Es pot canviar de passió?

El diari  ABC  del diumenge passat, 15 de gener,  proposava diari, suplement, catàleg de productes de consum i pel·lícula de DVD, tot per 2,50 euros.  No n’hagués fet cas si no hagués observat que la pel·lícula era  El secreto de sus ojos (2009),   que el 2010 obtingué  l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera.  Jo ja l’havia vista al cinema, però la recordava com un pel·lícula que m’havia impactat i tenia ganes de tornar-la a veure.  Vaig empassar-me el gripau de comprar premsa declaradament enemiga de tot allò que sigui Catalunya i el català i vaig apostar els 2,50€ per la pel·li, que bé s’ho val.

Vaig disfrutar posant-hi els subtítols en castellà  i mirar i remirar després diverses escenes.  Em vaig obnubilar per aquella escena en què  Pablo Sandoval (Guillermo Francella) , al seu bar habitual, demostra al protagonista Benjamín Espósito (Ricardo Darín) que a través de les cartes del pressumpte assasí, ha trobat  uns indicis que permetran de trobar-lo.

Aconsegueixen detenir  Isidoro Gómez (Javier Godino) sospitós de la violació i assassinat de la jove Liliana Colloto (Carla Quevedo) y  dona de  Ricardo Morales  (Pablo Rago). A les cartes que  el pressumpte violador i assassí va  escriure a la seva mare, hi feia referències constants al  Racing de Avellaneda, un equip de futbol argentí tan mític com ho podria ser qualsevol gran equip de la lliga espanyola.  Si han de trobar-lo a algun lloc, Pablo Sandoval ha arribat a la conclusió que el trobaran a l’estadi de futbol el dia que el Racing de Avellaneda (Gran Buenos Aires) vagi a jugar al camp del Club Atlético Huracán de Buenos Aires.  Per trobar aquell home caldrá seguir-li  la pista de la seva passió.

L’escena es desenvolupa així:

El hombre puede hacer cualquier cosa para ser distinto, pero hay una cosa que no puede cambiar. Ni él, ni tu, ni yo, ni nadie. Mírame a mi. Soy un hombre joven, tengo un buen trabajo, una mujer que me quiere y  sin embargo, como dices tú, me sigo jodiendo la vida  viniendo a un tugurio como éste.  Más de una vez me dijiste:  -Por qué estás ahí Pablo, qué haces ahí?-.
¿Sabes por qué, Benjamín? Porque me apasiona…  Me gusta venir aquí, emborracharme, darme de hostias si alguien me hincha las pelotas… Me gusta…. Y vos lo mismo, Benjamín: No hay manera que te puedas sacar de la cabeza a  Irene  [Soledad Villamil].

(…)
El tipo ese tiene una pasión. [El Racing de Avellaneda ] ¿Te das cuenta, Benjamín?  Ese tipo puede cambiar de todo: de casa, de cara, de familia, de novia, de religión, de Dios…  Pero hay una cosa que no puede cambiar, Benjamín. No puede cambiar de pasión. 

La pel·lícula continua, però aquestes paraules, per sí soles, ja fan molt gran una pel·lícula extraordinària.  I són les que em van impactar.

M’he adonat que ara, quan em ve al cap el nom d’algun amic o d’una amiga penso…  Quina és la seva passió?  I us heu preguntat quina és la vostra?

* * * *

Tot això enllaça amb el fet que pocs dies abans, l’amic A*  m’havia proposat de buscar el  test  MBTI , omplir-lo i veure quin dels 16  tipus psicològics obtenia com a resultat.
La cerca a Google del concepte  MBTI  dóna com a primer resultat aquesta entrada de la Wikipédia francesa:   Myers Briggs Type Indicator – Wikipédia    

Vaig mirar de què anava  però no vaig trobar la pàgina que permetia fer el test  complet ..
I així vaig començar per fer un altre test:  El Supertest  (en realitat una versió reduida del test complet  MBTI).  El resultat va donar el perfil ESFP  que correspon a això:

 
 

Vos fonctions dominantes sont :
extraversion, sensation, sentiment, perception

Introversion
Extraversion
Intuition
Sensation
Sentiment
Pensée
Perception
Organisation

Les personnes du type “ESFP” sont perpetuellement en mouvement. Elles font preuve d’un grand attachement aux sentiments des autres et aiment prouver leur implication par des gestes concrets pour aider leur prochain.

Ce sont des caractères énergiques et enthousiastes qui vivent leur vie comme elle vient, sans chercher à l’organiser.

Les ESFP n’aiment pas régenter la vie des autres, mais préfèrent leur apporter les informations qui leur permettront de conduire eux-mêmes leur destin.

Ils aiment être des animateurs créant autour d’eux une athmosphère de joie et de vie, ce sont des comédiens nés qui montent facilement sur la scène pour le plus grand plaisir de leur entourage.

Ce sont des générateurs de mouvement qui irradient un optimisme difficilement démontable.

Ils aiment remonter le moral de leurs proches et savent communiquer leur joie de vivre. Ils sont la source de joie et de gaité de toute la société.

Ils n’aiment pas beaucoup rester seuls aiment la bonne compagnie, surtout pour pouvoir jouer leur rôle de boute-en-train. Ce sont d’exceptionnels camarades toujours un mot sympathique.

Leur répertoire de bonnes histoires est toujours bien pourvu, ils ont vite fait de faire un bon mot, même des choses les plus sérieuses.

Ce sont des” fashion victims”, toujours au courant des dernières tendances de la mode, il savent quel est le dernier endroit “in”. Pour eux la vie est faite pour s’amuser, ils fréquentent les boites à la mode, connaissent les derniers tubes.

Ce sont de joyeux fêtards qui aiment jourir de leurs sens. Les ESFP sont fréquemment très bavards, ils aiment faire la conversation.

Ils aiment en particulier parler des gens. Une simple question peut conduire à une réponse de trente minutes !

Crec que m’hauria agradat més que hagués donat un perfil amb una mica més d’organització, de “pensée”  i d'”intuition” i una mica menys d'”extraversion” …però no farem pas trampa, és clar.
El que em pregunto és si demà o d’aquí a uns dies tornés a fer el test -per poc que canviés la meva resposta a algunes preguntes — canviaria  completament el resultat.

La primera resposta a aquesta preegunta del milió la vam tenir el mateix dia:  A* ens va passar l’adreça on poder fer en línia el test  MBTI en la seva versió completa 

el web que aporta, a més, la descripció detallada dels 16 tipus de personalitat associats al test MBTI:

ESTJ | ESTP  | ESFJ   | ESFP  | ISTJ   |  ISTP  |  ISFJ    |  ISFP
ENTJ | ENTP | ENFJ | ENFP |  INTJ |  INTP  |  INFJ  | INFP
Ho vaig trobar llarguíssim d’omplir… però no era qüestió de deixar-ho a mitges. En acabar-lo,  —oh sorpresa!—,  aquell cop  donava  com a resultat un altre dels 16 possibles perfils de personalitat  establerts per  Mayer & Briggs:  el perfil  ENFP   en comptes de l’ ESFP  que havia obtingut contestant una versió reduida del test.
No tenen massa  res a veure  els dos perfils:

ENFP – Idealista (Apolíneo, Colérico) Abogado Campeón

  1. Intuición extravertida
  2. Sentimiento introvertido
  3. Pensamiento extravertido
  4. Sensación introvertida

Eneotipo: 7 – 9 / Signo: Sagitario – Aries – Libra

Promotores de cambio, de innovación. Contagiosos entusiastas de los nuevos caminos, de la apertura a nuevas posibilidades.
Como todos los intuitivos en general, viven persiguiendo el futuro, este tipo particularmente henchido de ideas sobre el sentido de la vida trascendentes, inspiradas y originales, entre las que tratan ellos de encontrar su propio sitio y tratan a la vez de ir ubicando a la gente de su alrededor, pues su función sentimental les hace ocuparse preferentemente del mundo relacional,
de la interacción con el prójimo.

No les gusta estar a solas.

Son muy cálidos, encantadores, acogedores y especialmente dotados de sentido del humor y divertidos. Cualidades empáticas que ellos saben utilizar bien para alentar y entusiasmar a la gente en sus idealistas proyectos de “altruismo cósmico”.
Comprensivos, serviciales y animadores natos.

Necesitan desenvolverse en contextos flexibles y muy abiertos donde quepa su espontaneidad, y prefieren las fases iniciales de un proyecto o de una relación a la consolidación rutinaria. Siempre andan olfateando nuevos intereses.

Pueden adoptar una postura intelectual, seria y rigurosa, con respecto a cualquier asunto, y de repente quebrar esa actitud con un arrebato cómico, divertido, infantil y salvaje, que libera todo su lado lúdico e histriónico.

Desde pequeños son muy curiosos, se interesan por todo alrededor y siempre están poniendo en práctica su imaginación e inventiva.
Experimentan constantemente , y se toman muy en serio sus travesuras. El dibujo, la escritura, la actuación (están especialmente dotados para el psicodrama), todo aquello donde pueden aplicarse creativamente, lo practican. Recrean lenguajes nuevos, juegos, y logran hacer participar a todos de sus inventos. Es fácil por esta capacidad de atraer y convencer que se conviertan en líderes carismáticos y populares, a pesar de su escaso convencionalismo o incluso marginalidad.

Uno de sus mayores divertimentos es compartir con todos a su alrededor la preocupación y la visión sobre las posibilidades del futuro, alternativas y sueños que van cambiando periódicamente, a lo largo de su vida. Del mismo modo, cambian de amigos y de esfera relacional, interesados siempre un poco más por los nuevos contactos que por los viejos. Sin embargo, saben muy bien hacer que todos y cada uno dentro de su círculo íntimo se sientan especiales y el centro de atención por parte de ellos.

Son muy susceptibles a las opiniones de sus íntimos. A pesar de sus espontaneidad y creatividad genuinas, son un tanto más influenciables que otros tipos intuitivos a la opinión de padres, amigos y figuras de autoridad, aunque no tanto como, por ejemplo, su primo ENFJ.

Como siempre están abiertos a muchas posibilidades, les cuesta mucho decidirse por una carrera académica larga, un trabajo estable o un lugar de vida donde echar raíces, y si lo hacen demasiado pronto, lo normal es que se cansen y lo abandonen todo para probar una posibilidad diferente. Lo mejor es que intenten tomar las decisiones sobre las cosas que necesitan empeño y compromiso a medio y largo plazo entre los veinticinco y los treinta años, cuando la intuición les haya probablemente reconducido, después de experimentar y tantear lo suficiente, a un entorno más cercano al único eje estable que los puede comprometer en la vida: el contexto vocacional y vivencial emanado desde el Self, el Sí-mismo. Sin embargo, siempre mantienen ese espíritu versátil capaz de rebuscar y revolverlo todo en pos de novedades e intereses originales que les hace atesorar un temperamento juvenil (y hasta un físico) incluso en la vejez.
Como todos los intuitivos, especialmente los NP, viven intensamente el arquetipo del Puer Eterno. Por eso son de estabilización lenta, siendo su proceso de maduración, sin embargo, mucho más genuino y profundo que el que se da en otros tipos sólo aparentemente más sobrios, sensatos y estables. Sus idas y venidas no son caprichosas ni responden a unas labilidad o inmadurez emocionales o intelectuales: van persiguiendo el rastro y las claves de su propio proceso de individuación. Eso sí: con mayor o menor acierto.

Las asignaturas versátiles, investigadoras, llenas de alternativas de aprendizaje y de calificación abierta son las que más le interesan, trabajando con sumo gusto en equipos, y se aplican en ellas con esmero, sobre todo para intentar hacer en ellas sus propios descubrimientos.
Sin embargo, es fácil que aún con este entusiasmo les falte la constancia y el compromiso necesario con la rutina para acabar el trabajo completo.
Por otro lado, precisan también de la calidez del profesor y que éste les deje exponer sus ideas a todo el grupo para estar cómodos en el aula.

Tienen ocurrencias con mucha rapidez y las comunican instantáneamente, frustrándose a menudo cuando no encuentran la misma
velocidad de diálogo en el interlocutor.

Les cuesta mucho esfuerzo hacer dos veces una cosa de la misma manera.

Sus caminos de aprendizaje, cualificación y habilitación son sinuosos, cambiantes, no convencionales, y en muchos puntos autodidactas.
No es raro que ejerzan una profesión para la que tienen la única acreditación de que son capaces de convencer a los demás de que saben muy
bien lo que están haciendo.

Necesitan trabajar en algo que exija variedad, novedad y desafío, en lo que no estén solamente por el dinero, y donde el entorno sea amistoso y
lleno de gente entusiasta con lo que hace. Para ellos es tan interesante la tarea como las relaciones con los compañeros de trabajo.
No soportan una supervisión rígida.

Como los INFP, no son ordenados, pero saben entenderse con su caos y hacer de él materia prima para lo espontáneo y creativo. Siempre están mucho más pendientes de la interacción con la gente en sus actividades que de los plazos convenidos.

Su función cuando están en la esfera, muy propia para ellos, de liderazgo, es la de ser catalizadores visionarios. Los ideales que inculcan a sus súbditos son filantrópicos, relativos a las relaciones y la solidaridad. Forjan hombres, en el sentido de que son capaces de entusiasmar
a cada cual con su vocación adecuada.

Entre sus ocupaciones favoritas están: periodista, actor, maestro, médico, asistente social, relaciones públicas, sociólogo, antropólogo.

Igual que en los INFP (y que en todos los intuitivos en general), el trabajo y el ocio se solapan. También en el recreo buscan siempre ocupaciones variadas y novedosas, enfrascándose constantemente en entretenimientos de “último grito”, que ellos escuchan antes que nadie.
Aman la lectura y especialmente los viajes, porque necesitan investigar y experimentar todas las posibilidades de ser y vivir que aparecen en todos esos libros y que encuentran al sumergirse en diferentes culturas. Les gusta pertenecer a clubes deportivos, donde pueden ponerse a prueba con desafíos y competir con mucha otra gente.

Su estado vital normal es el de estar enamorado, es decir, entusiasmado y apasionado por los ideales que le interesan, así que este mismo apasionamiento se extiende y ensalza cada vez que conoce a alguien que le toca en el corazón, y se siente muy cómodo en ese estado.
Se vuelca y se pierde tanto en su pasión amorosa como lo hace en sus vocaciones, idealizando a la persona de la que se ha enamorado (diferente del ENFJ, que más bien busca a una persona a su lado que cumpla con su ideal). Subestima las dificultades y los contra de la relación
, y a menudo pasa por alto los hechos desagradables aunque sean evidentes. Normalmente se va enlazando con parejas que tienen que ver con sus intereses generales del momento, así que todo lo dicho sobre su trayectoria vocacional vale para su trayectoria sentimental:
es de los tipos más románticamente enamorados y entregados a su pareja (y no sólo a ésta, sino también a los amigos y a todos sus allegados, los cuales se sienten incondicionalmente amados por el ENFP), pero con el discurrir del devenir cambiante todas estas relaciones se acaban, por más intensas que sean, y son reemplazadas por otras, al menos mientras no se haya ubicado en la vida que verdaderamente le corresponde.

Rompen cuando los fallos de la relación le resultan demasiado evidentes o, como acabamos de decir, si se aburren de una situación cerrada y agotada y necesitan saltar a otra. Si rompen a la fuerza, se sienten fracasados y derrotados porque ellos han puesto muchísima energía
en el compromiso. Entonces tienden a mirar sólo los defectos del ex compañero, a limpiarse de toda culpa, y a buscar rápidamente un amor nuevo y mejor, tal y como sienten que se merecen.

Ejemplos: Franz Joseph Haydn, Mark Twain, Robin Williams.

          La Sombra

Pueden ahogarse en un mar de intuiciones, donde no son capaces de establecer prioridades, y convertir su versatilidad en un colapso contradictorio de tendencias e intereses. Algo así como una borrachera de intuición, donde no puede elegirse nada ni puede uno comprometerse con nada porque todo parece posible y sugerente por igual.

Como ya señalamos, a menudo fallan en su responsabilidad de cumplimentar las tareas, dilapidando energía que finalmente no acaba logrando ningún fin. Pueden pasarse demasiado tiempo sembrando campos para abandonarlos de repente. Los frutos entonces los recogerán otros.

Su incapacidad para ser realista a menudo hace que su imaginación idealista y su previsión optimista yerre el tiro.

En estado de estrés se vuelve fácilmente hipocondríaco con cualquier síntoma corporal, que sobrevalora, y la función sensación puede dispararse
compulsivamente haciéndole esclavo de la gula y la lujuria: come demasiado, bebe demasiado, gasta demasiado y acude a demasiadas fiestas, hasta que sobreviene un colapso o un golpe de destino que les insta a recuperar el equilibrio.

Tot això per anar a petar allà on havíem començat. Aquests tests proporcionen uns resultats que són generalment de força confiança: aquests tests són una eina seriosa. Com a mínim,  així estan reconeguts per la comunitat  científica internacional:  

“The Myers-Briggs Type Indicator (MBTI) instrument is the most trusted and widely used personality assessment in the world.”
Però la nostra pregunta va un punt més enllà. Ens preguntem si ens poden permetre d’esbrinar  “la passió”  que  viu i cova en  cadascú de nosaltres.  I em temo que la resposta és  “NO”.  Conèixer la personalitat d’algú ens pot donar pistes molt importants, però no arriba a cavar tan profundament com per lliurar-nos el  màxim  grau de concreció  d’aquella personalitat, que ésla seva gran passió.
Només hi ha una manera de conèixer-la: ens l’ha de confessar, si vol, la persona concreta i ens ha d’explicar també, si les recorda,  les circumstàncies concretes que en un moment determinat la van fer nèixer en el seu ésser.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

  • Música de la pel·lícula El secreto de sus ojos:

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Anuncis

Mantenir viu el blog. 20/30. Nous refranys per al temps actual.

Estratègies blogoescriptòriques per mantenir viu el blog.

20/30. Escriviu nous refranys adequats als nous temps de crisi que estem patint.

Aquesta idea no és original. La copio d’una proposta que acostuma a fer una vegada cada any la revista New Statesman a la secció literària i humorísticocreativa “Weekend Competition“.
Cada dia, cada setmana i cada mes passen coses novedoses, increïbles però certes, que son paradigmàtiques.  Es tracta de fixar-les en nous refranys populars.
Poden ser de nova creació  o variacions  fetes sobre la ingent quantitat de parèmies existents en totes les llengües conegudes…

Però si ens volguessim cenyir al català, en Víctor Pàmies va recopil·lar no fa tant el top ten dels refranys catalans:

Doncs bé, fixeu-vos bé què esdevindríen si els haguéssim d’actualitzar… o ens servissin d’inspiració per a fer un post pel nostre blog…

“Qui no vulgui anar a l’atur, que no li facin l’ERO.”  (SGR)

 “Al maig, cada cop més retallades de boig.”  (SGR)

 “No diguis  Pacte Fiscal fins que no els tinguis al sac i ben lligat. ”  (SGR)

“El PP,  dretanot, ofega els vells a la vora del foc i escanya tots els catalans sempre que pot.”  (SGR)

“Tal faràs, tal trobaràs, però si ets un ex-directiu de Bankia o de Caixa del Penedès, segurament te n’escaparàs.”  (SGR)

“Qui sembra trangènics,  cultiva pandèmies futures.”  (SGR)

 “Fes el Facebook i no la guerra.”   (SGR)

“Que “chévere”  que s’ho passen ara els Nadal, Montilla i Rubalcaba a la oposició.
I
 en Benac i en Carod !
Mireu quina bona cara fan cobrant  un dineral
per gaudir de privilegis i només haver de votar a tot que “NO”.  (SGR) 

“Amb la crisi, fins i tot a l’estiu es malviu .” (SGR)

Segur que vosaltres sereu capaços de fer-ho molt millor i d’anar-ne creant un o dos més  (o dos o tres) de tant en tant… per mantenir viu el blog.

.. 

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

.
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

El que passa a les ciutats.

A través de la CUP  (Candidatura d’Unitat Popular) de Vilanova i la Geltrú he rebut això :

Els regidors de la CUP (de Vilanova i la Geltrú) abandonen el Ple per denunciar “l´espoli dels bancs”

La CUP denuncia que el crèdit ICO i el pla d’ajust vinculat, pel qual els vilanovins pagaran 9 milions d’euros en interessos bancaris, és una imposició de l’Estat. Per això, a l’hora de votar el pla d’ajust, la CUP va sortir de la Sala de Plens, negant-se a participar de la farsa de votació que no admetia alternatives.L’Estat ha obligat l’Ajuntament a acceptar un crèdit bancari de 25 milions d’euros, el més gran mai demanat per Vilanova, a un tipus d’interés que s’estima que rondarà el 5% o més, fet pel qual els vilanovins hauran d’abonar 9 milions d’euros només en interessos bancaris els propers anys. Per a la CUP, aquesta és una hipoteca que porta les finances municipals a un atzucac i obligarà, tal com marca el pla d’ajust elaborat per intervenció general, a pujar impostos i taxes i prestar molts menys serveis.
La CUP va centrar la primera part de la seva argumentació en criticar durament la gestió comptable i financera de l’anterior govern, que gastava més del que realment ingressava i ha dut a una situació límit les finances municipals. Seguidament, la CUP va mostrar-se convençuda que prestar diners públics als bancs a l’1% i que després obligar els ajuntaments a acceptar crèdits dels bancs al 5% és una estafa, o pitjor, un robatori i que “robar és delicte”.
Llegir-ho tot   |
Escolta aquí la intervenció de la CUP i el debat entre tots els grups municipals

_________________________

La lectura d’aquesta informació em porta a dir-hi  la meva:
Em sembla que  NOMÉS CRITICAR la gestió de l’anterior govern és molt poca cosa.
Dit això afegiré també que em sembla molt valent i molt noble l’actitut de la CUP
que demostra ser una força política necessària per la democràcia real del país.
Altres partits d’esquerres estan tan tacats  “de merda”  que  donen una imatge  ridícula,  patètica i covarda 
en uns moments tan crítics com els actuals, en què cal demostrar  de veritat  quins valors es defensen i
quina valentia es té en fer-ho. 
S’hauria de mirar  si  se’ls poguéssin  exigir  responsabilitats penals.
Com a mínim,  m’agradaria escoltar o llegir com és que cap llei no va frenar 
la bogeria de l’endeutament dels Ajuntaments… fins a  límits delictius.

La impunitat dels polítics en la gestió municipal aquests darrers anys
és  l’obscenitat més gran de la història recent del país, superada només per la gestió
a nivell de govern d’uns polítics irresponsables, per no dir delinquents prevaricadors. 
.
Espero que això també entri a formar part de la memòria històrica per tal
que aquest delicte massiu impune no es torni a repetir mai més. 
Quant al tema concret de la imposició de l’Estat (Via Generalitat ?  directament ?)  que denuncia la CUP.
penso que, per  impossible o gairebé impossible que pugui semblar aturar aquesta mesura,
 fóra fer pedagogia arreu de Catalunya (com a mínim)  portar davant la Justícia
aquesta estafa o robatori  (o ambdues coses a la vegada) …  ¡si és tal !
Les  gesticulacions polítiques són importants, però són insuficients.
En què quedem: ens roben o no ? És delicte o no? Si la resposta és  SÍ, llavors, QUÈ  impedeix fer una denúncia pública d’un delicte?
I que responguin també , i sobre tot,  els responsables municipals dels  partits  CIU, ERC, IC-V i PSC.
.
.
****************************************

Enllaços

 ****************************************

Com viure la vida: Preceptes complementaris.

Aquest post  és la continuació del que vam escriure fa uns dies amb el títol   “Rules of Life”, llista de preceptes que,  en broma i en serio, ens proposen unes actituds i unes activitats per millorar la qualitat de la vida pròpia i la de les persones que conformen el  nostre entorn.

Vam fem un petit esforç per validar el primer precepte,  que és el que exigeix crear sempre alguna cosa, per petita que sigui, que serveixi per millorar una situació determinada. I així ho vam fer: vam reordenar els preceptes proposats, en vam retocar alguns per afinar-los i,  fins i tot, ens vam atrevir a crear-ne algun.

Poques hores després ja estàvem pensant que caldria afegir-ne un munt més i que per poca col·laboració aliena que s’hi afegís, aviat arribaríem a un llarg centenar,  més a prop dels  200 que dels 100. I que potser sí que allò que metafòricament en dèiem els “mil nou manaments” foren mil preceptes reals,  una mena de nou catecisme que fins i tot podríem anomenar * “El manual d’ètica fonamental de la dècada.[2010-2020 ;-)]“, manual apòcrif del qual ja en reivindiquem la paternitat (i la gosadia que hi va associada)  a partir d’ara mateix. 

En vam trobar un gavadal en intentar muntar un qüestionari sobre creativitat que ha de completar la sèrie dels qüestionaris temàtics que tenim endegats en francès i que mirem ara de tenir també en català, castellà i anglès.
Ens diuen que per crear cal subvertir l’ordre establert. Que no hem de tenir por a arriscar-nos i a equivocar-nos. Que cal mirar les coses des de punts de vista diferents. Que no ens hem d’autocensurar les idees…

I n’acabem de trobar un altre cabàs ple en un genial poema en prosa d’Eduardo Hughes Galeano, que el mateix autor va llegir al programa “Singulars” de Tv3.
“El Dret a somniar. El Dret al Deliri. El Dret a la Utopia.”
Costa de trobar un poema tan bell i tan emotiu com aquest. Cada paraula és un compendi de sabiduria, cada frase, un nou precepte vital que afegir a la llista de preceptes que ja tenim confegida però que forçosament ha de quedar oberta a noves aportacions.

Diu això:

Així doncs, formulats en forma de preceptes, a la llista oberta hi afegim encara aquests pocs més, i no per pocs poc importants:
*Sigues sempre poeta, fins i tot fent prosa.

*Sigues sempre tan creatiu com puguis.

* L’amistat cura i allarga la vida. Cultivem i reguem les nostres amistats.

* Cal disposar d’un lloc per cada cosa i posar cada cos al seu lloc.

*Viu la vida per ella mateixa, no per tenir i per guanyar.

*Intenta fer que la tele sigui un electrodomèstic més. no un estri essencial.

* Cal reclamar sempre que es faci Justícia, i no oblidar ni delictes ni crims passats.

* Contribueix a esborrar, en la mida que puguis, les fronteres dels mapes.

* Facis el que fais, fes-ho bé   (“Age quod agis et bene agis”)

* El talent en abstracte no és bo per a res. Concreta’l en coses concretes.

* Per poder canviar el món, comença per fer petits canvis significatius.
( Els petits canvis són poderosos. (© TV3. Lema del Capità Enciam.) 

* Pensa globalment, actua localment : milita en alguna associació, organització o partit, perquè la unió fa la força.

* Viu cada dia com si fos el primer dia i cada nit com si fos l´última.

i també els nou preceptes que s’associen a les  Nou Nobles Virtuts  de l’ètica anglosaxona, basada en el culte als deus de la mitologia nòrdica:  Woden i Odin:

1. Courage and Selflessness:  Be brave, stand up for yourself and what you believe. Do not turn the other cheek.

2. Truth:  Be honest with yourself. You only kid yourself if you lie. Be truthful to others.

3. Honour: Believe in yourself and the folk. Stand by what you believe.

4. Fidelity:  Stay true to yourself, your family, faith and folk.

5. Discipline and Duty: Develop self-discipline and inner strength rather than relying on other stimulus. Follow these values. Teach others.

6. Hospitality: Your hearth should be welcoming to family and folk. Help those in need.

7. Industriousness: Work hard to achieve your goals and make strong your inner self.

8. Self-reliance: Try not to rely on others, do what you can yourself.

9. Perseverance:  Life is a hard path at times, but push yourself on till you reach your goal.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

___________________________________

Vilanova i la Geltrú: Audiència Pública pels comptes municipals, a proposta de la CUP

El diari digital de la CUP de Vilanova i la Geltrú (Garraf),  La Busca digital, en la seva edició del mes de setembre, inclou una notícia d’una gran transcendència política, econòmica i ètica:

El Ple d’aquest dilluns 12 de setembre ha culminat, després de més de sis hores, amb l’aprovació per unanimitat de la proposta de la CUP perquè govern actual i passat exposin, davant de la ciutadania, els comptes municipals. Com a mesura de transparència, d’informació als propietaris de l’Ajuntament, que són els seus ciutadans, i per “treure la polèmica sobre el ball de xifres de la discussió merament partidista”, la CUP portava a Ple una proposta de convocatòria d’Audiència Pública, un mecanisme que ofereix el Reglament Orgànic Municipal i que consisteix en l’explicació pública, en un espai adequat en dimensions, d’un afer municipal per part del govern, amb dret a rèplica per part de la resta de grups municipals, i amb dret a intervenció per part del públic. Per a la CUP, la ciutadania té dret a saber què s’ha fet amb els seus diners, com es troba l’estat de comptes públics i què es vol fer a partir d’ara amb la situació financera límit dels diners comuns.

El text íntegre de la moció  és aquest:


MOCIÓ DE LA CUP PER A LA CONVOCATÒRIA D’UNA AUDIÈNCIA PÚBLICA SOBRE L’ESTAT DE COMPTES I CAIXA DE L’AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ

El canvi de govern al capdavant del Consistori vilanoví ha posat de relleu,entre d’altres qüestions, una situació de tensió financera  a les arques municipals. Com en tota qüestió política, les interpretacions del vell i el nou govern discrepen a l’hora de fer una diagnosi i valoració d’aquest estat de comptes.

Tal i com disposa el Reglament Orgànic Municipal d’aquesta vila, és un dret democràtic dels ciutadans exigir transparència i tenir accés a la informació bàsica del seu ajuntament i, a tal efecte,s’estableixen diversos mecanismes, entre els quals l’audiència pública,  per tal de fer efectius aquests principis.

Per la importància de la temàtica en qüestió, pel interès que genera entre la població i per reforçar la transparència i el dret a la informació dels ciutadans de Vilanova i la Geltrú, el Grup Municipal de la Candidatura d’Unitat Popular proposa al Ple l’adopció dels següents

ACORDS:

1.  Que l’Ajuntament convoqui en el termini màxim de dos mesos unaAudiència Pública, amb les condicions que estableix el ROM pel que fa a l’espai, la publicitat i l’accessibilitat, amb l’objecte d’explicar l’estat de comptes de l’Ajuntament i les propostes generals de redreçament  d’aquest.

2. Que l’Audiència Pública habiliti espai per a la resposta i l’explicació de l’anterior equip de govern, i la intervenció, si s’escau,  de la resta de grups municipals.

3. Que l’Audiència Pública deixi espai suficient per a un nombre mínim d’intervencions des del públic, i que aquestes paraules es donin seguint un criteri clar i públic, de consens entre els grups municipals d’aquest Ajuntament.

 

Francament, em sembla que iniciatives com aquesta s’haurien de fer extensives, -per no dir obligatòries-, a tots els més de nou-cents municipis de Catalunya.

I crec també que caldria promoure una modificació de la legislació vigent per castigar amb penes extremadament dures el malbaratament i el robatori dels fons públics, per mirar d’evitar que quedin impunes actuacions com les dels  qui, a l’Ajuntament de Tarragona, fan possible una notícia tan esfereïdora i indignant com la que publicava ahir el diari:

Tarragonès.
Nou anys fent un pàrquing municipal a Tarragona.
L’aparcament, que continua tancat, havia de ser intel·ligent i ja s’hi han invertit prop de 30 milions d’euros.
(…)
En total l’obra havia de costar 3,9 milions. Sis anys i 27, 5 milions gastats després, al principi del primer mandat del PSC al capdavant del consistori, una auditoria va detectar que que els sitema d’aparcament intel·ligent de Sistemes Alem  era inviable (…)
(El Punt & Avui+   Dijous 15 de setembre de 2011. Catalunya. pg. 40)

Ha calgut caure en un pou de crisi profunda per adonar-nos  que la indignació popular del moviment 15M  és només un crit d’impotència. Ni  tan sols aconsegueix denunciar i fer condemnar  els criminals malversadors de fons municipals, i  demostra que alguns polítics corruptes, amparats per mafioses connivències polítiques i econòmiques, aconsegueixen quedar impunes.

Hi ha hagut alguna denúncia per part d’algun partit polític o d’alguna associació cívica? Hi ha algun imputat? Hi ha hagut alguna sentència? Hi ha algú a la presó?  Aconseguirem que no tornin a passar mai més delictes tan greus com aquest?

Cal modificar ràpidament el codi penal per aconseguir reduir a la mínima expressió -atès que mai no es podrà impedir totalment –   la corrupció política a nivell municipal.

________________________

ENLLAÇOS

_______________________

Bin Laden i Henry Kissinger com a metàfores…

Bin Laden  i Henry Kissinger com a metàfores…

¿Algú ha imaginat ja què passaria si un escamot de supervivents -o fills de víctimes-  de les dictadures assassines de Pinochet, Videla o Stroessner  muntessin un cop per anar a atacar la residència de Henry Kissinger, responsable de la tortura i la mort de milers de ciutadans innocents  a Chile, Argentina, Uruguai, Paraguai i Brasil perpetrades per criminals militars interposats?

Fóra curiós i sorprenent veure com el segrestaven per fer-li un judici  històric o per disparar-li un tret al cap per venjar metafòricament tots aquells milers i milers de morts  i els milers i milers de torturats per règims militars que es posaren al seu servei per fer la feina bruta del Govern dels Estat Units, encapçalat per Nixon i Kissinger.
Què passaria si s’enduien el seu cadàver i després llençaven el seu cos als dos oceans, un tros a l’Atlàntic  i un altre tros al Pacífic, per allò dels simbolismes globals?

No cal que ens hi escarrassem gaire per deixar-ho clar: qui va perpetrar el crim a New York no va ser Bin Laden,  però sí que ha estat  ell el criminal més buscat i el símbol del criminal que calia abatre per fer “justicia”, per cumplir la venjança promesa, justa i neccesària.
La mateixa regla s’aplica a Nixon i a Kissinger  i a tota l’Administració nordamericada dels anys setanta.
La trama ideada per l’Administració nordamericana, amb Henry Kissinger al seu cap, l’operació “Cóndor”, perpetrada per les dictadures sudamericanes no era l’equivalent de l’Al Quaeda amb  l’agreujant de ser terrorisme d’Estat?  No era una organització igualment terrorista, igualment assassina, igualment mereixedora de càstig, tant si es deia Pentàgon com si es deia CIA o qualsevol altre nom?  No foren tots ells criminals  responsables de crims contra la Humanitat, d’aquells que no prescriuen ni prescriuran mai?

Vaig odiar molt la figura de Kissinger, de la mateixa manera que després de l’atemptat de l’11S  tots vam aprendre  a odiar la figura de Bin Laden. Metàfores de criminals que fan executar a d’altres els crims més odiosos.
Kissinger més que Nixon encarnava el cervell que des de la Secretaria d’Estat nordamericana va fer executar, per  la mà de Pinochet i el seu exèrcit,  crims horrorosos contra la població civil xilena que, democràticament, havia elegit Salvador Allende president dels seu país.

És cert que el temps ho apaivaga gairebé tot, i jo, ara, com una bleda,  em deixo convèncer una mica i tot pels arguments d’un Kissinger que el 2001  parlava d’allò que va passar trenta anys abans i ho relativitzava al seu favor… (Online News Hour . Kissinger on Chile, Pinochet . February 2001)…
Kissinger deia  ja el 2001 que cal mirar les coses amb la perspectiva del temps i el seu context, que cal posar-se a la pell d’aquella época en què el Comunisme era una amenaça real per als EEUU, que des de Cuba a Chile, passant pels moviments polítics  de les esquerres a Argentina, Uruguai , paraguai i Perù el Comunisme feia por de veritat a l’Administració nordamericana.

Ens diu, entre línies,  que era  qüestió de guanyar o perdre, de matar o morir, i van triar “matar” al preu que fos.
La raó del més fort, per perversa que sigui…
Que tot veient el grau de perversitat del que Pinochet era capaç, no volien afeblir aquell règim repressor i criminal que amb el cop d’Estat contra la democracia suposava el triomf dels interesos nordamericans…Que els drets Humans no tenien en aquella época la consideració que van agafar dues dècades més tard…Que estaven massa ocupats en d’altres afers d’abast mundial…

Aquests són els arguments de la “seva veritat”, la seva excusa, la seva defensa, la seva declaració de no culpabilitat. Són vàlids? No hauria hagut de demanar perdó, com a mínim, al poble xilè?

Dubto molt que les famílies de les víctimes  de tots els països de Sudamèrica  li ho perdonessin. La barbàrie perpetrada pels aquells règims militars empesos pels Estats Units va ser massa greu com per oblidar-la. I ningú no els ho perdonarà durant generacions senceres, però ell hauria d’haver demanat perdó…

Amb l’execució de Bin Laden sembla com si el món occidental hagués fet “Justícia”. Cal que l’enemic sàpiga que qui la fa, la pagarà. Ara seguim en guerra,  però com a mínim s’ha venjat l’ultratge a tota una nació i a tota la cultura occidental.

Però què passa amb les grans malifetes que queden impunes indefinidament?…
Probablement la venjança que es mereixen els culpables només podrà ser imaginada o ficcionada. Pinochet ja va morir sense pagar pels seus crims. I Henry Kissinger?  Es morirà plàcidament al seu llit o en un llit d’hospital  havent escapat  a la Justícia humana i sense tan sols haver demanat perdó?
Haurem de seguir convivint amb la frustració i amb el somni que tard o d’hora, i d’alguna manera o altra, es farà Justícia. Malhauradament, sabem que la  Justícia divina no existeix i que els somnis, somnis són!

__________________________________

ENLLAÇOS

Mà dura contra la corrupció política i els seus còmplices civils.

Ahir dimarts les ràdios anaven plenes de les reaccions d’uns i altres sobre l’aixecament del secret de sumari del cas Gürtel.

No vaig retenir  quin jutge ha guanyat bona part del protagonisme  mediàtic verbalitzant que cal evitar que la corrupció sigui tan generalitzada i tan profunda a base d’incrementar les penes contra els criminals, que ara mateix són ridícules i motiu d’escarni.

Això no és novetat atès que arreu del món i en tots els ordres de la vida arreu de la ciutat plànetària global s’alcen veus que reclamen més mà dura, més força i més càstig contra el delicte, el crim, la corrupció…perqwuè les coses funcionin mínimament bé.

Ho feia l’alcadesa de Salt implorant que els jutges tinguessin en compte que no es podia deixar sense càstig la delinqüència multireïncident, perquè creava alarma (a més d’indignació, ira, odi, ganes de linxar) social.
Ho intenten fer les policies americana i mexicana contra els càrtels que assassinen centenars (o milers) de persones a algunes zones de Mèxic.
Ho promet fer en Sarkozy contra el terrorisme d’ETA a França i en Medvedev contra el terrorisme islamista a Rússia.

La llista és llarga i variada i afecta tots els àmbits de la vida. Tan llarga és que no l’enllestiríem en dies. Però podem fer drecera:

Hi ha un tipus de corrupció o criminalitat  que és particularment perversa: és  el robatori, l’estafa, el malbaratament dels diners públics fet per responsables polítics amb la complicitat de criminals estrictament civils que confonen “negocis”  amb   delictes a gran escala.

Doncs bé, cal que alguns partits polítics -bé sigui a nivell nacional com a nivell europeu- que vulguin demostrar que realment tenen i pensen continuar tenint les mans netes propugnin un codi ètic que  consideri que les penes que s’hagin d’imposar als polítis corruptes i els seus cómplices  es tripliquin, quadrupliquin o quintupliquin, i que s’embarguin les propietats dels criminals una vegada hagin deixat de ser pesumptes per ser condemnats en ferm.

Que el fet de ser representants públics sigui  considerat un agreujant de màxima magnitud en el cas de  delictes contra la comunitat: estafes, falsificacions, robatoris, malversacions, prevaricacions,  etc…
Es tractaria de repetir i aplicar  amb la màxima contundència la màxima següent:  Criminals contra la ciutadania, renuncieu a qualsevol esperança de gaudir algun dia del fruit del vostre crim.

No sé fins on arriba la compulsivitat delictiva de determinades persones, com Fèlix Millet i els seus còmplices,   Jaume Mates i els seus còmplices , i ara  Correa i els seus còmplices  i els centenars de persones que forçosament han participat en les trames de corrupció. Però potser s’haurien aturat  una mica  en els seu comportament delictiu si algú els hagés recordat que el tipus de delicte que estaven persistint a cometre els portaria a la presó a perpetuïtat i els seus bens robats a la comunitat serien embargats completament per més trampes  legals i il·legals que s’haguéssin inventat.

A hores d’ara gairebé ningú no entén que aquests personatges encara no siguin a la presó i  més de mil ciutadans temen que, com va passar amb Augusto Pinochet, algú trobi alguna argúcia legal o pseudolegal per aconseguir  evitar l’acció de  la Justícia amb J majúscula.

Els alts càrrecs del Partit Presumpte ja es poden anar escarrassant parlant de la presumció d’innocència… fan pitjor que pena, fan fàstic a la oïda i a la intel·ligència de la ciutadania que veu explotar  en tota la seva cruesa i putrefacció casos de  profunda corrupció just en el moment més àlgid d’una crisi econòmica que afecta milions de persones.

El patètic “codi ètic” del PP, què aporta realment a l’estratègia de la lluita contra la corrupció, en un anys alectoral,  a banda de voler enganyar a quants més imbècils que se l’empassin millor? Es creïble a hores d’ara  quan queden meridianament clares les amistats perilloses dels uns amb els altres,  els silencis  que  són sinònims de complicititats i les  les complicitats manifestes…?
Hi trobareu una sola línia que exigeixi l’increment de penes contra els càrrecs electes corruptes?

Caldrà veure qui serà el primer que s’atrevirà a llençar la primera pedra exigint l’enduriment de les penes contra el crim i la corrupció. Els ho tindrem en compte a l’hora de votar. Penso que si un grup de persones va ser capaç de portar centenars de milers de signatures perquè el Parlament de Catalunya debatés sobre les curses de braus, amb molta més raó hauríem de ser capaços d’exigir que es posi fi a l’escarni  generalitzat que suposen aquest escàndols de corrupció de magnituds nacionals.

_______________________________________

Enllaços

El País. Los escándalos que afectan al PP. Un aluvión de pruebas acorrala a Bárcenas en el ‘caso Gürtel’. El ex tesorero del PP, implicado en el cobro de 1,3 millones de euros.- El juez incluye en el sumario evidencias de la financiación ilegal del PP de Valencia.- El Gobierno de Aguirre vulneró todas las normas de contratación a favor de Correa

Diario de Navarra. El sumario del “caso Gürtel” sale a la luz

La Opinión de Granada.  Se levanta el sumario del caso Gürtel

Vilaweb. El sumari del cas Gürtel inclou proves de finançament il·legal del PP valencià

El País. Juan José Millás . Que le den

El Mundo. La rama valenciana del caso Gürtel, paso a paso

El Periódico. El Sumari que amenaça el PP. Gürtel, el principi del final

Francina Armengol  acusa Jaume Matas  (video)
(…)

_____________________________