La “Turuta” : moneda complementària i social de Vilanova i la Geltrú

Del 12 al 16 de juliol han tingut lloc a Vilanova i la Geltrú  unes jornades especials: Trobada Estatal de Monedes Socials i Complementàries.

Aquest és el  Programa de les jornades.   També  aquí : Ecoinversion

Vaig tenir la sort de ser present a la sessió matinal del diumenge 15 de juliol en què es presentaven les experiències de la moneda Sol Violette  de  Toulouse (França)
i  la moneda local de Vilanova i la Geltrú: La Turuta .
Ja m’he fet soci de l’associació i estic dispossat a aportar-hi la meva col·laboració.

.

.

.

.

.

.

.

.

Uns dies abans m’havia pogut familiaritzar una mica amb aquesta realitat que desconeixia completament a través d’un video-pel·lícula  Sol Violette :  l’éclosion d’une monnaie  que van fer els coordinadors de Sol Violette a Toulouse.

Els coordinadors de l’organització  ECOL3VNG   van demanar-nos si volíem col·laborar en la traducció al castellà del contingut del video per tal de subtitolar-lo en castellà. Per manca de temps al final es va decidir  de  crear un video-resum de 5 minuts  (penjat a Vimeo , que és el que es  va presentar el dia 15  a la Trobada Estatal de Monedes. Elizabeth Dekar i jo vam realitzar la traducció i Tim Gardner es va encarregar de fer-ne la subtitulació.

Resumeixo  en un seguit de punts  el que a mi em sembla essencial per fer-ho conèixer a potencials lectors d’aquest post.

____________________

..

1.  Els organitzadors de la Trobada Estatal de Monedes Socials i Complementàries  són els membres de l’organització  ECOL3VNG

 de juliol  en que es presentaven les monedes  Sol Violette (Toulouse) , à càrrec d’una de les coordinadores i gesores del projecte a França, Andrea Caro, i  La Turuta, la moneda de vilanova a càrrec de Ton Dalmau i Jaume Aliaga.

3. Llista de  ponents en les diferents sessions de  les jornades (12 a 17 de juliol 2012) de la Trobada Estatal.

4.   He proposat als coordinadors de l’Associació que a l’espai web hi incloguin un apartat  que ara no hi és i que cal crear  de totes totes:
una secció de  Preguntes Més Freqüents  (en anglès   FAQ )  amb les corresponents respostes, és clar… per tal que tothom pugui preguntar i veure contestat tot allò que no entengui sobre  el tema de les monedes complementàries i socials i pugui també deixar-hi un comentari o suggerència  per mitjà d’un senzill formulari electrònic.

Mentre això no s’implementi,  us  convido  a  enviar  les vostres preguntes  i suggeriments a l’adrelec de l’Associació  ECOL3VNG :  ecol3 @ gmail.com

Properament afegirem aquí enllaçós a algun video i enregistraments de la sessió del dia 15 així com d’latres àlbums fotogràfics d’altres participants a les sessions.

__________________________

.

Junta directiva de l'organització ECOL3VNG
Junta directiva de l’organització ECOL3VNG

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

El Turuta és una marxa militar de Román de San José que d’una forma desconeguda s’ha convertit en la música més representativa del Carnaval de Vilanova i la Geltrú, que té com a acte central les Comparses de Vilanova, i de la ciutat de Vilanova i la Geltrú, com també és l’himne del Club Patí Vilanova.

Eurovegas o la mort anunciada de l’horta del delta del Llobregat

Com en tants altres dilemes a la vida, cal triar entre dues alternatives. I aquí és on apareix el drama o la tragèdia.

Moltes vegades es tracta d’un fals dilema, perquè les alternatives en joc no són dues, sinó moltes. De manera que el dilema és
només una perversió  provocada per una de les parts interessades.

Em pregunto si Eurovegas no fóra possible en un altre emplaçament que no creés un impacte ambiental tan brutal.
Fóra possible a Osona, o a la Segarra, o a l’Anoia?  És possible imaginar Catalunya d’aquí a 30 o 50 anys?
Cal malmetre tan criminalment  una zona tan vital per la bona alimentació de la gran àrea metropolitana de Barcelona?

Hi ha tota una llarga llista de gestos i declaracions polítics que fan témer que el debat no és tal, sinó que les negociacions secretes ja han arribat
a un pacte i que tot està dat i beneït. Només els il·lusos creuen que encara s’està en fase de negociació  i que  totes les possibilitats son “possibles”.
Em temo que l’actual govern del CIU ha optat per apostar sobre Eurovegas, ni que sigui al preu de matar l’horta del delta del Llobregat.

* Visió de futur immediat. Aposta pel desenvolupament econòmic a curt termini i creació de llocs de treball i guany de vot captiu.
* Creació de riquesa i possibilitat il·limitades d’enriquiment dels negocis vinculats a CiU*
* Més val “pájaru en mà”  que  “mil sentiments ecològics volant “.  Merda pels que vinguin darrera.
* Els ecologistes són un fre pel progrés.  ¡ Mort a l’hort, visca Eldorado !

Aquests són alguns dels arguments a favor d’un projecte que ha de canviar Catalunya.  Que els deus ens agafin confessats !

Pendents com estem de rebre còpia dels informes confidencials de Presidència del Govern,  i de les conselleries d’Indústria, Treball, i Interior  que ens

il·lustraran sobre l’estat real de la qüestió,  i la magnitud de la tragèdia,  ara i aquí només us podem oferir aquí la visió  utòpicoreivindicativa
dels  esquerranosos de sempre. Aquells que pobrets només protesten, però amb protestes inútils, és clar,  perquè no poden aturar els corrons i els sants collons
de les forces especulatives… que tenen evidenment totes les forces econòmiques i represives al seu costat.

Heus aquí els Euroveguieaks que m’arriben via correu electrònic. Teniu teca per tot l’estiu.  Com a mínim, si hem de morir d’Eurovegas, que morim il·lustrats!

Copioenganxo:

“Activitats de la Plataforma Aturem Eurovegas, per si són del vostre interès.

  • Dimecres, 18 de juliol, a les 19h. Assemblea de la Plataforma Aturem Eurovegas el Prat. Al Centre Cívic Ribera Baixa, el Prat de Llobregat.
  • Dimecres, 18 de juliol, a les 18h. Assemblea de la Plataforma Aturem Eurovegas Sant Boi. Als Jardins de l’Ateneu, St Boi.
  • Dissabte, 21 de juliol, de 17-20:30h. Jornada formativa: defensem el Delta del Llobregat, aturem Eurovegas. Als Jardins de la Pau, Jardins de la Pau s/n, el Prat de Llobregat. MOLT RECOMANABLE!
  • Dimarts, 24 de juliol, a les 19h. Assamblea de la Plataforma Aturem Eurovegas Barcelona, al Sindicat d’Arquitectes, plaça Regomir 3, ppal, Barcelona.
  • Dijous, 26 de juliol, a les 20.30h. Xerrada de la Plataforma, a la cooperativa “El Borro”, St. Andreu, Barcelona.

Domasos pels balcons, a més localitats

Tota la informació sobre els punts de venda al nostre bloc.

Novetats

Ja tenim domini propi! ara ens trobaras a aturemeurovegas.org

Noves plataformes Aturem Euroveges a la comarca! Vols col·laborar? Tota la info aquí: Participació

Recull del bloc

Noves revolucions

Els articles de la contraportada de La Vanguàrdia acostumen a ser entrevistes potents que, en molt poc espai, tracten temes seriosos a través de la vida i obra de personatges singulars en diferents camps de la vida, la ciència o l’art. Això sí, per desgràcia, no van més enllà.

Es conformen amb tocar per sobre aquells temes d’actualitat importants. No ens ho carreguem pas.  No cal ser massa ingenu i esperar que la premsa conservadora que s’encarregui de fer-ne desenvolupaments ni de seguiments progressistes.

El dimecres 6 d’octubre van dedicar  “La Contra”  a Josep Pàmies, pagès i impulsor del moviment Dolça revolució i resident a Balaguer, Lleida. La frase destacada de l’entrevista i titular de la pàgina era: “Menys flors de balcó i més plantes medicinals”.

En canvi, la que jo hi hagués posat hagués sigut aquesta:

“Si utilitzéssim les plantes medicinals que en proporciona el nostre entorn, la nostra salut milloraria de manera radical i el pressupost sanitari públic es reduiria a la meitat en deu anys.”

De fet, cada resposta de Josep Pàmies en l’entrevista és digna de ser citada i divulgada.

Pagès depenent de les indústries productores d’insecticides, fungicides, bactericides i antibiòtics, va descobrir una asociació que lluitaba per aconseguir que et legalitzés l’estèvia, una planta que és un edulcorant natural i que es prohibís l’aspartam, edulcorant químic, fet que els enfrontava als interesos de la Corporació Monsanto.

Josep Pàmies té clares algunes solucions a grans problemes:

Caldria que les universitats i la seva recerca es posessin al costat de l’agricultura ecològica, en quize anys tothom podria cultivar una agricultura rendible i productiva.

Caldria suprimir intermediaris, que encareixen el preu sense retornar als pagesos i a la terra el benefici que mereixen.

Caldria, en consequència que els consumidors acceptéssim de canviar els seus hàbits de compra i de consum.

Caldria que als balcons i les cases, amés de plantes florals plantéssim i tinguéssim a mà plantes amb grans propietats  medicinals:  farigola romaní, sàlvia, orenga, estèvia, …

Caldria lluitar per aconseguir canviar la llei de l’etiquetatge perquè impedeix publicitar les propietats terapèutiques de les plantes medicinals…

Tot això i més és el que diu en l’entrevista  de La Vanguàrdia , una part de la resta es pot trobar en dues seus web:  Dolça revolució i Blog de Josep Pàmies.

A mi se m’acudeixen dues cosetes positives a fer. Dues gotes d’aigua en l’immens desert de les coses per canviar per millorar.

Una consisteix a escampar al màxim, “urbi et orbi” la tasca, mtoius i objectius del moviment que impulsa Josep Pàmies.  Això és relativament fàcil, perquè Internet permet d’extendre  la informació en proporció geomètrica.

La segona equival a sembrar llavors perquè donin fruit en el futur: Enviar a tots els centres de secundària del país una sol·licitud perquè en els treballs de recerca dels alumnes de batxillerat s’hi inclogui l’estudi teòric i pràctic de les plantes medicinals.  Això fóra també una petita revolució que, a més, entroncaria amb alguns dels objectius de Dolça revolució:

Hem nomenat “catedràtics de la natura”  els avis que encara conserven coneixements sobre les plantes. Estem recollint la seva sabiduria sobre l’autocuració. Són valors que hem de reincorporar a la societat urbana. (J. Pàmies)

Potser no fóra cap mala idea que des dels ajuntaments del país, les regidories de benestar social i de cultura procuressin rescabalar aquest tipus de dades i posar-les al servei de la societat.

Ens adherim amb entusiasme a aquest moviment i els seus objectius, i ens proposem de fer-ne la màxima difusió possible.

___________________

Enllaços

Dolça revolució

Blog de Josep Pàmies

Aliments transgènics i salut

*********************************

Reciclem-ho tot? 50 coses que es poden reutilitzar…

Amb el títol : 50 Things you can Reuse hi ha un col·lectiu ecologista que ens convida a reciclar-ho gairebé tot.

50 ways to reuse simple household things

Llavors i pinyols de pomes, taronges i mandarines, llimones, melons i síndries, olives, prunes, peres i préssecs  i fins  i tot  potser també d’advocats i mangos… a plantar-los als testos o torretes del balcó o la terrassa , al jardinet o a l’hortet, qui en tingui, és clar!

Mantes i tovalloles? A les gosseres sempre en fan falta.

Que encara no teniu l’excel·lent Nespresso antiecològic i feu servir  el “quiero però no puedo” Senseo, o cafè molt  per a Melitta o per a cafetera de  tota la vida  en paquets de quart de quilo? Molt bé. Res de llençar el  marro!  Quilos i quilos de marro es poden reutilitzar per a reomplir  testos o torretes. Les plantes es tornen boiges de gust i creixen felices i sanes, o això dieuen alguns.

Ens donen  un munt d’idees per reciclar els tubs de cartró dels rotllos de paper higiènic una vegada s’ha acabat el paper. Bé, a més de somriure, clavem-hi una ullada, no se sap mai què en podem treure.

La llista, fins a cinquanta ítems, sembla encara més llarga del que ja és: diaris, llibres, llàpissos i bolígrafs, alfombres velles i paper pintant, paper de regal i l’aigua de la piscina. Tot es pot aprofitar  i reutilitzar. Res de llençar pa sec: tot per als ocells. Res de llençar bambes: la marca Nike les recicla per tornar-ne a fer negoci. Abans de llençar cap aparell vell, cop de subhasta eBay. I si fins i tot l’eBay falla, hi ha botigues de troc, brocanters i drapaires.

S’ha de tenir una certa capacitat creativa per imaginar transformar un vell teclat d’ordinador en una petita plantació, però la veritat és que quan comencen a créixer els brots enmig de les tecles, fa patxoca de veritat, oi?

Ens expliquen com fer servir tant els tubs de pasta dentífrica com els raspalls de dents ja gastats, si no sapiguessim què fer-ne! Res de llençar CDs ni DVDs, és clar! La llista d’utilitats possibles per a aquestes andròmines és mes llarga del que pot semblar a simple vista.

Bé, ells acaben els consells explicant-nos com reciclar un matalàs que ja ha fet el fet, però tot i així, segur que tots nosaltres tenim per casa alguna cosa que no surt a cap llista i de la qual en en voldríem desfer…
Com que portar-ho la deixalleria, als Encants o al mercat de Sant Antoni sempre hi serem a temps,  se m’acut, per  “tancar el cercle”, que podem escriure un missatge a algun servei de medi ambient  1* , 2* o 3* demanant  que  ens suggereixin reutilitzacions possibles.  Això o, més romànticament, com si es tractés d’un missatge en una ampolla, en comptes de  llençar-ho al mar, escriure-ho en un blog,  enviar-ho a la blogosfera i esperar que algú contesti en un comentari…

L’altre dia viag passar per davant de la botiga Antany (carrer Major 61  de Vilanova i la Geltrú) on durant molts anys hi han venut peces d’artesania popular de ceràmica i vidre, i hi vaig entrar.  Ara l’han reconvertit també en una mena de botiga de brocanteria i antiguitats, que amb molt de tacte  ells anomenen  “artesania popular i objectes retrobats”. Comença a ser un petit museu digne de visitar. Em vaig interessar per dos plats penjats a la paret, més polsosos del compte  i va resultar que el preu encara estava posat en antigues pessetes, però valien la morterada de 9.500 cada un!  Jo els volia reciclar penjant-los a casa meva, però hauran d’esperar una mica més…
Li vaig dir a la Ma del Àngels que -sense prometre-li res- potser li duria un centenar de cintes VHS gravades, amb programes en anglès, que em va passar un amic del Yorkshire que no es va atrevir a llençar-les. A mi no se m’ha acudit encara què fer-ne a banda de mirar de donar-les a algú que les pogués aprofitar. Però ca, em miren displicents o malfiats com si els volgués estafar, com si els insultés una mica. Cintes de VHS? No gràcies.  Bé, ara ho sé: acabaran a l’Antany, on podran gaudir d’una tercera o quarta oportunitat.

Recordo encara amb un somriure als llavis el molt que em va sorprendre, fa més de 30 anys, en la meva primera visita a Londres, veure un munt de botigues on venien roba de segona mà!  Si de cas, nosaltres havíem anat amb pantalons rosegats o de parents, però de segona ma?:  Impensable.  Bé  després ja ha plogut molt  i  ja ens hem adonat que arreu del món es recicla i encara es recicla poc.
Reutilitzar  sempre que sigui possible és millor encara que reciclar llençant-ho definiticament  a les escobraries o a la deixalleria. Així és doncs com entre  uns i altres tots acabem tenint més de  ecologistes que de “Terminators“, i em sembla bé que sigui així, després d’una època de vaques grasses on hem malgastat i fet malvé més del compte. I per anar bé, em sembla que cal passar aquesta mentalitat a les escoles perquè la desenvolupin de la millor manra possible i,  així, la raça dels Reciclators se segueixi reproduint unes quantes dècades més…

_________________________


27 de març a les 20h30. L’hora del Planeta 2010. Propostes de futur

L’amiga Nat m’envia un correu amb notícies escollides i , per tant, d’interès contrastat.

La primera de la llista es refeix a  “La hora del planeta 2010”,  un fitxer .pdf en castellà que informa sobre la inciativa de l’organització  WWF.

¿Qué es la Hora del Planeta?
La Hora del Planeta es una iniciativa global de WWF donde los individuos, escuelas,organizaciones, empresas y gobiernos apagan sus luces durante una hora para votar a favor de la acción sobre el cambio climático. Al votar con sus interruptores de luz, los participantes de la Hora del Planeta envían un poderoso mensaje visual a sus dirigentes exigiendo acción inmediata sobre el cambio climático.
La Hora del Planeta es el evento climático más grande en la historia. En el 2009, participaron más de 4,000 ciudades en 88 países, incluyendo 200 ciudades españolas.
WWF espera a través de la Hora del Planeta generar impulso político para la adopción de un tratado mundial ambicioso, justo y vinculante sobre clima para reducir nuestras emisiones de carbono, después de los decepcionantes resultados de la Cumbre de Copenhague.

¿Qué es la Hora del Planeta?La Hora del Planeta es una iniciativa global de WWF donde los individuos, escuelas,organizaciones, empresas y gobiernos apagan sus luces durante una hora para votar a favorde la acción sobre el cambio climático. Al votar con sus interruptores de luz, los participantes dela Hora del Planeta envían un poderoso mensaje visual a sus dirigentes exigiendo accióninmediata sobre el cambio climático.La Hora del Planeta es el evento climático más grande en la historia. En el 2009, participaronmás de 4,000 ciudades en 88 países, incluyendo 200 ciudades españolas.WWF espera a través de la Hora del Planeta generar impulso político para la adopción de untratado mundial ambicioso, justo y vinculante sobre clima para reducir nuestras emisiones decarbono, después de los decepcionantes resultados de la Cumbre de Copenhague.

He vist també que la gent de la cadena Cuatro te una pàgina sobre aquet esdeveniment . I ens proposen això:

APAGA LA LUZ, ENCIENDE EL PLANETA

Un año más nos unimos a La Hora del Planeta, la iniciativa solidaria con el medio ambiente, promovida por WWF. (…)

La Hora del Planeta 2010 de WWF tendrá lugar el  faci seva eldemana que  próximo 27 de marzo a las 20:30, hora local de cada país. Su objetivo final es movilizar a más de mil millones de personas de 6.000 ciudades de todo el mundo para demostrar que, actuando juntos, todos somos parte de la solución al cambio climático. (Cuatro)

He buscat a Google més informació com aquesta però en català  i, entre els resultats que dóna,  hi apareix això  al blog d’Iniciativa de Llíria:

Dissabte que ve 27 de març a les 20:30, milions de persones en tot el món apagaran simbòlicament les seues llums durant una hora. A Espanya, WWF amb el suport d’ajuntaments, empreses i altres entitats, així com de milers de ciutadans, apagaran les llums durantl’Hora del Planeta 2010. Des d’Iniciativa t’animem a recolzar esta acció, per això et demanem que et sumes a ella i reenvies un correu a les teues amistats per a donar-li la major difusió possible a l’esdeveniment.

El Blog del Temps ha penjat això:

L’Hora del Planeta de WWF és la major campanya de mobilització global pel clima mai organitzada. L’any passat, mil milions de persones de més de 4.000 ciutats en 88 països van participar en la gran apagada, i aquest any l’organització espera batre aquestes xifres. A Espanya gairebé un centenar de ciutats deixaran els seus monuments i edificis a les fosques el dissabte 27 de març. Durant aquests 60 minuts, els grups de WWF organitzaran activitats per a nens i adults.


A Barcelona, des de les 12 del migdia, hi haurà una taula informativa a la Plaça de la Marina, davant de la Sagrada Família, on els voluntaris convidaran a participar als ciutadans amb moltes i originals activitats, perquè els nens coneguin i aprenguin a cuidar la natura. També hi haurà jocs i premis. I, quan es produeixi l’apagada, se succeiran 60 minuts de música en viu amb Jam i Els Diables de Poblesec.

Fins aquí, la informació que recullo. Falta la meva reflexió, que afegeixo ara. Aquest vespre ales 8, si sóc a casa, apagarem els llums i posarem espelmes. Sí, participarem com a gra de sorra en el desert en aquesta  iniciativa simpàtica, solidària i  wishfulthinkingosa, però em temo que les coses han d’anar per altres camins més seriosos.

Ahir mateix, dissabte, fent el recorregut  Vic-Vilafranca-Vilanova, al vespre, em vaig mirar el món amb ulls d’ “Hora del Planeta” i va venir de poc que no m’agafés un atac. Tot em semblava monstruosament  antiecològic. Milions i bilions de wats de llum malgastats arreu: als carrers; als aparadors de botigues, il·luminats més enllà de les 11 del vespre;  a l’autovia, més fanals encesos  dels que caldria;  i ,mirant els pobles i ciutats, a dreta i a esquerra, un bé de déus de llums cremant inútilment, antiecològicament…

Mentre vaig anar llegint la proposta de la segona edició de “L’Hora del Planeta”, tothom bocabadat i cofoi per l’èxit de la iniciativa del 2009, anava pensant que potser del que es tractaria ara fóra anar modificant ja les característiques de l’acció i fixar uns objectius i un  horitzó perquè d’aquí a 22 anys, en comptes de “L’Hora” es pogués ja parlar del “Dia de Planeta”, així, la ciutat global en la que vivim tots, tindria 22 anys per adaptar-se a tot el que suposaria viure “un dia”  o uns dies sense llum arreu del planeta… considerant, és clar, que en realitat no foren només 24 hores sinó moltes més, pel fet de la diferència horària en el món, marcada pels fusos horaris.

El fet que cada any s’ incrementés en una hora aquest sacrifici solidari per a la millora del planeta, tret de les excepcions òbvies de serveis essencials, demostraria que la iniciativa es quelcom més que una “charlotada divertida”, una acció de propaganda per als monuments de les ciutats que els apaguen, un acte carnavalesc intranscendent.

Em pregunto si arreu no ja del món, sinó només de Catalunya, tots els Ajuntaments han fet de l’estalvi de llum en l’enllumenat públic un tema de debat. Si el Govern de l’Estat ha pres alguna iniciativa per afavorir que, en temps de crisi aguda, s’estalviïn molts millions d’euros malbaratats en pol·lució lumínica inútil. Si Europa ha tret cap directiva en aquest sentit per als seus 27 estats membres…

Com sempre, o massa sovint, acabem constatant el triomf de la desgràcia sobre la patètica bona fe, que només serveix per fer callar una mica la mala consciència, però no serveix en absolut per canviar les coses ni realment ni en la mesura necessària.

Dubto que la meva proposta sigui gran cosa més que una boutade utòpica. Per tant, tant per tant hi afegeixo una petita proposta més: que per arrodonir la festa i la bona consciència es facin comptes dels estalvis aconseguits amb “L’hora del Planeta” i  que es destinin  a la subvenció d’actes solidaris per a persones del tercer i el quart món, que ara més que mai són molt a prop de casa nostra, com qui diu  a la primera cantonada.

Per aquell principi que aconsella actuar localment tot pensant globalment, demano que aquesta proposta la reculli i faci seva qualsevol dels partits municipals de Vilanova que ho considerin oportú.  Tindrà el meu vot.

___________________________________________