5è aniversari de Fragmenta editorial

M’envien una informació que paga la feina incloure-la aquí, per conribuir a la seva difusió i perquè serveixi de recordatori d’aquí a un temps:

Fragmenta Editorial celebra el seu 5è aniversari amb un fòrum d’autors i lectors

Fragmenta Editorial celebrarà aquest dissabte dia 5 de maig el seu cinquè aniversari amb una trobada que aplegarà lectors i autors sota el títol “Llegir, parlar, contemplar”. El I Fòrum Fragmenta s’obrirà amb un breu concert de música sufí i es clourà amb un diàleg entre Francesc Torralba i Vicenç Villatoro,  (autors del llibre Amb Déu o sense, un dels darrers) moderat per Joan Barril, després de tot un dia amb tallers, taules rodones i xerrades simultànies a la Casa d’Espiritualitat Sant Felip Neri, al barri de les Tres Torres de Barcelona.

Fragmenta Editorial va néixer el maig de 2007 de la mà d’Ignasi Moreta, doctor en humanitats, que n’assumeix la direcció literària, i d’Inês Castel-Branco, doctora en Arquitectura, que n’assumeix la direcció gràfica. El segell es defineix com una editorial independent que tracta sobre les religions des d’una perspectiva aconfessional. Des d’aleshores, ha publicat 42 llibres en català i, des de 2011, 11 en castellà (l’últim arribarà la setmana vinent a les llibreries). Entre el seu catàleg s’hi pot trobar l’Opera Omnia Raimon Panikkar (només existent en italià i ara en francès) i autors com ara Lluís Duch, Teresa Forcades, Xavier Melloni, Ramon M. Nogués i Marie Balmary, o introduccions i clàssics de les principals tradicions religioses del món.

El I Fòrum Fragmenta inclou quatre activitats simultànies en tres torns:

Al matí combinaran un taller d’introducció a la música i poesia sufís amb Halil Bárcena i ‘Ushâq, grup de música de l’Institut d’Estudis Sufís de Barcelona que haurà actuat a l’inici de la trobada, amb altres activitats. Es tracta de xerrada “El treball detectivesc d’un biblista”, amb l’especialista Josep Rius-Camps, la taula rodona “El sagrat, avui”, amb Lluís Duch, Amador Vega, Carles Salazar i Dominique de Courcelles, i el taller “L’escriptura de l’experiència. A propòsit del llibre Monges”, amb la seva autora Laia de Ahumada.

A migdia s’impartiran un taller de meditació zen, amb Raquel Bouso i Berta Meneses, una taula rodona sobre “Veus espirituals del segle XX: Maragall, Weil, Eliade, Légaut i Grotowski” amb els  experts Ignasi Moreta, Josep Otón, Vicenç Mateu, Lluís Ylla i Anna Caixach, un diàleg amb Xavier Melloni al voltant del seu llibre Vers un temps de síntesi i, també, la taula rodona “Entre el cervell i la transcendència”, amb Francesc-Xavier Marín, Ramon M. Nogués i Òscar Puigardeu.

A la tarda, els participants hauran de triar entre un seminari de lectura d’El monjo i la psicoanalista de Marie Balmary, amb Andreu Trilla, l’activitat “Fragmenta per dins”, amb Ignasi Moreta, Inês Castel-Branco, Julia Argemí i Ramon Bassas, una introducció a la lectura de Panikkar, amb Xavier Serra Narciso, i una taula rodona titulada “Com llegir els textos sagrats d’altres tradicions” amb Antoni Prevosti, Joan Ferrer, Jordi Sidera, Halil Bárcena i Manuel Forcano.

A l’acte de cloenda han confirmat la seva assistència Xavier Mallafré, president del Gremi d’Editors de Catalunya, Jordi Ferré , president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, Ignasi Garcia Clavel, cap de l’Oficina d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona i Xavier Puigdollers, director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya.

.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Blogs de llibres i crítica literària

LLIBRES & CRÍTICA

Encara que no cal fer-ho,en absolut, em permeto d’afegir una mena d’explicació del perquè d’aquesta llista aquí:  tan senzill com dir que necessitava el paquet sencer d’enllaços que tinc llista a la columna de la dreta del blog, enllaços classificats als quals però no és pot accedir més que baixant per l’ascensor lateral. Suposo que hi deu haver manera, peró no la conec, d’inserir una àncora de manera que s’hi pugui fer un enllaç.

De fet , un post resolt el problema i també és una solució.  I ens serà més fàcil afegir ítems a la llista que no pas enllaços a la llista lateral.

Per allò de mirar d’arrodonir els cantells se m’acut  acabar aquest post  amb un enllaç especial que he rebut avui via la carta de l’Express:

“Deu llibres que cal haver llegit abans no s’acabi el món”

1.Chine Au bord de l’eau, Shi Nai’an (Folio)

2. Allemagne Le Tambour(Points) Si, comme Gunter Grass, nous étions né à Dantzig en 1927? Celui-ci n’a avoué qu’en 2006 avoir fait partie des jeunesses hitlériennes.

3. Russie L’idiot, Fiodor Dostoïesvsky (Babel)

Malheureux en amour? Les péripéties de la vie sentimentale du prince Mychkine vous ferons oublier vos déceptions. Trompé, moqué, agressé, exploité, volé, interné.
Ça, c’est du malheur, et en comparaison vous vivez un Disney.

4.  (à suivre)

.Se m’q

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Vargas Llosa i Gustave Flaubert

M’he passejat per la web del Monde d’avui, i per fi he trobat un tema que m’empeny a agafar el teclat.

Havia  pogut més la mandra  i un munt de petites feines que les ganes de fer el meu petit homenatge a la figura de Joan Sala;  les ganes de comentar la vigília de les eleccions, el dia de les ellecions, la desfeta del Partit dels Socialistes de Catalunya i la d’Esquerra Republicana;  el canvi copernicà que suposa Wikileaks en diversos camps: la seguretat en els canals de comunicacions diplomàtiques, la manera que tindrà la gent d’entendre la diplomàcia americana;  la possibilitat que wikilieaks sigui una maniobra “controlada”  per tal d’aconseguir  censurar la democràcia global que suposa Internet…

M’agrada la literatura i el meu és un blog filoliterari per sobre de tot. D’aquí ve que em sobtés tant i tan agradablement llegir el post del Pierre Assouline sobre les declaracions de Vargas Llosa.

Assouline li va preguntar a Vargas Llosa quin eren els seus grans referents literaris.

« Flaubert, sans hésitation ! Pas seulement pour Madame Bovary et pour le reste, mais aussi pour l’exemple, le modèle. Il m’a appris que lorsqu’on n’a pas reçu le talent de manière innée, qu’on n’est pas spécialement doué, il faut se construire soi-même son propre talent par la discipline, la persévérance, la patience, l’autocritique. Il faut être têtu comme Flaubert quand on n’a pas de talent littéraire naturel. Lorsqu’il a commencé, il en était dépourvu. Il a été un fanatique du travail. Ce fut déterminant dans ma vocation d’écrivain. J’ai persisté et, si je suis là, c’est grâce à son exemple. »


Bé, el missatge és antològic, tot i que ja sabem que no és nou: feina i suor, i més feina i més suor.
L’esforç és molt més poderós que la “inspiració” o el “geni”, que acaben sent elements que demanen l’esforç com a condició sine qua non per a  fer efecte.

Ens que no tenim, per no tenir, ni la gràcia del genini la de la inspitació, `però tampoc la capacitat de tenir prou voluntat per fer l’esforç que cal per arribar a ports literaris, ens hem de conformar amb el plaer de llegir articles com el d’Assouline parlant de Vargas Llosa que parla de Borges i de Flaubert…


1 d’octubre de 2010. Començo una nova etapa

Alguns ja ho saben. D’altres no. Ara quedarà aquí anotat per a hipotètiques consultes.

He tingut tres setmanes per anar-me acostumant a la idea i per començar a fer les gestions que cal fer en aquest casos.  En pocs dies, rebré un munt de papers que fixaran aquesta nova situació administrativa i vital.

He passat força estones fent propòsits d’esmena, com si es tractés del dia 1 de gener,  esborranys de projectes d’escriptura, de projectes d’exercici físic moderat i assenyat,  de projectes de visites a un munt d’amics, de visites de llocs que mai no he pogut visitar encara, d’autoimposició de rutines necessàries perquè tot quadri més o menys…

De la mateixa manera que arriba el dia 2 de gener, el dia 1 d’octubre la vida continua… res no cavia completament, però sí que unes quantes coses canvien una mica, prou mica o prou molt perquè senti que realment avui ha estat un dia diferent.

De bon matí, m’ha vingut al cap el títol d’un llibre de Jacques Attali,  Le premier jour après moi, en què Julien Cñavier s’imaginava vivint la nova vida després de la seva mort.  En el meu cas em veig començant a veure com a espectador la nova vida d’un jubilat relativament jove.

Aviat he tingut una sorpresa agradable. M’he assabentat que Plaza & Janés està a punt de publicar la traducció del darrer llibre de John Le Carré . Cada llibre és un regal, i estic convençut que aquest també ho serà.

He anat a comprar-me el suplement El Cultural del Mundo, un diari que no entra en la meva vida quotidiana, però avui havia de fer una excepció per poder llegir i conservar en paper  l’entrevista que promet el magazine: “El escritor nos presenta Un traidor como los nuestros”. “Lucho por desmitificar a los espías“… No m’ho podia perdre. Tot un regal  per aquest dia especial i una promesa de plaer literari al’horitzó proper. Hauré de decidir aviat si espero la traducció catalana o bé em faig enviar l’original anglès… que em fa molta il·lusió.

Uns metres més avall hi ha el  barber i he decidit arreglar-me una mica el cabell… Un altre rampell de memòria que em retrona a la darrera infantesa o primera adolescència. La mare em recorda que el més important és anar amb els cabells ben tallats, la cara neta i les sabates ben enllustrades.

He continuat passant per la peixateria. La moto permet fer un munt de coses en poca estona, però el metge em té prescrit caminar cada dia  i aprimar-me una mica bastant… Bé avui serà el darrer dia de moto. Faré Vilanova a peu, però avui em calia fer to un munt de coses.

Musclos i lluçet fresc. Avui res més. He dit a la peixatera que ara ens veurem més sovint.
A mi se m’escapa fer “promeses” … ma germana m’ho té dit. I em diu que no ho he de fer, que després no compleixo ls promeses i faig enfadar els que s’ho han cregut. Bé, retito la promesa.  I aprofito per prometre que no prometré res més a ningú. Queda dit.  Cal que tothom entengui que allà on “prometo”  tothom entengui que només faig una declaració d’intencions.

Sí, crec que aniré més sovint a la peixateria. Triaré el peix més fresc i més bé de preu possible. I de tant en tant ens permetrem algun luxe peixeter… millor la peixateria que la farmàcia diu tothom.

Em creuo amb una veïna del barri que feia dies que no veia. Està embarassada i va amb la seva petita i la seva neboda. Dues rossetes precioses.  Felicitats, li dic !  Sí, això no s’acaba. La regeneració generacional està asseguradíssima. Que duri!

Aparco la moto prop del Teatre Principal. Faig uns metres de Rambla avall per anar primer a la Biblioteca J. Oliva, per tornar un llibre i parlar amb l’Esther Bruna. Fet. Sí, ens mirarem junts allò de l’Itunes i els podcasts una tarda d’aquestes…

Sortint de la biblioteca, l’Ajuntament. A la plaça de la vila avui hi ha un casament amb aire burgès, burgesia mitja mitja o mitja alta. Tots elegants, tots somrients, tots contents… Com m’ha passat poca estona abans penso que la vida segueix amb més força que mai.

Demano un certificat del rebut de la brossa perquè tinc la intenció d’obtenir una rebaixa del 40% de l’impost via el carnet de “punts” de la deixalleria.

Encara em dóna emps per anar a dir “hola” a l’E.G. a qui ja li vaig comunicar que enguany no participaria en l’intercanvi amb Mérignac.  Ens ha fet  molta  il·lusió recíproca veure’ns després de més d’un any e no fer-ho. Ens veurem, li asseguro.  Vindré a treure tot el que pugui de l’Ajuntment. I no descarto crear un partit política Vilanova o apuntar-me com a militant.  Sé que no duraria gaire en cap formació, però la idea em tempta.

I ja puc tonar a casa a preparar el dinar.

Em poso a l’ordi una estona. Endreço mels, n’envio uns quants de ràpids a uns quants amics i em poso a redactar això que queda escrit ara.

M’havia de retrobar amb el meu blog  -que ja fa dies que se’m queixava i grinyolava amb raó- i ho fet.
Ja he donat menjar a la “tènia escriptòrica” que em rosegava per dins” i noto el plaer que dóna la consciència del deure acomplert.  Avui sí. Demà,  ja ho veurem.

No ploris no, Dicofilopersiflexet del Sani… ja estic tornant… Ja torno a ser aquí.

________________

El Llibreter convoca el “Premi Exhaurim-lo! 2010”

El Llibreter, blogaire catosfèric que no necessita presentació, ha tingut un somni. I ens l’explica -al seu blog- així:

Els esdeveniments han succeït per aquest ordre: primer va ser la idea, després vaig triar el llibre i finalment he redactat les bases. De manera que:

1. Un amic em va animar, fa molt de temps, a fer una crida a exhaurir un llibre. Com que sóc conscient de la indiferència que generaria, l’he descartada un munt de vegades. Però sempre torna per fer-me la guitza, de manera que he decidit conjurar-la ara que gaudeixo de la irresponsabilitat acumulada després de més de cinc anys de blog i he creat ara mateix el premi literari més insignificant de Catalunya: elPremi Exhaurim-lo!

2. En un rampell intuïtiu proclamo que l’obra guanyadora del Premi Exhaurim-lo! 2010 és  Males companyies, de Marc Cerdó

3. Les bases:
a. Participaran al Premi Exhaurim-lo! tots els llibres comentats en aquest blog entre l’1 de gener i el 12 d’abril.

b. Es tindrà en compte que, per raons òbvies, el tiratge no sigui gaire alt.

c. Serà indispensable que hagi estat recomanat a la llibreria i que hagi estat la causa d’almenys dos agraïments per part de lectors omnívors.

d. Serà indispensable també que hagi gaudit de lacomplicitat d’altres col·legues.

e. La decisió del jurat unipersonal serà intuïtiva i inapel·lable.

f. Les bases del premi podran canviar en futures edicions, si és que mai es torna convocar.

g. El llibre guanyador serà anunciat al blog el dia 13 d’abril.( Ara ja ho sabem: l’obra guanyadora del Premi Exhaurim-lo! 2010 és  Males companyies, de Marc Cerdó)

h. El premi consisteix en una crida local però universal a comprar-lo massivament i exhaurir-lo abans de i durant la Diada de Sant Jordi.

Ens afegim a la teva iniciativa i tal com et deia en el meu comentari, i – en la mesura de les nostres possibilitats- mirarem de contribuir a fer  realitat  la teva creativa i literària  idea.

D’entrada ho pengem aquí, però com que per aquí passen només uns pocs “happy few”, haurem de recórrer a la notra BaseDades de xarxa social que és força més extensa. Envio mels, piulets i  feisbucs  urbi et orbi...

Segonament em comprometo a enviar còpies del  post a uns quants mitjans de comunicació: el primer de tots Vilaweb i al Vicent Partal ,  que  a hores d’ara ja ho deu saber i se’n farà altaveu segur, seguríssim. I a unes quantes cadenes de televisió petites i grans. Mai no se sap on hi ha terra adobada on hi pot créixer la llavor.

I anirem afegint les idees i propostes que se’ns acudeixin pel camí.

Bona sort i endavant. No dubto que el teu premi serà un èxit total. Al Marc Cerdó li tocarà fer-te un petó i una abraçada, com a mínim !  (El pernilet és a compartir, eh?  ;o))))) !!!!!

Ben lletraferidament i amistosa

Sani

________________________________

Fruita del temps. Natura viva

Ja s’acosta el Nadal 2007, gairebé és aquí. Arreu s’ha imposat la bombeta petita per fer com més festa millor i no malgastar electricitat massa inútilment. Les palmeres de Sitges són ara blaves, un blau lilós que alegra la vista dels qui passegem vora la platja, sota l’església metàfora.

Sitges
Foto SGR

He volgut immortalitzar aquesta panera de fruita dolça que ja tinc ben mossegada.
És fruita del temps, dolça com la mel , que assaboreixo amb delit i d’on sé que en trauré profit: mots, emoció i poesia …

fruita_dhivern_natura_viva.jpg

Foto SGR