalidades políticas, si utiliza estos recursos
como amenaza porque no le gustan determinadas ideas políticassería prevaricación y actuaremos”.

LA VANGUARDIA.COM.  Política | 21/12/2012

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

 

 

VULL QUE ES CREI UNA LLEI QUE DECLARI
IMPRESCRIPTIBLES ELS DELICTES  I ELS CRIMS

 

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Sobre el PSC. Trobeu set errors retòrics.

El Periódico de Catalunya, publicava ahir dissabte 15 de desembre unes notícies sobre els Socialistes  del PSOE i els del PSC a l’apartat Política  (pg. 22)

El títols dels articles eren aquests:

La encrucijada del socialismo
Rubalcaba intenta zanjar con los barones el debate de las primarias

A sota hi havia l’article amb el títol  sobre el qual  us proposem la vostra participació: trobar els  set errors que hi hem trobat nosaltres.

Documento de bases

EL PSC prepara una convención para “reconstruir”  el proyecto

Navarro quiere abrir el partido recuperando credibilidad y coherencia

No sé si per deformació professional o perquè ja fa temps em vaig interessar força  per la funció i el valor retòric de les cometes (mireu-ho al Dicofilopersiflex.  C  cometes, comillas, guillemets, quotation marks )  el que més  em va sorprenddre de la pàgina va ser la paraula RECONSTRUIR   escrita entre cometes.

Això em va fer pensar que tot l’article era camp abonat per les cometes i que us proposaria trobar  els set  “errors”  —en realitat penso en el significat  real  i veritable o  com a mínim  aproximat amagat sobre cada una de les paraules escrites entre comentes—  que nosaltres hi havíem detectat.

L’article del Periódico  hauria hagut d’estar redactat d’aquest manera:

El PS “C”  (1)   prepara una convención  para  “”reconstruir”” (2)   UN (3)   “proyecto” (4)

Navarro quiere  “abrir ” (5)  el partido recuperando “credibilidad”(6)  y “coherencia” (7)

Com veieu ens limitem a assenyalar  els 7 errors que hem trobat en el títol de l’article.  El significat real, no retòric ni emboirat de cada una de les paraulaes “entrecometitzades”
el podeu proposar vosaltres a la zona dels comentaris.   No és feina fàcil ni a l’abast de tothom.

D’antuvi, gràcies  doncs per la vostra atenció i la vostra participació.

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Post  scriptum

“Si al final es materialitza alguna cosa semblant a un pacte de legislatura entre nacionalistes, democristians i republicans (…) potser algú a madrid, ja sigui Mariano Rajoy o Alfredo Pérez Rubalcaba  s’adonaran que, quan es despertin, el problema català seguirà allà.Tenien un problema abans del 25-N i segueixen tenint-lo ara. De la perí´cíá´´déls sesus referents  catalans, la franquícia  popular gestionada per Alicia Sánchez-camacho , i un PSC en desconstrucció, dependrà la resposta que le soligarquíes  d’aquí i d’allà  acabin donant a una probable ofensiva sobiranista. (…)

Neus Tomàs. Sobretot, el cap fred.  (El Periódico. 17. 12.2012. Política. Pàg. 17 )

El mot desconstrucció és responsabilitat  total i única de la senyora Neus Tomàs, i val a dir a favor seu que no hi ha posat cometes!  Felicitats, Neus!

 

  • “L’alcalde socialista de Flix es rebel·la contra Pere Navarro i es declara independentista

Marc Mur, membre de l’executiva del PSC, creu que els partits s’han de posicionar “al costat de la majoria social” que vol un estat propi per a Catalunya.”

….

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

….

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Mort de Gilbert Durand, antropòleg de l’imaginari.

El dia 9 d’aquest mes desembre vaig rebre còpia d’un missatge de l’amic AV*  que l’esposa de Gilbert Durand, Chao Ying Durand, havia enviat al primer cercle d’amistats i parents i que després es va anar reenviant per tota la xarxa als milers de col·legues, seguidors, deixebles  i admiradors de l’Obra del mestre G. Durand.  El mel comunicava la mort del seu marit:

J’ai la tristesse de vous annoncer que Gilbert nous a quittés ce matin à l’Hôpital de Rumilly.
La cérémonie religieuse aura lieu mardi 11/12/12 à 14h30 en Eglise de Moye.

Chao Ying

El diari belga Le Soir publicava dilluns 10 de desembre aquesta notícia en relació amb Gilbert Durand:

Décès de Gilbert Durand, résistant et anthropologue de l’imaginaire

Rédaction en ligne. Lundi 10 Décembre 2012, 18h31

Gilbert Durand, ancien résistant du Vercors, directeur du Centre de recherche sur l’imaginaire et spécialiste de la mythologie, est décédé vendredi à l’âge de 91 ans, a annoncé lundi sa famille dans le carnet du Figaro. Né le 1er mai 1921 à Chambéry, Gilbert Durand avait rejoint la Résistance dès la fin de l’année 1940 et avait ensuite participé activement aux maquis du Vercors. Agrégé de philosophie et docteur ès lettres, Gilbert Durand fut professeur de philosophie, puis de sociologie et d’anthropologie à Grenoble II. Disciple de Gaston Bachelard, il avait co-fondé en 1966 le Centre de recherche sur l’imaginaire et dirigé cette structure autour de laquelle travaillèrent une soixantaine de laboratoires du monde entier. Gilbert Durand était l’auteur d’une quinzaine d’ouvrages, dont « Les structures anthropologiques de l’imaginaire’ (PUF, 1960), « L’imagination symbolique » (PUF, 1964), « La foi du cordonnier » (Denoël, 1984), ou « Les mythes fondateurs de la franc-maçonnerie » (Dervy, 2002). En 2000, il avait reçu le titre de « Juste parmi les nations », la plus haute distinction décernée par Israël à ceux qui ont sauvé au péril de leur vie des juifs pendant la guerre. En 2007, le grand résistant Raymond Aubrac lui avait remis la cravate de commandeur de la Légion d’honneur pour ses actions dans la Résistance. Gilbert Durand était également titulaire de la médaille de la Résistance avec rosette, de la Croix de guerre 1939-1945 avec palmes et commandeur des Palmes académiques.

Un dels 60 laboratoris de recerca sobre l’imaginari als que fa referència l’article fou justament el  G.R.I.M.  de la Universitat de Barcelona:  Groupe de Recherche sur l’Imaginaire et la Mythocritique, creat i coordinat el 1985 pel professor Alain Verjat Massmann.

Ara és l’hora , més que mai, de fer-li a Gilbert Durand l’homenatge que es mereix apropant-nos novament  a la seva Obra i a algunes de les obres  generades pels seus col·laboradors i deixebles, un conjunt  fonamental i imprescindible per al coneixement humà.

El professor Alain Verjat ho matisa de la manera següent:

“fonamental per desxifrar els mil avatars del món al llarg de l’història, el món modern en la seva complexitat,
i l’home, aquest ésser “inconstant i divers” (com deia Montaigne), el d’ahir i el d’avui.

I afegeix aquest retrat essencial del mestre Durand:

“Gilbert Durand era filòsof, sociòleg, antropòleg, literat, expert en pintura de tots els segles, profund coneixedor de la música i especialment de l’obra de Wagner; si estiguéssim en el segle XVI, diria que era un humanista; en el XVII, un “honnête homme”, en el XVIII, un “filòsof il·lustrat”; un pou de ciència obert a tot, curiòs de tot, amic de físics quàntics, de psicoanalistes, de biòlegs o de matemàtics com René Thom. Aquesta ment privilegiada, universalista, que hagués pogut dominar el món universitari de la segona meitat del segle XX, va rebutjar la brillant carrera a la que podia pretendre de la mateixa manera que rebutjava els compromisos politico-acadèmics; va ser fidel a les seves muntanyes, a l’universitat de Grenoble com va ser fidel als centenars d’amics i milers de seguidors, que tenia arreu del món. Perquè era un home generós. La majoria dels grans savis són malhumorats i gelosos dels seus coneixements. Però els molt grans, no.
Gilbert Durand ho regalava tot: el seu somriure, des del primer moment, els seus coneixements, i per poc la seva vida, quan es tractava de resistir a l’invasor nazi. A nosaltres, els seus lectors espanyols, ens va regalar, cada vegada que li ho demanàrem, els drets de traducció de les seves obres, per tal de facilitar-ne la publicació per part d’editors que podien desconfiar. Aquesta generositat és molt important. Però és molt més encara el que ens va ensenyar. Per fer-ho curt: ens va ensenyar a llegir, el món, la gent, les obres literàries, la pintura, la música, la filosofia i la religió, tot a l’hora, en uns recorreguts transversals vertiginosos que ens han revelat el sentit profund de l’història humana. Va inventar la pluridisciplinarietat abans que se’n parlés, i la literatura comparada moderna abans que es descobrís. Tant de bó que les seves lliçons, tan profundes i tan enriquidores, siguin llavor fecunda per les generacions que ens seguiran.”

Alain Verjat Massmann.  13.12.2012

 ..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

GDurandimg

Retall de les imatges que dona Google en fer una cerca sobre Gilbert Durand

Gilbert Durand a la Universitat de Barcelona. 1985

Gilbert Durand a l’ Aula Magna de la Universitat de Barcelona, amb motiu del
Col·loqui Internacional sobre els Valors Heurístics de la Figura Mítica d’ Hermes,
organitzat per la Facultat de Filologia, Departament de Filologia Francesa i Provençal,
i el Grup de Recerca de l’ Imaginari i Mitocrítica, Barcelona, 21-22 de març 1985.

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços (Amb la col·laboració de Montse Prat i Serra)

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

“So in love” més políticament correcta.

Music & Lyrics by Cole Porter
Book by Bella & Sam Spewack

SYNOPSIS
This is a musical comedy play within a play about an egotistical actor and producer named Fred Graham and his ex-wife Lilli Vanessi who are playing characters Petruchio and Kate in the “Taming of the Shrew.” In both their real world and in their play, they bicker and romance in a “battle of the sexes” 

LILLI:

Strange, dear, but true, dear,
When I’m close to you, dear,
The stars fill the sky,
So in love with you am I.

Even without you
My arms fold about you.
You know, darling why,
So in love with you am I.

In love with the night mysterious
The night when you first were there.
In love with my joy delirious
When I knew that you might care.

So taunt me, and hurt me,                    Embrace me, and kiss me,
Deceive me, desert me,                          Then stroke me, and love me,

I’m yours ’til I die,
So in love,
So in love,
So in love with you, my love, am I.

____________

Nosaltres  proposem doncs un petit canvi, perquè la canço passi a ser políticament correcta. Un canvi d’aquells que  —com deia el capità enciam—  són poderosos:  Res de fer mal ni d’enganyar , sinó  d’abraçar,  acaronar i estimar…

Si se us acut alguna altra alternativa a la que proposem nosaltres,

Embrace me, and kiss me,
Then stroke me, and love me,

… escriviu-la a la zona de comentaris.

De les mil versions possibles, hem escollit incloure la que canta Ella Fitzgerald, molt neta i  melodiosa…

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Reflexions postelectorals. Conclusions provisionals.

  • Llista de  dades semi-objectives.

               Dades de la Vanguardia

Foto @ La Vanguardia.com

Foto @ La Vanguardia.com

Reconec que en voler fer un balanç dels resultats gairebé tres setmanes després de les eleccions se’m fa una mica difícil. Pateixo d’una barreja de mandra i de “no cal”.  Però a la vegada, penso que hauria de ser sempre així, en fred i amb un mínim de perspectiva.  Pero sense caure tampoc amb la visió del saberut a qui li és fàcil veure les coses a pilota passada… No es tracta de reflexionar una mica… valgui el poc que valgui.

A la llista de les dades semi-objectives s’hi ha de posar la devallada de CiU, la garrotada al PSCPSOE ,  i les pujades significatives d’ERC, Ciutadans i les CUP.

Dit això, sabem que en totes les eleccions, siguin de la naturalesa que siguin, perdre, allò que es diu perdre, no perd mai ningú.  La retòrica de les llengues està al servei justament de la manipulació de  la Veritat per transformar-la en “veritats” particulars o mitges veritats que són pures enganyifes.

CiU s’ha endut segurament una gran sorpresa, desagradable per més senyes, perquè les enquestes no els ho devien aclarir prou … Hi ha sempre tant de vot  indecís!  Hi ha sempre tant poca gent que vota!  Dos factors que  van dsitorsionar les dades que tenien sobr eels resultats…
Crec que és bo que s’adonin que  als catalans no els agrada posar tots els ous al matexi paner. Aquest cop  Artur Mas els ho demanava i ja s’ha vist que han contestat.  Volem un líder valent i honrat, sí, però volem una política social  contrària  a la que  ha aplicat fins ara , una política de retallades que fins i tot anava per davant del que imposava el govern central !
Faran bé de posar ordre en la distorsio contra natura que tenen amb el líder actual d’Unió, en Duran-Lleida, el “quintacolumnista”.

El PSCPSOE està content – diuen que diuen- perquè la devallada no ha acabat sent tan gran com pronosticaven les enquestes… que els enviaven a la quarta posició o al grup mixt.
Qui no es conforma es doncs perquè no vol.  No dimeiteix ningú.  Tots diuen que estudiaran els resultats i aprendran dels errors que es detectin…. si se’n detecten, que això encara està per veure.
Vaig dir-li a un  jove que és partidari de la Laia Bonet, que amb els resultats obtinguts, ella  es quedava fora del Parlament. Ell em va dir que sí, però que segurament entraria perquè hi hauria alguna dimissió.  Santa innocència!   ¿Qui dimiteix , qui renuncia a la moma del càrrec i el  supersou de parlamentari en temps de crisi severa?

El PP  no perd mai. Ho tinc dit  i repetit vàries vegades. Sempre guanyen.  El que potser  passa és que deixen de tenir més poder del que ja tenien, de manipular més del que manipulaven i d’embutxacar-se més del que ja se’mbutxacaven… A sobre, amb menys vots que a les passades eleccions, guanyen un escó.  Els surt rodó.  I a sobre, encara que no ho diuen  ni ho confessaran mai en veu alta, el fet que els seus amics de Ciutadans hagin  triplicat el nombre de diputats és una mena de victòria pròpia… totes ponen al seu favor!

Ciutadans guanya un gran nombre de vots i aconsegueix 9 diputats. Es visualitza doncs en vots i en escons  que hi ha un part dels catalans que es posicionen contra la independència i a favor del espanyolisme.  Està bé que hagin votat  Ciutadans i no PP perquè a la vista de les polítiques antisocials dutes a terme perl PP espanyol (el PP català aplaudeix sempre i sense matisos tot el que fan els del govern central)  hom es pregunta el grau de  masoquisme dels espanyols i dels catalanoespanyols en relació amb un govern de majoria absoluta  obtinguda a base de mentides vergonyants i cíniques en tots els fronts.  El President Rajoy ha incomplert totes les promeses electorals i postelectorals, pero té la barra i el cinisme  de fer veure que això no és important, que mentir forma part de la definició de la política.

Les CUP  emergeixen i passen de la política municipal al la política parlamentària del país. Caldrà veure com adapten la radicalitat a la realitat de les grans xifres, dels pactes de partits, de l’univers grisós de l’alta políitica, on menys encara que en la política municipal tot no és blanc o negre del tot…
Els media oficials i els programes de tertúlies  volien amagar  — i de fet van amagar tant com van poder– la força d’aquesta formació política, però la manipulació mediàtica que s’havia imposat no ha servit per a res.  Tres escons és un gran resultat. Veurem com  administren aquest gran èxit.

Les enquestes han demostrat que es poden equivocar MOLT. No fa gaire també es van equivocar amb els resultats de les eleccions als EEUU.  Objectivament això és  una gran notícia per als ciutadans lliures i ho seguirà sent mentre les enquestes es seguixin equivocant. Evitarem així que ens imposin més manipulació de la que ja exerceixen en els mitjans de comunicació.
Per això, perquè les enquestes es segueixin equivocant, com mé smillor,  cal  aplicar  sempre i en toto lloc  l’actitut de   DESENQUESTAR   tal com la proposava fa anys un amic poeta Víctor Sunyol, en el marc del seu  Manual d’Autodefensa, que va ser publicat  en lliuraments setmanals pel setmanari  El Nou 9  de  Vic,  allà pels anys 90.
..

  • Lista  de problemes previsibles

Com podeu imaginar, la meva és una anàlisi de comentarista de cafè. Si fos capaç d’afinar gaire, equivaldria a tenir dots de vident i no en tinc gens ni mica.  Però no cal ser molt espabilat per deduir de la situació actual que:

  1. Convergència tindrà molts problemes i grossos amb Unió.  Com a mínim mentre Unió segueixi encapçalada per un “quintacolumnista” com Duran-Lleida. No sóc jo qui ho diu sinó l’alcalde de Vic, en Josep Ma. Vila d’Abadal:  Ho deia aquí … i…. ho va dir d’una altra  manera després de les eleccions aquí.
  2. Convergència i Unió tindran problemes amb els seus socis més propers. Que fins que no es demostri una altra cosa, seran els socis d’Esquerra Republicana de Ctalunta ERC.  Funcionarna com un bipertitde facto, tot i que en Junqueras, gat intel·ligent, sabent que de l’acord en sortirà, com a mínim ben SOCARRIMAT, no es vol cremar  més de pressa del que toca cremar-se.  Pronostico llargues i tenses reunions per posar-se d’acords en tots i cada un dels temes. I d etemes n’hi ha una munió infinita.
  3. Les CUP tindran probles d’encaix en el món dels partits tradicionals, que se’ls miraran sempre des de la distància, com a gent que cal defugir per por de ser tractats de còmplices dels radicals. Dit això, crec que els discurs de les CUP apaortarà aire fresc  i  oxígen de primera qualitat a una política tradicional que tufa en molts aspectes, la corrupció  que s’arrossega des dels Ajuntaments fins als partits des de l’era Pujol a l’era Mas, passant per la dels dos Tripartits.
  4. Cap problema ni pel PP ni per Ciutadans, que com sempre, i més xulos que un quatre… seguiran fent la seva: espanyolisme , anticatalanisme… Més cínics que mai, tan autosafisfets com sempre.

.Com p.

  • Llista de  necessitats/lleis urgents que  caldria crear o modificar sensiblement
  1. Sabem que els principals problemes del país tenen difícil solució per no dir que NO TENEN SOLUCIÓ. Per tant, el que cal és veure quines mesures pal·liatives es poden prendre per fer-ho mensy greu i una mica més suportable.  Dubto que Catalunya sigui capaç d’inventar aquesta cura pal·liativa, però caldrà veure què són capaços de proposar i implementar ni que sigui a escala molt petita, i només en determinats nivells del món del treball.
  2. Mai no és bon moment per parlar seriosament de la reforma de la llei electoral. Mai no toca posar-se a  proposar  una modificació de la democràcia interna dels partits  que  porti a  presentar llistes obertes. No ho fan mai els partits quan estan en minoria per manca de força  i no ho fan les majories perquè ja els va bé i al seu favor l’statu quo. No hi ha cap partit que ho inclogui en el seu programa electoral i  no es veu ni a l’horitzó qui serà el primer que,  en implementar-ho, obligarà als demés a implementar-ho també  per evitar de fer el ridícul i quedar-se  fora de la foto tan bon punt hi torni a haver eleccions. Qui serà?  Ni el PP ni CiU bi El PSCPSOE.
  3. Cal total transparència i molta informació  — més informació i menys  futbol — sobre la llista de retallades  que haurà de fer el Govern per estalviar els 4.000 euros que ha de retallar.  Cal discutir  i demostrar que les retallades  , allà on les vulguin aplicar, són realment  l’últim recurs.
    Fa esfereïr de  veure com el govern d’Artur Mas s’ha atrevit a retallar  els pressupostos socials per a les persones discapacitades  mentre  mentén  vigent  — contra tota lògica i contra tota ètica elemental —   l’impost de susccesió sobre les grans fortunes…  Mai tant de cinisme d’uns pocs fa fer tant de mal a gent tan feble… Això és delictiu, Artur Mas!
  4. Caldrà no confondre discreció amb  silenci mediàtic en relació amb els acords que prengui el Govern amb els uns i amb els altres. Poc secret i més transparència!
  5. Cal que els intel·lectuals del país siguin capaços d’afegir  SEMPRE  a les seves anàlisis polítiques, PROPOSTES CONCRETES,  per parcials ue siguin. Cal fer una selecció i eliminar de les tertúlies els analistes NEFASTOS , de tertúlia de cafè,  per posar-hi els ANALISTES CREATIUS, la majoria dels quals encar aestan per descobrir.  Serà un gran pas endavant pel país.

….

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *