És ben sabut que les feres ferides són molt perilloses. I la fera J.R. Zapatero n’és un exemple ben recent. En comptes d’anar-se’n a reposar i passar el relleu al seu successor Rubalcaba, ha decidir morit matant tot el que se li posi pel davant. Farà cas als seus amos: Sarkozy i Merkel i farà els deures fins al final.
Allò tan difícil d’aconseguir i gairebé d’imaginar, una reforma constitucional de gran importància, s’ha pactat en secret i s’ha tramitat pel procediment de màxima urgència. Caigui qui caigui, peti qui peti. Us sembla que té poc mèrit aquesta malifeta?
Deixa a tothom amb “el cul a l’aire”, sense marge de maniobra política i gairebé ni de maniobra retòrica. Ell en canvi passa a desempallegar-se de l’últim estrip de la disfressa de Bambi que li van penjar equivocadament i es posa definitivament la disfressa -de fet, una segona pell- del Vampir que mossega la iugular dels enemics. I fet no gens menspreable, el llibre de les seves properes Memòries, amb un capítol afegit, Capítol XX “Cómo conseguí cambiar la Constitución en un plis plas”, li reportarà pel cap baix mig milió d’euros addicionals als milions d’euros ja pactats amb Planeta, amb Hachette, amb Mondadori o amb KognosVerlag…
Últim o penúltim exercici de maquiavelisme –la fi justifica els mitjans– ha decidit que podia fer-ho i se n’ha sortit: Ja hi ha Nou article 135 de la Constitució Espanyola.
“El Congreso de los Diputados decide hoy sobre la toma en consideración de la propuesta de reforma del artículo 135 de la Constitución, que se vota el viernes. Entre el anuncio por parte de Zapatero de la propuesta, previamente consensuada con Rajoy, y la sesión de hoy se han producido dos hechos que añaden ruido innecesario a la medida: el surgimiento de voces que reclaman aprovechar la reforma para introducir otras modificaciones en la Carta Magna; y la petición de que, en todo caso, la decisión sea sometida a referéndum. (…)
La vicepresidenta del Gobierno catalán plantea que, “puestos a fijar topes, se acote la solidaridad de Cataluña con el resto de España”; el principal partido del País Vasco, el PNV, anuncia que aprovechará el viaje para introducir el derecho de autodeterminación, y los nacionalistas canarios para que se reconozca su singularidad insular. (…)
El País.com L. R. AIZPEOLEA / C. E. CUÉ – Madrid – 30/08/2011
Sí, a la classe de tropa, tots nosaltres, com uns babaus ens deixen el dret a queixar-nos de la nocturnitat i alevosia amb la que una classe política il·lustrada treballa pel poble però sense el poble.
Deixa que els Bascos reclamin la inclusió del dret a l’autodeterminació e aquesta reforma. No és curiós que a Catalunya d’aquest tema ni se n’hagi parlat ni tan sols ara quan la mort d’Heribert Barrera ha posat sobre la taula paraules com patriotisme , independetisme, coherència i valentia?
La presidenta del Parlament català reclama amb la boca petita que s’aprofiti l’ocasió per fixar un topall per l’expoli espanyol de Catalunya. Canàries reclama seguir sent un pou sense fons, però que quedi fixat per escrit a la carta Magna. Però tot plegat són brindis al sol… que a Madrid en diuen “ladridos”…
Rubalcaba i Chacón han de gesticular tant com poden per desmarcar-se de la iniciativa del President del govern, que ha jugat les seves cartes quan ja ningú no donav ni un duro per ell.
No hi ha res tan confortable com viure instal·lat en l’oposició ben pagada. I si no, que li ho diguin al Rajoy, que ja tremola… Tan bé que ha viscut fins ara havent només de pronunciar “quatre gotes malaies” i res més. Ara sembla que aviat li tocarà demostrar alguna cosa. Em temo que si arriva a la Moncloa seguirà fent el mateix ridícul que ha estat fent fins ara. Un real aspirant a ser cap d’Estat té mil moments durant els quals pot demostrar la seva talla política. Rajoy només ha demostrat fins ara ser un polític extremadament mediocre, extremadament cínic i extremadament ambiciós.
Pel bé de tota l’Espanya “cañí” que sembla que el votarà nou president del govern, ja pot anar canviant de dalt a baix tant l’embolcall com el contingut o que els déus hi facin més que nosaltres.
______________________________
Baudelairianismes. Dipofilopersiflex III 