Es pot canviar de passió?

El diari  ABC  del diumenge passat, 15 de gener,  proposava diari, suplement, catàleg de productes de consum i pel·lícula de DVD, tot per 2,50 euros.  No n’hagués fet cas si no hagués observat que la pel·lícula era  El secreto de sus ojos (2009),   que el 2010 obtingué  l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera.  Jo ja l’havia vista al cinema, però la recordava com un pel·lícula que m’havia impactat i tenia ganes de tornar-la a veure.  Vaig empassar-me el gripau de comprar premsa declaradament enemiga de tot allò que sigui Catalunya i el català i vaig apostar els 2,50€ per la pel·li, que bé s’ho val.

Vaig disfrutar posant-hi els subtítols en castellà  i mirar i remirar després diverses escenes.  Em vaig obnubilar per aquella escena en què  Pablo Sandoval (Guillermo Francella) , al seu bar habitual, demostra al protagonista Benjamín Espósito (Ricardo Darín) que a través de les cartes del pressumpte assasí, ha trobat  uns indicis que permetran de trobar-lo.

Aconsegueixen detenir  Isidoro Gómez (Javier Godino) sospitós de la violació i assassinat de la jove Liliana Colloto (Carla Quevedo) y  dona de  Ricardo Morales  (Pablo Rago). A les cartes que  el pressumpte violador i assassí va  escriure a la seva mare, hi feia referències constants al  Racing de Avellaneda, un equip de futbol argentí tan mític com ho podria ser qualsevol gran equip de la lliga espanyola.  Si han de trobar-lo a algun lloc, Pablo Sandoval ha arribat a la conclusió que el trobaran a l’estadi de futbol el dia que el Racing de Avellaneda (Gran Buenos Aires) vagi a jugar al camp del Club Atlético Huracán de Buenos Aires.  Per trobar aquell home caldrá seguir-li  la pista de la seva passió.

L’escena es desenvolupa així:

El hombre puede hacer cualquier cosa para ser distinto, pero hay una cosa que no puede cambiar. Ni él, ni tu, ni yo, ni nadie. Mírame a mi. Soy un hombre joven, tengo un buen trabajo, una mujer que me quiere y  sin embargo, como dices tú, me sigo jodiendo la vida  viniendo a un tugurio como éste.  Más de una vez me dijiste:  -Por qué estás ahí Pablo, qué haces ahí?-.
¿Sabes por qué, Benjamín? Porque me apasiona…  Me gusta venir aquí, emborracharme, darme de hostias si alguien me hincha las pelotas… Me gusta…. Y vos lo mismo, Benjamín: No hay manera que te puedas sacar de la cabeza a  Irene  [Soledad Villamil].

(…)
El tipo ese tiene una pasión. [El Racing de Avellaneda ] ¿Te das cuenta, Benjamín?  Ese tipo puede cambiar de todo: de casa, de cara, de familia, de novia, de religión, de Dios…  Pero hay una cosa que no puede cambiar, Benjamín. No puede cambiar de pasión. 

La pel·lícula continua, però aquestes paraules, per sí soles, ja fan molt gran una pel·lícula extraordinària.  I són les que em van impactar.

M’he adonat que ara, quan em ve al cap el nom d’algun amic o d’una amiga penso…  Quina és la seva passió?  I us heu preguntat quina és la vostra?

* * * *

Tot això enllaça amb el fet que pocs dies abans, l’amic A*  m’havia proposat de buscar el  test  MBTI , omplir-lo i veure quin dels 16  tipus psicològics obtenia com a resultat.
La cerca a Google del concepte  MBTI  dóna com a primer resultat aquesta entrada de la Wikipédia francesa:   Myers Briggs Type Indicator – Wikipédia    

Vaig mirar de què anava  però no vaig trobar la pàgina que permetia fer el test  complet ..
I així vaig començar per fer un altre test:  El Supertest  (en realitat una versió reduida del test complet  MBTI).  El resultat va donar el perfil ESFP  que correspon a això:

 
 

Vos fonctions dominantes sont :
extraversion, sensation, sentiment, perception

Introversion
Extraversion
Intuition
Sensation
Sentiment
Pensée
Perception
Organisation

Les personnes du type “ESFP” sont perpetuellement en mouvement. Elles font preuve d’un grand attachement aux sentiments des autres et aiment prouver leur implication par des gestes concrets pour aider leur prochain.

Ce sont des caractères énergiques et enthousiastes qui vivent leur vie comme elle vient, sans chercher à l’organiser.

Les ESFP n’aiment pas régenter la vie des autres, mais préfèrent leur apporter les informations qui leur permettront de conduire eux-mêmes leur destin.

Ils aiment être des animateurs créant autour d’eux une athmosphère de joie et de vie, ce sont des comédiens nés qui montent facilement sur la scène pour le plus grand plaisir de leur entourage.

Ce sont des générateurs de mouvement qui irradient un optimisme difficilement démontable.

Ils aiment remonter le moral de leurs proches et savent communiquer leur joie de vivre. Ils sont la source de joie et de gaité de toute la société.

Ils n’aiment pas beaucoup rester seuls aiment la bonne compagnie, surtout pour pouvoir jouer leur rôle de boute-en-train. Ce sont d’exceptionnels camarades toujours un mot sympathique.

Leur répertoire de bonnes histoires est toujours bien pourvu, ils ont vite fait de faire un bon mot, même des choses les plus sérieuses.

Ce sont des” fashion victims”, toujours au courant des dernières tendances de la mode, il savent quel est le dernier endroit “in”. Pour eux la vie est faite pour s’amuser, ils fréquentent les boites à la mode, connaissent les derniers tubes.

Ce sont de joyeux fêtards qui aiment jourir de leurs sens. Les ESFP sont fréquemment très bavards, ils aiment faire la conversation.

Ils aiment en particulier parler des gens. Une simple question peut conduire à une réponse de trente minutes !

Crec que m’hauria agradat més que hagués donat un perfil amb una mica més d’organització, de “pensée”  i d'”intuition” i una mica menys d'”extraversion” …però no farem pas trampa, és clar.
El que em pregunto és si demà o d’aquí a uns dies tornés a fer el test -per poc que canviés la meva resposta a algunes preguntes — canviaria  completament el resultat.

La primera resposta a aquesta preegunta del milió la vam tenir el mateix dia:  A* ens va passar l’adreça on poder fer en línia el test  MBTI en la seva versió completa 

el web que aporta, a més, la descripció detallada dels 16 tipus de personalitat associats al test MBTI:

ESTJ | ESTP  | ESFJ   | ESFP  | ISTJ   |  ISTP  |  ISFJ    |  ISFP
ENTJ | ENTP | ENFJ | ENFP |  INTJ |  INTP  |  INFJ  | INFP
Ho vaig trobar llarguíssim d’omplir… però no era qüestió de deixar-ho a mitges. En acabar-lo,  —oh sorpresa!—,  aquell cop  donava  com a resultat un altre dels 16 possibles perfils de personalitat  establerts per  Mayer & Briggs:  el perfil  ENFP   en comptes de l’ ESFP  que havia obtingut contestant una versió reduida del test.
No tenen massa  res a veure  els dos perfils:

ENFP – Idealista (Apolíneo, Colérico) Abogado Campeón

  1. Intuición extravertida
  2. Sentimiento introvertido
  3. Pensamiento extravertido
  4. Sensación introvertida

Eneotipo: 7 – 9 / Signo: Sagitario – Aries – Libra

Promotores de cambio, de innovación. Contagiosos entusiastas de los nuevos caminos, de la apertura a nuevas posibilidades.
Como todos los intuitivos en general, viven persiguiendo el futuro, este tipo particularmente henchido de ideas sobre el sentido de la vida trascendentes, inspiradas y originales, entre las que tratan ellos de encontrar su propio sitio y tratan a la vez de ir ubicando a la gente de su alrededor, pues su función sentimental les hace ocuparse preferentemente del mundo relacional,
de la interacción con el prójimo.

No les gusta estar a solas.

Son muy cálidos, encantadores, acogedores y especialmente dotados de sentido del humor y divertidos. Cualidades empáticas que ellos saben utilizar bien para alentar y entusiasmar a la gente en sus idealistas proyectos de “altruismo cósmico”.
Comprensivos, serviciales y animadores natos.

Necesitan desenvolverse en contextos flexibles y muy abiertos donde quepa su espontaneidad, y prefieren las fases iniciales de un proyecto o de una relación a la consolidación rutinaria. Siempre andan olfateando nuevos intereses.

Pueden adoptar una postura intelectual, seria y rigurosa, con respecto a cualquier asunto, y de repente quebrar esa actitud con un arrebato cómico, divertido, infantil y salvaje, que libera todo su lado lúdico e histriónico.

Desde pequeños son muy curiosos, se interesan por todo alrededor y siempre están poniendo en práctica su imaginación e inventiva.
Experimentan constantemente , y se toman muy en serio sus travesuras. El dibujo, la escritura, la actuación (están especialmente dotados para el psicodrama), todo aquello donde pueden aplicarse creativamente, lo practican. Recrean lenguajes nuevos, juegos, y logran hacer participar a todos de sus inventos. Es fácil por esta capacidad de atraer y convencer que se conviertan en líderes carismáticos y populares, a pesar de su escaso convencionalismo o incluso marginalidad.

Uno de sus mayores divertimentos es compartir con todos a su alrededor la preocupación y la visión sobre las posibilidades del futuro, alternativas y sueños que van cambiando periódicamente, a lo largo de su vida. Del mismo modo, cambian de amigos y de esfera relacional, interesados siempre un poco más por los nuevos contactos que por los viejos. Sin embargo, saben muy bien hacer que todos y cada uno dentro de su círculo íntimo se sientan especiales y el centro de atención por parte de ellos.

Son muy susceptibles a las opiniones de sus íntimos. A pesar de sus espontaneidad y creatividad genuinas, son un tanto más influenciables que otros tipos intuitivos a la opinión de padres, amigos y figuras de autoridad, aunque no tanto como, por ejemplo, su primo ENFJ.

Como siempre están abiertos a muchas posibilidades, les cuesta mucho decidirse por una carrera académica larga, un trabajo estable o un lugar de vida donde echar raíces, y si lo hacen demasiado pronto, lo normal es que se cansen y lo abandonen todo para probar una posibilidad diferente. Lo mejor es que intenten tomar las decisiones sobre las cosas que necesitan empeño y compromiso a medio y largo plazo entre los veinticinco y los treinta años, cuando la intuición les haya probablemente reconducido, después de experimentar y tantear lo suficiente, a un entorno más cercano al único eje estable que los puede comprometer en la vida: el contexto vocacional y vivencial emanado desde el Self, el Sí-mismo. Sin embargo, siempre mantienen ese espíritu versátil capaz de rebuscar y revolverlo todo en pos de novedades e intereses originales que les hace atesorar un temperamento juvenil (y hasta un físico) incluso en la vejez.
Como todos los intuitivos, especialmente los NP, viven intensamente el arquetipo del Puer Eterno. Por eso son de estabilización lenta, siendo su proceso de maduración, sin embargo, mucho más genuino y profundo que el que se da en otros tipos sólo aparentemente más sobrios, sensatos y estables. Sus idas y venidas no son caprichosas ni responden a unas labilidad o inmadurez emocionales o intelectuales: van persiguiendo el rastro y las claves de su propio proceso de individuación. Eso sí: con mayor o menor acierto.

Las asignaturas versátiles, investigadoras, llenas de alternativas de aprendizaje y de calificación abierta son las que más le interesan, trabajando con sumo gusto en equipos, y se aplican en ellas con esmero, sobre todo para intentar hacer en ellas sus propios descubrimientos.
Sin embargo, es fácil que aún con este entusiasmo les falte la constancia y el compromiso necesario con la rutina para acabar el trabajo completo.
Por otro lado, precisan también de la calidez del profesor y que éste les deje exponer sus ideas a todo el grupo para estar cómodos en el aula.

Tienen ocurrencias con mucha rapidez y las comunican instantáneamente, frustrándose a menudo cuando no encuentran la misma
velocidad de diálogo en el interlocutor.

Les cuesta mucho esfuerzo hacer dos veces una cosa de la misma manera.

Sus caminos de aprendizaje, cualificación y habilitación son sinuosos, cambiantes, no convencionales, y en muchos puntos autodidactas.
No es raro que ejerzan una profesión para la que tienen la única acreditación de que son capaces de convencer a los demás de que saben muy
bien lo que están haciendo.

Necesitan trabajar en algo que exija variedad, novedad y desafío, en lo que no estén solamente por el dinero, y donde el entorno sea amistoso y
lleno de gente entusiasta con lo que hace. Para ellos es tan interesante la tarea como las relaciones con los compañeros de trabajo.
No soportan una supervisión rígida.

Como los INFP, no son ordenados, pero saben entenderse con su caos y hacer de él materia prima para lo espontáneo y creativo. Siempre están mucho más pendientes de la interacción con la gente en sus actividades que de los plazos convenidos.

Su función cuando están en la esfera, muy propia para ellos, de liderazgo, es la de ser catalizadores visionarios. Los ideales que inculcan a sus súbditos son filantrópicos, relativos a las relaciones y la solidaridad. Forjan hombres, en el sentido de que son capaces de entusiasmar
a cada cual con su vocación adecuada.

Entre sus ocupaciones favoritas están: periodista, actor, maestro, médico, asistente social, relaciones públicas, sociólogo, antropólogo.

Igual que en los INFP (y que en todos los intuitivos en general), el trabajo y el ocio se solapan. También en el recreo buscan siempre ocupaciones variadas y novedosas, enfrascándose constantemente en entretenimientos de “último grito”, que ellos escuchan antes que nadie.
Aman la lectura y especialmente los viajes, porque necesitan investigar y experimentar todas las posibilidades de ser y vivir que aparecen en todos esos libros y que encuentran al sumergirse en diferentes culturas. Les gusta pertenecer a clubes deportivos, donde pueden ponerse a prueba con desafíos y competir con mucha otra gente.

Su estado vital normal es el de estar enamorado, es decir, entusiasmado y apasionado por los ideales que le interesan, así que este mismo apasionamiento se extiende y ensalza cada vez que conoce a alguien que le toca en el corazón, y se siente muy cómodo en ese estado.
Se vuelca y se pierde tanto en su pasión amorosa como lo hace en sus vocaciones, idealizando a la persona de la que se ha enamorado (diferente del ENFJ, que más bien busca a una persona a su lado que cumpla con su ideal). Subestima las dificultades y los contra de la relación
, y a menudo pasa por alto los hechos desagradables aunque sean evidentes. Normalmente se va enlazando con parejas que tienen que ver con sus intereses generales del momento, así que todo lo dicho sobre su trayectoria vocacional vale para su trayectoria sentimental:
es de los tipos más románticamente enamorados y entregados a su pareja (y no sólo a ésta, sino también a los amigos y a todos sus allegados, los cuales se sienten incondicionalmente amados por el ENFP), pero con el discurrir del devenir cambiante todas estas relaciones se acaban, por más intensas que sean, y son reemplazadas por otras, al menos mientras no se haya ubicado en la vida que verdaderamente le corresponde.

Rompen cuando los fallos de la relación le resultan demasiado evidentes o, como acabamos de decir, si se aburren de una situación cerrada y agotada y necesitan saltar a otra. Si rompen a la fuerza, se sienten fracasados y derrotados porque ellos han puesto muchísima energía
en el compromiso. Entonces tienden a mirar sólo los defectos del ex compañero, a limpiarse de toda culpa, y a buscar rápidamente un amor nuevo y mejor, tal y como sienten que se merecen.

Ejemplos: Franz Joseph Haydn, Mark Twain, Robin Williams.

          La Sombra

Pueden ahogarse en un mar de intuiciones, donde no son capaces de establecer prioridades, y convertir su versatilidad en un colapso contradictorio de tendencias e intereses. Algo así como una borrachera de intuición, donde no puede elegirse nada ni puede uno comprometerse con nada porque todo parece posible y sugerente por igual.

Como ya señalamos, a menudo fallan en su responsabilidad de cumplimentar las tareas, dilapidando energía que finalmente no acaba logrando ningún fin. Pueden pasarse demasiado tiempo sembrando campos para abandonarlos de repente. Los frutos entonces los recogerán otros.

Su incapacidad para ser realista a menudo hace que su imaginación idealista y su previsión optimista yerre el tiro.

En estado de estrés se vuelve fácilmente hipocondríaco con cualquier síntoma corporal, que sobrevalora, y la función sensación puede dispararse
compulsivamente haciéndole esclavo de la gula y la lujuria: come demasiado, bebe demasiado, gasta demasiado y acude a demasiadas fiestas, hasta que sobreviene un colapso o un golpe de destino que les insta a recuperar el equilibrio.

Tot això per anar a petar allà on havíem començat. Aquests tests proporcionen uns resultats que són generalment de força confiança: aquests tests són una eina seriosa. Com a mínim,  així estan reconeguts per la comunitat  científica internacional:  

“The Myers-Briggs Type Indicator (MBTI) instrument is the most trusted and widely used personality assessment in the world.”
Però la nostra pregunta va un punt més enllà. Ens preguntem si ens poden permetre d’esbrinar  “la passió”  que  viu i cova en  cadascú de nosaltres.  I em temo que la resposta és  “NO”.  Conèixer la personalitat d’algú ens pot donar pistes molt importants, però no arriba a cavar tan profundament com per lliurar-nos el  màxim  grau de concreció  d’aquella personalitat, que ésla seva gran passió.
Només hi ha una manera de conèixer-la: ens l’ha de confessar, si vol, la persona concreta i ens ha d’explicar també, si les recorda,  les circumstàncies concretes que en un moment determinat la van fer nèixer en el seu ésser.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

  • Música de la pel·lícula El secreto de sus ojos:

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Anuncis

Mantenir viu el blog. 29/30. Comentar una pel·lícula o seqüència de pel·licula.

Estratègies escriptòriques per mantenir viu el blog. 

Mantenir viu el blog. 29/30. Comentar  una pel·lícula  —o seqüència de pel·lícula— que haguem vist recentment al cinema o a casa.

Gairebé totes les grans cadenes de televisió ofereixen vàries pel·lícules cada setmana.  La premsa acostuma a llençar un o dos cops l’any una col·lecció temàtica de cinema a baix preu  i  cadascú té a casa una col·lecció petita o gran de pel·lícules que abasten totes les èpoques i tots els gèneres.

Se m’acut doncs que una possible estratègia per mantenir viu el blog consisteix a transformar-nos en pseudocrítics de cinema per una estona i comentar o bé tota una pel·lícula sencera o bé una seqüència especial que ens hagi interessat especialment.

En pocs dies m’he sentit atacat per les dues  primeres pel·lícules de la saga de Jason Bourne, però reconec que m’he deixat portar per l’embranzida sense presentar-hi cap resistència.

El País proposava fa unes setmanes, per només dos o tres euros suplementaris, el DVD de  la primera pel·lícula de la saga:  The Bourne Identity, en castellà  El caso Bourne. Rodada el 2002.
Ahir al vespre, TV1  proposava  la segona pel·lícula:  The Bourne Supremacy, en castellà  El mito de Bourne. Rodada el 2004. I me la vaig mirar!

Sóc un entusiasta de pel·lícules d’espionatge, d’intriga, i d’acció. Qualsevol thriller i qualsewvol drama m’interessa poc o molt.  La saga Bourne és doncs un tipus de pel·lícula que m’agrada.  En alguns aspectes em recorda la Saga de “James Bond, l’agent 007  —que enguany celebra cinquantrenari!
Bourne també ens passeja per grans capitals del món, ens proposa immenses dosis de persecucions a peu i en cotxe, de lluites cos a cos i d’accions arriscades que són l’equivalent d’una “queste” perpètua en busca de la pròpia identitat i de la veritat.  No és estrany doncs que el protagonista aconsegueixi la màxima empatia per part de l’espectador ni que, per tant, la saga ja comptri amb quatre títols: el darrer estrenat aquest setembre passat.

He vist les dues primeres pe·lícules  i m’han quedat ganes per veure els altres dues.

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Adreces de Cinema

       CINEMA

.

.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Una nova versió de la pel·lícula “Thérèse Desqueyroux”.

En veure que  al Festival de Cannes d’enguany , en la seva 65ena  edició,  es feia la cloenda amb la projecció de la nova versió de Thérèse  Desqueyroux (protagonitzada per l’actriu Audey Tautou)   YTI   YTII   YTIII, em va passar una mica com al Marcel Proust sucant la magdalena!

Thérèse Desqueyroux, que vaig veure a Sant Sadurní quan devia tenir entre 14 i els 16 anys (?),  va ser una de les pel·lícules que em van impactar  per la seva temàtica.  Hvia vist morir molts indis i molts vaquers, molts guerrers i romans matar i morir a cops de fletxa, d’espasa o de llança, americans i alemanys disparar i matar amb tota mena d’armes, i a casa havia vist fer servir matarrates a les golfes, però no havia vist mai posar gotes de verí en una copa per intentar amb ganes matar el marit !  Aquella imatge se’m va quedar gravada al cap com una història molt especial, i, a més, la melodia de la pel·lícula, que ara mateix se’m barreja al cap amb la de  “Les choses de la Vie“, i no aconsegueixo recordar-ne amb precisió la tonada, sé  que em va acompanyar  durant un munt d’anys, com una “Sonate de Vinteuil”  personal.  He buscat a Internet i —increïblement—  trobo la pel·licula sencera en aquesta adreça  YouTube.

http://youtu.be/14vRUge9gWU

Després,  ja a la universitat, vaig llegir el llibre de Mauriac en una edició del  Livre de poche amb una portada també inoblidable que  retrobo en una pàgina web (que acaba sent una descoberta):
Les chroniques  de  Littérature sans frontières / Fréquence Terre). Pierre Guelff. Un dibuix sobre fons negre, reproduiex el cap cot de Thérère, amb una cigarreta a la mà.
.

L’histoire de ladite Thérèse, mariée malgré elle à un homme autoritaire et égoïste, a même fait l’objet d’un film à succès pour lequel Emmanuèle Riva obtint le prix
de la meilleure interprétation féminine au Festival de Venise en 1962.
La trame de ce livre édité chez Grasset en 1927, n’a absolument pas vieilli. Sauf les pages, à présent jaunies, de mon exemplaire paru au « Livre de Poche »
il y a près de cinquante ans, l’histoire aurait bien pu se dérouler et s’écrire en cette année 2011.
Pierre Guelff.

Site Fréquence Terre. Littérature sans frontières

.

Guelff diu que, havent trobat aquest  llibre de segona mà, i havent-lo comprat per un euro, la seva lectura li ha semblat d’allò més actual.  Segurament és per això que de la pel·lícula de Georges Franju, el 1962, cinquanta anys després se n’ha volgut fer una nova versió en color i l’han feta. Efectivament, alguna cosa tindrà d’especial aquesta obra de François Mauriac !

.

..

Tot plegat acaba tenint una mica de  cercle perfecte o “boucle bouclée”  pel fet que Emmanuelle Riva, protagonista de Thèrèse Desqueyroux  (en blanc i negre, dirigida er Georges Franju)  va obtenir el premi a la millor actriu femenina al Festival de Venècia d’aquell mateix any 1962.  Ara,  cinquanta anys després,  i amb una carrera amb 77 títols a l’esquena (dades de la IMDB),  ha obtingut  amb la pel·lícula  Amour  (dirigida per l’austríac  Michael Haneke)  la seva quota part  de la Palme d’Or amb la que aquesta pel·lícula ha estat guardonada en el  65è al darrer Festival de Cannes 2012. Felicitats, madame !  I la nostra admiració. 

Sé segur que aquestes dues pel·lícules no me les perdré pas, per res del món.

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Espais: Memorial democràtic de la Generalitat

Fa només uns deu dies que vaig descobrir al carrer Pau Claris, baixant a mà dreta,  sota Fontanella i  Urquinaona, l’existència dun espai,  recentment inuagurat (22 de setmebre)  anomenat Memorial democràtic.

Memorial Democràtic. Via Laietana, 69 · 08003 Barcelona
memorialdemocratic@gencat.cat · http://memorialdemocratic.gencat.cat · Tel. 935 519 199 · 935 516 300


Hi vaig entrar i visitar l’exposició permanent. Em vaig interessar per les activitats que s’hi feien. Vaig omplir una fitxa per rebre informació per correu electrònic i vaig pensar que fóra un lloc per recomanar als estudiants de batxillerat del nostre centre, perquè el descobrissin sols, no acompanyats,  i més encara aquest curs en què, com a protesta, el professorat va votar en contra de realitzar sortides extreaescolars i  l’acord es complirà.

Era impossible no  parar-se una estona davant del mural que reprodueix una frase de Montserrat Roig que dóna per fer-ne tota un lema. Em va semblar que calia fer-ne una foto i guardar-la com una cosa força especial.

Ahir vaig rebre una invitació per assistir, el proper dimecres 20 d’octubre,  a la projecció de la pel·lícula  Maria Rosa i a la sessió de cinefòrum animada per Núria Espert que tindrà lloc després de la projecció. Tot un esdeveniment que caldria no perdre’s.

Sóc d’aquells a qui els agrada compatir informació i per això de seguida vaig pensar que podia interessar, com a mínim a l’amiga J*.  M’ha alegrat rebre avui confirmació seva que  sí, que sí que li interessa força, però que no sap si la calipàndria tardoral que ha agafat li permetrà d’assistir-hi.  Encara no he tingut temps de dedicar-me a fons a estudiar les virtuts de les herbes i ja no sóc a temps per arreglar-t’ho, però mira,  ves-hi de tota manera, per molt fotuda que estiguis. A males, xuta’t amb una dosi assenyada de paracetamol, frenadol i  ibuprofeno, agafa un taxi, i ja hi seràs…

Recorda allò que més val penedir-se del que hem fet que no pas del que no vam fer quan tocava.
“Consejos vendo …”  ;o)

Al facebook diria jo  “potser hi aniré”. Aquí, també. Vurem si podrà ser.

__________________________

Enllaços

**************************

Idees contra la crisi. Impost ISF.

Idees: en plural, que fa més efecte. I m’afanyo a dir que les dues són extremes, com són sovint les bones idees. Factibles? Ja no ho sé.  On són ara que els necessitem tants i tants economistes, enginyers, advocats i sociòlegs i periodistes… Per què s’amaguen sota les pedres o sota una espessa capa de covardia?

La idea principal ve de França, i concretament d’un home amb una llarga trajectòria com a periodista i escriptor creatiu de solvència contrastada. Parlo de Walter Lewino, per qui sento una admiració i devoció especials, per raons que no fa al cas que expliqui aquí.

La idea, la presenta en un post  del 28 de maig  titulat:

Un nouvel impôt 28 mai, 2010.
Posté par walterlewino dans : POLITIQUESOCIETE

El seu blog no té títol. Només el seu nom. Això sí el subtítol promet “Una idea per dia cuinada per el Noble Vieillard Facécieux” que abrevia amb les incials NVF.
Jo crec que hi hauria d’afegir encara una  C de creatiu, un G de genial i una  R de Revolucionari.

El que Walter Lewino proposa és un impost que -segons ell-  que susbtituiria tots els altres: un Impost Sobre la Propietat, i ho argumenta així:

(…)

C’est vrai. Mais la critique est facile. Que proposez-vous ?
Attends un peu, Bonhomme. Les impôts, on en a connu de toutes sortes : la taille, la gabelle, la dîme, le péage, l’octroi, le fouage, celui sur les fenêtres, celui sur le pinard, sur les épices, sur la promotion sociale, j’en passe et de moins sympathiques. Je me permets donc d’en proposer un nouveau qui les remplacera tous.
— On vous écoute.

— Oh ! je n’ai rien inventé. Mon impôt c’est en fait la généralisation de l’ISF.

— L’impôt sur les grandes fortunes ?
— Tout juste Auguste. Mais pas uniquement sur les grandes fortunes, mais sur toutes les fortunes, grandes ou modestes,
disons un impôt sur la propriété, sur ce qu’on possède et non sur ce qu’on produit. T’as un appartement, impôt en fonction de sa valeur, pareil pour ta bagnole, ta résidence secondaire, ton fond de commerce, tes meubles, tes bijoux, de famille ou non, tes actions en bourse, ton argent placé, ton équipement informatique et électroménager, tes gadgets sophistiqués, tes abonnements divers, etc. etc . Tout ce que tu possèdes qui un peu de valeur marchande et qui en fait est le résultat du travail des autres. Un impôt non pas sur ce que tu produis mais sur ce que tu consommes, sur ce dont tu profites.
— C’est n’importe quoi. Ce sont surtout les pauvres qui vont payer.
— Qui a dit ça ? Il y aura une échelle progressive
bien évidemment. Plus tu possèdes plus ton taux d’imposition est élevé.
(…)
(Post complet
)


Aquí és on s’esperen els  “peròs” dels especialistes i dels que no ho són. Aporteu la contraofesiva a aquesta proposta revolucionària. Res d’insults. El que calen són arguments econòmics, sociopolítics, filosòfics…
Walter  Lewino ens parla d’un impost no sobre el que produim sinó sobre allò que consumim i allò del que gaudim.
¿Es totalment impensable que hi hagi uns superordinadors que calculin “científicament” amb centenars o milers de variables  – les que toqui aplicar en cada cas, per cada persona o cada família-  el que pertocaria pagar a cadascú?

Atreviment per atreviment, jo m’he atrevit a proposar una segona part, que considero del tot necesssària i que no cal pressuposar inclosa en la primera. Suposant que s’aconseguís establir uns criteris científics i per tant,  justos i solidaris, caldria implementar paral·lelament un paquet de mesures legats que castiguessisn severament qualsevol intent de frau a la societat.

Severament vol dir cadena perpètua  i confiscació de bens aplicada desproporcionadament, penso en una proporció geomètrica i no aritmètica, als intents de frau per part dels ciutadans que s’atrevissin a fer trampa.

Només així es frenaria la cursa per veure qui aconsegueix fer el frau més espectacular que de seguida es desfermaria, i que és la regla que impera actualment a nostres societats. La prova en són els escandalosos i criminals afers  Millet & Turull, l’afer  Gürtel, l’afer Pretòria i els centenars més de casos que desconeixem o ens amaguen i tapen.  Cal acabar amb la impunitat!  El robatori i el malbaratament de cabals públics haurien de ser considerats crims castigats amb les màximes penes possibles.  Això ja fóra un gran pas per a la humanitat. Ens calen jutges valents que s’atreveixin a modificar les legislacions en aquets sentit.

El principi de solidaritat aplicat a escala total només hauria de preveure com actuar sobre els paradisos fiscals, que fóra potser el pitjor taló d’Aquiles de la proposta. Tasca difícil però no impossible… També sobre aquest tema fan falta bones idees. Com més acurades millor.

Em fa molt mala espina que hi hagi tan poca aportació d’idees per part de tota la societat per mirar d’aprofitar la crisi per establir un nou ordre econòmic més assenyat, més just i solidari.

Ho torno a preguntar. On són ara que els necessitem tants i tants economistes, enginyers, advocats, sociòlegs i periodistes… Per què s’amaguen sota les pedres o sota una espessa capa de covardia?

_____________________________

Postcomentari

Blog de Walter Lewino.
Post: Un nouvel impôt
Data : 28 de maig de  2010
Comentari personal. Data 4 de juny de 2010

Heus aquí la versió original de la meva proposta, que vaig penjar  en forma de comentari, al blog del Walter.

Cher Walter,

Mes félicitations pour ton billet ! Génial. Je me charge de faire passer ton message “urbi et orbi” en Catalogne et même au-delà de nos “frontières”… je veux dire… en Espagne où il atteindra les rivages du Ministère d’Économie dans le courant de la journée, demain vendredi.

À l’heure actuelle, -ça, j’en suis sûr- ton idée fera un malheur,  et le bonheur du Gouvernement !
Paumés comme d’habitude sur tous les fronts, parfois on a l’impression qu’ils n’ont pas d’idées du tout, ni bonnes ni mauvaises. Ce qui est le pire qui pourrait nous arriver. Mais en réalité je crois ils font semblant de ne pas avoir d’idées. Ils en ont. Peu et pas simples, mais ils en ont. Seulement ils préfèrent passer pour des imbéciles que passer pour des révolutionnaires…
Déguisés en socialistes purs et durs, ton idée venant de toi, pas d’eux, ça risque d’avoir une chance. Sait-on jamais ce que notre Président Rodríguez Zapatero est prêt à mettre en oeuvre ?

Ton idée devrait faire un malheur parmi les Think Tank du gouvernement et permettrait sans doute de sauver le Parti Socialiste d’une scandaleuse défaite électorale lors des prochaines élections générales.

Bravo pour ton génial ISF.   Impôt (Proportionnel et Juste) sur la Fortune… Révolutionnaire. Fallait y penser. Fallait l’expérience d’un NVF, et il n’y en a qu’un ! Il a vu juste. Qu’on se le dise…!

On compte sur le fin nez des mathématiciens et des informaticiens pour trouver une formule vraiment juste, un algorithme assez complexe pour qu’il tienne compte des mille et une nuances à considérer,  et éviter ainsi des suicides en masse… ;o)
Mais je suis sûr qu’on a plein de SuperPhébus -ceux qui ne se trompent jamais- qui feraient le boulot comme il faut, vite et bien.

Or, j’ose proposer d’accompagner ton impôt d’un bon paquet de mesures légales punissant sévèrement toute tentative de fraude…
Perpète pour toute tentative d’evasion fiscale d’un côté et, de l’autre…confiscation des propriétés familiales appliquée en proportion géométrique à la fraude commise.
Comme quoi, la peur des uns empêcherait la connerie de leurs proches, et la menace de ces “couperets” non sanglants ferait marcher le modèle convenablement. Il faudrait que tout le monde suive…

À commencer par Xavier… qui avoue sans vergogne -tu vois bien- qu’il essaierait de tricher  tout de suite…avant même l’application de l’ISF ! ;o)

Dura lex, sed lex… Autrement ce serait une course à qui frauderait davantage… qui est en fait ce qui se passe partout à l’heure actuelle … tu ne trouves pas ?

Ah! Ça mènerait droit -en très peu de temps- à une société presque idéale… “Société Sarkozy”, ou “Société Aubry”,  “XXIst French Brave New World”, “ISF : Le meilleur des mondes”… l’Europe ideale … quels beaux titres !
Que ce serait beau à voir et à vivre ! Rêve ou cauchemar ? ;-)
Posons la question pour provoquer des réactions…voir si ça donne quelque chose… Ton billet est daté du 28 mai et toujours pas de réactions à l’échelle nationale ? Pauvre France…!

Mais rassure-toi, ça je le verrai pas, et mon fils non plus. Toi non plus et tes fils et petits-fils non plus… je pense…
Ça restera au stade de scénario bon pour un film de fiction à grand succès: Berlin, Cannes, Venise, Madrid, Paris, Hollywood 2012 ? Ça raflerait bien tous les prix : Ours, Palmes, Lions, Goyas, Césars, Oscars…

Autant consacrer tes efforts à imaginer les acteurs protagonistes de l’histoire, le metteur en scène, la bande sonore, le titre du film et les séquences de la bande annonce…
Développe un peu ton idée et tu verras vite ce que ça donne !

Je pensais à l’utopie ? Oui, bien sûr, à moins que… oui, en effet, tout devrait passer par là, par un film montrant que ce serait moins utopique qu’on ne pense et que…

On verra bien.

Meilleurs voeux de ton vieux
Sani

____________________

Llei del cinema de Catalunya

Avui “toca” parlar de la Llei del Cinema de Catalunya: la situació actual, les posicions enfrontades de dues parts de la societat catalana, i del futur del setè art a la Catalunya del futur.
El Padrí.  Foto © de la seu  Empireonline.com

Un dels meus posts nonats, però llargament cavilats, era justament la queixa i la lamentació que el cinema a Catalunya, després de tants anys d’haver sortit de la negra nit de franquisme, seguís sent gairebé exclusivament en castellà. Perquè?

En la nostra vasta ignorància, desconeixiem el perquè de tot plegat, més que res perquè ningú no ens ho explicava clarament. I és que el cinema no és un apartat qualsevol del bagatge global d’una llengua.
Com els contes que hom escolta durant la infantesa, el cinema té a veure amb la configuració de l’imaginari d’una persona. D’aquí la seva importància.
He llegit que justament avui, dia 1 de febrer, en què se celebra la Gala dels Premis Gaudí que atorga l’Acadèmia catalana de cinema, un dels lemes escollits era “el català una llengua de somni”.
Efectivament, calia i caldrà reinvindicar durant molt de temps encara el dret a poder viure i somiar les ficcions que proposen les pel•lícules també en la nostra llengua, que és la llengua amb la qual somiem i vivim.

Premsa escrita i electrònica, ràdio i televisió han fet córrer en poques setmanes muntanyes de d’arguments sobre aquest tema, que torna a ser un motiu de confrontació política.

Bàsicament hi ha dos fronts per ara inconciliables:
Els detractors i contraris a la llei, que s’emparen en una retòrica economiscista i anticatalanista. Esgrimeixen el fantasma de la por a la perdua de llocs de treball degut al tancament de sales. El català com a font de desgràcia, vaja.
Com en tot el que fa referència al català, la llei no ataca el castellà sinó que defensa i promou la llengua pròpia de la nostra nació.

Al costat oposat els que defensen, mitjançant una llei que s’està tramitant al Parlament de Catalunya, el dret d’una llengua com el català a ser plenament normal com totes les llengües normals.
A banda de tenir a favor la llei, esgrimeixen una retòrica que es basa en estudis i enquestes que apunten –sobre el paper, com a mínim- que els fantasmes dels
detractors són això, mentides o fantasmes, atès que segons ells, el cinema en català, una vegada s’apliqui la llei, podria sortir-hi guanyant i donant beneficis a l’empresariat de l’espectacle i de la indústria cinematogràfica.

A mi m’agradaria que es complissin les espectatives favorables i que d’aquí a uns anys, quan es pugui fer una mica de balanç, torni a quedar demostrat que aquesta llei ha estat un encert en tot i per a tot, i que ha vingut a cobrir una discriminació injusta envers un país com Catalunya.
Si cal rectificar algun aspecte, que es faci. Rectificar és de savis, però primer cal fer un pols amb les grans distribuidores cinematogràfiques-multinacionals amb finalitats exclusivament econòmiques- i demostrar que l’anima d’un poble està per molt per sobre dels diners, i té la legitimitat i l’ètica al seu costat.

El còctel malèvol d’odi, enveja, injúries i mala fe, per la seva pròpia natura, està condemnat a enverinar només els seus autors, a patir el ridícul i el fracàs.

________________________

Enllaços

1 de Febrer de 2010. Plataforma per la Llengua

Queixa’t i actua pel cinema en català!