L’economia espanyola analitzada per la BBC.

El diari Ara.cat, el 27 desembre, publicava un article de Sebastià Alzamora on comentava un reportatge  de la BBC titulat
The Great Spanish Crash.

 

És ben recomanable veure del reportatge de la BBC The great Spanish crash  (…)

I no perquè s’hi expliqui res que no sapiguem, sinó perquè, de vegades, una mirada des de fora serveix per aclarir les idees sobre la pròpia realitat i separar-ne el gra de la palla. A mi, per exemple, se’m va quedar la idea que Espanya, després de sortir de l’autarquia franquista i aconseguir l’anhelat ingrés a la UE, es va sumir en una mena de nova autarquia que ha consistit a anar tirant alegrement de les vetes del totxo, del turisme de xancleta i borratxera i dels subsidis europeus, sense que mentrestant ningú s’aturés a pensar en cap alternativa més decent. (…)

©  Ara.cat. |  27/12/2012 

Com sempre hem de dir i repetir, és una llàstima que  la meitat dels esforços esmerçats en les anàlisis  no es dediquin a imaginar i proposar solucions, per petites i parcials que siguin.

Crec que una petita  gran cosa fóra  fer un llistat dels grans deutes dels ajuntaments, posant al costat  de les quantitats els noms dels alcaldes i regidors i els partits que en varen ser o encara en són responsables.

Fem les llistes de les prioritats a cada ciutat i fem-la pública.  Fem-ho nosaltres. No veig pas que els partits polítics facin la feina que han de fer. O si la fan no  ens la donen a conèxixer. Hi ha moltes coses a canviar urgentment i no es veuene moviments de cap mena… res no és diferent. Res que  no sigui aquella vella política nefasta tan allunyada de la ciutadania que hem estat patint des del retorn de la democràcia.

Han passat les eleccions i ja tornem a les velles males pràctiques polítiques de sempre…

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Anuncis

La “Turuta” : moneda complementària i social de Vilanova i la Geltrú

Del 12 al 16 de juliol han tingut lloc a Vilanova i la Geltrú  unes jornades especials: Trobada Estatal de Monedes Socials i Complementàries.

Aquest és el  Programa de les jornades.   També  aquí : Ecoinversion

Vaig tenir la sort de ser present a la sessió matinal del diumenge 15 de juliol en què es presentaven les experiències de la moneda Sol Violette  de  Toulouse (França)
i  la moneda local de Vilanova i la Geltrú: La Turuta .
Ja m’he fet soci de l’associació i estic dispossat a aportar-hi la meva col·laboració.

.

.

.

.

.

.

.

.

Uns dies abans m’havia pogut familiaritzar una mica amb aquesta realitat que desconeixia completament a través d’un video-pel·lícula  Sol Violette :  l’éclosion d’une monnaie  que van fer els coordinadors de Sol Violette a Toulouse.

Els coordinadors de l’organització  ECOL3VNG   van demanar-nos si volíem col·laborar en la traducció al castellà del contingut del video per tal de subtitolar-lo en castellà. Per manca de temps al final es va decidir  de  crear un video-resum de 5 minuts  (penjat a Vimeo , que és el que es  va presentar el dia 15  a la Trobada Estatal de Monedes. Elizabeth Dekar i jo vam realitzar la traducció i Tim Gardner es va encarregar de fer-ne la subtitulació.

Resumeixo  en un seguit de punts  el que a mi em sembla essencial per fer-ho conèixer a potencials lectors d’aquest post.

____________________

..

1.  Els organitzadors de la Trobada Estatal de Monedes Socials i Complementàries  són els membres de l’organització  ECOL3VNG

 de juliol  en que es presentaven les monedes  Sol Violette (Toulouse) , à càrrec d’una de les coordinadores i gesores del projecte a França, Andrea Caro, i  La Turuta, la moneda de vilanova a càrrec de Ton Dalmau i Jaume Aliaga.

3. Llista de  ponents en les diferents sessions de  les jornades (12 a 17 de juliol 2012) de la Trobada Estatal.

4.   He proposat als coordinadors de l’Associació que a l’espai web hi incloguin un apartat  que ara no hi és i que cal crear  de totes totes:
una secció de  Preguntes Més Freqüents  (en anglès   FAQ )  amb les corresponents respostes, és clar… per tal que tothom pugui preguntar i veure contestat tot allò que no entengui sobre  el tema de les monedes complementàries i socials i pugui també deixar-hi un comentari o suggerència  per mitjà d’un senzill formulari electrònic.

Mentre això no s’implementi,  us  convido  a  enviar  les vostres preguntes  i suggeriments a l’adrelec de l’Associació  ECOL3VNG :  ecol3 @ gmail.com

Properament afegirem aquí enllaçós a algun video i enregistraments de la sessió del dia 15 així com d’latres àlbums fotogràfics d’altres participants a les sessions.

__________________________

.

Junta directiva de l'organització ECOL3VNG
Junta directiva de l’organització ECOL3VNG

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

El Turuta és una marxa militar de Román de San José que d’una forma desconeguda s’ha convertit en la música més representativa del Carnaval de Vilanova i la Geltrú, que té com a acte central les Comparses de Vilanova, i de la ciutat de Vilanova i la Geltrú, com també és l’himne del Club Patí Vilanova.

Lliçons d’economia impartides per Santiago Niño Becerra.


.Niño Becerra entrevistat per Josep Cuní 

.

“La situació de la banca espanyola és molt feble. Es parla molt de la  “Prima de Risc”,
però la prima de risc és una dada molt  teórica. El que es important és parlar del preu
que s’ha de pagar pel deute.

España va haver de pagar ahir  (abril) el 5, 9 %  pel deute que tenia. S’ha calculat
que a partir del 7% s’entra en zona de catástrofe.  Espanya està a 1,1  punt
d’aquesta zona de catástrofe. ”

.

Santiago Niño Becerra  entrevistat per RAC1  

.

Esperarem què ens diuen pel mes de juny (si hi arribem !)

.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Mantenir viu el blog. 17/30

Estratègies blogoscriptòriques per mantenir viu el blog

17.  Descriviu i analitzeu una publicitat de la tele. No us faltarà material sucós.

Hi he pensat avui a l’hora de dinar. La tele estava engegada i com sol passar, per poc que badis, t’injecten sibil·linament el missatge subliminal perquè consumeixis algun producte innecessari.

D’entrada,  cal preguntar-nos sempre quants euros menys  costaria aquell producte si en comptes de sortir per la televisió  evités tot aquell malversament de diners segurament força inútil.

Segonament , si per trobar el culpable d’un crim (diuen que)  cal preguntar  “A qui beneficia el crim? “, per decobrir el significat real de qualsevol publicitat la pregunta a fer és “Per on ens la foten?”

.

http://biosoro.blogspot.com.es/2010/12/podem-emprar-els-anuncis-publicitaris.html

Blog de Soro. Carcaixent. València. Espanya.

.
Es tracta de trobar la mentida amagada darrera una història aparentment divertida o pseudocientífica, gairebé sempre enganyosa. Cal recompondre el discurs que han fet els publicitaris en crear l’espot que ens està destinat com a “destinataris objectius”-
Cada espot ataca un “taló d’Aquiles” d’una franja de gent determinada. És sempre una mena de trampa ben dissimulada amb un embolcall d’aparences enganyoses destinada a vèncer una resistència nostra, i aconseguir llurs objectius que mai no va més ençà de llur benefici econòmic.

Un dia d’aquests trobareu aquí tres o quatre  imatges de publicitats recents a la televisió, tres o  quatre exercicis pràctics.  Analitzem-ho. Per poc que burxem, alguna cosa en sortirà. I aprendrem moltes coses.
Les conclusions i mesures  a prendre posteriorment són cosa vostra, és clar. Aquí només proposem estratègies per mantenir viu  el blog.  

.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Eleccions presidencials franceses: Qui guanyarà? Què s’hi juga Catalunya i Espanya?

El diari Le Monde proposava avui als francesos  u na comparativa dels programes dels dos candidats a la presidència de la República francesa.

Ja no queda gaire temps per altyra cosa que per votar. Vaig veure el debat per la televisió.  ¿In dubio pro.. canvi ?   o   ¿Més val boig conegut que savi per conèixer?

Fukushima m’esborrona …  però el preu de l’electricitat a casa nostra  m’esborrona i,  a sobre.  em fa patir !!! Tot és mal que mata.  Ni els Russos  per Txernòbil ni els Japonesos per Fukushima mai no van dubtar ni un moment que podria succeïr una catàstrofe nuclear… Sarkozy fa el mateix raonament: “A Alsàcia no hi risc de tsunamis” -s’atreveix a afirmar  apel·lant a la racionalitat…
És oblidar que la llei de Murphy té raons que la raó no comprèn. 

Sarkozy etziba : “Cal un Islam de França i no un Islam a França”. Original i ben trovatto…  Hollande sembla que no es pot permetre fioritures retòriques per aquest costat…
en canvi sí que es veu amb cor de resar un rosari de  “Moi, Président”… canviaré  això, allò, allò altre i encara tot allò de més enllà.  “Moi, Président… faré …”  que deixa Sarkozy un pèl tocat. Hollande promet el canvi en un gran nombre d’aspectes en tots els àmbits polítics i econòmics.  Però molts l’acusen de voler oblidar que en el món global en el què vivim no hi ha marxa enrere mentre que ell es vol enrocar…

Escolto les darreres notícies i sento dir que el resultat no està clar del tot i que Nicolas Sarkozy pot  renovar el càrrec de President, per més que les enquestes  —-les enquestes!!!— donen guanyador a François Hollande.

La pregunta que ens podem fer des de Catalunya i des d’Espanya és quin dels dos candidats ens agradaria que guanyés. ¿Què aniria millor per França, per Europa i per tant també per nosaltres?
Jo crec que per als nostres països ens aniria bé un canvi. Una nova política potser significaria donar-nos una mica més de marge de moviment dins d’una situació de crisi excessivament greu, profunda i  per tant, probablemnt durable…

Que sigui el que els Francesos vulguin, és clar !   N’haurem de seguir parlant !

.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Rajoy hará bueno a Zapatero. ¡Al tiempo!

Acaba mal el año, fatal. Con esa rueda de prensa en la que se ha dado cuenta de las medidas que va aplicar el gobierno de Mariano Rajoy.
Rajoy escondido o por lo menos ausente: sin dar la cara. Cobardía, cinismo y mentira. Así empieza el Gobierno del PP.

Se han quitado la careta. Ya tienen el poder por el mango. Ya no hace falta mentir por lo bajín, sino que pueden decir alto y claro lo que piensan y
lo que pensaban, pero no decían. Cínicamente, Rajoy  proclamaba el día de su investidura que iba a decir la verdad. A los pocos días ha demostrado que eso que dijo era mentira.

Mentir : “Decir lo contrario de lo que se piensa con intención de engañar”.

Mintió cuando dijo que no iba a subir los impuestos y  eso es lo primero que ha hecho unos días después.
Rajoy es, pues, otro gran embustero y un presidente poco de fiar.  Por eso el 30 de diciembre se ha escondido detrás de sus Ministros.
Ha agotado ya en pocos días la poca credibilidad que tenía.  Y eso no es ningún insulto, sino pura descripción!

—”Vamos a por todos vosotros, desgraciados. Vais a pagar cara la crisis”.

Esa es la frase apócrifa que no por no verbalizada deja de haber sido enunciada crudamente por los Cuatro Jinetes del Apocalipsis Pepero
en la rueda de prensa posterior al Consejo de Ministros. Eso es lo que han venido a decir  y van a seguir diciendo en los días venideros.  Que los dioses nos cojan confesados!

Los que votasteis PP,  seguid aplaudiendo. No lloréis ni os quejéis.
Ahora, y durantre quatro años enteros, danzad, danzad, danzad !
En adelante, el azul va a ser en España el color de la mentira,
de la sangre, el sudor, las lágrimas y la depresión,
el color del “guante blanco” y la corrupción.
Y el blanco, el color  “gaviota-de-estercolero”.
Ojalá me equivoque, pero  visto lo que se ha visto hoy
me temo que Rajoy hará bueno a Zapatero.

Buen Año nuevo!  Deseo imposible, ya sé,
pero que por buenos deseos no quede.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

 Enllaços


_________________________________________________


Contraportades de La Vanguardia: creativitat 1/2

El dimarts 24 d’agost.  la contranportada de La Vanguardia anava dedicada a l’emprenedor John Mullins. Vaig apuntar-me les  referències  i desar-les  com a esborrany al blog. A la llista d’esborranys n’hi ha encara mitja dotzena, alguns dels quals potser no passaran a post. Però com que hi ha una altra “contra” que empeny, em decideixo a resoldre aquesta.

Bàsicament el que calia ressaltar eren dues o tres idees importants que, tot i ser conegudes, cal repetit una i altra vegada per tenir-les ben presents.

La primera:  puc parlar durant hores del que vaig aprendre dels meus fracassos i només uns minuts dels meus èxits”. La reflexió és força important i és d’aquelles amb les que gairebé tothom hi està d’acord. El que no es diu però és que cal fer l’exercici d’aprendre del fracàs i fer-lo ben fet. Segurament hi ha tot un llibret a escriure sobre la manera de no quedar-se en situació de l’escaldat i  esmaperdut que ja no tornarà a aixecar el vol després del fracàs.

La segona és, mutatis mutandi,  allò que en Miquel Martí Pol va formular així  “Tot està per fer i tot és possible”, idea probablement copiada d’alguna vella dita xinesa o grega . Jo m’atreveixo a aportar-hi un afegitó important: “Tot està per fer o per refer… ”
John Mullins la complementa amb la idea que tot  és afer de combinatòria d’elements. Per il·lustrar-ho es va referir a  la teoria de Vladimir Propp i els 31 elements  bàsics dels contes que la conformen.  L’anàlisi estructural dels contes  va portar Propp a afirmar que  qualsevol conte, història o relat  quedava  encabit en alguna de les moltes combinatòries possibles que es podien fer amb aquells 31 elements de referència.
D’allò se’n podia també deduir que, a partir d’una nova combinatòria d’aquells elements,  es podria crear també un nou conte, història o relat.  Bé, això és el que dic jo.

El que en Mullins  va dir, i que  va ser el titular de la contra de La Vanguardia és Si vols obtenir grans beneficis, soluciona grans problemes”. El missatge i el truc consisteix doncs a trobar la combinatòria d’elements que solucioni algun problema existent. Si a això hi afegim la idea que tot es pot millorar, el camp de treball de les noves generacions és immens , i del tot oposat a la idea de la maledicció del NINIsme.

El tercer punt es referia a la importància clau que tenen els emprenedors en la societat actual i la necessitat que els governs potenciïn al màxim l’emprenedoria i la creativitat tot reduint al mínim la intervenció governamental:  ” La societat que no sigui oberta, cosmopolita, políglota i dinàmica  no serà una societat rica”.

De fet el que em va suggerir aquest cúmul de bones idees és que encara falta anar més enllà en el raonament, i  afegir que una societat oberta, cosmopolita, políglota, dinàmica i creativa és del tot incompatible amb uns mitjans de comunicació opiacis, on predominin els programes escombraria i el futbol. Que també és incompatible amb un sistema educatiu on imperi la indisciplina i la manca de respecte envers el professorat .

Que d’emprenendors ho hem de ser tots una mica i no quatre il·luminats, això sí a condició que en temps de crisi greu com els que estem patint, ens prenguem tots seriosament que cal imposar una economia de “guerra”, una activitat creativa “de guerra”, desempallegar-nos urgentment de tota la farsa mediàtica i política que ens aclapara i substituir-la per uns mitjans de comunicació al servei de la creativitat i la lluita contra la situació de crisi  actual , i la lluita seriosa i sense treva contra la corrupció.

______________________________