Adreces de Cultura

CULTURA I SOCIETAT

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Anuncis

Mantenir viu el blog… i 30/30. Contesteu algun dels 30 qüestionaris temàtics.

Estratègies blogoescriptòriques per mantenir viu el blog.

30/30. Contesteu un dels 30 qüestionaris temàtics que us tenim preparats.

Són qüestionaris d’unes 12 preguntes de mitjana. No us prendrà gaire estona contestar-los, tant si ho feu per escrit, per mitjà d’un formulari creat ad hoc per cada qüestionari, com si us fa gràcia contestar-ho oralment amb una gravació en àudio mp3 o gravant un petit video amb la vostra webcam. Estem segurs que el petit esfrorç de contestar lliurement a totes les preguntes serà una experiència interessant  i us reportarà una gran satisfacció.

Proposeu i/o contesteu un qüestionnari cada quinze dies. Això dóna per  més d’¡un any.   “Qui any empeny, vida passa.” (SGR).
Repasseu la llista i veureu que ja teniu un munt de bones idees per mantenir viu el blog.  

Gràcies?   Encantats  !

I .

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

  • Recordatori. 30 estratègies escriptòriques per mantenir viu el blog.

 

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Més sobre fotografia: Centre cívic Golferichs. Espai Francesc Català-Roca.

Rebo puntualment la informació de les activitats que es realitzen a la casa Golferichs de Barcelona.

1. En l’apartat d’exposicions llegeixo que pel 24 de maig 2012 , a les  19h30, i en el marc de   El Dijous a l’Espai ,  hi ha programada la xerrada
PENSAR EN ROSA

PassFOTO  presenta “Pensar en rosa”.
Passanant Foto  ( Josep Bou)  mou projectes de fotògrafs promocionant la bona fotografia  feta al nostre país. la creativitat i la imaginació han estat clau pels autors a l’hora de crear les imatges del projecte

2. Quant al conferències,  al mateix centre Golferichs, el divendres 29 de juny 2012 de les 17h fins les 23h  hi ha programada  FOTOFESTA’12 

La Fotofesta és una jornada fotogràfica bianual  que té per objecte impulsar, i contribuir a l’exhibició . difusió, divulgació i circulacio de projectes i propostes en àmbit fotogràfic . Hi haurà exposicions, xerrades, tallers, música i molt més…  Entrada lliure. Aforament limitat.

Consulta rel web / blog  del Centre    http://sites.google.com/site/fotofesta2012

 

Mirarem de ser-hi… si pot ser …

 

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Eduardo Galeano presenta el seu nou llibre a la Universitat de Barcelona.

Rebo la info de Casa América. Demà dimecres 9 de maig. Presentació del llibre Los hijos de los días.
Jo no hi puc anar però em fa gràcia fer-ne propaganda, perquè  Galeano és per a mi un d’aquells autors de qualitat contrastada que a mi em mereix confiança. Però el poso a la cua de la llista. I ja veurem quan li toca, si li toca.

.
Parafrasejant Borges diré això:  Deixo a d’altres la glòria de comentar-ho. Jo em conformo amb la citar-lo i d’haver-ho penjat al blog.
.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Com viure la vida: “The Little Rules of Life”

Ahir va ser un dia intens. Un amic va enviar-nos un dels millors acudits del món, acompanyat d’una llista de preceptes vitals que són tot un compedi filosòfic en estat pur.

L’acudit és realment bo i em va fer esclatar el riure.  La llista em va impressionar per la seva qualitat emocional, ètica i sociocultural fins al punt que se’m va acudir “refer-la” una mica: modificant-ne algunes “regles”, nosaltres en direm preceptes,  afegint-ne algun més i reordenant una mica el conjunt.

Per il·lustrar-ho convenientment, adjunto,  *copienganxats, l’ acudit i la llista  i,  per acabar, proposo una nova llista, lleugerament retocada per mi,
—reordenada, “corregida”  i augmentada—, perquè serveixi de punt de partida per a noves aportacions que, de segur, no us podreu estar de fer.

Afegits als “Deu manaments”  bíblics que estudiàvem a classe de religió quan érem petits, tot aquest paquet podria acabar sent  una mena de “Nou Catecisme del segle XXI”.  Aplicats estrictament,  aquests preceptes podrien millorar substancialment el funcionament del món. Poca broma! 

1. L’acudit:

A professor investigating the psychology of humour says Spike Milligan was the author of the world’s funniest joke. Five years ago, Professor Richard Wiseman did an online experiment in which 300,000 people from around the world voted for the best gag. Professor Wiseman now says the winner was almost certainly written by Milligan during his Goon Show days.

The joke runs as follows:

Two hunters are out in the woods in New Jersey when one of them collapses. He doesn’t seem to be breathing and his eyes are glazed. The other guy whips out his ‘phone and calls the emergency services. He gasps,

—’My friend is dead! What can I do?’ The operator says,

—’Calm down, I can help. First, let’s make sure he’s dead.’

There is a silence, then a shot is heard. Back on the phone, the guy says,

—’OK, now what?’

2. Lista original de   “The Little Rules of Life” ,  l’autor de les quals sembla ser un tal  H. Jackson Brown Jr.  que mereixeria ser molt més conegut.

The Little Rules of Life

Sing in the shower.
Treat everyone you meet like you want to be treated.
Watch a sunrise at least once a year.
Leave the toilet seat in the down position.
Never refuse homemade brownies.
Strive for excellence, not perfection.
Plant a tree on your birthday.
Learn 3 clean jokes.
Return borrowed vehicles with the gas tank full.
Compliment 3 people every day.
Never waste an opportunity to tell someone you love them.
Leave everything a little better than you found it.
Keep it simple.
Think big thoughts but relish small pleasures.
Become the most positive and enthusiastic person you know.
Floss your teeth.
Ask for a raise when you think you’ve earned it.
Overtip breakfast waitresses.
Be forgiving of yourself and others.
Say, “Thank you” a lot.
Say, “Please” a lot.
Avoid negative people.
Buy whatever kids are selling on card tables in their front yards.
Wear polished shoes.
Remember other people’s birthdays.
Commit yourself to constant improvement.
Carry jumper cables in your truck.
Have a firm handshake.
Send lots of Valentine cards.
Sign them, “Someone who thinks you’re terrific.”
Look people in the eye.
Be the first to say hello.
Use the good silver.
Return all things you borrow.
Make new friends, but cherish the old ones.
Keep a few secrets.
Sing in a choir.
Plant flowers every spring.
Have a dog. <Or cat :)>
Always accept an outstretched hand.
Stop blaming others.
Take responsibility for every area of your life.
Wave at kids on school busses.
Be there when people need you.
Feed a stranger’s expired parking meter.
Don’t expect life to be fair.
Never underestimate the power of love.
Drink champagne for no reason at all.
Live your life as an exclamation, not an explanation.
Don’t be afraid to say, “I made a mistake.”
Don’t be afraid to say, “I don’t know.”
Compliment even small improvements.
Keep your promises no matter what.
Marry for love.
Rekindle old friendships.
Count your blessings.

by H. Jackson Brown Jr. que en té per tant tots els drets d’autor.

3.  I aquí va la llista del filòfof H. Jackson Brown Jr.  reordenada, corregida  i augmentada pel Sani. Retocs i afegits van en lletra negreta. Fa així:

Commit yourself to constant improvement: Always think of a proposal that may improve the current situation. 
Think big thoughts but relish small pleasures.
Become the most positive and enthusiastic person you know.
Avoid negative people.
Be there when people need you.
Compliment even small improvements.
Sing in the shower.
Sing in a choir.
Treat everyone you meet like you want to be treated.
Watch a sunrise at least once a year.
Leave everything a little better than you found it.
When pissing, please DO NOT wet the toilet seat &
Leave the toilet seat in the down position.
Never refuse homemade brownies.
Strive for excellence, not perfection.
Remember other people’s birthdays.
Plant a tree on your birthday.
Plant flowers every spring.
Learn three clean jokes and spread them worldwide.
Return borrowed vehicles with the gas tank full.
Compliment (at least) three people every day.
Never waste an opportunity to tell someone you love them.
Keep it simple.  (Whatever  “it” be).
Floss your teeth.
Ask for a raise when you think you’ve earned it.
Overtip breakfast waitresses.
Be forgiving of yourself and others.
Say, “Thank you” a lot.
Say, “Please” a lot.
Buy whatever kids are selling on card tables in their front yards. (One of them can become a new Bill Gates or Steve Jobs some day).
Wear polished shoes and clean underpants.
Carry jumper cables in your truck.
Have a firm handshake.
Send lots of Valentine cards and sign them: “Someone who thinks you’re terrific.”
Look people in the eye.
Be the first to say hello.
Use the good silver.
Return all things you borrow (even books!).
Make new friends, but cherish the old ones.
Rekindle old friendships.
Keep a few secrets.
Have a dog. <Or cat >  or a  bird of prey.
Always accept an outstretched hand.
Stop blaming others.
Take responsibility for every area of your life.
Wave at kids on school busses.
Feed a stranger’s expired parking meter. (Skip this rule but keep it in mind as a good joke)
Don’t expect life to be fair.
Never underestimate the power of love  and fear that of hatred.
Drink Catalan cava or French champagne (if you can afford the latter)  for no reason at all. Spoiling yourself is wise and healthy.
Don’t be afraid to say, “I made a mistake.”
Don’t be afraid to say, “I don’t know”… but add  “I’ll look it up  in the Wikipedia.”
Keep your promises no matter what.
Live your life as an exclamation, not an explanation. Wow !
Marry for love or keep on being single but loving yourself a lot.
From time to time, put off the lights and light a candle.

From time to time silence your TV set  while keeping watching the program.
Believe in the benefits of plants and herbs.

Count your blessings.
 by H. Jackson Brown Jr.   recently  updated & upgraded by  Sani Girona on January 18th 2012

Feu-la vostra també i mireu si podeu implementar la primera regla que és, de totes, la més important i que a mi em sembla essencial per millorar l’espècie humana.

 

(Continua  aquí: Com viure la vida: Preceptes complementaris)

 

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

___________________________________________

MAUDCAT. Programa de conservació audiovisual de la memòria dels actes culturals realitzats a Catalunya

 

MAUDCAT . PROGRAMA  DE CONSERVACIÓ AUDIOVISUAL DE LA MEMORIA DELS ACTES CULTURALS REALITZATS A CATALUNYA

El que segueix és l’esborrany del  que anomenem  Projecte MAUDCAT , -nom provisional, pendent de fixar  definitivament el més adient-, que pretén fixar les bases o l’estratègia d’actuació per tal que en el futur proper  -com més aviat, millor- tots els municipis de Catalunya disposin d’un fons de Memòria cultural constituïda per la gravació en àudio i vídeodigital de les principals manifestacions culturals que tinguin lloc en cada vila o ciutat del país.

La  idea d’aquest projecte se’m va acudir allà pel novembre del 2005, en ocasió d’un acte homenatge al poeta J. Gil de Biedma, que tingué lloc a La Pedrera de Barcelona, i en el qual hi participaven els seus traductors a l’italià, a l’anglès, al francès i a l’alemany !
Moderava l’acte l’Alex Susanna. Es van llegir diversos poemes en cada una d’aquestes llengües  i, en acabar les presentacions per part de cada traductor, hi va haver un torn obert de preguntes..

En aquell torn d’intervencions, vaig prendre la paraula per dir que com que no veia que d’aquell acte se’n fes cap enregistrament de cap mena, aquella manca de previsió em semblava una “pèrdua cultural irreparable” i lamentava que una organització com la de la Caixa de Catalunya  no disposés a La Pedrera d’una petita infraestructura que permetés gravar i conservar gravats en àudio i en video, actes  culturals com aquell, tan importants i tan difícilment repetibles.
Vaig demanar “formalment” que es tingués en compte la meva proposta de cara a futurs actes culturals.
Ignoro si  la meva proposta va tenir èxit o no,  i si a hores d’ara  ja graven i conserven tot això que es fa a La Pedrera com un complement de patrimoni cultural de Catalunya. Voldria pensar que és així.

El fet és que des de llavors, i fins la data recent del divendres 15 de juliol de 2011, he patit la mateixa frustració de veure, en nombroses ocasions, que no es guardés cap mena de memòria de tants i tants actes culturals de tota mena que es realitzen tot l’any arreu del país.Dos exemples paradigmàtics: el que va tenir lloc a Sitges l’any passat per aquestes dates (10 de juny). Lacte de presentació del llibre de Pep Solà sobre la vida i l’obra de Joan Vinyoli  La Bastida dels Somnis, i el més recent de tots, l’acte que va tenir lloc a la Biblioteca Cardona Torrandell de Vilanova i la Geltrú: ahir divendres 15 de juliol.  L’escriptora Júlia Costa va fer la presentació de la seva darrera novel·la editada  La Cendra dels anys   Jo vaig ser-hi i vaig fer algunes fotos i enregistrar uns minuts de l’acte

En la majoria dels actes culturals que tenen lloc arreu del país sempre hi ha qui fa algunes fotos, gravacions en vídeoi fins i tot alguna càmara de televisió n’enregistra unes imatges. Però gairebé mai ni les imatges ni les gravacions passen de ser elements puntuals que cadascú conserva a títol exclusivament individual o, en el cas de televisions locals, se’n graven un minuts amb l’objectiu exclusiu de presentar-ho com a notícia de la realització de l’acte, sense gravar-ne el contingut.

Sovint, i tret de totes les excepcions que es podrien esmentar, he quedat sorprès de veure que ni els subjectes culturals ni els organitzadors dels actes no hagin previst muntar un dispositiu que gravi l’acte sencer en format de vídeo digital tenint en compte el baix cost actual de la tecnologia audiovisual.

Així és com cada dia es perd inútilment l’ocasió de conservar per a generacions futures la memòria d’actes culturals significatius que tenen lloc  arreu del país.
Actes dels quals no en queda testimoni audiovisual i, per dir-ho així, no en queda memòria històrica. Cal doncs imaginar la creació i la gestió d’un fons audiovisual depositari de la memòria cultural de cada municipi.

Aquest projecte, sota el nom de programa o de manifest, consisteix a  proposar una estratègia d’actuació que permeti d’aturar aquest immens malbaratament cultural permanent i, canviant la tendència, endegui per al nostre país una nova fase de creació i de conservació de la memòria cultural del nostre país.

És per aquesta raó que, arribat a un punt de quasi indignació i frustració per la “pèrdua” irreparable d’aquests actes, vaig decidir de redactar aquest projecte,  crida o manifest i fer-lo públic ja a mitjan juliol del 2010. He pensat de publicar-lo en diverses ocasions  després d’haver-lo sotmès  a la consideració d’un petit nombre d’amics que em van ajudar a mirar-m’ho des d’altres punts de vista i m’hi van fer esmenes dignes de tenir en compte.

Aquesta que us presento avui, en el marc d’aquesta  dotzena Ateneuesfera, el 16 de juliol del 2011,  és la versió que compto penjar al meu blog personal Baudelairianismes   i que considero provisionalment definitiva.

MAUDCAT:  PROGRAMA  DE CONSERVACIÓ AUDIOVISUAL DE LA MEMORIA  DELS ACTES CULTURALS REALITZATS A CATALUNYA.

Què caldria fer

La proposta consisteix a gravar en àudio i vídeo digital la majoria dels actes culturals que tenen lloc a cada municipi o, com a mínim, garantir la gravació dels actes culturals més representatius.

Qui s’hauria de responsabilitzar de l’organització

Ens sembla lògic pensar en una comissió formada per representants dels centres cívics, centres culturals, biblioteques,  fundacions, associacions, grups culturals, centres educatius i Consells de Cultura, etc..  de cada municipi, en funció de les seves capacitats organitzatives.

La comissió organitzadora que sigui elegida democràticament en cada cas, s’encarregarà de fer una crida a la participació ciutadana i d’aconseguir un nombre de persones voluntàries que acceptin de dur a terme la gravació dels actes i  de fer-ho en equips composats per  4, 5 o 6 membres.

Cada comissió  establirà un calendari (mensul, trimestral, o altre)  dels principals actes culturals programats per tal que es puguin organitzar adequadament les tasques de gravació, que es repartiran entre els diferents equips que s’hagin format.

Cada equip estarà format per un nombre de persones prou nombrós com per poder assegurar  la suplència de qualsevol hipotètica baixa justificada d’algun membre le l’equip que es pugui produir el dia de la gravació.

Una actuació com aquesta, haurà de sortir de la iniciativa popular de cada municipi  i  el grau d’èxit del programa dependrà en cada cas de la capacitat de crear, organitzar i coordinar de la millor manera possible els equips i les tasques que se’ls encarreguin en cada cas.

Com s’hauria de fer i què caldria tenir en compte

1.Cada comissió s’encarregarà de dur a terme unes sessions de formació de tots els voluntaris per tal que tots els participants  disposessin d’uns coneixements bàsics del funcionament dels equips tècnics de gravació en àudio i vídeo(fotografia digital, àudio i vídeodigital).
Cada comissió s’encarregarà d’organitzar la manera d’adquirir,conservar i posar a punt el material concret que hauran d’utilitzar els diferents equips de gravació.

2. Cada municipi, en funció dels recursos disponibles, podrà dur a terme una o vàries gravacions de cada acte sobre suport electrònic -tipus DVD  o llapis de memòria-  per tal que després pugui ser editat  si es vol,  i poder-ne fer una redifusió o simplement per ser conservat en forma de material audiovisual consultable en una biblioteca i/o en un arxiu de l’Ajuntament. En funció també del recursos disponibles, se’n podran editar més còpies per aconseguir fer més assequibles als ciutadans tots aquells recursos culturals.

3. En funció de la participació ciutadana, es repartiran amb  major o menor freqüència les tasques bàsiques del projecte:   tasques de gravació,  tasques d’edició, tasques d’indexació i arxiu  i, facultativament , tasques de difusió i redifusió.

4. Les comissions organitzadores, creades democràticament, hauran de tenir també un funcionament perfectament democràtic i transparent per tal d’evitar que cap grup amb interessos particulars  no pugui  controlar ni manipular la informació acumulada per a benefici personal o finalitats partidistes.

5. En la mesura que es quedin garantits la pluralitat i el funcionament democràtic de les comissions, els autors i creadors que siguin subjectes de l’atenció cultural autoritzaran la gravació de l’acte cultural en el que ells participin mitjançant una mena de contracte cultural que contindrà totes les clàusules i  aspectes jurídicolegals, (així com també l’acceptació d’ un  arbitratge)  que calgui tenir en compte per evitar problemes de tipus legals o resoldre els que es puguin sorgir.

Aquest “contracte cultural”  tindria la triple funció

  • d’autoritzar la gravació de l’acte  (per part dels autors, ponents, artistes, etc)
  • de garantir als autors, ponents, artistes, etc… tots els seus drets (imatge, autoria)
  • de fixar les condicions d’utilització del material una vegada gravat

6. Establir un sistema d’arbitratge   (emparat i finançat per la conselleria de Cultura o entitats culturals de caràcter nacional com  Òmnium Cultural, o d’altres) que assegurin la seva intervenció i sigui acceptat com a mediador i jutge decisori en cas d’hipotètics litigis.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * *
Sadurní Girona Roig.
Vilanova i la Geltrú. Juliol   2011

____________________________________________

ENLLAÇOS

Contraportades de La Vanguardia: creativitat 1/2

El dimarts 24 d’agost.  la contranportada de La Vanguardia anava dedicada a l’emprenedor John Mullins. Vaig apuntar-me les  referències  i desar-les  com a esborrany al blog. A la llista d’esborranys n’hi ha encara mitja dotzena, alguns dels quals potser no passaran a post. Però com que hi ha una altra “contra” que empeny, em decideixo a resoldre aquesta.

Bàsicament el que calia ressaltar eren dues o tres idees importants que, tot i ser conegudes, cal repetit una i altra vegada per tenir-les ben presents.

La primera:  puc parlar durant hores del que vaig aprendre dels meus fracassos i només uns minuts dels meus èxits”. La reflexió és força important i és d’aquelles amb les que gairebé tothom hi està d’acord. El que no es diu però és que cal fer l’exercici d’aprendre del fracàs i fer-lo ben fet. Segurament hi ha tot un llibret a escriure sobre la manera de no quedar-se en situació de l’escaldat i  esmaperdut que ja no tornarà a aixecar el vol després del fracàs.

La segona és, mutatis mutandi,  allò que en Miquel Martí Pol va formular així  “Tot està per fer i tot és possible”, idea probablement copiada d’alguna vella dita xinesa o grega . Jo m’atreveixo a aportar-hi un afegitó important: “Tot està per fer o per refer… ”
John Mullins la complementa amb la idea que tot  és afer de combinatòria d’elements. Per il·lustrar-ho es va referir a  la teoria de Vladimir Propp i els 31 elements  bàsics dels contes que la conformen.  L’anàlisi estructural dels contes  va portar Propp a afirmar que  qualsevol conte, història o relat  quedava  encabit en alguna de les moltes combinatòries possibles que es podien fer amb aquells 31 elements de referència.
D’allò se’n podia també deduir que, a partir d’una nova combinatòria d’aquells elements,  es podria crear també un nou conte, història o relat.  Bé, això és el que dic jo.

El que en Mullins  va dir, i que  va ser el titular de la contra de La Vanguardia és Si vols obtenir grans beneficis, soluciona grans problemes”. El missatge i el truc consisteix doncs a trobar la combinatòria d’elements que solucioni algun problema existent. Si a això hi afegim la idea que tot es pot millorar, el camp de treball de les noves generacions és immens , i del tot oposat a la idea de la maledicció del NINIsme.

El tercer punt es referia a la importància clau que tenen els emprenedors en la societat actual i la necessitat que els governs potenciïn al màxim l’emprenedoria i la creativitat tot reduint al mínim la intervenció governamental:  ” La societat que no sigui oberta, cosmopolita, políglota i dinàmica  no serà una societat rica”.

De fet el que em va suggerir aquest cúmul de bones idees és que encara falta anar més enllà en el raonament, i  afegir que una societat oberta, cosmopolita, políglota, dinàmica i creativa és del tot incompatible amb uns mitjans de comunicació opiacis, on predominin els programes escombraria i el futbol. Que també és incompatible amb un sistema educatiu on imperi la indisciplina i la manca de respecte envers el professorat .

Que d’emprenendors ho hem de ser tots una mica i no quatre il·luminats, això sí a condició que en temps de crisi greu com els que estem patint, ens prenguem tots seriosament que cal imposar una economia de “guerra”, una activitat creativa “de guerra”, desempallegar-nos urgentment de tota la farsa mediàtica i política que ens aclapara i substituir-la per uns mitjans de comunicació al servei de la creativitat i la lluita contra la situació de crisi  actual , i la lluita seriosa i sense treva contra la corrupció.

______________________________