Adreces de seus sobre Ciències cognitives i Filosofia

 

CIÈNCIES COGNITIVES & FILOSOFIA

 

 

.

.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

5è aniversari de Fragmenta editorial

M’envien una informació que paga la feina incloure-la aquí, per conribuir a la seva difusió i perquè serveixi de recordatori d’aquí a un temps:

Fragmenta Editorial celebra el seu 5è aniversari amb un fòrum d’autors i lectors

Fragmenta Editorial celebrarà aquest dissabte dia 5 de maig el seu cinquè aniversari amb una trobada que aplegarà lectors i autors sota el títol “Llegir, parlar, contemplar”. El I Fòrum Fragmenta s’obrirà amb un breu concert de música sufí i es clourà amb un diàleg entre Francesc Torralba i Vicenç Villatoro,  (autors del llibre Amb Déu o sense, un dels darrers) moderat per Joan Barril, després de tot un dia amb tallers, taules rodones i xerrades simultànies a la Casa d’Espiritualitat Sant Felip Neri, al barri de les Tres Torres de Barcelona.

Fragmenta Editorial va néixer el maig de 2007 de la mà d’Ignasi Moreta, doctor en humanitats, que n’assumeix la direcció literària, i d’Inês Castel-Branco, doctora en Arquitectura, que n’assumeix la direcció gràfica. El segell es defineix com una editorial independent que tracta sobre les religions des d’una perspectiva aconfessional. Des d’aleshores, ha publicat 42 llibres en català i, des de 2011, 11 en castellà (l’últim arribarà la setmana vinent a les llibreries). Entre el seu catàleg s’hi pot trobar l’Opera Omnia Raimon Panikkar (només existent en italià i ara en francès) i autors com ara Lluís Duch, Teresa Forcades, Xavier Melloni, Ramon M. Nogués i Marie Balmary, o introduccions i clàssics de les principals tradicions religioses del món.

El I Fòrum Fragmenta inclou quatre activitats simultànies en tres torns:

Al matí combinaran un taller d’introducció a la música i poesia sufís amb Halil Bárcena i ‘Ushâq, grup de música de l’Institut d’Estudis Sufís de Barcelona que haurà actuat a l’inici de la trobada, amb altres activitats. Es tracta de xerrada “El treball detectivesc d’un biblista”, amb l’especialista Josep Rius-Camps, la taula rodona “El sagrat, avui”, amb Lluís Duch, Amador Vega, Carles Salazar i Dominique de Courcelles, i el taller “L’escriptura de l’experiència. A propòsit del llibre Monges”, amb la seva autora Laia de Ahumada.

A migdia s’impartiran un taller de meditació zen, amb Raquel Bouso i Berta Meneses, una taula rodona sobre “Veus espirituals del segle XX: Maragall, Weil, Eliade, Légaut i Grotowski” amb els  experts Ignasi Moreta, Josep Otón, Vicenç Mateu, Lluís Ylla i Anna Caixach, un diàleg amb Xavier Melloni al voltant del seu llibre Vers un temps de síntesi i, també, la taula rodona “Entre el cervell i la transcendència”, amb Francesc-Xavier Marín, Ramon M. Nogués i Òscar Puigardeu.

A la tarda, els participants hauran de triar entre un seminari de lectura d’El monjo i la psicoanalista de Marie Balmary, amb Andreu Trilla, l’activitat “Fragmenta per dins”, amb Ignasi Moreta, Inês Castel-Branco, Julia Argemí i Ramon Bassas, una introducció a la lectura de Panikkar, amb Xavier Serra Narciso, i una taula rodona titulada “Com llegir els textos sagrats d’altres tradicions” amb Antoni Prevosti, Joan Ferrer, Jordi Sidera, Halil Bárcena i Manuel Forcano.

A l’acte de cloenda han confirmat la seva assistència Xavier Mallafré, president del Gremi d’Editors de Catalunya, Jordi Ferré , president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, Ignasi Garcia Clavel, cap de l’Oficina d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona i Xavier Puigdollers, director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya.

.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Com viure la vida: “The Little Rules of Life”

Ahir va ser un dia intens. Un amic va enviar-nos un dels millors acudits del món, acompanyat d’una llista de preceptes vitals que són tot un compedi filosòfic en estat pur.

L’acudit és realment bo i em va fer esclatar el riure.  La llista em va impressionar per la seva qualitat emocional, ètica i sociocultural fins al punt que se’m va acudir “refer-la” una mica: modificant-ne algunes “regles”, nosaltres en direm preceptes,  afegint-ne algun més i reordenant una mica el conjunt.

Per il·lustrar-ho convenientment, adjunto,  *copienganxats, l’ acudit i la llista  i,  per acabar, proposo una nova llista, lleugerament retocada per mi,
—reordenada, “corregida”  i augmentada—, perquè serveixi de punt de partida per a noves aportacions que, de segur, no us podreu estar de fer.

Afegits als “Deu manaments”  bíblics que estudiàvem a classe de religió quan érem petits, tot aquest paquet podria acabar sent  una mena de “Nou Catecisme del segle XXI”.  Aplicats estrictament,  aquests preceptes podrien millorar substancialment el funcionament del món. Poca broma! 

1. L’acudit:

A professor investigating the psychology of humour says Spike Milligan was the author of the world’s funniest joke. Five years ago, Professor Richard Wiseman did an online experiment in which 300,000 people from around the world voted for the best gag. Professor Wiseman now says the winner was almost certainly written by Milligan during his Goon Show days.

The joke runs as follows:

Two hunters are out in the woods in New Jersey when one of them collapses. He doesn’t seem to be breathing and his eyes are glazed. The other guy whips out his ‘phone and calls the emergency services. He gasps,

—’My friend is dead! What can I do?’ The operator says,

—’Calm down, I can help. First, let’s make sure he’s dead.’

There is a silence, then a shot is heard. Back on the phone, the guy says,

—’OK, now what?’

2. Lista original de   “The Little Rules of Life” ,  l’autor de les quals sembla ser un tal  H. Jackson Brown Jr.  que mereixeria ser molt més conegut.

The Little Rules of Life

Sing in the shower.
Treat everyone you meet like you want to be treated.
Watch a sunrise at least once a year.
Leave the toilet seat in the down position.
Never refuse homemade brownies.
Strive for excellence, not perfection.
Plant a tree on your birthday.
Learn 3 clean jokes.
Return borrowed vehicles with the gas tank full.
Compliment 3 people every day.
Never waste an opportunity to tell someone you love them.
Leave everything a little better than you found it.
Keep it simple.
Think big thoughts but relish small pleasures.
Become the most positive and enthusiastic person you know.
Floss your teeth.
Ask for a raise when you think you’ve earned it.
Overtip breakfast waitresses.
Be forgiving of yourself and others.
Say, “Thank you” a lot.
Say, “Please” a lot.
Avoid negative people.
Buy whatever kids are selling on card tables in their front yards.
Wear polished shoes.
Remember other people’s birthdays.
Commit yourself to constant improvement.
Carry jumper cables in your truck.
Have a firm handshake.
Send lots of Valentine cards.
Sign them, “Someone who thinks you’re terrific.”
Look people in the eye.
Be the first to say hello.
Use the good silver.
Return all things you borrow.
Make new friends, but cherish the old ones.
Keep a few secrets.
Sing in a choir.
Plant flowers every spring.
Have a dog. <Or cat :)>
Always accept an outstretched hand.
Stop blaming others.
Take responsibility for every area of your life.
Wave at kids on school busses.
Be there when people need you.
Feed a stranger’s expired parking meter.
Don’t expect life to be fair.
Never underestimate the power of love.
Drink champagne for no reason at all.
Live your life as an exclamation, not an explanation.
Don’t be afraid to say, “I made a mistake.”
Don’t be afraid to say, “I don’t know.”
Compliment even small improvements.
Keep your promises no matter what.
Marry for love.
Rekindle old friendships.
Count your blessings.

by H. Jackson Brown Jr. que en té per tant tots els drets d’autor.

3.  I aquí va la llista del filòfof H. Jackson Brown Jr.  reordenada, corregida  i augmentada pel Sani. Retocs i afegits van en lletra negreta. Fa així:

Commit yourself to constant improvement: Always think of a proposal that may improve the current situation. 
Think big thoughts but relish small pleasures.
Become the most positive and enthusiastic person you know.
Avoid negative people.
Be there when people need you.
Compliment even small improvements.
Sing in the shower.
Sing in a choir.
Treat everyone you meet like you want to be treated.
Watch a sunrise at least once a year.
Leave everything a little better than you found it.
When pissing, please DO NOT wet the toilet seat &
Leave the toilet seat in the down position.
Never refuse homemade brownies.
Strive for excellence, not perfection.
Remember other people’s birthdays.
Plant a tree on your birthday.
Plant flowers every spring.
Learn three clean jokes and spread them worldwide.
Return borrowed vehicles with the gas tank full.
Compliment (at least) three people every day.
Never waste an opportunity to tell someone you love them.
Keep it simple.  (Whatever  “it” be).
Floss your teeth.
Ask for a raise when you think you’ve earned it.
Overtip breakfast waitresses.
Be forgiving of yourself and others.
Say, “Thank you” a lot.
Say, “Please” a lot.
Buy whatever kids are selling on card tables in their front yards. (One of them can become a new Bill Gates or Steve Jobs some day).
Wear polished shoes and clean underpants.
Carry jumper cables in your truck.
Have a firm handshake.
Send lots of Valentine cards and sign them: “Someone who thinks you’re terrific.”
Look people in the eye.
Be the first to say hello.
Use the good silver.
Return all things you borrow (even books!).
Make new friends, but cherish the old ones.
Rekindle old friendships.
Keep a few secrets.
Have a dog. <Or cat >  or a  bird of prey.
Always accept an outstretched hand.
Stop blaming others.
Take responsibility for every area of your life.
Wave at kids on school busses.
Feed a stranger’s expired parking meter. (Skip this rule but keep it in mind as a good joke)
Don’t expect life to be fair.
Never underestimate the power of love  and fear that of hatred.
Drink Catalan cava or French champagne (if you can afford the latter)  for no reason at all. Spoiling yourself is wise and healthy.
Don’t be afraid to say, “I made a mistake.”
Don’t be afraid to say, “I don’t know”… but add  “I’ll look it up  in the Wikipedia.”
Keep your promises no matter what.
Live your life as an exclamation, not an explanation. Wow !
Marry for love or keep on being single but loving yourself a lot.
From time to time, put off the lights and light a candle.

From time to time silence your TV set  while keeping watching the program.
Believe in the benefits of plants and herbs.

Count your blessings.
 by H. Jackson Brown Jr.   recently  updated & upgraded by  Sani Girona on January 18th 2012

Feu-la vostra també i mireu si podeu implementar la primera regla que és, de totes, la més important i que a mi em sembla essencial per millorar l’espècie humana.

 

(Continua  aquí: Com viure la vida: Preceptes complementaris)

 

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

___________________________________________

Juan Pedro Quiñonero. El taller de la gracia (2009)


Juan Pedro Quiñonero. El Taller de la Gracia. De Caína a la Atlántida. Editorial Renacimiento. Sevilla. 2009

Després de llegir el llibre una primera vegada, el vaig deixar reposar uns mesos i fa poques setmanes em vaig fer un bon regal: em vaig donar el plaer de rellegir-lo amb la màxima atenció, anotant-lo profusament per destacar tot allò que més m’interessés. I en presento aquí la meva visió personal.

Tot i que el llibre es presenta estructurat en un pròleg, una introducció i tres parts, crec que es pot dir que el conjunt és l’equivalent d’un inèdit vast arbre genealògic literari que permet de visualitzar una extensa gamma de connexions entre literats, artistes, filòsofs i polítics de diverses èpoques, orígens i llengües. Una precisa i completa xarxa que té per objectiu aportar tots els elements que serviran per justificar les tesis de l’autor.

Tesis, per altra banda, repetides múltiples vegades i dites de maneres sinònimes, però totes exquisidament concordants: enfront de la degradació estètica i ètica contemporànies, cal reivindicar la validesa i seguir el camí de tots aquells autors -extensa família literària- que van fer de la paraula -treballada en el taller de la gracia, aquell espai en que cada autor construeix la seva obra i el seu estil- un material prodigiós: idees vives, força viva, ànima: memòria i espiritualitat potents fins al punt d’aconseguir vèncer la prosaica realitat i els embats de sofriment físic i espiritual que la vida pot comportar.

Així, aquesta fe en el poder de la paraula i la creença en la necessitat que tota obra intenti participar en la creació d’una arquitectura espiritual i d’una consciència col·lectiva, permet a tota una sèrie d’autors transformar la seva obra global en una casa espiritual que és a la vegada una pàtria personal (“la heimat de la lengua alemana”).

I encara més, l’autor explicita clarament que per aconseguir-ho, l’escritura ha d’anar més enllà del simple entreteniment, que és tant com proclamar que l’escriptura ha de ser una escriptura compromesa amb una causa espiritual i ètica:

“la escritura solo es fiel a su misterio original cuando llega a encarnarse en una relaidad más vasta que la del mero entretenimiento. La literatura como mero entretenimiento tiene algo de infernal y diabólico” (pg. 172)

Això és veritat per a Lucreci, per a Virgili, per a Montaigne, per a Baudelaire i Proust, per a Balzac i per a Galdós. Per a Azorín, Juan Ramon Jiménez i Ramón Gómez de la Serna. Per a Josep Pla. Per a Virginia Woolf, Marguerite Yourcenar, Mercè Rodoreda, Rosa Chacel, tal com assegura en el darrer apartat del seu llibre. Tots ells i molts d’altres encara.

Per mi, una de les grans virtuts del llibre, tal com se’n pot deduir de la lectura del capítol “El taller de la gracia” (pg. 153 a 178), és que tot el que s’hi explica, demostra i proposa no és el fruit d’un pur exercici intel·lectual, sinó d’una necessitat vital de l’autor, que d’aquesta manera, s’integra ell mateix en la llista dels gran autors que el precedeixen i amb els qui mantén no pocs llaços comuns. Un de molt especial és la seva condició d’exiliat, de desterrat, que ha viscut més temps fora del seu pais i lluny de la seva terra que a dins. Un aspecte que l’acosta a les vivències de Juan Ramon Jiménez,  Ramon Gómez de la Serna,  Carles Riba, Mercè Rodoreda,  Rosa Chacel…

Aquest apartat del llibre conté un gran nombre d’apunts biogràfics i la conformació del seu curriculum cultural, factors, ambdós, molt importants per entendre l’autor i la seva obra.

Consecuencia de la ruina, mi familia se volvió a dividir y tuvo que emigrar. Mi padre comenzó por buscar trabajo en Francia, en Saint-Étienne, en el departamento de la Loire. Y en una escuela pública de un barrio de emigrantes polacos y refugiados españoles aprendí yo a leer francés”. (pg. 159)

I abans dels vint anys va caure en una “olla” plena de llibres i literatura i que a més era envoltada per mestres en l’ofici de llegir i escriure:

A los diecinueve, tuve la suerte de caer en un periódico, el viejo y difunto Informaciones madrileño, donde apenas ganaba para ir tirando , con unas ventajas en especies , sin embargo, sencillamente excepcionales, podía vivir solo escribiendo de libros y cultivarme, a salto de mata, (…) Rosa Chacel, Luis Rosales, Rafael Conte y Pablo Corbalán me lo enseñaron casi todo, e intentaron guiar mis pasos com buen sentido. (159)
(…)

Los escritos de V.N. Se publicaron cuando su autor [J.P.Quiñonero] ya estaba en París.Había salido huyendo de Madrid y me esperaban muchos años de vagabundeos profesionales por Europa. Rusia, Estados Unidos y América, con cargo a la cuenta del periódico que me empleaba (…) pg. 167)

Aquelles lectures el van portar a empapar-se de Proust, de Gómez de la Serna i de Nabokov, i segons ell mateix confessa,

“A traves del libro de Ramón Gómez de la Serna, creí confimada mi teoría mesiánica sobre la misión subversiva del arte, concebido como un instrumento de agitación moral.” (p, 160)

Amb aquell bagatge cultural i lingüístic, que ell descriu com

“un montón enorme de lecturas desordenas pero esenciales: Baroja, Azorín, Gabriel Miró, Dostoievski, Proust,
Thomas Mann, Kipling, Mark Twain. (pg. 158)

que té punts en comú amb el Gabriel Ferrater gran lector i crític, i el periodista Josep Pla, trotant per tota Europa, J. P Quiñonero comença a bastir la seva teoria fonamental, barreja de fe i utopia, com un gran quadre, sempre el mateix però pintat amb mil matisos, que insisteix una vegada i altra en el mateix tema: la necessitat de practicar el culte a la paraula, a les coses de l’esperit, la cultura, i el gran art.

Aquesta praxis cal dur-la  a terme perquè és urgent…

“salvar, rescatar, defender e ilustrar la obra de artistas singulares, cuyo destino permita comprender y restaurar
sus cosas y las nuestras, que quizás sean indisociables”. (pg. 176)

Ens diu que ho són la pintura de Ramón Gaya, els poemes en prosa de Baudelaire, La Recherche de Proust i Lolita de Navokov, l’obra de Santayana… i mil més que ell anomena “imprescindibles para sobrevivir” en el seu immens i ric assaig sobre literatura, pintura, fotografia, política i molts més temes que s’apleguen en el seu blog Una Temporada en el Infierno, on demostra dia a dia que sap aplicar exemplarment allò que predica en el seu llibre, on acaba dient implícitament que se sent hereu i membre d’aquella família, secta o confraria -l’arbre genealògic de la qual ha confegit tot al llarg del seu llibre- que té i manté


(…) esa fe, en definitiva, en la escritura i el gran arte que a mi me transmitieron ellas – mi madre, Luz, Luz Martínez, Luz la de la Tercena, Mercè Rodoreda y Rosa Chacel- y a mi me gustaria transmitir a alguien, a las personas que he amado, cuanto menos a través de los dones de la palabra y las artes de la memoria.” (pg. 202)

Jo he volgut escriure-me’n la visió que me’n faig, no només per veure com me’n surto de posar una darrera l’altra les paraules -com deia en Pla- i dient-ho de la millor manera possible, sinó també com a un sentit homenatge d’admiració, respecte i agraïment a Juan Pedro Quiñonero, a qui jo, com tants altres, haurem d’anar citant i seguint com a referent i conseller cultural, i de qui, com diria Borges, ens vanagloriem de llegir, perquè de la seva obra en traiem la il·lusió i la voluntat de voler formar part de la mateixa família, nosaltres també.

Sani, març de 2010

_________________________

Enllaços

Sani Girona sobre el El taller de la gracia
Juan Ángel Juristo, sobre El taller  de la gracia
Jordi Amat sobre El taller de la gracia
José Julio Perlado sobre El taller de la gracia
Diálogo entre JP Quiñonero y Antonio Astorga sobre El taller de la gracia

*******

Una temporada en el infierno Blog de JP Quiñonero
Imprescindibles para sobrevivir

______________________________________