Sun Tzu. L’art de la guerra

Els atzars de la navegació em porten a topar-me per enèsima vegada amb  Sun Tzu. Aquest  cop el que he trobat és un video a YouTube  titulat  L’Art de la Guerra. Sun Tzu. Un documental educatiu de la cadena History Channel, molt ben realitzat  que paga la pena mirar-lo sencer en l’original en anglès. Es pot tiar l’opció  dels subtítols, però la traducció és sovint dsesaconsellable per patètica. Hi ha diverses versions curtes,  i d’altres, presentades per capítols.

Compara els preceptes estratègics de Sun Tzu amb el desenvolupament d’algunes de les grans batalles de la Història. I ara ue estem en època de batalles polítiques, torna a ser hora de veure què s’ha de fer i què no.  L’única cosa que ens pot salvar de la maledicció de Murphy és potser la saviesa de Sun Tzu. Compte doncs a no equivocar-nos massa en les nostres estratègies.

 

Tractat :  L’art de la guerra

Sun Tzu. The Art of War.

Què ha de fer la Wu per aconseguir que  la Chu no la segueixi maltractant i per poder tornar a ser rica i plena?
Què ha de fer la Chu per convèncer  i no pas vèncer la pobra bruta i dissortada Wu?

Diuen que tot està explicat fil per randa als tretze capítols del tractat  de Sun Tzu.  Però jo estic convençut que a finals del 2012  és molt probable que al tractat li falten uns quants afegitons o annexes que tinguin en compte  el context actual, del segle XXI. Com a mínim, dos aspectes importants:

  • Un sobre les noves “armes” de  construcció i destrucció massiva: Internet i els media.
  • Un altre sobre la nova diplomàcia global. Europa i els Estats Units, però també  Rússia, Xina, Índia i Japó i Brasil…

Com acostumo a fer, ho deixo obert el tema per poder-lo seguir ampliant, però el deixo també obert a tothom que hi vulgui dir la seva. Us atreviu a parlar-nos una mica de les vostres estratègies secretes? ;-9

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Anuncis

Mantenir viu el blog. 22/30. Fer una proposta de canvi per millorar …

Mantenir viu el blog. 22/30. Fer una proposta de canvi sobre una situació preexistent. Tot es pot inventar o reinventar per millorar la vida quotidiana.

..

Vull suposar que s’entén perfectament que proposem de millorar alguna situació d’aquelles que, tot vivint la vida diària, veiem que no funcionen prou bé i que s’haurien de canviar per millorar la vida dels ciutadans.

L’actual situació econòmica a Catalunya dóna per fer una bona llista de canvis urgents que cal fer en molts aspectes de la vida pública.
Es tracta de fer una proposta cada cop, (potser dues, com a molt) …  intentant que arribi als responsables que ho puguin implementar i veure si és realment una bona idea o no.

* Proposo aconseguir un immens estalvi energètic regulant seriosament  i equilibrada l’electricitat que s’utilitza  en la il·luminació de trams d’autopista i de diverses zones dels municipis del país.

El malbaratament que intueixo és de nivells milionaris, i per tant, estafes delictives.
No entenc les necessitats de les grans companyies elèctriques, que són com a pous sense fons, com a monstres que necessiten cada any la seva racció de milions de verges en forma de milions d’euros de beneficis per pal·liar invariablement dèficits difícils d’entendre.

M’agradaria veure com tots i cada un dels Ajuntaments de Catalunya fan públiques les dades del consum de llum de l’exercici passat. Després  fan públiques també les estratègies i mesures d’estalvi  que  han decidit d’implementar sense crear problemes greus, i finalment que, properament es comprometen a fer públiques les dades d’estalvi net obtingut.

Vull pensar que cada Ple municipal fóra capaç llavors de dedicar aquells estalvis a resoldre problemes d’assitència social per a col·lectius necessitats del municipi.

Quan sento parlar dels milers de milions d’euros de dèficit dels Ajuntaments, se’m posen els pèls de punta de veure que  no hi ha un debat públic permanent sobre tot allò que cal modificar per evitar   malbaratamnrts de tota mena.

* Regular la despesa en focs d’artifici i correfocs arreu del país.

Piromusical 2012

Un segon punt que no puc estar-me de posar sobre la taula: els milions d’euros “cremats”  en  correfocs i focs artificials arreu del país, durant tot l’estiu i fins la traca final dels Piromusicals de Barcelona, Tarragona  i Lleida.

Vaig escriure i demanar ja fa molts anys,  molts abans de  que apareguessin els prìmers símptomes de la Crisi actual, que em semblava que el mínim que s’havia de fer des dels Ajuntaments era  fixar un percentatge sobre el pressupost municipal  que fos  “lògic, ètic i equilbrat”  per a aquest tipus de despesa  festiva i queper tal de fer-nos perdonar la disbauxaes dediqués un percentatge sobre el total de despesa en pólvores i petards  a finalitats socials perfectament comprovables.

Ara, en la situació d'”economia de guerra”  que patim i patirem encara amb més força, amb gent que ha de furgar contenidors per poder menjar, les despeses en petards i palmeres de colors es transforment en un delicte o un crim  contra els cutadans. 

Ès URGENT  que es legisli sobre aquest tema  per posar-hi seny,  justícia, ètica i decència.

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

 

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

11 de setembre de 2012. Diada nacional de Catalunya.

Tothom manifesta obertament que enguany aquesta Diada és especial.  Un gran nombre de catalans participarà en els actes programats per aquest dia i especialment en la marxa reivindicativa per la Independència, expressant la voluntat de ser un nou estat sobirà dins de la Unió Europea.  Mai no hi haurà hagut tanta gent dient-ho tant clarament i amb tanta convicció.

Tot i així, és de preveure que el clam quedi present a l’aire de tot el país fins el dia 20, data en què el President Mas s’entrevisti  amb el President Rajoy
li presenti el projecte de “pacte fiscal” acordat pel parlament catatà  i torni amb algun tipus de resposta del Govern de Madrid.

M’hauria agradat escoltar alguna paraula i gest amable per part d’aquest govern del PP, però fins i tot el dia de la vigília de la Diada, el president Rajoy, en la roda de premsa que ha concedit a un grup de periodistes, representants del principals media del país, s’ha enrocat amb el “això ara no toca”.  I per aquesta actitut, per acció i per omissió, el govern és culpable de tota la tensió que s’acumula en aquest país i que no pot ser bona de cap manera en un moment econòmic tan delicat.

Caldrà veure quines mesures prenen els partits polítics catalans davant el govern de majoria absoluta del PP que pretén seguir  mantenint Catalunya com a autonomia parasitada i  sota desequilibri econòmic permanent, l’equivalent actual a “bombardejar Barcelona cada cinquanta anys” per mantenir Catalunya sotmesa.

Potser sí que no cal fer-nos moltes il·lusions per no haver de patir greus frustracions com vaticinen que passarà els que tornen de tot, o els que no creuen en res. Tanmateix, m’agrada imaginar  que aquesta Diada de 2012 serà especial i contribuirà a reforçar el sentiment identitari de tots els catalans.

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Joan Majó sobre la independència.


* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

 .

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Mantenir viu el blog. 19/30. Preguntes per al Ple municipal.

Estratègies blogoescriptòriques per mantenir viu el blog. 19/30

 Una vegada al mes, prepareu també les vostres preguntes per als partits polítics que tenen representació al govern municipal i que us contestin al Ple Municipal mensual.

Més fàcil i directe encara que l’anterior proposta… Es tracta de  creure’ns que som ciutadans de primera categoria i que tenim tot el dret a participar en la vida política municipal.  “Pensa globalment, actual localment”. Actuem.

Les ordenances preveuen en cada municipi com es gestiona l’assistència als Plens Municipals Mensuals i com es gestionen les preguntes que els ciutadans fan al govern municipal.  En moltes ciutats aquest plens es fan una vegada al mes ( el primer dilluns, el tercer dijous, etc…).  L’ordre del dia inclou sempre un torn obert de preguntes.
Ja sabem que cal fer aquestes preguntes a través dels representants dels partits polítics.  Però aquests regidors no saben el que vosaltres volem saber  a no ser que els ho diguem.

Pocs són els partits que demanen obertametn la participació dels ciuitadans a la vida pública municipal.  Val a dir que la CUP  (Candidatura d’Unitat Popular)  ho demostra amb fets,

Quin és le pressupost detallat de l’Ajuntament per aquest any?  Quins van ser els pressupostos dels darrers tres anys?  En què es va invertir  els diners dels ciutadans?   On i com es poden llegir  les actes dels plens municipals?

Preguntem-els-ho en els nostres blogs interactius i enviem-los-els els nostres posts amb els comentaris que continguin…

Fem blog i política, a més de ciutadania normal i corrent, i demecràcia participativa. Aviam si iniciatives com aquesta aconsegueixen canviar  aquest actual model, que sembla —dic bé, sembla— un model enquistat i poc participatiu que tots els partits podrien acabar modificant i democratitzant si volguessin...
Però cal voler.  
Tret de molt poques excepcions, no volen.  Cal tenir idees i  cal creure’ns que com a ciutadans i vilatans de la nostra vila tenim  alguna cosa a dir també els dies de cada dia i no només un cop cada quatre anys.  

Fem política tot mantenint viu el blog.

.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

“Si Cataluña se va” (Suso del Toro. 2010).

Hi ha tanta necessitat de carinyo polític a Catalunya… que m’envien avui, dimecres 9 de maig del 2012 , còpia d’un article de Suso del Toro
publicat a l’edició del diari  El País el 8 d’‘agost del 2010 !!!    I no em diuen que és de fa gairebé dos anys!

M’ho he mirat i  m’ha semblat que  l’anacronisme es podia explicar pel fet que,  prescindint de la dates,
una part del contingut de l’article de Suso del Toro continua tenint tota la seva vigència.
Una altra part, com les referències al ex president Rodríguez Zapatero  fan que ens adonem del molt de pressa
que passa el temps i de com canvien els fets històrics ! … Rodríguez Zapatero… no us sembla que ja faci cinc anys?
I només era abans d’ahir !

Suso del Toro, és un dels escriptors de més actualitat a Galícia. Té  publicat un llibre titulat
Outro idea de España: Mar de fondo (Otra idea de EspañaISBN 84-8307-672-1, 2005).
Recopio aquí l’article, que per cert es pot consultar a Internet, present en molts webs que el van reproduir.

SUSO DE TORO. Si Cataluña se va.
El País.   8 agosto 2010

“Los intereses centralistas ya lo han logrado. Los catalanes han pasado
de la desafección al despegue.
La banca casi no concede créditos, pero también cuesta dar crédito a
lo que hacen la mayoría de los medios de comunicación madrileños.
Ni siquiera descansan los domingos: leo en una revista dominical que
distribuyó la pasada semana el rotativo El Mundo una lista que
confeccionaron con “los españoles más queridos y más odiados” por los
españoles. Qué miedo. Los tales “españoles” que declararon para la
encuesta su amor a diestro y su odio a siniestro en realidad son de
ese diario, pero la manipulación periodística hace que esas personas
se transformen en “los españoles”. ¿A que no saben quiénes son “los
más odiados” de esa curiosa lista, que hace unos años nos parecería
grimosa y hoy ya pasa desapercibida?
Acertaron. De la lista de diez personajes, los que figuran en la parte
superior de la lista son políticos “enemigos de España”: catalanes o
miembros del Gobierno de Rodríguez Zapatero, empezando por el propio
presidente. Los otros cinco son protagonistas o presentadores de
programas basura, lo que indica que quienes votan esa lista son
consumidores de esos manjares televisivos. ¿Los más amados? Los
deportistas y futbolistas que no sean catalanes, y eso tiene mérito
cuando una selección española repleta de catalanes acaba de ganar el
Mundial.
El odio contra los “enemigos de España”, los “antiespañoles”, viene
del franquismo, pero se siguió alimentando estos años con los
asesinatos de ETA y las ambigüedades del nacionalismo vasco ante los
crímenes. Cuando el terrorismo etarra aflojó porque no le quedó más
remedio, la dieta se completó con “los catalanes nos roban, el
“Estatut” rompe España, la lengua castellana se rompe, los toros se
rompen…” Los insultos continuos y las campañas contra los intereses
catalanes, su lengua y su identidad son el trabajo sucio y burdo, que
ha ido acompañado de razonamientos y análisis de intelectuales que
argumentaron lo mismo pero con más finura. La mirada y los intereses
centralistas que se cerraron en banda lo han conseguido: ya estamos en
una época nueva, Cataluña ha pasado de la desafección a su despegue,
buena parte de la sociedad catalana ha llegado a una conclusión al
fin: España no comprende a los catalanes y los rechaza; seguir
formando parte del Estado español solo le acarreará desprecios y
problemas.
Podemos detenernos en las incidencias, escándalos, roces entre
partidos catalanes, pero perderemos de vista lo esencial, lo que corre
por el fondo y es transversal al conjunto de la sociedad catalana:
Cataluña se está convenciendo de que su nacionalidad nunca tendrá
encaje en este Estado y de que España solo es un lastre. Mentalmente
ya casi han cruzado la raya. Si lo hacen, la deriva hacia la
independencia sería inevitable. En adelante nuestros conciudadanos
catalanes desistirán ya de buscar un encaje nacional dentro de la
Constitución, una Constitución que los propios nacionalistas catalanes
ayudaron a redactar y que suscribieron como un pacto político para
poder existir dentro de España. También saben que reformarla o
redactar otra nueva que los reconozca nacionalmente es imposible: el
nacionalismo español también lo impediría. Respecto a los vascos como
nacionalidad, en cuanto ETA ponga fin a su lamentable y siniestra
existencia, comprobaremos lo que piensa la mayoría de su sociedad.
El Gobierno intenta un diálogo con la Generalitat para detener esa
deriva, pero los nacionalistas españoles, con la bandera tan
inflamada, probablemente conseguirán que fracase en nombre de la
sagrada unidad de España. Hemos visto cómo el españolismo empapa la
capital del Estado y todas las instituciones, desde el Tribunal
Constitucional al último guardia. La “España plural” ha sido
imposible, los esfuerzos para actualizar el autogobierno catalán
tendrían que haber ido acompañados de una política nueva que reflejase
la pluralidad cultural y lingüística y nada ha cambiado. Una nueva
idea de España. Pero España sigue siendo de
Cataluña, sin Estado o con él, es una nacionalidad europea, mientras
Galicia está siendo desguazada como nacionalidad desde la propia Xunta
siguiendo las consignas del españolismo centralista. Si los catalanes
se van, ¿qué España nos espera a nosotros? Pero vivir bajo la
ideología del nacionalismo cañí también será insoportable para muchas
otras personas por toda España que no tolerarán retroceder a la época
de pan, fútbol y toros. Una, grande y libre de catalanes, vascos y
demás ralea. Catalanes, por favor, piénsenlo dos veces, unos los odian
pero otros los necesitamos. Una España sin ustedes será
definitivamente insoportable.”

.

Que sàpigues, Suso admirat, que ara per ara, ens quedem… però no pas per voluntat pròpia,
ni perquè tu ens necessitis! Sinó perquè no ens deixen marxar!
Els pitjor és que ho facin mantenint  i forçant encara més  la injustícia
provocada per la relació paràsita d’Espanya en relació amb Catalunya.
Ofegant Catalunya, Espanya s’ensorrarà.  Quin govern espanyol  està disposat a evitar-ho?

Espriu ja pronosticava que del somni a la realitat  i ha dissortadament una distància infranquejable.
Ara hi ha noves versions del seu famós Assaig de càntic en el temple 


Assaig de càntic en temps de dominació espanyola

Com m’agradaria ser un home lliure
Viure com un català lliure a Catalunya
I no haver d’estar sotmès a la dictadura
Econòmica d’allò que s’anomena Espanya 

Però, tu, tu sigues valent !

Com m’agradaria ser com un suec o un danès
O com un txec o un eslovè,  com un grec  o un finlandès
Que no han de demanar ni permís ni perdó a ningú
Per parlar llurs llengües maternes i minoritàries.

Però, tu, tu sigues valent !

Com m’agradaria poder ser solidari amb,
Sense fer distincions, tots els pobles d’Espanya 

Però sense ser expol·liat i insultat a diari
En els temps de la crisi i de la còlera integral
Contra la dominació colonial espanyola.

Però, tu, tu sigues valent !

Massa em temo que no he de poder seguir
Mai el meu somni de completa llibertat 

I em quedaré lligat a Espanya fins la mort
Car jo sóc també massa poruc i covard 
I potser no tindré el valor que cal per lluitar 
Per la Independència de la meva rica, plena
Però dissortada i maltractada Pàtria.

Però, tu, tu sigues valent !

Anònim català
 


* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Les passarem molt “petus”! Des de Bilbo amb dolor ¡Ell avisa!

M’envien un retall de diari. No si és real o inventat. Però el fet és que està força ben trobat.  Ens avisa que s’acosten molt mals temps per tothom i que tots, bé tots no, la immensa majoria “les passarem molt putes.”

Ell ho diu així :

Desde Bilbo con Dolor

Trist m’ho han enviat, trist us ho passo.  No mateu el missatger ;-9
Aneu pensant com  i a quines persones, entitats, empreses, polítics i delinquents impunes heu d'”avisar” vosaltres si no sou dels pocs privilegiats als qui la crisi no els fa ni fred ni calor.

.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enlaces

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *