Cop d’Estat al Vaticà?

No ho sabrem pas … Com a molt, ens ho podem imaginar…  Hi hauria d’haver un  nou   “VatiLeaks”, però em temo que no n’hi haurà cap altre, per ara…
Llàstima. Aniria bé pel bé de la Democràcia i la Veritat. 

Els del diari Ara.cat apunten alguna idea…

            Els enfrontaments amb la cúria tomben Benet XVI

Ratzinger, tot i no ser precisament progressista, ha topat amb l’immobilisme del govern de la Santa Seu.

         THAÏS GUTIÉRREZ . Barcelona. | Actualitzada el 13/02/2013 00:00

El Vaticà ha estat durant segles un dels llocs més hermètics del planeta, per això fonts pròximes a la Santa Seu deien ahir que “mai se sabrà tota la veritat sobre els motius que han portat Ratzinger a dimitir”.

Hi ha teories per a tots els gustos i coïncidències curioses, …  i moltes cortines de fum negre ?

Rayo cae en el Vaticano tras abdicación del Papa Benedicto XVI (Fotos – Video)
(Puranoticia.cl. 13..2-2013)

Martes, 12 de Febrero 2013

 El Vaticano confirma que Benedicto XVI fue operado hace    tres meses

Según un diario italiano, que publicó la noticia, la intervención se habría realizado en la más absoluta reserva. Los medicos sustituyeron la batería a un marcapasos que nadie sabía que poseía.
(Meganotícias. 12.2.2013)

Alguna cosa fa molta pudor de molt podrit al Vaticà… També allà, sí, també allà!

(…) El papado de Benedicto XVI ha estado caracterizado por las luchas internas del Vaticano para contrarrestar sus intentos —no por tardíos menos tajantes— de limpiar la Iglesia de clérigos pederastas y banqueros corruptos. La filtración masiva de sus documentos privados es un ejemplo. Y otro, muy revelador, la manera de despedirse. Ratzinger, de 85 años, se marcha como vivió, solo. Decidió proteger su secreto hasta el último día, temiendo quizá que se lo robaran.

(…)
En el verano de 2012, con la detención de Paolo Gabriele, su mayordomo, acusado ser el autor material de la sustracción de la correspondencia papal, Benedicto XVI sufrió otro duro revés, que se venía a unir, en el intervalo de unas horas, al despido fulminante de Ettore Gotti Tedeschi, el presidente del Instituto para las Obras de Religión (IOR) [Banc Vaticà].
Si Gabriele —el hasta entonces fiel Paoletto— era quien desde hacía seis años lo ayudaba a vestirse y a desvestirse, le servía el desayuno y lo acompañaba en sus desplazamientos, el banquero Tedeschi —eliminado sin derecho a réplica ni honor por altos miembros de la Curia— era la persona elegida personalmente por Ratzinger para intentar limpiar la banca del Vaticano. Aquel verano, Ratzinger se fue a Castel Gandolfo más solo de lo que jamás estuvo ningún Papa. El representante de Dios en la tierra era en realidad un hombre anciano y enfermo, “un pastor rodeado por lobos”en expresión de L’Osservatore Romano.

( 11.2.2013.  El País.  El Papa anuncia su renuncia el próximo 28 de febrero por razones de salud)

La revista d’informació general  El Tiempo. Nº 1590.  15 al 21 de febrero de 2013 dedica su portada y un largo reporteaje sobre el tema de la renuncia de J. Ratzinger con el título ¿Por qué se va?  (páginas 14 a 35)

“Ratzinger fue elegido papa en un cónclave fulminante (24 horas) en el que barrió gracias al impulso de la Curia: era uno de los suyos, un conservador que iba a poner un poco de sosiego tras el azacaneado ritmo de Juan Pablo II, pero iba a dejarlo todo como estaba. Todo.  
Se equivocaron. Ratzinger que había callado cuidadosamente algunas decisiones de Wojtyla, demostró ser un conservador doctrinal, pero un hombre honesto y valiente  que no estaba dispuesto atolerar según qué cosas. (…)
Había que limpiar la podredumbre moral de la Iglesia, y eso significaba emprenderla a cristazos con la pederastia eclesial. (…) Ahí se rompieron la buenas relaciones.  Ratzinger fulminó a Marcial Maciel, uno de los protregidos de Juan Pablo II  y a sus Legionarios de Cristo, una de ls potencia económicas y políticas de la Iglesia.

No se lo perdonaron. ” (…)  
© El Tiempo. ¿Por qué se va? pg.  16

Per la seva part,  la seu  Tercerainformación.es, bajo el título
La mafia saca a Ratzinger de circulación , assenyala la corrupció econòmica del Vaticà, i al seu màxim resonsable: el  totpoderós Tarcisio Bertone. 

” (…)

La guerra interna en la cúpula de la Iglesia tiene ahora mismo un objetivo que recuerda el título de un film de Woody Allen: Coge el dinero y corre. Y un protagonista principal: Tarcisio Bertone. Según el diario La Repubblica, Bertone boicoteó sistemáticamente los intentos del Papa por limpiar la Banca Vaticana (el IOR), y adecuarla a las normas internacionales sobre el “lavado de dinero”.

Apenas seis meses después de poner en marcha una comisión a este respecto (en 2011), ésta fue desmantelada por el propio Bertone, según revela la acreditada periodista italiana Concita de Gregorio, señalando que todos los miembros que formaban parte de aquella comisión habían sido apartados de sus puestos. Uno de ellos, el cardenal Atilio Nicora, que había sido nombrado por el Papa presidente de la Autoridad de Información Financiera de la Santa Sede. En su lugar se pondría “un hombre de confianza de Bertone”.

El diario citado explica con una extensa precisión de datos el funcionamiento de las finanzas vaticanas, y su lectura provoca la sensación de estar contemplando una secuencia de El padrino. Tan sólo Paolo Cipriani, el hombre de Bertone en el IOR, conoce quiénes son los titulares de esas cuentas, quiénes lavan en el IOR su dinero, de dónde vienen y a dónde van los millones de dólares, euros y liras que allí se mueven. Para el diario La Repubblica, el IOR es hoy día “una gigantesca lavadora de dinero”. (…)

© Artículos de Opinión | Rafael Plaza Veiga | 03-03-2013

Finalment, i ho deixarem aquí, ara per ara, trobem a la seu de  elplural.com
un  article del 22 de febrer 2013 en què cita informacions del diari italià La Repubblica:

La Repubblica’ explica la dimisión del Papa: “Todo gira en torno al sexto y al séptimo mandamiento”
La alta jerarquía del Vaticano está implicada en una guerra por el poder y oscuros casos de dinero y sexo
C.G. | 22/02/2013

El joven amigo del secretario de Estado, Tarcisio Bertone
La Repubblica
 también menciona a Marco Simeon, un joven protegido nada más y nada menos que del secretario de Estado, Tarcisio Bertone, y a quien el arzobispo Carlo Maria Viganò, enviado a EE UU tras denunciar la corrupción del Vaticano, relacionó en el pasado con la corrupción económica en el Vaticano.

El despido del banquero amigo del Papa
El joven Marco Simeon fue considerado uno de los responsables del despido de Ettore Gotti Tedeschi, el anterior presidente del banco del Vaticano, y un hombre de confianza de Benedicto XVI. Gotti Tedeschi fue violentamente cesado en mayo de 2011 después de que, durante dos años y medio, intentara sin éxito limpiar las cuentas de la Iglesia.

Gotti, que hizo público su temor a ser asesinado, tras su destitución, escribió un informe dejando constancia de su lucha infructuosa contra los vicios contables de la Iglesia. La presidencia del IOR quedó vacante nueve meses y no se cubrió hasta la pasada semana. La última decisión de Benedicto XVI como Papa ha sido precisamente poner al frente del banco a un alemán, el barón Ernst Von Freyberg. Marco Simeon fue destituido al frente de Rai Vaticano.

La Repubblica cuenta que la comisión investigadora entrevistó a decenas de obispos, cardenales y laicos que fueron quienes desvelaron los pecados de altos miembros de la jerarquía del Vaticano.
© elplural.com

Llops o voltors, corbs o rates… Ai… que n’és de difícil triar la metàfora adequada!
De fet tant li fa la metàfora. Cal parlar de  pressumptes delinquents o criminals.
M’estranya que ningú no els denunciI. I que sigui la justícia internacioal qui actui.  

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Final de cicle? I/X

Citem el que trobemn a  eldiario.es   02/02/2013

La credibilidad de Rajoy está desahuciada

Ignacio Escolar 

Igual de contundente que cuando negó la subida del IVA. Con la misma rotundidad con la que desmintió la congelación de las pensiones. Con la misma credibilidad con la que aseguró que no habría copago, ni subidas de impuestos, ni amnistía fiscal, ni recortes en la sanidad y la educación. Con la misma seriedad con la que afirmó que él lo que dice lo cumple, que siempre nos diría “la verdad”.

Igual de riguroso que cuando defendió la inocencia de Jaume Matas, la integridad de Francisco Camps, la honestidad de Luis Bárcenas… Tan duro como cuando explicó que el caso Gürtel era una cacería contra el Partido Popular, como cuando abrió una comisión interna por el espionaje en Madrid. Con el mismo rigor con el que ha aplicado el “código ético” del PP contra el “político ejemplar” Carlos Fabra o contra los diez imputados con escaño en el grupo parlamentario popular en Valencia. Con la misma transparencia con la que hoy se ha negado a responder a la prensa, una vez más.

Mariano Rajoy ha hipotecado su futuro político a su palabra, pero tiene un problema. Su palabra ya está desahuciada. Su credibilidad acumula demasiados impagos ya.

+++ 188 comentarios

eldiario.es

 * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *  * * * *

Enllaços

 

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *  * * * *

Les Profecies de Nostrespapus

Ho sap tothom i és profecia.  Estem fotuts però estarem pitjor. Molt pitjor. I ben aviat. I durant molt de temps.

Ho profetitzava  Xavier Sala I Martín en un article a La Vanguadia  el dia 17 de juliol passat amb el títol:  Crisis (40): helenización de España (que reprodueix Reggio’s)

Crisis (40): helenización de España.

Finalmente el día 9 de julio se hizo público el Memorandum of Understanding (MoU) del rescate bancario Español. El MoU contiene la letra pequeña que complementa los anuncios grandilocuentes de los señores políticos. Lo leemos y vemos que se basa en cuatro pilares. El primero es que se va a hacer una auditoría independiente a los bancos. Eso permitirá saber qué bancos están bien, qué bancos están mal pero pueden ser viables y qué bancos son inviables. Es importante distinguir para que los bancos sanos empiecen ya a prestar a las empresas productivas sin que la sombra de la sospecha se lo impida. (…)

Hay que decir que los europeos imponen austeridad porque la situación fiscal de España es insostenible: la burbuja inmobiliaria hizo que los gobiernos enloquecieran tanto como los bancos y los promotores inmobiliarios y no se dieran cuenta de que el aumento de recaudación experimentada entre el 2001 y el 2007 estaba ligado a una bonanza económica temporal que acabaría cuando los precios de la vivienda dejaran de subir. En lugar de ahorrar esa cascada temporal de dinero, los gobiernos lo dilapidaron aumentando el gasto público en un 50% durante ese periodo: AVE, aeropuertos, subsidios, regalos, cheques bebé, contratación de funcionarios, piscinas públicas, carreras de barcos, motos y coches, medicinas gratis para todos, rotondas, salas multiusos, etcétera. Sin entrar a valorar si todo ese dispendio era necesario, eficiente o socialmente deseable, lo que está claro es que no era sostenible. Era obvio que cuando explotara la burbuja inmobiliaria la recaudación pública caería en picado y generaría un monumental déficit que no se podría pagar. Lamentablemente, esa es la situación hoy y los socios europeos obligan a recortar.

El problema es que recortar los gastos y subir los impuestos en medio de una crisis solo va a agravar la situación: ¡los recortes de gasto se deben hacer cuando las cosas van bien y no cuando van mal! Por lo tanto, la austeridad que Europa impone hoy a cambio del rescate bancario, por más necesaria que sea en el medio plazo, va a tener consecuencias nefastas a corto plazo. De hecho, el impacto va a ser tan negativo que va a evitar que el Gobierno cumpla el objetivo de déficit: el presidente dijo que sus medidas ahorraban unos 65.000 millones de euros. Pero tanto, los recortes de gasto y como los aumentos de impuestos van a reducir la actividad económica, cosa que va a disminuir la recaudación fiscal y a contrarrestar el efecto sobre el déficit. Yo calculo que los recortes de 65.000 van a reducir el déficit en unos 32.500 millones o 3% del PIB. Dado que el objetivo señalado por Europa es que el déficit pase del 8,9% al 3% del PIB en el 2014, pienso que los recortes de la semana pasada, por sí solos, van a conseguir la mitad el objetivo.

Lo que me lleva al último paquete de condiciones: las reformas estructurales para generar crecimiento económico. Las medidas de oferta, liberalización y fomento de la competencia y la productividad de empresas y trabajadores. Si no se implementan esas reformas inmediatamente para contrarrestar la austeridad, en el mejor de los casos dentro de un año estaremos hablando de más recortes. Y en el peor, de la total helenización de España.

Xavier Sala i Martín. Columbia University, UPF y Fundació Umbele.

Ho profetitzava també José María Carrascal al diari ABC el diumenge passat 5 d’agost.

El rescate que viene

Habrá rescate de España. No porque sea deseable ni agradable, sino porque Españ está entrampada hasta las cejas y no puede seguir pagando los intereses de su deuda. Tan simple como eso. Lo único que falta es concertar  las condiciones. Si nos intervienen directament , como a Grecia y Portugal, o indirectamente, dejando a nosotros decidirlas bajo la supervisión de Bruselas. Rajoy ya les ha enviado un ajuste de 102.000 millones de euros hasta 2014, confiando que lo aprueben. (…)
(…) pues nuestra deuda es de 920.000 millones de euros (…)
Rajoy, que ha cometido numerosos errores tácticos, (…) Tal vez tendría que anunciar que no se presentará a la reelección , dedicando su primer y único mandato a resolver nuestro mayor problema, que no es el paro -esa es la consecuencia- sino la deuda. (…)  Así tendría las manos libres para hacer los recortes necesarios, empezando por los gastos no productivos, siguiendo por los duplicados  y terminando por los absolutamente necesarios. (…)

ABC. José María Carrascal Rodriguez . Opinión, pg. 14

Fidel al meu esperit crític de caràcter positiu, demano al profeta Sala i Martín que dediqui un llarg article a explicar-nos fil per randa en què consisteix exactament l’helenització d’Espanya.  Crec que hi ha molta gent que li ho agrairà.  Servirà realment per netejar totes les clavegueres de tot el país?  Servirà perquè s’embarguin els bens dels malnascuts que les han fetes grosses i continuen vivint impunement?
I encara millor: que proposi alguna cosa concreta a Montoro i a Mas-Collell.

Es força preocupant que els supereconomistes del país no vagin més enllà de la profecia i no proposin  públicament mesures concretes als polítics encarregats de fer lleis i d’aplicar-les.

El profeta Carrascal y Rodríguez, que es va trobar la profecía ja formulada, no arrisca gaire reprofetitzant l’obvietat. Però té el seu mèrit que s’atreveixi a proposar alguna cosa: que Rajoy anuncïi que no es tornarà a presentar a la reelecció de  president de govern, sinó que  es limitarà a fer de xirurgià d’Espanya, malalta quasiterminal,  a la  qual ha d’extirpar tota mena de tumors… No està malament la proposta.  Tot i que no calia que la fes. Els espanyols que van votar PP ja fa dies que se n’han penedit.  Van votar un polític mentider que ha enganyat tothom en tot el que ha fet des del primer dia.  Tota la seva campanya es va basar en fer creure que el govern  del PP crearia llocs de treball i que  diria les veritats.  L’Espnaya profunda s’ho va creure. Tot ha resultat ser una mentida i un desgavell que continua el desgavell creat pel govern socialista mentre implementa meravellosament el paper de  botxí de les classes mitges i les classes baixes espanyoles.

Veient que en aquestes circumstàncies no hi ha massa a guanyar, el PP ja compta els dies que li falten per  una nova escomesa electoral, per deixar  la tifa calenta a qui la vvulgui entomar  i  retirar-se a disfrutar dels calers de què disposen sense haver de patir els insults dels espanyols a qui van enganyar per aconseguir el govern.

Curiosament no hi ha gaire ningú que s’atreveixi a parlar d’un govern de concentració nacional, d’emergència nacional, de salvació nacional que  tingui com a primer punt del programa la regeneració ètica i moral del país.
Però Joan Puigcercós, d’Esquerra Republicana de Catalunya, s’atreveix a proposar-ho per a Catalunya quan demana a Convergència i Unió que s’afanyi a depurar les responsabilitats penals i polítiques dels casos de corrupció que taquen triodimensionalment tot el nostre país del, Pertús fins Alcanar, dels ajuntaments de la costa del Maresme als de la franja de ponent , i  del de  Cunit del mar al de  Moià de terra ferma.

ERC exige a CDC que “corte cabezas” por el ‘caso Millet’ y el de las ITV.
Puigcercós pide a Mas que no emule la “estrategia Duran”, consistente en pedir indultos a Rajoy
ERC se ofrece como socio de CiU a cambio de la hacienda propia.   Barcelona.

El presidente de ERC en el Parlament, Joan Puigcercós, ha pedido a CDC que depure responsabilidades internas por el caso Millet y el de las ITV para que estas circunstancias no actúen contra las ambiciones soberanistas de la formación nacionalista. En una entrevista con Europa Press, ha sentenciado: “O ustedes [CDC] aclaran, cortan cabezas y hacen borrón y cuenta nueva en estos temas y se avanzan a la decisión judicial, o esto será una espada de Damocles contra los intereses soberanistas del partido”.

El líder republicano en la Cámara catalana considera que “no es ninguna casualidad que cada vez que CDC ha dado un paso manifiesto de carácter soberanista, al día siguiente ha habido movimiento judicial”. Puigcercós ha argumentado que, si aspira a enfrentarse al Estado para poner en marcha proyectos como el pacto fiscal, primero CDC debe purgar “errores del pasado” –de haber existido– para que no interfieran en la actualidad.  (…)

Según el líder de ERC en el Parlament, CDC no puede apostar por la “estrategia” del líder de CiU en el Congreso, Josep Antoni Duran (UDC),en alusión a los indultos que recibieron los condenados por el caso Treball. “El señor Duran tiene otra vía. Tiene la vía de pactar con la justicia, de buscar indultos y votar cosas en Madrid que nadie entiende, pero que se acaban entendiendo porque van en línea de los indultos que le dieron a su gente”, ha afirmado.

El País. 6 d’agost de 2012.

Bé, ja anirem veient com evoluciona  la profecia de la intervenció i de l’helenització ,  i  com n’ és de greu el pas de la crisi a la misèria que ens profetitzen.  Crec que la ciutadania ha d’exigir als polítics  més accions que demostrin que realment estan treballant tots en la mateixa direcció per limitar al màxim  els efectes d’aquesta guerra tan sagnant i destructiva.

.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Vilanova i la Geltrú: Audiència Pública pels comptes municipals, a proposta de la CUP

El diari digital de la CUP de Vilanova i la Geltrú (Garraf),  La Busca digital, en la seva edició del mes de setembre, inclou una notícia d’una gran transcendència política, econòmica i ètica:

El Ple d’aquest dilluns 12 de setembre ha culminat, després de més de sis hores, amb l’aprovació per unanimitat de la proposta de la CUP perquè govern actual i passat exposin, davant de la ciutadania, els comptes municipals. Com a mesura de transparència, d’informació als propietaris de l’Ajuntament, que són els seus ciutadans, i per “treure la polèmica sobre el ball de xifres de la discussió merament partidista”, la CUP portava a Ple una proposta de convocatòria d’Audiència Pública, un mecanisme que ofereix el Reglament Orgànic Municipal i que consisteix en l’explicació pública, en un espai adequat en dimensions, d’un afer municipal per part del govern, amb dret a rèplica per part de la resta de grups municipals, i amb dret a intervenció per part del públic. Per a la CUP, la ciutadania té dret a saber què s’ha fet amb els seus diners, com es troba l’estat de comptes públics i què es vol fer a partir d’ara amb la situació financera límit dels diners comuns.

El text íntegre de la moció  és aquest:


MOCIÓ DE LA CUP PER A LA CONVOCATÒRIA D’UNA AUDIÈNCIA PÚBLICA SOBRE L’ESTAT DE COMPTES I CAIXA DE L’AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ

El canvi de govern al capdavant del Consistori vilanoví ha posat de relleu,entre d’altres qüestions, una situació de tensió financera  a les arques municipals. Com en tota qüestió política, les interpretacions del vell i el nou govern discrepen a l’hora de fer una diagnosi i valoració d’aquest estat de comptes.

Tal i com disposa el Reglament Orgànic Municipal d’aquesta vila, és un dret democràtic dels ciutadans exigir transparència i tenir accés a la informació bàsica del seu ajuntament i, a tal efecte,s’estableixen diversos mecanismes, entre els quals l’audiència pública,  per tal de fer efectius aquests principis.

Per la importància de la temàtica en qüestió, pel interès que genera entre la població i per reforçar la transparència i el dret a la informació dels ciutadans de Vilanova i la Geltrú, el Grup Municipal de la Candidatura d’Unitat Popular proposa al Ple l’adopció dels següents

ACORDS:

1.  Que l’Ajuntament convoqui en el termini màxim de dos mesos unaAudiència Pública, amb les condicions que estableix el ROM pel que fa a l’espai, la publicitat i l’accessibilitat, amb l’objecte d’explicar l’estat de comptes de l’Ajuntament i les propostes generals de redreçament  d’aquest.

2. Que l’Audiència Pública habiliti espai per a la resposta i l’explicació de l’anterior equip de govern, i la intervenció, si s’escau,  de la resta de grups municipals.

3. Que l’Audiència Pública deixi espai suficient per a un nombre mínim d’intervencions des del públic, i que aquestes paraules es donin seguint un criteri clar i públic, de consens entre els grups municipals d’aquest Ajuntament.

 

Francament, em sembla que iniciatives com aquesta s’haurien de fer extensives, -per no dir obligatòries-, a tots els més de nou-cents municipis de Catalunya.

I crec també que caldria promoure una modificació de la legislació vigent per castigar amb penes extremadament dures el malbaratament i el robatori dels fons públics, per mirar d’evitar que quedin impunes actuacions com les dels  qui, a l’Ajuntament de Tarragona, fan possible una notícia tan esfereïdora i indignant com la que publicava ahir el diari:

Tarragonès.
Nou anys fent un pàrquing municipal a Tarragona.
L’aparcament, que continua tancat, havia de ser intel·ligent i ja s’hi han invertit prop de 30 milions d’euros.
(…)
En total l’obra havia de costar 3,9 milions. Sis anys i 27, 5 milions gastats després, al principi del primer mandat del PSC al capdavant del consistori, una auditoria va detectar que que els sitema d’aparcament intel·ligent de Sistemes Alem  era inviable (…)
(El Punt & Avui+   Dijous 15 de setembre de 2011. Catalunya. pg. 40)

Ha calgut caure en un pou de crisi profunda per adonar-nos  que la indignació popular del moviment 15M  és només un crit d’impotència. Ni  tan sols aconsegueix denunciar i fer condemnar  els criminals malversadors de fons municipals, i  demostra que alguns polítics corruptes, amparats per mafioses connivències polítiques i econòmiques, aconsegueixen quedar impunes.

Hi ha hagut alguna denúncia per part d’algun partit polític o d’alguna associació cívica? Hi ha algun imputat? Hi ha hagut alguna sentència? Hi ha algú a la presó?  Aconseguirem que no tornin a passar mai més delictes tan greus com aquest?

Cal modificar ràpidament el codi penal per aconseguir reduir a la mínima expressió -atès que mai no es podrà impedir totalment –   la corrupció política a nivell municipal.

________________________

ENLLAÇOS

_______________________

Wikileaks, la tormenta mediàtica i política perfecta 3/X

Ahir al vespre (dilluns 13.12.2010)  vaig veure sencer a TV3 el programa Àgora, la primera part amb una entrevista a Josep-Lluís Carod Rovira  i,  la segona,  dedicada a Wikileaks.

Vaig gravar l’àudio del programa per poder-lo tenir a mà a l’hora de fer els meus comentaris sobre el que s’hi diria  en un post com aquest.  Imaginava, això sí, que el video del programa estaria disponible al web de Tv3. I ja veig que era massa suposar.

He anat al facebook de l’Àgora i he vist un comentari queixant-se,  justament,  que aquest video no estigui  disponible a Internet a hores d’ara  (dimarts 14.12  a les 18h)

David Gubern Magem
CENSURA? Algú sap per què no és pot veure l’entrevista d’ahir a la pàgina de TV3? Si es per espai, per mi poden treure el vídeo d’infidels, o del convidat, o qualsevol altre programa “desvia atencions”.

Allà al facebook només volia deixar escrit que jo també demanava que posessin el video en línia i a disposició dels ciutadans, però de seguida m’he anat escalfant i he deixat escrit això que reprodueixo aquí. Un nou postcomentari.

Especialment al Xavier Bosch li dic el següent:

Tres coses només sobre l’apartat del programa dedicat a  Wikileaks

1. Força decepció el Lluís Foix que, o no s’ho havia preparat prou,  o volia defensar les postures dels diplomàtics i a l’abans Senyora Clinton i ara ja només  Clinton a seques o acompanyat d’insult gruixut, i el mateix pera tots els *diplomatespies enxampats per WikiLeaks escrivint “informes” especials  i manant fer i accions polítiques indecents (és a dir “habitual política exterior nordamericana”)…
Lluís Foix va anar rebent cop darrera cop retòric d’un Francesc Valls inspirat i, a estones,  genial. “L’Evangeli:  LA VERITAT us farà lliures!”,  va posar sobre la taula!  Irrebatible.
Quina llàstima que aquesta frase no la puguin esborrar de l’Evangeli, oi, senyor Foix? Ja vam veure que vostè està d’acord amb que les veritats cal amagar-les amb el cínic argument pujolià i vaticà   “que podríem prendre mal”.  QUI prendria mal, senyor Foix? QUI? La gent normal i corrent del carrer, segur que no.  Si algú ha de prendre mal , que el prengui!

2. Tot i el molt interessant que va ser el programa Àgora, el grau de patetisme i covardia en el que estem tots immersos queda palès pel fet ningú allà, ni el presentador ni cap dels dos periodistes presents no van ni per un moment fer esment de quines mesures ens cadria prendre als ciutadans en relació amb els ministres embusteros i els diplomatespies no ja presuntes sinó confessos i enxampats pel “micro” de wikileaks.
I també en relació amb la política nordamericana que ja ha perdut tota credibitlitat per molts anys i anys i encara només han publicat encara un 10% del total dels documents publicables…
Amb aquest amics tan traïdors, qui necessita enemics?

3. Xavier Bosch, (… aquí esborro un tros que no hi havia d’haver sigut mai), sisplau,  fes el favor d’anar prepararant més debats d’Àgora sobre Wikileaks on hi hagi molts més Francescs Valls i pocs o cap Lluïsos Foixos.  Uns debats que tinguin per objectiu proposar accions d’autodefensa i d’atac i no només per constatar les malifetes horribles ja publicades…

Fins aquí la còpia una mica retocada i corregida del meu comentari al facebook de l’Àgora.

Hem anat als web de TV3 i hem vist que allà  sí que hi era penjat.  Igual com ha fet l’Artur Mas durant molts anys, en hem d’empassar un gripau i demanar perdó al Xavier Bosch. Si no ho havien penjat al Facebook/Àgora, segur que és perquè van curts de personal i  encara no han tingut temps de penjar-ho també allà.

Gràcies pel video, cliqueu aquí!

http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf

Fet el  “mea culpa” per haver-nos precipitat, direm que…

Aquí  podríem començar a desenvolupar punt per punt cada un dels tres temes apuntats.  Però em conformaré amb insistir en el punt mes calent del debat que és també el punt “mare de totes
les ètiques ”  que fonamenten Wikileaks”:  Tant els diplomatespies  nordamericans com els qui volen posar-se al seu favor, estan interessants en posar en entredit la conveniència que se sàpiga la veritat, i fan trampa retòrica volent comparar i assimilar  les informacions que posen al descobert les mentides, trampes, mangarrufes, traïcions, suborns o crims de polítics i de la diplomàcia americana  amb el dret a la privacitat que tenim els pobres  ciutadans normals i corrents…

No, no, ja sabem que faran el que voldran,  però no ens enganyaran !
És una retòrica perversa que, per sort, a l’època actual, després del que ja hem vist i llegit, ja no enganya ningú.  I el fet que el secretari de Defensa nordamericà assumeixi la seva condició del que és,  hauria d’estalviar a tothom molta estupidesa retòrica innecessària.

Estem on sempre hem estat, regits per un decàleg tan horripilant com eficaç i necessari, però que, per descuit, de vegades oblidem…
Decàleg que es deixa resumir en quatre i cinc punts…

* La llei del més fort és sempre la que s´imposa.  Si es pot disfressar es disfressa, però si t’enxampen, no cal fer comèdia. Mostres la teva força i la teva mala llet. I exclames, alt i fort:  “O estàs amb mi o estàs en contra meu.”

* Valen tots els mitjans per aconseguir allò que es vol aconseguir per mantenir el poder i seguir sent l’amo. Els interessos geopolítics i econòmics dels Estats Units passen per davant de qualsevol consideració ètica o moral. I pobre d’aquells que es trobin al mig del pas, perquè seran esclafats per qualsevol mitjà disponible.

* Només el pusil·lànimes i els imbècils defensen el bonisme  patètic  davant de la crua realitat que ens retorna permanentment al primer manament del decàleg. Allà ells si s’entesten a posar l’altra galta i a parar el cul.

* Si no pots vèncer els teus enemics  (disfressats d’amics) més val que provis d’unir-t’hi. Mala sort que l’oncle Sam sigui tan pervers i malparit. No en tenim d’altre!  Més val  “témer-lo” i  “estimar-lo” o “suportar-lo” , ni que sigui a contracor, que no pas enfrontar-nos-hi. No tindríem cap possibilitat de sobreviure.

* Cal allargar els principis morals i ètics de l’era moderna per adaptar-los als de l’època contemporànea que comença amb l’era Internet. Cal que la gran força del mal sigui llegida en positiu com ho fa, sense despentinar-se ni posar-se vermell,  el Secretari de Defensa Robert Gates, amb cinisme total  i amb total  assumpció de les seves implicacions i conseqüències:
´Això  és el que hi ha. És el poder de l’Imperi, imbècil. O ho agafes o ho deixes´, podrien ser les seves paraules aproximades en un text de politicaficció…

Que potser tenim elecció? Compteu fins a deu abans de contestar.

De manament referent, afegiu-n’hi algun altre, si en coneixeu el contingut i aporta novetats…Benvingut serà.

Probablement… continuarà

________________________________

Enllaços

Mà dura contra la corrupció política i els seus còmplices civils.

Ahir dimarts les ràdios anaven plenes de les reaccions d’uns i altres sobre l’aixecament del secret de sumari del cas Gürtel.

No vaig retenir  quin jutge ha guanyat bona part del protagonisme  mediàtic verbalitzant que cal evitar que la corrupció sigui tan generalitzada i tan profunda a base d’incrementar les penes contra els criminals, que ara mateix són ridícules i motiu d’escarni.

Això no és novetat atès que arreu del món i en tots els ordres de la vida arreu de la ciutat plànetària global s’alcen veus que reclamen més mà dura, més força i més càstig contra el delicte, el crim, la corrupció…perqwuè les coses funcionin mínimament bé.

Ho feia l’alcadesa de Salt implorant que els jutges tinguessin en compte que no es podia deixar sense càstig la delinqüència multireïncident, perquè creava alarma (a més d’indignació, ira, odi, ganes de linxar) social.
Ho intenten fer les policies americana i mexicana contra els càrtels que assassinen centenars (o milers) de persones a algunes zones de Mèxic.
Ho promet fer en Sarkozy contra el terrorisme d’ETA a França i en Medvedev contra el terrorisme islamista a Rússia.

La llista és llarga i variada i afecta tots els àmbits de la vida. Tan llarga és que no l’enllestiríem en dies. Però podem fer drecera:

Hi ha un tipus de corrupció o criminalitat  que és particularment perversa: és  el robatori, l’estafa, el malbaratament dels diners públics fet per responsables polítics amb la complicitat de criminals estrictament civils que confonen “negocis”  amb   delictes a gran escala.

Doncs bé, cal que alguns partits polítics -bé sigui a nivell nacional com a nivell europeu- que vulguin demostrar que realment tenen i pensen continuar tenint les mans netes propugnin un codi ètic que  consideri que les penes que s’hagin d’imposar als polítis corruptes i els seus cómplices  es tripliquin, quadrupliquin o quintupliquin, i que s’embarguin les propietats dels criminals una vegada hagin deixat de ser pesumptes per ser condemnats en ferm.

Que el fet de ser representants públics sigui  considerat un agreujant de màxima magnitud en el cas de  delictes contra la comunitat: estafes, falsificacions, robatoris, malversacions, prevaricacions,  etc…
Es tractaria de repetir i aplicar  amb la màxima contundència la màxima següent:  Criminals contra la ciutadania, renuncieu a qualsevol esperança de gaudir algun dia del fruit del vostre crim.

No sé fins on arriba la compulsivitat delictiva de determinades persones, com Fèlix Millet i els seus còmplices,   Jaume Mates i els seus còmplices , i ara  Correa i els seus còmplices  i els centenars de persones que forçosament han participat en les trames de corrupció. Però potser s’haurien aturat  una mica  en els seu comportament delictiu si algú els hagés recordat que el tipus de delicte que estaven persistint a cometre els portaria a la presó a perpetuïtat i els seus bens robats a la comunitat serien embargats completament per més trampes  legals i il·legals que s’haguéssin inventat.

A hores d’ara gairebé ningú no entén que aquests personatges encara no siguin a la presó i  més de mil ciutadans temen que, com va passar amb Augusto Pinochet, algú trobi alguna argúcia legal o pseudolegal per aconseguir  evitar l’acció de  la Justícia amb J majúscula.

Els alts càrrecs del Partit Presumpte ja es poden anar escarrassant parlant de la presumció d’innocència… fan pitjor que pena, fan fàstic a la oïda i a la intel·ligència de la ciutadania que veu explotar  en tota la seva cruesa i putrefacció casos de  profunda corrupció just en el moment més àlgid d’una crisi econòmica que afecta milions de persones.

El patètic “codi ètic” del PP, què aporta realment a l’estratègia de la lluita contra la corrupció, en un anys alectoral,  a banda de voler enganyar a quants més imbècils que se l’empassin millor? Es creïble a hores d’ara  quan queden meridianament clares les amistats perilloses dels uns amb els altres,  els silencis  que  són sinònims de complicititats i les  les complicitats manifestes…?
Hi trobareu una sola línia que exigeixi l’increment de penes contra els càrrecs electes corruptes?

Caldrà veure qui serà el primer que s’atrevirà a llençar la primera pedra exigint l’enduriment de les penes contra el crim i la corrupció. Els ho tindrem en compte a l’hora de votar. Penso que si un grup de persones va ser capaç de portar centenars de milers de signatures perquè el Parlament de Catalunya debatés sobre les curses de braus, amb molta més raó hauríem de ser capaços d’exigir que es posi fi a l’escarni  generalitzat que suposen aquest escàndols de corrupció de magnituds nacionals.

_______________________________________

Enllaços

El País. Los escándalos que afectan al PP. Un aluvión de pruebas acorrala a Bárcenas en el ‘caso Gürtel’. El ex tesorero del PP, implicado en el cobro de 1,3 millones de euros.- El juez incluye en el sumario evidencias de la financiación ilegal del PP de Valencia.- El Gobierno de Aguirre vulneró todas las normas de contratación a favor de Correa

Diario de Navarra. El sumario del “caso Gürtel” sale a la luz

La Opinión de Granada.  Se levanta el sumario del caso Gürtel

Vilaweb. El sumari del cas Gürtel inclou proves de finançament il·legal del PP valencià

El País. Juan José Millás . Que le den

El Mundo. La rama valenciana del caso Gürtel, paso a paso

El Periódico. El Sumari que amenaça el PP. Gürtel, el principi del final

Francina Armengol  acusa Jaume Matas  (video)
(…)

_____________________________

Millet vs Alfonso

Cartell penjat a la paret d’una andana de l’estació de Sants.

Qui és Fèlix Millet? Per què no és a la presó?

Qui és Alfonso? Per què és a la presó?

Que hi diu al blog    www.alfonsollliure.blogspot.com ?

Bé, no us hi  amoïneu massa. Només són preguntes retòriques que no us cal contestar…

____________________________________________________

PS.

Dimecres 7 d’abril de 2010.  El Periódico de Catalunya.

10.00 PER TRANSFERÈNCIA BANCÀRIA.
Matas paga la fiança de tres milions d’euros que li permetrà eludir la presó

Aquesta notícia  gairebé exigeix que ens fem  unes preguntes retòriques més:

D’on han sortit aquest diners?

Som la riota d’Europa com a país o encara ens falta molt per igualar Itàlia?

Creieu que fora impossible de veure algun dia d’aquests Fèlix Millet i Jaume Mates obrint junts una ampolla de xampany francès
mentre els seus respectius advocats defensors molt seriosament insisteixen en la presumpció d’innocència dels seus clients ?

______________________________________________________