Mantenir viu el blog. 22/30. Fer una proposta de canvi per millorar …

Mantenir viu el blog. 22/30. Fer una proposta de canvi sobre una situació preexistent. Tot es pot inventar o reinventar per millorar la vida quotidiana.

..

Vull suposar que s’entén perfectament que proposem de millorar alguna situació d’aquelles que, tot vivint la vida diària, veiem que no funcionen prou bé i que s’haurien de canviar per millorar la vida dels ciutadans.

L’actual situació econòmica a Catalunya dóna per fer una bona llista de canvis urgents que cal fer en molts aspectes de la vida pública.
Es tracta de fer una proposta cada cop, (potser dues, com a molt) …  intentant que arribi als responsables que ho puguin implementar i veure si és realment una bona idea o no.

* Proposo aconseguir un immens estalvi energètic regulant seriosament  i equilibrada l’electricitat que s’utilitza  en la il·luminació de trams d’autopista i de diverses zones dels municipis del país.

El malbaratament que intueixo és de nivells milionaris, i per tant, estafes delictives.
No entenc les necessitats de les grans companyies elèctriques, que són com a pous sense fons, com a monstres que necessiten cada any la seva racció de milions de verges en forma de milions d’euros de beneficis per pal·liar invariablement dèficits difícils d’entendre.

M’agradaria veure com tots i cada un dels Ajuntaments de Catalunya fan públiques les dades del consum de llum de l’exercici passat. Després  fan públiques també les estratègies i mesures d’estalvi  que  han decidit d’implementar sense crear problemes greus, i finalment que, properament es comprometen a fer públiques les dades d’estalvi net obtingut.

Vull pensar que cada Ple municipal fóra capaç llavors de dedicar aquells estalvis a resoldre problemes d’assitència social per a col·lectius necessitats del municipi.

Quan sento parlar dels milers de milions d’euros de dèficit dels Ajuntaments, se’m posen els pèls de punta de veure que  no hi ha un debat públic permanent sobre tot allò que cal modificar per evitar   malbaratamnrts de tota mena.

* Regular la despesa en focs d’artifici i correfocs arreu del país.

Piromusical 2012

Un segon punt que no puc estar-me de posar sobre la taula: els milions d’euros “cremats”  en  correfocs i focs artificials arreu del país, durant tot l’estiu i fins la traca final dels Piromusicals de Barcelona, Tarragona  i Lleida.

Vaig escriure i demanar ja fa molts anys,  molts abans de  que apareguessin els prìmers símptomes de la Crisi actual, que em semblava que el mínim que s’havia de fer des dels Ajuntaments era  fixar un percentatge sobre el pressupost municipal  que fos  “lògic, ètic i equilbrat”  per a aquest tipus de despesa  festiva i queper tal de fer-nos perdonar la disbauxaes dediqués un percentatge sobre el total de despesa en pólvores i petards  a finalitats socials perfectament comprovables.

Ara, en la situació d'”economia de guerra”  que patim i patirem encara amb més força, amb gent que ha de furgar contenidors per poder menjar, les despeses en petards i palmeres de colors es transforment en un delicte o un crim  contra els cutadans. 

Ès URGENT  que es legisli sobre aquest tema  per posar-hi seny,  justícia, ètica i decència.

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

 

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Anuncis

Mantenir viu el blog. 26/30. Fer una confessió real o inventada.

Mantenir viu el blog. 26/30. Fer una confessió real o inventada.

Espero que la meva proposta no provoqui somriures ni desqualificacions.  No és que vulgui empènyer ningú a exposar en públic la seva intimitat. Cadascú sap fins on pot “despullar-se” davant dels demés. El que ha fet Internet ha estat potenciar a l’infinit, mitjançant webs, blogs i serveis de xarxes socials les possibilitats de difondre a nivell planetari allò que només fa trenta anys es limitava a un àmbit purament íntim.

La multiplicació ad infinitum de confidències banals fa que sigui molt difícil de fer-ne cap de nova i d'”objectivament interessant”.  Per tant, la millor opció possible, fóra escriure una confidència inventada, equivalent a l’expressió d’un desig , confessable o inconfessable.

Tot el que soni a confessió, a confidència exposada, excita el voyeurisme congènit dels humans i per tant, l’interès general.

Exposar í fer públic un aspecte íntim, que com a tal, no forma part de la imatge que projectem socialment equival a provocar un escàndol. I francament, jo no penso en això. Penso més aviat en un exercici d’estil  literari. No cal ni que sigui personal, podem imaginar-ho en termes de política ficció  i posat  en boca d’un polític viu o mort, amanit, necessàriament, amb un toc d’humor negre o sulfúric.   

Dit això recordo, per si algú ho ha oblidat,  que aquí NOMÉS estem proposant estratègies escritptòriques per mantenir viu el blog!

Confidència explosiva d’una líder política. Setembre de 2012.

Sé que sonarà políticament incorrecte, però en la situació actual, no estic per gaires filigranes retòriques.  Cal ser directes i  francs.  N’estic fins els ovaris d’en Pere Navarro i l’ala  PSOEística del nostre partit.
Cal que aquest octubre hi hagi una ruptura definitiva entre i el PSC catalanista i el  el PSEOC que ha fet un nou cop d’estat al partit.

Quan tots van apunyalar Pasqual Maragall, l’unic federalista convençut, no vam dir res perquè nosaltres no érem Pasquals. Quan fa poc van voler expulsar del partit  son germà Ernest Maragall, per haver expressat lliurement la seva opció, tots vam callar com Ramonetes, perquè no érem Maragalls. Quan en Joaquim Nadal no ha pogut aguantar més l’embat  PSOEístic de la nova direcció, ens l’hem envainat per no trencar el partit. Però això s’ha acabat i hem de dir prou. Fins aquí hem arribat. Prou.
Ha arribat l’hora de la veritat.
Prou traïcions. Prou de caça de catalanistes. Prou involució. Prou pallassades “federalistes”. Prou collonades.
Primàries  democràtiques  o  trencament definitiu!
Visca Catalunya socialista.

Montserrat Thura
. La Razón. 25.9.2012

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Mantenir viu el blog. 23/30. Primera frase de la vostra novel·la…

Estratègies escriptòriques per mantenir viu el blog. 23/30.

Escriviu la primera frase o el primer paràgraf de la vostra novel·la.

Hi ha autors, com en Walter Lewino, que tenen el do de l’originalitat i de la creativitat. El porten posat i el cultiven dia a dia. Aquesta és una de les facetes que em van fascinar des del primer dia que el vaig conèixer a través de les pàgines del Nouvel Observateur, allà pels anys 80.

Tots els lectors de Marcel Proust  recorden necessàriament el començament de A la recerca del temps perdut :

Longtemps je me suis couché de bonne heure. Parfois, à peine ma bougie éteinte, mes yeux se fermaient si vite que je n’avais pas le temps de me dire : « Je m’endors. » Et, une demi-heure après, la pensée qu’il était temps de chercher le sommeil m’éveillait; …

 

Partint doncs d’ aquelles primeres frases  d’una de les obres més importants de la literatura francesa de tots els temps, Lewino, en clau d’humor, però també amb mentalitat creativa i literària, va escriure una obra que porta per títol
Longtemps je me suis couché de travers  ( Paris. Maurice Nadeau 1994. ISBN 2-86231-125-1)  i que conté ni més ni menys que mil  “primeres frases” de possibles novel·les… perquè ningú no tingui excusa per dir que no sap com començar la seva…

Portem aquí, a tall d’exemple, 5 dels 1000 començaments de novel·la proposats per en Walter

*Croire en Dieu lui devenait de plus en plus difficile.

* Elle ne savait même pas où se trouve le Botswana.

* Un goût commun pour les grosses motos nous avait rapprochés des l’école primaire.

* Aussitôt qu’elle eut quitté ses parents, Lucette se fit appeler Pascale.

* Elle ne savait pas comment s’y prendre avec les bébés, moi non plus !

Tard o d’hora, també nosaltres ens enfrontarem amb el problema de decidir quina serà la primera frase del nostre llibre o quines seran les primeres línies a partir de les quals s’ha de desenvolupar el nostre relat, conte o novel·la.

Es per això que nosaltres proposem aquí de  recòrrer a aquesta estratègia escriptòrica per anar practicant tot mantenint viu el blog.  Imaginar una entrada al mes no és massa demanar.  Només cal, això si, que tingui una mica de “ganxo”, que atrapi l’interès dels lectors per alguna raó o altra:  cruesa, sensualitat, sofisticació… o qualsevol altre element que porti al lector a voler saber-ne més, a voler que aquella introducció es desenvolupi.

Com sempre, ens toca a nosaltres donar exemple i, per tant, aportarem aquí tres paràgrafs inèdits. Mireu si n’hi ha cap que us inspiri.

1.  Habhulí era llauner a les Rambles de Barcelona.  En veure la parella d’agents de la guàrdia urbana, s’afanyà  a amagar-se sota les voltes de la Plaça Reial esperant poder-los despistar. 

2.  En esa reunión con otros miembros del partido en la que pretendía hacerse de nuevo con el poder,  José María pegó un puñetazo encima de la mesa exclamando

– Pediré a mi amigo Brush que les bombardee con neutrones… ¡Malditos independentistas!

Se hizo un silencio que duró sólo unos segundos. El agudo aullido de las sirenas de una ambulancia del Centro Psiquiátrico de Pozuelo que iba a buscarle para su ingreso inmediato sonaba ya a las puertas de entrada del inmueble. No pudo evitar una mueca de estupor. 

3. A pocs mesos de complir 60 anys, Magdalena decidí que ja era hora de començar la redacció de la seva novel·la.

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Le Nothomb nouveau est arrivé : Barbe bleue [et Saturnine]

Com cada any  des de fa vint anys, a finals d’agost,  l’editor Albin Michel treu el nou llibre de l‘Amélie Nothomb. El títol d’enguany és  Barbe Bleue.

© de l'Express

© Emilie Wood/LEXPRESS.fr

Vidéo @ YouTube  : Présentation de Barbe bleue

___________

Aquest any volia passar de seguir-li la pista, per  “castigar-la” per no haver-me contestat una llarga carta que li vaig adreçar després de la seva estada a Barcelona allà pel mes de març passat.  No cal que torni a explicar-ho, perquè està  tot explicat  – i fil per randa- aquí en aquesta sèrie de  posts que vaig escriure sobre el tema.

Però fóra estúpid per part meva, i no aconseguiria pas el meu propòsit de “càstig”. Em temo que no em podré estar de caure a la temptació i llegir el seu llibre. El nom que ha donat a la protagonista de la nova novel·la , Saturnina, m’interpel·la massa com per refusar de llegir i decidir què me’n sembla. I  seguiré esperant  — però ja sense cap gota de desesperança— que es decideixi a contestar-me alguna cosa interessant com un més de tants altres babaus que, com jo, van creure que l’Amélie sempre contestava les cartes…

El nombre d’informacions sobre el nou llibre és extraordinari. Hi ha referències a tots els media francesos i belgues… i és que Amélie Nothomb ha aconseguit crear-se un mite a força de treballar i de ser constant. Publicar un llibre cada any a finals d’agost per fer-lo coïncidir amb la famosa rentrée literària francesa on apareixen més de 400 nous llibres té el seu mèrit.

Mèrit que es transforma segurament en gelosia i malestar a la pell d’autors i d’editors, cansats de veure com la “noia del barret” atreu tots els focus, totes les càmeres, un munt de crítits i miríades de lectors…

..

**************************************

Enllaços

**************************************

Mantenir viu el blog. 16/30

Estratègies blogoescriptòriques per mantenir viu el blog.

16. Escriviu un somni.  Real o inventat.  Aquí hem d’aconsellar ja imitar gent que ja ho fa als seus blogs. Jo us proposo l’exemple de Dorothée Blanck.

Surrealisme, realisme, i  derives diverses de tot tipus… tot s’ho permet.  Son els seus somnis.  A  mi m’agradaria saber com s’ho fa per recordar-los. Hi ha gent que té una capacitat innata per recordar el que somnia. Jo els meus somnis els oblido  tan aviat i tan profundament que no sóc capaç de recordar-los  en absolut. Potsee només un record vague en llevar-me. Si no faig un esforç per intentat recordar-ho i escriure-ho… els somnis de la nit anterior s’esvaeixen a l’aire.  I després es fa impossible de recuperar-ne la més petita engruna…

Dorothée Black, que fou una gran actriu de cinema francès i ara és una gran senyora, amiga d’un gran amic meu.
Al seu blog, titulat  Journal d’une dériveuse  hi inclou més de  150 somnis perfectament numerats.
Per trobar-los, anue a la cerca sobre el blog  i escriviu entre parèntesi un número, per exemple  (132) i anireu a parar al post que inclou el somni numerat com a 132.

Perquè en tingueu una mostra:

(132)*
Un trapéziste-comédien est suspendu par les pieds, son visage et son corps sont parfaits, mais sa couleur de peau, ni noire ni blanche, n’est pas sexy. Avec des gestes très gracieux, il se cambre en arrière au point que sa tête rejoint le creux de ses reins, et cela plusieurs fois. Il est entièrement nu, on voit son sexe qui, lui, ne participe pas de l’effort. Qu’en sera-t-il lorsqu’il sera debout devant moi ?
Je rencontre Gilles Durieux dans la rue, il est resté jeune, beau, et me trouve sûrement inchangée puisqu’il me prend par la main. Comme dans un film musical, je joue les danseuses à chaque geste qu’il fait pour m’approcher de lui, laissant traîner mes pieds en pointes, prenant de gracieux ports de bras. Je lui plais, jusqu’où cela va-t-il nous mener, ex-amants depuis si longtemps ?
Nous sommes attablés et une femme très pétulante arrive. Gilles n’est pas bavard, je le sens séduit par l’intruse dont le bavardage finit par s’adresser à moi. Elle se plaint de lui.
Nous sommes Gilles et moi dans un autobus afin d’aller finir la soirée chez lui. Il descend et je me trouve en haut d’une échelle sans appui, laquelle va tomber. Je me force à sauter en pliant les genoux, j’atterris heureusement sur mes pieds. Est-ce jeune ? La chambre a l’air d’un camping provisoire, déserte et sale.
© Dorothée Blanck

Bé, vosaltres podeu escriure el vostre, ben curt, ben llarg, ben  real, ben surreal, el que us sembli i com us sembli…

Queda dit.  Un truc més per mantenir viu el blog.

.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Mantenir viu el blog. 15/30

Estratègies blogoescriptòriques per mantenir viu el blog

15/30. Escriviu un haikú o un tanka. http://pages.infinit.net/haiku/HAIKUetTANKA.pdf
Compte no confonguem curt amb fàcil.  Però de vegades sí que és així.  És més fàcil un haïkú que no pas un sonet.
L’haïku, ens diuen els cànons són 3 versos de  5, 7 i 5 síl·labes respectivament, incloent a la vegada un tema relacionat de prop o de luny amb la natura.
Un tanks, ens dieusn el cànon, són 5 versos:  un haïkú més un dístic de 7 i 7 síl·labes.

Ara bé, nosaltres podem fer alguna petita trampa, que no en direm tal, sinó,  haïkú lliure o tanka lliure …  I aquest adjectiu ens donarà tota la llibertat per “potinejar-ho” tot tant com ens calgui.
Els podrem allargar o escurçar. I si cal, i ens va bé, fins i tot  podrem duplicar-los… Llibertat formal  i llibertat de contingut .

Imposar-nos un haïkú cada setmana -ja no diré cada dia-  és el que més s’acosta aun entrenament poètic permanent. Sa i vital.  per poc que ens ho proposem, treurem la vena poètica que corre per les nostres venes, com el colesterol…

Exemple:

Tanka de la vaga parcial o general

No mes vaga, prou!
No paguis més, no paguis!
No per fer vaga!

Es hora de  filar prim…
Hora de moure cervell

           SGR. Maig 2012

Si ens falla la vena poètica  podem provar el tanka en prosa:  Des de fa uns dies rebem unes descripcions d’imatges  en forma de tanka lliure: Rebusqueu en el vostre cervell i trobeu  una imatge…
Descriviu-la en no més de 5 mitges línies  i  ja ho teniu.  Val també aportar  noves idees  o  esperar respostes a preguntes intel·ligents.

Exemple:

“—–Savant fou——————
Des rangées de tables d’opération,
où sont ligotés de longs corps d’hommes nus.
Sourire aux lèvres, elle s’avance dans l’allée, poussant un chariot où s’amoncellent
les plus étranges accessoires.
————————————–
des sardoniques, “

                             Auteur français dont nous ne connaissons pas encore le nom

Suposo que us queda clara la proposta i que no us sembla excessivament complicada  de dur a terme.  Espero que digueu “Sí,  fins aqui arribo”  i ho digueu amb  urc,  amb uin pèl de suficència i el somriure als llavis.

Bons posts. I que això us ajudi a mantenir ben viu el blog.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Mantenir viu el blog. 11/10. ¡No eren deu, que potser eren trenta! 11/30

Això de  11/10,  com bé podeu imaginar, està dit així  per provoKar, és clar.  ;-9   Estratègies per mantenir viu el blog?  No, no eren només 10 sinó 20 o potser 30!

La veritat vertadera és que en començar aquesta sèrie no vaig fer la llista sencera i vaig anar improvitzant.  Mal sistema, ja ho sabem. I així vam caure al nostre propi parany.
No és que cregués que  el nombre d’estratègies blogoescriptòriques era de només 10,  sinó que em va semblar que era un nombre  rodó  i “versemblant”.  I així ho vaig penjar.
Vosaltres sí que ho sabieu, punyeteros, que no eren 1o sinó que potser eren 30!  Però he comprovat que,  tal com li va passar  a Santiago Nasar … “el dia que lo iban a matar” , ningú no em va avisar…
Ningú no ha dit res, o ben poca cosa.  Ja veig que he seguir practicant l’amor blogaire de mare : donar molt i demanar molt poc o no demanar res.  ;-9

Arribats a les 10, m’ha semblat que amb un 11/10  ja  faria  —potser fóra millor escriure  11/30—  i que  en aquest post  “especial”  hi encabiria, mica en mica,  totes les altres estratègies complementàries que se m’han acudit  i d’altres que se m’acudiran encara, n’estic segur !  Si no arribem a trenta poc se’n falatarà.

Estratègies blogoescriptòriques per mantenir viu el blog.

11/30.   Descrivim i comentem una recepta de cuina. Això no ens ho acabarem mai.  Sempre hi haurà receptes de cuina per copiar i comentar…  El nombre de blogs de cuina comença a ser gairebé infinit.  Hi ha on triar i remenar. I  a més hi pot haver receptes viscudes i treballades a la cuina de casa !  Fotografiades o filmandes …
Provem-ho que ens engrescarà.  No hi ha manera de fer curt parlant de plats i la manera de cuinar-los. Escriu que escriuràs !

.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

ENLLAÇOS

.

*********************************************