Wikileaks, la tormenta mediàtica i política perfecta 3/X

Ahir al vespre (dilluns 13.12.2010)  vaig veure sencer a TV3 el programa Àgora, la primera part amb una entrevista a Josep-Lluís Carod Rovira  i,  la segona,  dedicada a Wikileaks.

Vaig gravar l’àudio del programa per poder-lo tenir a mà a l’hora de fer els meus comentaris sobre el que s’hi diria  en un post com aquest.  Imaginava, això sí, que el video del programa estaria disponible al web de Tv3. I ja veig que era massa suposar.

He anat al facebook de l’Àgora i he vist un comentari queixant-se,  justament,  que aquest video no estigui  disponible a Internet a hores d’ara  (dimarts 14.12  a les 18h)

David Gubern Magem
CENSURA? Algú sap per què no és pot veure l’entrevista d’ahir a la pàgina de TV3? Si es per espai, per mi poden treure el vídeo d’infidels, o del convidat, o qualsevol altre programa “desvia atencions”.

Allà al facebook només volia deixar escrit que jo també demanava que posessin el video en línia i a disposició dels ciutadans, però de seguida m’he anat escalfant i he deixat escrit això que reprodueixo aquí. Un nou postcomentari.

Especialment al Xavier Bosch li dic el següent:

Tres coses només sobre l’apartat del programa dedicat a  Wikileaks

1. Força decepció el Lluís Foix que, o no s’ho havia preparat prou,  o volia defensar les postures dels diplomàtics i a l’abans Senyora Clinton i ara ja només  Clinton a seques o acompanyat d’insult gruixut, i el mateix pera tots els *diplomatespies enxampats per WikiLeaks escrivint “informes” especials  i manant fer i accions polítiques indecents (és a dir “habitual política exterior nordamericana”)…
Lluís Foix va anar rebent cop darrera cop retòric d’un Francesc Valls inspirat i, a estones,  genial. “L’Evangeli:  LA VERITAT us farà lliures!”,  va posar sobre la taula!  Irrebatible.
Quina llàstima que aquesta frase no la puguin esborrar de l’Evangeli, oi, senyor Foix? Ja vam veure que vostè està d’acord amb que les veritats cal amagar-les amb el cínic argument pujolià i vaticà   “que podríem prendre mal”.  QUI prendria mal, senyor Foix? QUI? La gent normal i corrent del carrer, segur que no.  Si algú ha de prendre mal , que el prengui!

2. Tot i el molt interessant que va ser el programa Àgora, el grau de patetisme i covardia en el que estem tots immersos queda palès pel fet ningú allà, ni el presentador ni cap dels dos periodistes presents no van ni per un moment fer esment de quines mesures ens cadria prendre als ciutadans en relació amb els ministres embusteros i els diplomatespies no ja presuntes sinó confessos i enxampats pel “micro” de wikileaks.
I també en relació amb la política nordamericana que ja ha perdut tota credibitlitat per molts anys i anys i encara només han publicat encara un 10% del total dels documents publicables…
Amb aquest amics tan traïdors, qui necessita enemics?

3. Xavier Bosch, (… aquí esborro un tros que no hi havia d’haver sigut mai), sisplau,  fes el favor d’anar prepararant més debats d’Àgora sobre Wikileaks on hi hagi molts més Francescs Valls i pocs o cap Lluïsos Foixos.  Uns debats que tinguin per objectiu proposar accions d’autodefensa i d’atac i no només per constatar les malifetes horribles ja publicades…

Fins aquí la còpia una mica retocada i corregida del meu comentari al facebook de l’Àgora.

Hem anat als web de TV3 i hem vist que allà  sí que hi era penjat.  Igual com ha fet l’Artur Mas durant molts anys, en hem d’empassar un gripau i demanar perdó al Xavier Bosch. Si no ho havien penjat al Facebook/Àgora, segur que és perquè van curts de personal i  encara no han tingut temps de penjar-ho també allà.

Gràcies pel video, cliqueu aquí!

http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf

Fet el  “mea culpa” per haver-nos precipitat, direm que…

Aquí  podríem començar a desenvolupar punt per punt cada un dels tres temes apuntats.  Però em conformaré amb insistir en el punt mes calent del debat que és també el punt “mare de totes
les ètiques ”  que fonamenten Wikileaks”:  Tant els diplomatespies  nordamericans com els qui volen posar-se al seu favor, estan interessants en posar en entredit la conveniència que se sàpiga la veritat, i fan trampa retòrica volent comparar i assimilar  les informacions que posen al descobert les mentides, trampes, mangarrufes, traïcions, suborns o crims de polítics i de la diplomàcia americana  amb el dret a la privacitat que tenim els pobres  ciutadans normals i corrents…

No, no, ja sabem que faran el que voldran,  però no ens enganyaran !
És una retòrica perversa que, per sort, a l’època actual, després del que ja hem vist i llegit, ja no enganya ningú.  I el fet que el secretari de Defensa nordamericà assumeixi la seva condició del que és,  hauria d’estalviar a tothom molta estupidesa retòrica innecessària.

Estem on sempre hem estat, regits per un decàleg tan horripilant com eficaç i necessari, però que, per descuit, de vegades oblidem…
Decàleg que es deixa resumir en quatre i cinc punts…

* La llei del més fort és sempre la que s´imposa.  Si es pot disfressar es disfressa, però si t’enxampen, no cal fer comèdia. Mostres la teva força i la teva mala llet. I exclames, alt i fort:  “O estàs amb mi o estàs en contra meu.”

* Valen tots els mitjans per aconseguir allò que es vol aconseguir per mantenir el poder i seguir sent l’amo. Els interessos geopolítics i econòmics dels Estats Units passen per davant de qualsevol consideració ètica o moral. I pobre d’aquells que es trobin al mig del pas, perquè seran esclafats per qualsevol mitjà disponible.

* Només el pusil·lànimes i els imbècils defensen el bonisme  patètic  davant de la crua realitat que ens retorna permanentment al primer manament del decàleg. Allà ells si s’entesten a posar l’altra galta i a parar el cul.

* Si no pots vèncer els teus enemics  (disfressats d’amics) més val que provis d’unir-t’hi. Mala sort que l’oncle Sam sigui tan pervers i malparit. No en tenim d’altre!  Més val  “témer-lo” i  “estimar-lo” o “suportar-lo” , ni que sigui a contracor, que no pas enfrontar-nos-hi. No tindríem cap possibilitat de sobreviure.

* Cal allargar els principis morals i ètics de l’era moderna per adaptar-los als de l’època contemporànea que comença amb l’era Internet. Cal que la gran força del mal sigui llegida en positiu com ho fa, sense despentinar-se ni posar-se vermell,  el Secretari de Defensa Robert Gates, amb cinisme total  i amb total  assumpció de les seves implicacions i conseqüències:
´Això  és el que hi ha. És el poder de l’Imperi, imbècil. O ho agafes o ho deixes´, podrien ser les seves paraules aproximades en un text de politicaficció…

Que potser tenim elecció? Compteu fins a deu abans de contestar.

De manament referent, afegiu-n’hi algun altre, si en coneixeu el contingut i aporta novetats…Benvingut serà.

Probablement… continuarà

________________________________

Enllaços

Una imatge manipulada enganya més que mil paraules

El diari Le Monde, que durant dècades es va negar a incloure imatges a les seves pàgines per tal de mantenir fins al límit més ‘extrem la idea que les imatges podien manipular la realitat, en l’exemplar del diumenge 4 i dilluns 5 d’avril de 2010, a tota pàgina,  -pàgina 5-, publicava una imatge il·lustrativa que exemplificava el perill de manipulació de la realitat que poden tenir “les imatges”, de les quals, curiosament només se’n vanten sempre la capacitat de  “dir més que mil paraules”! (?)

M’ha cridat força l’atenció la intel·ligència de la composició:  “On ne sait rien quand on ne sait pas tout” diu el missatge referit a una imatge que mostra una parella fent-se un petó.  A sota, la mateixa foto, però en el seu context real, mostra que la parella no és en un lloc qualsevol un dia qualsevol, sinó que és la foto d’una parella fent-se un petó a pocs metres del mur de Berlin, just al davant de la Porta de Brandemburg, potser només un dies o unes hores abans de la caiguda del Mur, i sota la mirada passiva d’una dotzena llarga de policies de l’antiga Alemanya anomenada “Democràtica”.

La traducció podria ser:
“No saber-to tot es com no saber res.”
“No oblideu el context per poder entendre la realitat”!
“Compte amb les imatges perquè, tal com passa amb les aparences, enganyen.”
I per meu compte jo hi vull afegir-hi aquesta frase:   “Una imatge manipulada pot enganyar més que mil paraules.”

Bé, no sé si això ja ho havia escrit algú abans. És força probable, però no evident del tot. En tot cas ho escrivim  i ens en fem autors  o repetidors de la dita.

La imatge que ens proposen els del Monde és per recordar-nos que des del 29 de mars i  de dilluns a divendres, el diari publica un apartat especial de dues o tres pàgines anomenat  “Contre-enqûete” o  “L’actualitat en profunditat” que promet abordar  més extensament i en profunditat un tema d’actualitat, per tal que, disposant de més informació contrastada, ho poguem entendre tot millor.

Felicitats per utilitzar una publicitat tan fina i intel·ligent per mirar de vendre’ns… informació veraç.  Em sento ben tractat i per tant, n’estic agraït.

Avui dia tothom sap que no ens podem fiar de cap imatge, perquè totes poden haver estat manipulades. No cal que en fem cap drama, però tampoc cal que ho oblidem… Tenir-ho present ens pot servir per evitar enganys, miratges i paranys.

L’spam de “Flora Sollivan”.

La missatgeria Gmail ofereix un bon servei de filtratge de correu indesitjable que és d’agrair, però  tot i així, com totes les grans fronteres, té punts febles per on s’escolent alguns spams especials.

Avui n’he rebut un d’aquests. I ha aconseguit que hi dediqui una mica d’atenció, justament , perquè  m’he preguntat de seguida com és que ha passat el filtre. Quin truc ha esmerçat  l’ spamós per burlar el filtre Gmail.

L’spam fa així:

de FLORA SOLLWAN <flora30@btinternet.com>
répondre à florasollivan1965@yahoo.co.jp
à
date 19 mars 2010 13:20
objet Bonjour,
signé par btinternet.com
)

Bonjour,

Comment allez-vous, vous et votre famille, j espère que tout va bien . Je suis Madame Flora Sollivan, je suis née le 18 Janvier 1951 au Canada. C’est avec un coeur plein de désespoir que je vous écris pour solliciter votre accord pour réaliser des projets humanitaires car Je souffre d’un cancer très avancé qui m’empêche de réaliser mon rêve.
Mon médecin traitant vient de m informer que mes jours sont comptés du fait de mon état de santé dégradé. Ma situation matrimoniale est telle que je n’ai ni Mari car décédé des suites d’une crise cardiaque et encore moins d’enfant à qui je pourrais léguer mon héritage. C est pour cela que je voudrais de façon gracieuse vous léguer mes fonds afin que vous puissiez vous en servir pour aider les pauvres, les sans-abri et les démunis. Si donc vous estimez que vous pourrez donner à ces pauvres enfants et femmes démunis une lueur d’espoir et une joie certaine alors faite moi savoir votre avis afin que nous puissions échanger davantage.
Cette mission que je voudrais que vous réaliser pour moi a été depuis fort longtemps mes ambitions et mon rêve personnel mais pour raisons de santé je suis bien obligée de trouver une personne en qui je pourrai avoir entièrement confiance. Je compte sur votre bonne volonté et surtout sur votre détermination.

M’ha picat la curiositat i he anat a Google a buscar què hi trobava. I efectivament he trobat dos exemples que reprodueixen textualment, paraula per paraula aquest mateix missatge. Un està en una pàgina web coreana i hi apareix amb data de 14 d’agost del 2009. L’altre és en una llista de distribució de missatges i apareix en data d’octubre de 2009.

Suposo que el que fa quasi  “versemblant”  el missatge i el fa  enganyós als filtres d’spam és el fet que en cap moment no parli de quantitats de diners, que esmenti desgràcies quotidianes com la malaltia cardiovascular i el càncer  i utilitzi un llenguatge captivador, de somnis i de voluntat d’assistència social de bona fe:

Vídua sense fills, malalta de càncer, busca algú de confiança a qui deixar una fortuna que serveixi per ajudar els pobres, els sense-sostre i els paupèrrims: aquest és el seu somni que no pot fer realitat a causa del seu estat.

És tan evident i burda la falsedat  que tot queda clar a la segona línia. D’aquí ve, justament que m’hagi preguntat com és que Gmail l’ha deixat passar i -més enguniós encara- perquè a mi!

A banda de l’enutx i el malhumor que em provoca pensar que hi ha gent amb tanta mala llet com per mirar d’estafar qui pugui amb aquesta mena d’arguments que apel·lent la bona fe i els bons sentiments de les bones gents, el que més m’inquieta és saber si els destinataris del correu formen  part   -en formo part també jo?-  d’una llista o base da dades de gent amb un perfil de passarell, ignorant, ingenu, bona fe, cobejós, rebuscat, poca pena, analfabet, astut… que els faci  -ens faci?-  públic objectiu de l’intent d’estafa. Però molt em temo que em quedaré amb la incògnita sense resoldre.

Donant també per suposat que aquest fenomen és gairebé impossible d’aturar i encara més impossible de perseguir i castigar, l’únic que podem fer és denunciar-ho aquí perquè un proper passarell, si busca a Google, trobi ja no dues sinó tres entrades de l’exemple d’intent d’estafa i insult a la intel·ligència de la falsa “Flora Sollivan”  ;o)

Només em queda dir al cabronàs o cabronassa que es fa passar per  “Flora Sollivan”, que espero que es posi malalt de veritat  i que millor d’hora que tard trobi algú que li clavi el cop de puny als morros que es mereix.