Catosfera literària. En evolució permanent…

Per tal d’evitar una llista excessivamenty llarga a la columna d’enllaços (que no es deixa comprimir), em decideixo a penjar aquí una llista que deixo oberta a futures actualitzacions i modificacions sempre que s’escaigui. Aquesta llista ha estat obtinguda pel mètode de copiar/enganxar  aplicat a tres blogs de la Catosfera (la llista de J. Subirana a Flux al capdavant). Cap mèrit doncs per la nostra part.  Potser només, si calgués buscar-ne un, el fet de sumar el treball de tres blogaires. Quedi dit i aclarit.


Directoris catosfèrics

 


..
..

..
..
..
..
..
..
..
 ..
..
..
..
….
 ..
.
.
..
.

 +++
.

BLOGS DE RELATAIRES

..

LLISTA DELS BLOGAIRES QUE HAN PARTICIPAT A 365 CONTES

..
..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

1. Si us hem oblidat i no figureu a la llista, pengeu el nom del vostre blog (amb el nom de l’autor/a)  a la secció de comentaris i ho afegirem a la llista tan aviat com pugui ser.
També hi podeu deixar qualsevol precisió que us sembli útil o necessària.

2. Si veieu el nom del blog i no voleu ser a la llista, aviseu que això encara és es fàcil de resoldre.

.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Anuncis

Ateneuesfera

La llista de blogs que segeuix és la que hi ha penjada al blog de  Miquel Saumell  El radar de Sarrià.
Inclou tots els blogs dels blogaires que han participat en alguna de les 13 trobades presencials que hi ha hagut fins araa l’Ateneu barcelonès.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Gràcies Miquel !

Ateneuesfera. Dotzena trobada de blogaires de la Catosfera

Dotzena edició de l’Ateneuesfera. Dissabte 16 de juliol de 2011, a l’Ateneu Barceloní.

Blogs convidats:

Enric H. March
http://enarchenhologos.blogspot.com/ (Convidat per en Galderich)

Marta Millaret. Volar de nit
http://volardenit.wordpress.com/) (Convidada per en Víctor Pàmies)

Sani Girona. Baudelairianismes. Dipofilopersiflex III
https://sgironaroig.wordpress.com  (Convidat per en Víctor Pàmies)

Isabel Aparici
http://caligrafiasurbanas.blogspot.com/ (Convidada per Guillem Carbonell)


Blogs que hi havien participat anteriorment

Montserrat M. Vilardosa (Clídice) /                 http://untelalsulls.blogspot.com/
Víctor Pàmies / Raons que rimen /                  http://vpamies.blogspot.com/
Joan Puigmalet / Gazophilacium /                    http://lexicografia.blogspot.com/
Roser Caño / Antaviana /                                      http://rcanovalls.blogspot.com/
Daniel Vidal / Himagina /                                      http://himajina.com/
David Rodríguez / Quotidianitats /                   http://quotidianitats.blogspot.com/
Francisco José Moya / Nautilia /                       http://www.nautiliaonline.com/
Galderich / Piscolabis Librorum /                     http://piscolabislibrorum.blogspot.com/
Jaume Ortí / Temps d’incertesa /                       http://blocs.mesvilaweb.cat/borinotus
Marta Luna / Todoreh /                                          http://todoreh.blogspot.com/
Miquel Saumell / El Radar de Sarrià /               http://elradardesarria.blogspot.com/
Salvador Sorrosal / Sorrobloc /                          http://sorrobloc.blogspot.com/
Xavier Caballé / L’home dibuixat /                    http://caballe.cat/wp/
Guillem Carbonell /                                                  http://www.guillemcarbonell.cat
Mercè Piqueras /  La lectora corrent               http://lectoracorrent.blogspot.com
Pere A.  Jariod / El Q. de l’Apuntador/      http://elquaderndelapuntador.wordpress.com

Coordinador i moderador: Guillem Carbonell

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

ENLLAÇOS

Postcomentari: Comentaris als blogs

Referència

Blog:    Saragatona
Post:    circuit obert
Autor : Pere (MA)

___________________

Hola Pere (MA),
Et deixo aquí el comentari que volia penjar ahir per aquest post/apunt però que no vaig escriure.

També el que anava a escriure avui per al post sense comentaris“, però que no m’ho deixa fer perquè juganerament tu has desactivat l’opció d’escriure’n i penjar-los-hi 😉

Començo pel final.

Crec que gairebé has exhaurit totes les opcions possibles, però resulta que buscant, buscant, sempre en surt alguna més. Això tu ja ho saps, i no m’estranyaria que no haguessis afinat més com a estratègia per fer-nos escriure comentaris que matisin el que has dit o afegeixin alguna cosa del que t’has deixat ;-)))

A mi se m’acut que una altra raó versemblant podria ser el fet de voler defensar-se d’hipotètics atacs exteriors.

Fora el cas d’algun blogaire agressiu o agosarat que, en expressar-se de manera poc políticament correcta, no vol ni tan sols haver de llegir i rebutjar els comentaris que el servidor li sotmeti a aprovació.

Per altra banda, dins de supèrbia i sinònims, tu en proposes dos (orgull i suficiència), s’hi pot incloure també el menyspreu per les opinions dels altres, tendint a identificar les opinions alienes amb misèria mental que podria embrutar-li el blog i fer-li perdre “categoria”: “No perdré pas el meu temps valuosíssim llegint collonades vinguin d’on vinguin, i encara menys contestant-les.” ve a pensar el capacomentaris.

Per aquí aniria el matís: Por de barrejar-se amb la classe obrera escriptòrica, i por a perdre
l'”status “.

Si jo m’atrevís a fer-ho, -que no m’hi atreviré pas- fora encara per una raó especial: fóra degut a una reacció provocada per una barreja de malícia, ràbia, impotència i/o furor de veure que, a sobre de les poques visites que reb el meu blog, gairebé mai ningú no m’hi deixa cap comentari!  T’imagines el que costa d’assumir, això?  Més ben dit: ho assumeixes, però no t’hi acostumes! 🙂
Que ningú no et digui ni ase ni bèstia, el càstig de la indiferència és un dels pitjor dels càstigs que es pot inflingir a un blogaire…

Productor com sóc de rabassudes idees creatives, se m’acut proposar una nova feina que encara no existeix com a tal: un blog SOS d’ajuda “in extremis” al blogaire deprimit per manca de comentaris al seu blog i, per tant, a punt de patir un atac de nervis o riscos més greus.

Això podria donar feina “especialitzada” a dues o tres persones amb capacitats lingüístiques i empàtiques suficients per comentar a dojo i sobre el tema que fos. Missió: impedir suïcidis i depressions profundes.

Ves per on, al final de camí, podria resultar que el “desgraciat blogaire” que té desactivats els comentaris i el “desgraciat blogaire” que no aconsegueix provocar-ne mai cap… com tots els extrems, acaben tocant-se. Es poden ben bé donar la mà i exclamar tal com feia la rabosa  “de comentaris no en vull, que encara són verds pel meu paladar”.

Conseqüent amb tot el que precedeix, hauria de proposar-vos un “meme comentarístic “ de dificultat mitjana-alta en tres preguntes, demanant:

1. Exposeu raons per les quals mai no deixaríeu un comentari a un post…

Mai no deixaria un comentari a un post …
2. Continueu la frase : Un comentari és com…

3. Justifiqueu o no la desactivació de comentaris: Un blog amb els comentaris desactivats…

Au, esbraveu-vos, que és cosa sana !

Però no m’ho contesteu a mi, no fos cas que em provoquessiu un atac de cor per la sorpresa de rebre de sobte una allau de comentaris,  o una depre de cavall provocada pel feedback rebut i en qualsevol dels dos casos hagués de recórrer de veritat a alguns serveis SOS de la Gencat.

Prefereixo consolar-me pensant que la manca de comentaris al meu blog és només provisional. Que en el millor dels casos, potser és que els temes que m’interessen a mi no interessen ningú més (ves que hi farem!), o en el pitjor dels casos, que el meu estil i tarannà actuen com un repel·lent de gran intensitat (i…ves que hi farem!). Sigui com sigui, ja vindran posts millors i potser fins i tot algun comentari.

Si accepteu de memar el meme que proposo, pengeu-ho a can Saragatona, que és com dir en terreny celestial.

________________________

Enllaços

2/10. Metablogositats. No comentaris, no blog 28.01.08

Del *Blocomentari al *Postcomentari

Berga

Després de pensar-hi una mica, procedeixo a realitzar una rectificació terminològica necessària… La mateixa idea amb un nou collar.
Fa ja molt de temps que vaig decidir anomenar *blocomentaris els meus comentaris deixats en d’altres blogs que considerava prou vàlids per incloure’ls també en el meu blog com a “posts” especials.
L’ idea era tan senzilla com pràctica: calia no perdre cap bocí escriptòric i agrupar en un mateix blog taqmbé tots els escrits blogosfèrics exògens, bé fos com a “blocomentaris” o bé com a enllaços.

Passat el temps, em vaig adonar que el palabro triat , “blocomentari”, no era el més adequat, perquè la part inicial portava fàcilment a malentesos.
No em vaig atrevir a escriure *blogcomentari, perquè em semblava fora de lloc. Jo volia una paraula nova per a una funció nova, encara inexistent en el món dels blogs. Triant *blocomentari, algú podria pensar  que jo m’havia passat al bàndol dels “bloCaires” ! I no, no era això. Vaig començar sent, sóc i probablement seguiré sent bloGaire tot i no ser terminològicament fonamentalista.

Ha passat el temps i -mai no és tard per rectificar- ara m’he decidit a canviar el terme: el comentari deixat en un blog d’altri i considerat prou vàlid per a ser reproduit en el meu blog com a part de la meva contribució blogosfèrica (catosfèrica, hispanosfèrica, francosfèrica o anglosaxoesfèrica) es dirà a partir d’ara *postcomentari (neologisme © del Sani).
No n’hi ha per llençar coets a l’aire, ja ho sé, no és cap meravella,  però millora bastant el palabro primigeni, o així m’ho sembla. I fins que no trobi res millor, així es quedarà.

Sóc conscient que, com em va passar amb el terme *blocomentari, la meva nova invenció terminològica pot tornar a ser una victòria pírrica, a les que estic molt acostumat 😉

Jo pensava que algun servei de blogs oferiria, tard o d’hora, una opció consistent a afegir en alguna secció o subsecció del propi blog qualsevol comentari deixat en un blog forani. Erreur !
Potser sortiria massa car o potser crearia massa complicacions tècniques afegides…
No sé com podria anar però intueixo que algú desenvoluparà d’una manera o altra aquesta idea com a part de l’evolució “previsible” dels blogs. Mentrestant ens haurem de conformar en copienganxar els comentaris deixats en d’altres bogs en el nostre blog també.

Tal com escrivíem en algun lloc, amb els postcomentaris gairebé tot són aventantges i hi ha pocs molt pocs inconvenients:
Per una part ens permeten de fer “obra completa”, perfectament endreçada, i per altra, ens permeten de reprendre els comentaris ja fets, de manera que els podem editar a la nostra conveniència eliminant, afegint o matisant o rectificant el que vulguem. 

L’únic petit inconvenient, per trobar-ne algun, és que per entendre el perquè del nostre postcomentari en el nostre blog, cal llegir primer el post aliè que el provoca!  

Com queda clar, crec, amb els postcomentaris, a rendibilitat bloguística és màxima.  QEP.    (Que era el que preteneíem demostrar)  ;-9

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Definició per a la Vikipèdia i/o el TERMCAT i/o els diccionaris etimològics ;-9

Postcomentari: escrit que reprodueix en el blog propi  un comentari  relatiu a un post d’un blog aliè. Aquest comentari pot ser reproduit  també en aquell blog que el provoca, però no necessàriament.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *