El meu primer dia de mar 2012.

Hi ha ritus pagans que, en realitat, són sagrats. Per a mi ho és el bateig de platja i mar que cada any em regalo a mi mateix.  És un moment molt especial, amb connotacions místiques o espirituals.
És el que més m’acosta a la  idílica residència imaginada on pul·lulen els cossos o les ànimes dels essers feliços en els què nosaltres somniem quan somniem en el premi d’una  eternitat plaent, paradisíaca i merescuda, alternativa als patimenst i desgràcies que es sofreixen en la vida terrenal, qui més, qui menys, qui no gaire i alguns no gens…
És el que més ens acosta a allò  que alguns anomenen Cel, d’altres Olimp i d’altres Karma, o d’altres maneres encara…
Jo ja tinc clar que de ser alguna cosa, fóra politeísta. Però allà en aquell olimp, amb qui m’ho passaria inefablement  no fóra amb els déus, sinó que fóra amb els companys de viatge… amb lingusites, escriptors, webmasters, blogaires, gent de la faràndula, sommeliers, esportistes, artistes de cinema i teatre, poetes i gent de mal viure … aquells a qui els agrada anar a dormir tard i llevar-se més tard encara tot sabent que  —també a l’Olimp—   l’Olimp és dels qui es lleven d’hora … Ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora…
Independentment del decorat que imaginem,  jardins frondosos o oasis de palmeres, el que més compta allà, és clar, és el plaer del que es gaudeix en aquelles contrades sense fronteres, amb verges o sense, plena de gent  tots un pèl  closcats, però tots trempats i alegrois com gínjols… la imatge de l’eterna felicitat...

En tot això pensava jo avui mentre em capbussava per primer cop l’any 2012 al mar de la platja de Vilanova… en una aigua fresca, neta, transparent, mirall del cel … tot el mar meu per a mi gairebé sol, jo enmig d’una mar infinita…

Haïkú del maig 2012

A  finals de maig 
¡Quin plaer banyar-me al
Mar, sota’l cel blau!

Vilanova. 29.5.2012. SGR 

.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Mantenir viu el blog. 15/30

Estratègies blogoescriptòriques per mantenir viu el blog

15/30. Escriviu un haikú o un tanka. http://pages.infinit.net/haiku/HAIKUetTANKA.pdf
Compte no confonguem curt amb fàcil.  Però de vegades sí que és així.  És més fàcil un haïkú que no pas un sonet.
L’haïku, ens diuen els cànons són 3 versos de  5, 7 i 5 síl·labes respectivament, incloent a la vegada un tema relacionat de prop o de luny amb la natura.
Un tanks, ens dieusn el cànon, són 5 versos:  un haïkú més un dístic de 7 i 7 síl·labes.

Ara bé, nosaltres podem fer alguna petita trampa, que no en direm tal, sinó,  haïkú lliure o tanka lliure …  I aquest adjectiu ens donarà tota la llibertat per “potinejar-ho” tot tant com ens calgui.
Els podrem allargar o escurçar. I si cal, i ens va bé, fins i tot  podrem duplicar-los… Llibertat formal  i llibertat de contingut .

Imposar-nos un haïkú cada setmana -ja no diré cada dia-  és el que més s’acosta aun entrenament poètic permanent. Sa i vital.  per poc que ens ho proposem, treurem la vena poètica que corre per les nostres venes, com el colesterol…

Exemple:

Tanka de la vaga parcial o general

No mes vaga, prou!
No paguis més, no paguis!
No per fer vaga!

Es hora de  filar prim…
Hora de moure cervell

           SGR. Maig 2012

Si ens falla la vena poètica  podem provar el tanka en prosa:  Des de fa uns dies rebem unes descripcions d’imatges  en forma de tanka lliure: Rebusqueu en el vostre cervell i trobeu  una imatge…
Descriviu-la en no més de 5 mitges línies  i  ja ho teniu.  Val també aportar  noves idees  o  esperar respostes a preguntes intel·ligents.

Exemple:

“—–Savant fou——————
Des rangées de tables d’opération,
où sont ligotés de longs corps d’hommes nus.
Sourire aux lèvres, elle s’avance dans l’allée, poussant un chariot où s’amoncellent
les plus étranges accessoires.
————————————–
des sardoniques, “

                             Auteur français dont nous ne connaissons pas encore le nom

Suposo que us queda clara la proposta i que no us sembla excessivament complicada  de dur a terme.  Espero que digueu “Sí,  fins aqui arribo”  i ho digueu amb  urc,  amb uin pèl de suficència i el somriure als llavis.

Bons posts. I que això us ajudi a mantenir ben viu el blog.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

21 de març. Dia mundial de la poesia.

L’amiga M*,   tot contestant-me un mel,  em recorda que avui és el dia mundial de la Poesia 2012.

.

He vist que el 21 de març és dia mundial de la poesia des del 1999, per votació a la seu de les Nacions Unides.  Per recordar-ho, penjo aquí una captura de pantalla d’una web que recorda els dies mundials.
Allà ens recorden que s’acosta   —és el proper dia 25—  la celebració del dia mundial de la procastinació,   que tot i que pugui semblar cosa d’humor negre, o simplement una broma, bé podria tenir més seguidors que la celebració d’avui: gent que deixa per demà allò que podria fer avui n’hi ha molta. Poetes potser no tants.

Aquest matí he caigut sobre una cançó que és tot un poema:  Déjame recordar , cançó que clou la darrera escena de la pel·lícula  La llei del desig, de Pedro Almodóvar. He vist que el poema és d’un tal José Sabre Marroquín que la va compondre adaptant-la a la música de la cançó Be careful, it’s my heart, del  compositor Irving Berlin. La relació musical és evident i això les acosta, però la lletra i l’esperit  les distancien completament l’una de l’altra.

En anglès, és per cantar-la  gairebé cada matí sota la dutxa.  I  de fet té una mica de  “Cantant sota la pluja”, com es veu a la pel·lícula Holiday INN  (1942).
El missatge és clar:  Compte! No prenguem mal! Les coses del cor són delicades… es poden trencar.

Be Careful, It’s My Heart

cantada per l’artista cubà “Bola de Nieve” @YouTube.

Be careful, it’s my heart
It’s not my watch you’re holding,
it’s my heart.

It’s not the note that I sent you
that you quickly burned
It’s not the book I lent you
that you’ll never return
Remember, it’s my heart.

The heart with which so willingly I part
It’s yours to take, to keep or break
But please, before you start
Be careful, it’s my heart

En castellà,  el poema és de tristor, llàgrima grossa i cor trencat. Diria fins i tot que és perillosament depriment. Apta només per escoltar-la després d’un bon esmorzar, en dia assolellat,  i encara! Esteu avisats!  Però la música és encantadora…

‘Déjame Recordar’

cantada per l’artista cubà “Bola de Nieve” @YouTube.

Quien , de tu vida borrará
mis recuerdos y te hará olvidar
este amor hecho de sangre
y dolor Pobre amor
que nos vio a los dos llorar
y nos hizo tambien soñar y vivir
¿cómo dejó de existir?

Hoy que se ha perdido
déjame recordar el fuerte latido
del adiós del corazón que se va
sin saber a dónde irá
y yo sé que no volverá este amor,
pobre amor

Pobre amor que nos vio a los dos llorar
y nos hizo tambien soñar y vivir
¿cómo dejó de existir?

Hoy que se ha perdido
déjame recordar el fuerte latido
del adiós del corazón que se va
sin saber a dónde irá
pero sé que que no volverá
este amor, pobre amor

He pensat que calia canviar d’aires i deixar l’Almodóvar amb les seves dèries i amb les cançons punyents amb les que acompanya les seves dèries.

Però com que tampoc no estic per fer poema gros, avui, em conformaré amb fer un haikú, que és el que més s’assembla al no res o al ben poca cosa, però que em servirà, tanmateix, per pagar l’impost poètic del dia de la poesia d’enguany.

Heus-lo aquí:  Haikú dedicat a tothom que estimi la poesia.

Haikú de Primavera

Ja és març al cor
Per fi plou primavera
i mulla el sol

Sani Girona  21 de març de 2012. Dia mundial de la poesia

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

____________________________