“So in love” més políticament correcta.

Music & Lyrics by Cole Porter
Book by Bella & Sam Spewack

SYNOPSIS
This is a musical comedy play within a play about an egotistical actor and producer named Fred Graham and his ex-wife Lilli Vanessi who are playing characters Petruchio and Kate in the “Taming of the Shrew.” In both their real world and in their play, they bicker and romance in a “battle of the sexes” 

LILLI:

Strange, dear, but true, dear,
When I’m close to you, dear,
The stars fill the sky,
So in love with you am I.

Even without you
My arms fold about you.
You know, darling why,
So in love with you am I.

In love with the night mysterious
The night when you first were there.
In love with my joy delirious
When I knew that you might care.

So taunt me, and hurt me,                    Embrace me, and kiss me,
Deceive me, desert me,                          Then stroke me, and love me,

I’m yours ’til I die,
So in love,
So in love,
So in love with you, my love, am I.

____________

Nosaltres  proposem doncs un petit canvi, perquè la canço passi a ser políticament correcta. Un canvi d’aquells que  —com deia el capità enciam—  són poderosos:  Res de fer mal ni d’enganyar , sinó  d’abraçar,  acaronar i estimar…

Si se us acut alguna altra alternativa a la que proposem nosaltres,

Embrace me, and kiss me,
Then stroke me, and love me,

… escriviu-la a la zona de comentaris.

De les mil versions possibles, hem escollit incloure la que canta Ella Fitzgerald, molt neta i  melodiosa…

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Anuncis

21 de març. Dia mundial de la poesia.

L’amiga M*,   tot contestant-me un mel,  em recorda que avui és el dia mundial de la Poesia 2012.

.

He vist que el 21 de març és dia mundial de la poesia des del 1999, per votació a la seu de les Nacions Unides.  Per recordar-ho, penjo aquí una captura de pantalla d’una web que recorda els dies mundials.
Allà ens recorden que s’acosta   —és el proper dia 25—  la celebració del dia mundial de la procastinació,   que tot i que pugui semblar cosa d’humor negre, o simplement una broma, bé podria tenir més seguidors que la celebració d’avui: gent que deixa per demà allò que podria fer avui n’hi ha molta. Poetes potser no tants.

Aquest matí he caigut sobre una cançó que és tot un poema:  Déjame recordar , cançó que clou la darrera escena de la pel·lícula  La llei del desig, de Pedro Almodóvar. He vist que el poema és d’un tal José Sabre Marroquín que la va compondre adaptant-la a la música de la cançó Be careful, it’s my heart, del  compositor Irving Berlin. La relació musical és evident i això les acosta, però la lletra i l’esperit  les distancien completament l’una de l’altra.

En anglès, és per cantar-la  gairebé cada matí sota la dutxa.  I  de fet té una mica de  “Cantant sota la pluja”, com es veu a la pel·lícula Holiday INN  (1942).
El missatge és clar:  Compte! No prenguem mal! Les coses del cor són delicades… es poden trencar.

Be Careful, It’s My Heart

cantada per l’artista cubà “Bola de Nieve” @YouTube.

Be careful, it’s my heart
It’s not my watch you’re holding,
it’s my heart.

It’s not the note that I sent you
that you quickly burned
It’s not the book I lent you
that you’ll never return
Remember, it’s my heart.

The heart with which so willingly I part
It’s yours to take, to keep or break
But please, before you start
Be careful, it’s my heart

En castellà,  el poema és de tristor, llàgrima grossa i cor trencat. Diria fins i tot que és perillosament depriment. Apta només per escoltar-la després d’un bon esmorzar, en dia assolellat,  i encara! Esteu avisats!  Però la música és encantadora…

‘Déjame Recordar’

cantada per l’artista cubà “Bola de Nieve” @YouTube.

Quien , de tu vida borrará
mis recuerdos y te hará olvidar
este amor hecho de sangre
y dolor Pobre amor
que nos vio a los dos llorar
y nos hizo tambien soñar y vivir
¿cómo dejó de existir?

Hoy que se ha perdido
déjame recordar el fuerte latido
del adiós del corazón que se va
sin saber a dónde irá
y yo sé que no volverá este amor,
pobre amor

Pobre amor que nos vio a los dos llorar
y nos hizo tambien soñar y vivir
¿cómo dejó de existir?

Hoy que se ha perdido
déjame recordar el fuerte latido
del adiós del corazón que se va
sin saber a dónde irá
pero sé que que no volverá
este amor, pobre amor

He pensat que calia canviar d’aires i deixar l’Almodóvar amb les seves dèries i amb les cançons punyents amb les que acompanya les seves dèries.

Però com que tampoc no estic per fer poema gros, avui, em conformaré amb fer un haikú, que és el que més s’assembla al no res o al ben poca cosa, però que em servirà, tanmateix, per pagar l’impost poètic del dia de la poesia d’enguany.

Heus-lo aquí:  Haikú dedicat a tothom que estimi la poesia.

Haikú de Primavera

Ja és març al cor
Per fi plou primavera
i mulla el sol

Sani Girona  21 de març de 2012. Dia mundial de la poesia

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

____________________________

Cançó: “No em preguntis perquè me’n vaig”…

Avui he descobert aquesta cançó i no me l’he pogut treure de sobre en tot el dia.
Bombes de retardament que porten inserides algunes velles cassets… que gairebé són per portar al reciclatge… Ningú no en vol saber res. Fa temps que són andròmines condemnades a la desaparició. Em dic que cal tractar bé els vells aparells perquè puguin seguir fent sonar aquelles cassets que nosaltres o algun amic vam gravar amb molt de carinyo. Comencem a ser una raça a extingir els que guardem centenars de cassets, la  majoria gravades a partir de vinils… Els segles no passen en va.
Aquesta troballa d’avui ha donat uns quants anys més de vida a una gran capsa de cassetes que estava en una mena de corredor de la mort des de fa tres o quatre anys.

M’he promès que quan tornés a casa, si no la trobava a Internet, la passaria a format mp3 des del vell lector de cassets.
Evidentment, no ha calgut. He trobat una versió cantada per la mateixa Marlene, només que amb molta més qualitat de so.
Cap de les altres versions disponibles a YouTube no són ni la meitat de punyents que la de Marlene Dietrich, que en aquell programa en directe que hi ha gravat en la casset de l’amic MW s’adreçava al públic tot dient :  “La propera cançó és una cançó que ja coneixeu. La va cantar moltes vegades un bon amic meu, Richard Tauber… ”
I començava a cantar aquesta melodia tan melancòlica com emotiva… Quan la sents una vegada sencera la no la pots oblidar. Le posada tres, cinc, deu vegades…
Salvant totes les distàncies m’ha recordat el que em va passar en descobrir la cançó Youkali.
M’han vingut ganes de incorporar-la, -i ja ho he fet-, a la banda sonora de la meva vida.

Ara, davant de la pantalla de l’ordinador no hi ha excusa. No val a dir que no sabem gairebé res d’alemany, que no entenem res de res, però que intuïm que és una cançó entre dramàtica i tràgica…
El traductor de Google ens resolrà el dubte. Pel cap baix ens permetrà de copçar el gist de la cançó i, amb una mica de sort, fins i tot traduirà ben traduït algun vers sencer!
El resultat és aquest.

Em vénen ganes d’aprendre-me-la per poder-la cantar a duo amb algú que vulgui cantar-la amb mi,  i fer-ho acompanyats amb música de piano…
Si afegim que no sé música, s’entén millor que m’ho imagini com una experiència extraordinària, quasi màgica…

Si mai m’hi atreveixo i en surt un video, aquí hi haurà un enllaç. Qui avisa no és traidor!  ;o)

 

Frag nicht warum ich gehe

 

http://www.youtube.com/embed/V7DrJTCF-FA

_________

Frag nicht warum ich gehe (Hildegard Knef)

Frag nicht, warum ich gehe, frag nicht warum
Was immer auch geschehe, frag nicht warum
Ich kann dir nur mehr sagen, ich hab dich lieb
Das Schönste im Leben wollt ich dir geben

Frag mich bloß nicht das eine, frag nicht warum
Frag nicht, warum ich weine, frag nicht warum
Wir gehen auseinander, morgen küsst dich die andre
Dann wirst du nicht mehr fragen, warum

Cliqueu aquest enllaç per llegir la cançó sencera

*********************

Avui ja és l’endemà, i he rebut un consell amistós de l’amiga Júlia i un missatge de facebook, jo en diré *un feisbucmel, de l’amic Ramon on em diu que com que li ha agradat la melodia i la cancó s’ha atrevit a fer-ne una versió al català. No cal que digui el gran plaer que em fa llegir-vos, Júlia i Ramon!

Versió en català de Ramon Aladern que no us hauríeu de perdre.

_______________________

Enllaços

Blog de Júlia Costa               La panxa del bou

Blog de Ramon Aladern     Tretzevents

_____________________

Les 20 cançons “polítiques” més votades

D’entrada ja aviso que el títol del post té una mica de trampa. La fi justifica els mitjans diu en Niccolò. Posem que sí. I jo pretenc que el títol atregui com més blogaires millor.

Si ja heu entrat al post, ara ja us puc dir que la llista  Top 20 political songs apareix publicada a l’apartat de cultura del New Statesman i que, de fet,  va ser votada per gent tan llunyana a nosaltres com són els lectors del setmanari britànic -de tendència declaradament progressista- i per membres de la  Political Studies Association. El resultat és aquest:

1. Woody Guthrie – “This Land is your Land”
2. The Special AKA – “Free Nelson Mandela”
3. Bob Dylan – “The Times they are a-Changin'”
4. Billie Holiday – “Strange Fruit”
5. Claude de Lisle – “La Marseillaise
6. U2 – “Sunday Bloody Sunday”
7. Eugène Pottier – “The Internationale”
8. Robert Wyatt/Elvis Costello – “Shipbuilding”
9. Sex Pistols – “God Save the Queen”
10. William Blake – “Jerusalem”
11. The Who – “Won’t Get Fooled Again”
12. Rage Against the Machine – “Killing in the Name”
13. Tracy Chapman – “Talkin’ ’bout a Revolution”
14. Nina Simone – “Mississippi Goddam”
15. Marvin Gaye – “What’s Going On?”
16. Gil Scott-Heron – “The Revolution Will Not Be Televised”
17. Bob Marley – “Redemption Song”
18. John Lennon – “Imagine”
19. Pete Seeger – “Where Have All the Flowers Gone”
20. Tom Robinson – “Glad to be gay”

Trobo molt interessant que gràcies al podcast del New Statesman, poguem escoltar les cançons i conèixer la historia que “s’amaga” al darrera de cada una d’elles per mitjà del comentaris dels experts Jonathan Derbyshire i  John Street.

Ara bé, vist des de casa nostra, sobta una mica veure que la llista  inclogui només La Marseillaise en idioma no anglès. Res en català, res en castellà, res en italià, res en alemany, res en portuguès, res en rus ni en xinès… Qui en té la culpa? “Fuenteovejuna!”  La barreja de lectors del NS i membres de la Political Studies Association no permet de trobar els “culpables” (:o) d’una massa flagrant mostra de xauvinisme anglosaxó.

El perdó els el podríem acordar quan llegim ens conviden a comentar la llista i d’enviar-los exemples d’altres cançons que haurien pogut figurar a la llista.

Please feel free to comment on our inclusions, and to point to anything or any songs that we might have missed.

Això diuen…, però creu-t’ho! No pas !

Jo, que me’ls aprecio, vaig pensar enviar-los un comentari de bona fe per dir-los dues cosetes:
Una, que no em semblava que 20 fos el nombre ideal per a confegir una llista sobre un tema com aquell, que potser haurien pogut anar fàcilment fins a 50 o 100 títols i això potser els hauria permès d’encabir a la llista d’altres mostres de cançons d’altres nacionalitats i sensibilitats.
L’altra, enviar-los unes quantes cançons que em semblava que haurien de figurar, com a mínim, en un hipotètic top 50.

Vaig redactar el comentari  i, amb la impagable ajuda de l’amic Salvador, gràcies!-  que em va ajudar a posar-ho en perfecte anglès, vaig voler penjar-lo. Oh sorpresa! No hi ha hagut manera!

Please, note that not all comments submitted will be published on the web site

És clar, d’accord, no els publicaran pas tots, però el meu sí, oi? Però si només n’hi ha un altre!
O és que hi ha algun problema?
Els ho vaig preguntar directament:  Hi  ha cap  problema? Que no publiquen el comentari?  Cap resposta. Vaig tornar a enviar el comentari una segona vegada, i tampoc res.

Ahir els vaig tornar a escriure, a la mateixa secció de comentaris per dir-los una cosa així com:

Senyors meus,

Bé ja he entès que la seva resposta, atès el seu silenci absolut,  és  “NO li publiquem el comentari”. Sàpiguen doncs que el comentari, velis nolis, el publicaré: el penjaré al meu blog. Vaig fer la captura de pantalla i el penjaré com a imatge.  Queda dit.
Salut!
“Read you soon”

Dit i fet: els deia i els dic això:

Després hi he seguit donant voltes i  m’ha semblat que potser hi hauria d’haver afegit, amb prioritat la cançó  El pueblo unido jamás será vencido l’himne xilè de Quilapayún i Sergio Ortega.  I vaig recordar també que fa uns anys, l’amic Jordi, a l’època en què  ens gravàvem i intercanviàvem k7s dels vinils que no deixàvem a ningú, em va regalar una curiosa cassette plena de cançons revolucionàries italianes… que crec conservar encara però no sabria dir exactament on la tinc guardada.

Poder penjar el comentari aquí, em fa passar la mica de disgust que m’han donat els de l’Statesman censurant-me el comentari sense explicacions i crec que sense justificació vàlida. D’ells, això no m’ho esperava pas. Targeta groga, però hauria de ser vermella directament. A la propera marranada que em feu: expulsió!

A vosaltres, amics lectors, jo també us convido a enviar títols de cançons “polítiques”, o “revolucionàries”, o de “protesta” que ajudin a completar la llista. Potser entre tots plegats farem el top 50,  o el top 100 que haurien pogut fer ells.
En principi jo no us penso censurar els comentaris que envieu!  Però no us refieu de ningú, ni del Sani!  ;0)

_________________________