Recordatori. 30 estratègies escriptòriques per mantenir viu el blog.

30 estratègies escriptòriques per mantenir viu el blog

Enllaços

* * * * * * * * ** * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Anuncis

Mantenir viu el blog. Proposta original o proposta de canvi sobre una situació preexistent. 22/30

Mantenir viu el blog. 22/30.
Fer una proposta original o una proposta de canvi sobre una situació preexistent: Tot es pot inventar o reinventar per millorar la vida quotidiana.

M’atreveixo a reutilitzar un comentari que he deixat en un blog amic avui mateix.  Això podria ser ben bé un postcomentari, un més, però m’estimo més tractar-ho com un exemple de les moltes coses que queden per  inventar o reinventar, per refer per millorar la vida quotidiana.

En el seu blog, Francesc Puicarbó publicava el 30 d’agost el post  “Espècies autòctones”  que invitava a la reflexió sobre el fenòmen anual de la febre de col·leccionisme que es produeix per l’arribada al mercat de noves col·leccions de productes, estris o andròmines de tot tipus per mitjà de fascicles setmanals  que cal adquirir generalment als quioscos.

Una benedicció per als quiosquers, que només pateixen l’efecte  en forma de més feina i de més espai ocupat (cada cop més al carrer) a canvi de moltes més vendes i més calaix! Felicitats!

Allà on moltes famílies només hi veuen que problemes, de pressupost, d’espai -ja no saben on posar les noves col·leccions-  hi ha qui imagina la creació de quelcom nou:  Un nou Museu !  A mi se m’ha acudit explicar-ho així.  Idea bruta com totes les meves, i fàcilement millorable, però és un diamant brut al cap i a la fi. O així m’ho sembla:

Idea del Sani !!!

Ràpid, creació d’un de MUSEU dels fascicles i les seves col·leccions, des de 19 _ _ (any pendent de decidir) fins al 2050  (data a tall d’exemple també, suposant que allà pel 2050 encara quedarà algú viu :-9

Ja sé que aquesta idea va en contra de la filosofia i els interessos “capitalistes”  de les mutinacionals editorials, filosofia segons la qual caldria que cada ciutadà fos un consumidor del màxim nombre de productes, d’estris i d’andròmines … I és que l’èxit d’aquestes col·leccions ve determinat perquè tothom vol tenir uns quants exemplars de cada cosa: qui estilogràfiques, qui didals, qui vanos, qui nines…. Nosaltres proposem de fet substitutir aquesta filosofia possessiva per una filosofia basada en el gaudi  sense la possesssió.   S’acabarien de cop milers, centenars de milers de col·leccions, però es podrien anar veure totes al Museu, es podrien tocar, utilitzar…  Canviar el posseir per l’admirar i disfrutar-ne a baix cost… 

I amb una mica de creativitat es podria muntar un museu de Premi Guinness en un tres i no res.  I al costat d’una Barcelona  capital mundial de la telefonia mòbil, també s’hi podria afegir  el “logo” de capital mundial  de les andròmines col·lecionnables.
Si no ho fa Barcelona, aviat ens prendrà la idea una altra capital.  Cal afanyar-se. Afanyeu-vos!

El museu s’ompliria de seguida amb  aportacions públiques de col·lecionistes que ja no tenen lloc a casa o que en volen recuperar una mica. Caldria garantir al personal que tots el ítems  (col·leccions senceres?) acceptats per formar part del fons del Museu, el museu els els guardaria en usdrefruit per a fer exposició fins el 2050. Data en què es retornarien (obligatòriament) als seus propietaris per tal de fer espai per a noves andròmines… Naturalment, les multinacionals de l’edició també hi podrien sucar pa, desfent-se d’alguns estocs no venuts i assegurant un duplicat de cada ítem de col·lecció.

Bé, a més, les iniciatives  complementàries que es podrien aplicar a un museu d’aquest tipus són i·limitades, per no dir infinites…

Tres de ràpides que se m’acudeixen:

1. Resada anual de Rosari, amb rosaris de col·lecció de fascicles, clar… Fixable per tal o qual dia de l’Any (potser per Pasqua?) i a X  o  XY  euros d’entrada (donacions acceptades, també, clar) aqustes trobades garantirien un nombre raonable de Fe-Ligreses i es recaptaria una bona caixa.

2. Trobada/es nacional/s de “vanos” de col·lecció (Una Marató?) cada any entre primers de juny i finals d’agost,  per mirar de formar un corrent d’aire tipus efecte papallona, científicament orientat, per tal  que desviés monzons i tormentes tropicals a la zona del Carib o  simplement que fessin moure algun molí de vent per generar energia eòlica durant una estona…

3. Desfilades de senyores (i/o senyors)  amb “nines” als  braços  i  amb didals als dits…  

Per cada col·lecció es podria muntar una setmana  amb activitats “ad hoc” per fer-ho ben interactiu i aconseguir aplegar gent amb interessos comuns o similars. I així es podrien muntar centenars de “noves trobades”  de col·leccionistes o filocol·leccionistes, totes amb  finalitats  socioculturals, socioeconòmiques i/o sociopolítiques, amb garantia de segell ecològic i sostenible.

Cal pensar-hi.  No diuen que ara el que calen són idees i emprenedorisme? Doncs bé, d’idea, retòricament argumentada, aquí en teniu un tros… La resta és economia….

Sani Girona. 3.9.2012

___________

Us toca a vosaltres imaginar i proposar alguna cosa de les moltes que queden per inventar  o per  reinventar.  Mireu al voltant, i aviat se us acudirà alguna cosa per millorar.
El més difícil no és imaginar-ho, sinó creure-hi,  atrevir-se a escriure-ho i publicar-ho !

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Arribar a ser escriptor, és aquest el somni de tot blogaire?

D’entrada, citem aquí una idea que el creador d’Appel, Steve Jobs, va pregonar en un dels seus discursos a Stanford i que vam llegir darrerament:

” (…)
Your time is limited, so don’t waste it living someone else’s life. Don’t be trapped by dogma — which is living with the results of other people’s thinking. Don’t let the noise of others’ opinions drown out your own inner voice. And most important, have the courage to follow your heart and intuition. They somehow already know what you truly want to become. Everything else is secondary.” (…)

Steve Jobs’s 2005 Stanford commencement address

Després, fixem l’atenció en un web que ens va impactar: l’autora és l’escriptora francesa Emmanuelle Urien.

Seu web/Lloc web :   Emmanuelle Urien  que inclou els apartats :  Currículum,  Obra literària publicada,  Crítiques sobre la seva obra i …un  Blog/Non blog : Ceci n’est pas un blog
Allà és hi vam trobar un post impactant:  “Pourquoi je n’ai pas de blog” !
C
onté ni més ni menys que  15 raons per no tenir un blog  (o si el tenim, deixar-lo… per aprofitar el temps en allò que de veritat s’ho val: l’Obra literària !

Em permeto recopiar les quatre primeres a tall d’exemple:

1    parce que je suis incapable de trouver une idée nouvelle chaque matin et l’exposer de manière intelligente, drôle, ou originale, bref : incontournable

2    parce qu’il y a déjà beaucoup de blogs littéraires ou assimilés qui exposent chaque matin une idée nouvelle de manière intelligente, drôle, ou originale, donc/bref incontournable, et que je ne crois pas pouvoir faire mieux, et que c’est quand même ça, l’intérêt, non ? Faire mieux. Pareil, mais plus, toujours plus, toujours mieux. Trop dur pour moi, je n’ai pas l’esprit de compétition (sauf quand je joue au Trivial Pursuit, mais je ne voudrais pas entrer dans les détails intimes de ma vie privée).

3   parce que, puisqu’ils sont incontournables, je passe trop de temps à lire ces blogs attachés tous ensemble par les liens inextricables du net.

4   parce que, comme tout le monde par ici, j’ai un roman des nouvelles à écrire et du lait sur le feu.
(…)
Emmanuelle Urien.  

Quinze raons plenes de raó que són com 15 punyalades al cor de l’escriptura blogaire, clavades justament ara, mentre  estava confegint una llista d’estratègies per demostrar… tot el contrari… que el blog gairebé es fa tot sòl, per poques ganes de mantenir-lo viu que tinguem.  Si som capaços d’aplicar unes estratègies i una disciplina escriptòrica de base.

Confesso que tot això em porta a una mena de conclusió provisional transitòria:  [Deixa’t de blogs i punyetes i ] Escriu els teus relats, la teva biofografia, el  teu poemari i la teva novel·la.  

Perquè el fet és que jo, després de tant repetir-m’ho moltes vegades,  encara no sóc allà a l’altra banda del riu. Sóc aquí en aquesta vorera blogaire… A mi encara em cal demostrar que sóc capaç (potser sí, potser no, potser sí que n’era jo) de passar  a ser també escriptor  i no només blogaire.
Em cal escriure l’obra de veritat, un llibre publicat en paper, amb ISBN i venut en llibreria, i potser enviat a les guillotines i al  reciclatge pocs mesos després. Potser ni cal que sigui obra en paper en la què fins no fa massa  somiavem, perquè aviat hi haurà tan de llibre virtual com llibre tangible. Però el que sí cal és que l’escriptura  tingui voluntat de ser obra, amb l’ISBN inclòs, que dóna llicència per poder figurar a la llista dels “escriptors en llengua catalana”.  Està molt bé ser blogaire, però cal admetre que no deixa de ser una subcategoria! :-9.

 Arribar a ser escriptor, és aquest el somni de tot blogaire?

La conjunció de les propostes de Steve Jacobs i Emmanuelle Urien doncs em porta a decidir  invertir el meu temps de manera més assenyada: “Nulla dies sine… fer una mica d’Opera Omnia”, sí,  però  destriant els posts, l’escriptura d’entrenament, d’aquella més transcendent que ens ha de fer avançar la nostra Obra.

Però el blogaire proposa i els déus disposen… Prou es veurà.

.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Mantenir viu el blog. 11/10. ¡No eren deu, que potser eren trenta! 11/30

Això de  11/10,  com bé podeu imaginar, està dit així  per provoKar, és clar.  ;-9   Estratègies per mantenir viu el blog?  No, no eren només 10 sinó 20 o potser 30!

La veritat vertadera és que en començar aquesta sèrie no vaig fer la llista sencera i vaig anar improvitzant.  Mal sistema, ja ho sabem. I així vam caure al nostre propi parany.
No és que cregués que  el nombre d’estratègies blogoescriptòriques era de només 10,  sinó que em va semblar que era un nombre  rodó  i “versemblant”.  I així ho vaig penjar.
Vosaltres sí que ho sabieu, punyeteros, que no eren 1o sinó que potser eren 30!  Però he comprovat que,  tal com li va passar  a Santiago Nasar … “el dia que lo iban a matar” , ningú no em va avisar…
Ningú no ha dit res, o ben poca cosa.  Ja veig que he seguir practicant l’amor blogaire de mare : donar molt i demanar molt poc o no demanar res.  ;-9

Arribats a les 10, m’ha semblat que amb un 11/10  ja  faria  —potser fóra millor escriure  11/30—  i que  en aquest post  “especial”  hi encabiria, mica en mica,  totes les altres estratègies complementàries que se m’han acudit  i d’altres que se m’acudiran encara, n’estic segur !  Si no arribem a trenta poc se’n falatarà.

Estratègies blogoescriptòriques per mantenir viu el blog.

11/30.   Descrivim i comentem una recepta de cuina. Això no ens ho acabarem mai.  Sempre hi haurà receptes de cuina per copiar i comentar…  El nombre de blogs de cuina comença a ser gairebé infinit.  Hi ha on triar i remenar. I  a més hi pot haver receptes viscudes i treballades a la cuina de casa !  Fotografiades o filmandes …
Provem-ho que ens engrescarà.  No hi ha manera de fer curt parlant de plats i la manera de cuinar-los. Escriu que escriuràs !

.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

ENLLAÇOS

.

*********************************************

Mantenir viu el blog. 8/10. Perquès retòrics.

Quan allà pel 2006 vaig recuperar i posar en forma de blog el que havia sigut la meva primera pàgina web,  el meu Diccionari Filosòfic Personal i Flexible Dicofilopersiflex (1996-201X) , a la  lletra “P”  hi vaig incloure una entrada necessària, que vaig titular  perquès retòrics”.  Havia de tenir vida, però  es va quedar allà apagada, somorta…

Com sabeu, una pregunta retòrica és aquella que no demana cap resposta,  bé sigui perquè  no s’espera que ningú la contesti, bé sigui perquè es considera de tal difícultat que hom imagina que ningú no s’atrevirà a contestar-la!  Tant se’n podria dir  una ampolla al mar com una pedreta llençada a la closca pelada dels intel·ligents lectors… Que contesti qui pugui, si pot !

La dèria de preguntar me la va encomanar el llibre  d’Antonio Machado  “Juan de Mairena”. Va ser una com una fletxa clavada al cervell  que es va quedar  allà per sempre més. No era un consell, era una ordre que, imperativament, calia executar.

“Preguntadlo todo como hacen los niños. ¿Por qué esto? ¿Por qué lo otro? ¿Porqué lo de más allá? En España no se dialoga porque nadie pregunta, como no sea para responderse a sí mismo. Todos queremos estar de vuelta sin haber ido a ninguna parte. Somos esencialmente paletos. Vosotros preguntad siempre sin que os detenga ni siquiera el aparente absurdo de vuestras interrogaciones. Veréis que el absurdo es casi siempre una especialidad de las respuestas” (…)

Antonio Machado. Juan de Mairena: sentencias, donaires, apuntes y recuerdos de un profesor apócrifo (1936). Madrid: Alianza Editorial. 1981, (pg. 233)

Que perquè  ho què dic tot això?  Perquè per a mantenir viu el blog, en cas de pana temàtica, em sembla bé recòrrer a aquesta vella estratègia bloguescriptòrica… una més!

8. Formular una pregunta retòrica.
Si pot ser una pregunta intel·ligent, millor que millor.  Però que cadascú faci el que pugui i fins allà on arribi… i així, com diu la dita,  ja no estarem obligats a més.

De fet, això no està gaire lluny  de l’acudit  que es van inventar  i fer famós els guignols de  “Polònia” a TV3:  “Perdoneu, però algú ho havia de dir”.  Algunes frases són enginyoses però en ser dites algunes acaben sent com una llufa al vent. 
Però nosaltres no demanem tant,  ni som tan agoserats!   Som modestos. Només preguntem!
Això sí, com ens diu Machado per boca de Mairena:  Preguntar, preguntar sempre!  Preguntar-ho tot ! Preguntar-ho tot  a tothom !  O fer una pregunta retòrica, epítom i compendi de la modèstia i de les ganes  de saber.  I això també :  les preguntes no contestades es mantenen vives i dretes! Desafiant tothom!

Exemple pràctic obligat:

Què passaria si  uns i altres acabessin ensil·liconant totes les màquines escurabutxaques dels peatges de totes les autopistes catalanes?

A mi em costa d’imaginar la resposta. I és que les preguntes retòriques acostumen a ser difícils de contestar…

.
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Mantenir viu el blog. 4/10. Excel·lents o patètiques, mostrem les estadístiques.

Recordo  haver escrit una vegada un post agoserat, atrevint-me a recomanar estratègies per poder  Mantenir viu un blog” 1/3 a 3/3,  és a dir  continuar fent  blog fins i tot en moments d’hores baixes o poques ganes d’escriure… No farà cap mal recapitular:

Tàctica o estratègia Nº 1.  Postificar els comentaris transformant els nostres comentaris en postcomentaris

Tàctica o estratègia Nº 2.  Postificar les novetats de tota mena. Cada dia és un nou dia. Cal incidir en les “novetats”, que darrerament acostument a ser terrorífiques.

Tàctica o estratègia Nº 3. Postificar un Blog “especial” fent-ne el blog del dia o el blog de la setmana.  Hi ha miríades de blogs on triar i remenar. A males, sobre una llista, punxar a l’atzar.

..

Per sort, a mi de ganes d’escriure no m’en falten, i de temes a tractar, tampoc, però avui se m’ha acudit encara una nova estràtègia … I he pensat que podia afegir-ho com quarta estratègia possible per mantenir viu el blog.

4. Clicar l’enllaç que duu a les estadístiques de visites del blog  i  penjar la imatge obtinguda.  

Fidel a la meva vena creativa, us dono una idea a imitar,  cas que un dia no tingueu res a dir al vostre blog:  Cop d’estadística de visites i ja està…  Captura de pantalla, retall, inserir imatge i ja està.  Nomes cal  penjar la imatge com a nou post, mostrant el resultat. Amb la imatge n’hi ha prou i de sobres:  no ens han dit sempre que una imatge ja són més de mil paraules ?

Bé, ja està, no!   Excel·lents o patètiques, les estadístiques sempre ens donaran alguna cosa per comentar!  Ho hem après a la tele.  L’Orwellització de les estadístiques és tot un art que es pot afinar a base de pràctica i esforç.
Estava per deixar-ho sense comentar… però no m’en puc estar !  He vist que hi ha via un munt de visites “unívoques”  de molts països diferents… Qui no es consola és pequè no vol !  He fet un esforç per creure’m que dels EEUU, el Daniel i la Natàlia hi tenen alguna cosa a veure, o potser tambe els controls rutinaris de la CIA… per allò d’alguna paraula clau “sensible” (?). També hi ha gairebé tantes visites d’Islàndia com de Mèxic, i això ja em costa més d’entendre,. però no cla voler-ho entendre tot.  Per trobar-hi alguna explicació: la navegació complusiva de gent d’arreu del món amb cerques al Google utilitzant alguna paraula clau de les que apareixen a la meva llista de paraules clau… o ves a saber... gent que cerca informació sobre Baudelaire… O altres explicacions estranyes que hauria d’imaginar però això ja fóra matèria per a un altre post !  ;-9

Demà serà un altre dia.  ;-9)  El que cal és seguir el precepte: “Nulla dies sine Post.”

.

Estadística de visites al blog Baudelairianismes. Dipofilopersiflex III.  Data 21.4.2012 (Captura de pantalla)

.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Mantenir viu el blog. 1/10 a 3/10.

Per celebrar que torno a la feina del meu estimat blog, se m’acut una petita reflexió per evitar tornar a caure en el pou de silenci de gairebé dos mesos d’inactivitat blogaire…

Mira que n’és de fàcil, de mantenir  viu un blog!  Només cal seguir, això sí,  algun precepte fonamental, alguna estratègia bàsica,  a triar entre una petita llista de *sinequanons”.
Crec que n’hi ha prou amb seguir-ne qualsevol d’ells, de manera que cal tenir-los ben presents…

1. Convertir cada comentari que volguem fer en un blog aliè en un en  un “postcomentari” al nostre blog.   

Per anar bé, cal començar creant una llista dels nostre  blogs quintaessencials i seguir-la.  El seu mestratge ens ajudarà a reaccionar. Però reaccionar al nostre blog!
Res no ens impedeix després  fer-ne una còpia i deixar-la també a casa seva.

Jo aquesta llista ja la tinc feta.  Quintaessenciasl ho són tots els que hi són, però, és clar, no hi són tots els que hi podríem posar, els que hi haurien d’estar. Cal anar creant una llista acurada, amb garantia de “fiablitat contrastada”. I anar-hi afegint els que calgui…

Prova del nou  de qualitat: Hom sap que tal o qual blog mereix ser a la llista de favorits quan, en llegir-lo, hom sent imperiosament la necessitat d’escriure-hi un comentari.  Que és tant com dir que gairebé tot allò que ells i elles escriuen té per nosaltres “moll d’os” vivificador. El que cal llavors és escriure un comentari  pero no  al seu blog , sinó al nostre !!!  Estarem produint un Postcomentari vivificador
Curt o llarg, tant se val, la qüestió és escriure… i mantenir viu el blog.

.

* * * * * * * * * * * * * * *

.

2. La segona estratègia consisteix a  Comentar l’actualitat del dia o la setmana: transformar en tema de post la més mínima novetat que aparegui davant nostre.
De fet, aquesta és la forma més primària d’acció blogaire:  Cop de citació !
De vegades, moltes vegades,  no hi ha manera de dir millor  una cosa  que tal com la diuen d’altres… No cal trencar-se les banyes a parafrasejar: s’imposa una citació textual.

Però si en hi veiem en cor, podem  passar al nivell immediatament superior…

Allò que hem sentit a la ràdio de bon matí mentre ens afaitàvem: la notícia o pseudonotíonia que escoltem a les 7 am, les 8 am o les 9 am… i que després anirem sentint repetida cent vegades més al llarg de dia… Podem triar entre mil banalitats perfectament banals… però que algú ha decidit de transformar en notícia.
Podem triar entre repoduir-la tal qual… -i ja fa post- … o afegir-hi un comentari personal…  Tot s’hi val… Correm el risc que redir alguna bajanada, però… i què? Més val una llufeta que un silenci contagiós.
Els déus lectors ja “reconeixeran els seus” i passaran olímpicament de les banalitats que reprodueixen els blogs més prescindibles.

Val també qualsevol troç de missatge rebut… i mira que se’n reben, i mira que n’hi ha que passen el filtre quan haurien de ser spams !!!
Des dels més interessants fins als més “spamosos”, tot pot ser motiu d’inspiració que ens empenyi  a citar, reflexionar o proposar alguna cosa…

Val també qualsevol  contingut de “Power Point” o  “Video YouTube” rebut a la bústia… I mira que se’n reben!
N’hi ha prou amb ser capaç de començar a escriure: “Diuen que…”  o “M’han enviat un XYZ  que …”  . Tot s’hi val per tal d’ acomplir així la màxima que prescriu  “Nulla dies sine Post”.

Crec no equivocar-me massa afegint com a tercera alternativa el fet de ser capaços d‘assimilar l’ obsessió d’escriure un post diari a una activitat vital necessària...
Aconseguir que l’escriptura esdevingui una obligació plaent. 
És l’única manera de mantenir ben viu un blog i fer que allò que hi posem ens sigui tan necessari com el menjar o el respirar…
.

* * * * * * * * * * * * * * *

.

3. Triar el Blog o el Post del dia o de la setmana (enmig de l’oceà de la Blogosfera global).
La tercera estratègia per escriure un post consisteix a aplicar una fórmula contrària a la que proposava en primer terme. En aquest cas, cal navegar  — sense brúixola—   a l’atzar de la blogosfera global o de la blogosfera hispànica, francòfona, anglòfona, italianòfona o germanòfona … en funció de les llengües estrangeres que es coneguin. Però  de fet n’hi ha prou amb navegar per la nostra Catosfera, perquè no ens l’acabarem. No us l’acabareu.

Cal deixar-se sorprendre per un blog o per un post. Bé sigui pel seu disseny , per les imatges que hi inclou, pels enllaços que proposa, pels videos que ens regala  o pel contingut d’un post.
Llavors n’hi ha prou amb atorgar-li la consideració del Blog del dia  o bé concretar-ho més i  nomenar-lo el Post del dia i fer-ne un resum curt.
” Nulla dies sine Post” :  i  triple objectiu complert:  Descobrir. Fer  descobrir i …  mantenir viu el blog.

..
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

.

Enllaços

_______________________________________