Final de cicle? I/X

Citem el que trobemn a  eldiario.es   02/02/2013

La credibilidad de Rajoy está desahuciada

Ignacio Escolar 

Igual de contundente que cuando negó la subida del IVA. Con la misma rotundidad con la que desmintió la congelación de las pensiones. Con la misma credibilidad con la que aseguró que no habría copago, ni subidas de impuestos, ni amnistía fiscal, ni recortes en la sanidad y la educación. Con la misma seriedad con la que afirmó que él lo que dice lo cumple, que siempre nos diría “la verdad”.

Igual de riguroso que cuando defendió la inocencia de Jaume Matas, la integridad de Francisco Camps, la honestidad de Luis Bárcenas… Tan duro como cuando explicó que el caso Gürtel era una cacería contra el Partido Popular, como cuando abrió una comisión interna por el espionaje en Madrid. Con el mismo rigor con el que ha aplicado el “código ético” del PP contra el “político ejemplar” Carlos Fabra o contra los diez imputados con escaño en el grupo parlamentario popular en Valencia. Con la misma transparencia con la que hoy se ha negado a responder a la prensa, una vez más.

Mariano Rajoy ha hipotecado su futuro político a su palabra, pero tiene un problema. Su palabra ya está desahuciada. Su credibilidad acumula demasiados impagos ya.

+++ 188 comentarios

eldiario.es

 * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *  * * * *

Enllaços

 

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *  * * * *

Sobre el PSC. Trobeu set errors retòrics.

El Periódico de Catalunya, publicava ahir dissabte 15 de desembre unes notícies sobre els Socialistes  del PSOE i els del PSC a l’apartat Política  (pg. 22)

El títols dels articles eren aquests:

La encrucijada del socialismo
Rubalcaba intenta zanjar con los barones el debate de las primarias

A sota hi havia l’article amb el títol  sobre el qual  us proposem la vostra participació: trobar els  set errors que hi hem trobat nosaltres.

Documento de bases

EL PSC prepara una convención para “reconstruir”  el proyecto

Navarro quiere abrir el partido recuperando credibilidad y coherencia

No sé si per deformació professional o perquè ja fa temps em vaig interessar força  per la funció i el valor retòric de les cometes (mireu-ho al Dicofilopersiflex.  C  cometes, comillas, guillemets, quotation marks )  el que més  em va sorprenddre de la pàgina va ser la paraula RECONSTRUIR   escrita entre cometes.

Això em va fer pensar que tot l’article era camp abonat per les cometes i que us proposaria trobar  els set  “errors”  —en realitat penso en el significat  real  i veritable o  com a mínim  aproximat amagat sobre cada una de les paraules escrites entre comentes—  que nosaltres hi havíem detectat.

L’article del Periódico  hauria hagut d’estar redactat d’aquest manera:

El PS “C”  (1)   prepara una convención  para  “”reconstruir”” (2)   UN (3)   “proyecto” (4)

Navarro quiere  “abrir ” (5)  el partido recuperando “credibilidad”(6)  y “coherencia” (7)

Com veieu ens limitem a assenyalar  els 7 errors que hem trobat en el títol de l’article.  El significat real, no retòric ni emboirat de cada una de les paraulaes “entrecometitzades”
el podeu proposar vosaltres a la zona dels comentaris.   No és feina fàcil ni a l’abast de tothom.

D’antuvi, gràcies  doncs per la vostra atenció i la vostra participació.

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Post  scriptum

“Si al final es materialitza alguna cosa semblant a un pacte de legislatura entre nacionalistes, democristians i republicans (…) potser algú a madrid, ja sigui Mariano Rajoy o Alfredo Pérez Rubalcaba  s’adonaran que, quan es despertin, el problema català seguirà allà.Tenien un problema abans del 25-N i segueixen tenint-lo ara. De la perí´cíá´´déls sesus referents  catalans, la franquícia  popular gestionada per Alicia Sánchez-camacho , i un PSC en desconstrucció, dependrà la resposta que le soligarquíes  d’aquí i d’allà  acabin donant a una probable ofensiva sobiranista. (…)

Neus Tomàs. Sobretot, el cap fred.  (El Periódico. 17. 12.2012. Política. Pàg. 17 )

El mot desconstrucció és responsabilitat  total i única de la senyora Neus Tomàs, i val a dir a favor seu que no hi ha posat cometes!  Felicitats, Neus!

 

  • “L’alcalde socialista de Flix es rebel·la contra Pere Navarro i es declara independentista

Marc Mur, membre de l’executiva del PSC, creu que els partits s’han de posicionar “al costat de la majoria social” que vol un estat propi per a Catalunya.”

….

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

….

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Reflexions postelectorals. Conclusions provisionals.

  • Llista de  dades semi-objectives.

               Dades de la Vanguardia

Foto @ La Vanguardia.com

Foto @ La Vanguardia.com

Reconec que en voler fer un balanç dels resultats gairebé tres setmanes després de les eleccions se’m fa una mica difícil. Pateixo d’una barreja de mandra i de “no cal”.  Però a la vegada, penso que hauria de ser sempre així, en fred i amb un mínim de perspectiva.  Pero sense caure tampoc amb la visió del saberut a qui li és fàcil veure les coses a pilota passada… No es tracta de reflexionar una mica… valgui el poc que valgui.

A la llista de les dades semi-objectives s’hi ha de posar la devallada de CiU, la garrotada al PSCPSOE ,  i les pujades significatives d’ERC, Ciutadans i les CUP.

Dit això, sabem que en totes les eleccions, siguin de la naturalesa que siguin, perdre, allò que es diu perdre, no perd mai ningú.  La retòrica de les llengues està al servei justament de la manipulació de  la Veritat per transformar-la en “veritats” particulars o mitges veritats que són pures enganyifes.

CiU s’ha endut segurament una gran sorpresa, desagradable per més senyes, perquè les enquestes no els ho devien aclarir prou … Hi ha sempre tant de vot  indecís!  Hi ha sempre tant poca gent que vota!  Dos factors que  van dsitorsionar les dades que tenien sobr eels resultats…
Crec que és bo que s’adonin que  als catalans no els agrada posar tots els ous al matexi paner. Aquest cop  Artur Mas els ho demanava i ja s’ha vist que han contestat.  Volem un líder valent i honrat, sí, però volem una política social  contrària  a la que  ha aplicat fins ara , una política de retallades que fins i tot anava per davant del que imposava el govern central !
Faran bé de posar ordre en la distorsio contra natura que tenen amb el líder actual d’Unió, en Duran-Lleida, el “quintacolumnista”.

El PSCPSOE està content – diuen que diuen- perquè la devallada no ha acabat sent tan gran com pronosticaven les enquestes… que els enviaven a la quarta posició o al grup mixt.
Qui no es conforma es doncs perquè no vol.  No dimeiteix ningú.  Tots diuen que estudiaran els resultats i aprendran dels errors que es detectin…. si se’n detecten, que això encara està per veure.
Vaig dir-li a un  jove que és partidari de la Laia Bonet, que amb els resultats obtinguts, ella  es quedava fora del Parlament. Ell em va dir que sí, però que segurament entraria perquè hi hauria alguna dimissió.  Santa innocència!   ¿Qui dimiteix , qui renuncia a la moma del càrrec i el  supersou de parlamentari en temps de crisi severa?

El PP  no perd mai. Ho tinc dit  i repetit vàries vegades. Sempre guanyen.  El que potser  passa és que deixen de tenir més poder del que ja tenien, de manipular més del que manipulaven i d’embutxacar-se més del que ja se’mbutxacaven… A sobre, amb menys vots que a les passades eleccions, guanyen un escó.  Els surt rodó.  I a sobre, encara que no ho diuen  ni ho confessaran mai en veu alta, el fet que els seus amics de Ciutadans hagin  triplicat el nombre de diputats és una mena de victòria pròpia… totes ponen al seu favor!

Ciutadans guanya un gran nombre de vots i aconsegueix 9 diputats. Es visualitza doncs en vots i en escons  que hi ha un part dels catalans que es posicionen contra la independència i a favor del espanyolisme.  Està bé que hagin votat  Ciutadans i no PP perquè a la vista de les polítiques antisocials dutes a terme perl PP espanyol (el PP català aplaudeix sempre i sense matisos tot el que fan els del govern central)  hom es pregunta el grau de  masoquisme dels espanyols i dels catalanoespanyols en relació amb un govern de majoria absoluta  obtinguda a base de mentides vergonyants i cíniques en tots els fronts.  El President Rajoy ha incomplert totes les promeses electorals i postelectorals, pero té la barra i el cinisme  de fer veure que això no és important, que mentir forma part de la definició de la política.

Les CUP  emergeixen i passen de la política municipal al la política parlamentària del país. Caldrà veure com adapten la radicalitat a la realitat de les grans xifres, dels pactes de partits, de l’univers grisós de l’alta políitica, on menys encara que en la política municipal tot no és blanc o negre del tot…
Els media oficials i els programes de tertúlies  volien amagar  — i de fet van amagar tant com van poder– la força d’aquesta formació política, però la manipulació mediàtica que s’havia imposat no ha servit per a res.  Tres escons és un gran resultat. Veurem com  administren aquest gran èxit.

Les enquestes han demostrat que es poden equivocar MOLT. No fa gaire també es van equivocar amb els resultats de les eleccions als EEUU.  Objectivament això és  una gran notícia per als ciutadans lliures i ho seguirà sent mentre les enquestes es seguixin equivocant. Evitarem així que ens imposin més manipulació de la que ja exerceixen en els mitjans de comunicació.
Per això, perquè les enquestes es segueixin equivocant, com mé smillor,  cal  aplicar  sempre i en toto lloc  l’actitut de   DESENQUESTAR   tal com la proposava fa anys un amic poeta Víctor Sunyol, en el marc del seu  Manual d’Autodefensa, que va ser publicat  en lliuraments setmanals pel setmanari  El Nou 9  de  Vic,  allà pels anys 90.
..

  • Lista  de problemes previsibles

Com podeu imaginar, la meva és una anàlisi de comentarista de cafè. Si fos capaç d’afinar gaire, equivaldria a tenir dots de vident i no en tinc gens ni mica.  Però no cal ser molt espabilat per deduir de la situació actual que:

  1. Convergència tindrà molts problemes i grossos amb Unió.  Com a mínim mentre Unió segueixi encapçalada per un “quintacolumnista” com Duran-Lleida. No sóc jo qui ho diu sinó l’alcalde de Vic, en Josep Ma. Vila d’Abadal:  Ho deia aquí … i…. ho va dir d’una altra  manera després de les eleccions aquí.
  2. Convergència i Unió tindran problemes amb els seus socis més propers. Que fins que no es demostri una altra cosa, seran els socis d’Esquerra Republicana de Ctalunta ERC.  Funcionarna com un bipertitde facto, tot i que en Junqueras, gat intel·ligent, sabent que de l’acord en sortirà, com a mínim ben SOCARRIMAT, no es vol cremar  més de pressa del que toca cremar-se.  Pronostico llargues i tenses reunions per posar-se d’acords en tots i cada un dels temes. I d etemes n’hi ha una munió infinita.
  3. Les CUP tindran probles d’encaix en el món dels partits tradicionals, que se’ls miraran sempre des de la distància, com a gent que cal defugir per por de ser tractats de còmplices dels radicals. Dit això, crec que els discurs de les CUP apaortarà aire fresc  i  oxígen de primera qualitat a una política tradicional que tufa en molts aspectes, la corrupció  que s’arrossega des dels Ajuntaments fins als partits des de l’era Pujol a l’era Mas, passant per la dels dos Tripartits.
  4. Cap problema ni pel PP ni per Ciutadans, que com sempre, i més xulos que un quatre… seguiran fent la seva: espanyolisme , anticatalanisme… Més cínics que mai, tan autosafisfets com sempre.

.Com p.

  • Llista de  necessitats/lleis urgents que  caldria crear o modificar sensiblement
  1. Sabem que els principals problemes del país tenen difícil solució per no dir que NO TENEN SOLUCIÓ. Per tant, el que cal és veure quines mesures pal·liatives es poden prendre per fer-ho mensy greu i una mica més suportable.  Dubto que Catalunya sigui capaç d’inventar aquesta cura pal·liativa, però caldrà veure què són capaços de proposar i implementar ni que sigui a escala molt petita, i només en determinats nivells del món del treball.
  2. Mai no és bon moment per parlar seriosament de la reforma de la llei electoral. Mai no toca posar-se a  proposar  una modificació de la democràcia interna dels partits  que  porti a  presentar llistes obertes. No ho fan mai els partits quan estan en minoria per manca de força  i no ho fan les majories perquè ja els va bé i al seu favor l’statu quo. No hi ha cap partit que ho inclogui en el seu programa electoral i  no es veu ni a l’horitzó qui serà el primer que,  en implementar-ho, obligarà als demés a implementar-ho també  per evitar de fer el ridícul i quedar-se  fora de la foto tan bon punt hi torni a haver eleccions. Qui serà?  Ni el PP ni CiU bi El PSCPSOE.
  3. Cal total transparència i molta informació  — més informació i menys  futbol — sobre la llista de retallades  que haurà de fer el Govern per estalviar els 4.000 euros que ha de retallar.  Cal discutir  i demostrar que les retallades  , allà on les vulguin aplicar, són realment  l’últim recurs.
    Fa esfereïr de  veure com el govern d’Artur Mas s’ha atrevit a retallar  els pressupostos socials per a les persones discapacitades  mentre  mentén  vigent  — contra tota lògica i contra tota ètica elemental —   l’impost de susccesió sobre les grans fortunes…  Mai tant de cinisme d’uns pocs fa fer tant de mal a gent tan feble… Això és delictiu, Artur Mas!
  4. Caldrà no confondre discreció amb  silenci mediàtic en relació amb els acords que prengui el Govern amb els uns i amb els altres. Poc secret i més transparència!
  5. Cal que els intel·lectuals del país siguin capaços d’afegir  SEMPRE  a les seves anàlisis polítiques, PROPOSTES CONCRETES,  per parcials ue siguin. Cal fer una selecció i eliminar de les tertúlies els analistes NEFASTOS , de tertúlia de cafè,  per posar-hi els ANALISTES CREATIUS, la majoria dels quals encar aestan per descobrir.  Serà un gran pas endavant pel país.

….

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Adreces de Media i eMedia.

Media & eMedia

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Adreces de Media i de eMedia

** * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Mantenir viu el blog. Comentem un obituari. 27/30

Mantenir viu el blog. 27/30. Obituari. El nostre homenatge personal a algú que ens mereixia estimació, respecte o admiració… 

Es ben sabut que cada dia mor alguna persona, en algun país del món,  rellevant en algun camp de les ciències, les arts o la política o … i tots els diaris acostumen a fer-se’n ressò. Afegir-nos a la llista de persones que hi dieun alguna cosa, és una oportunitat que se’ns dóna per mostrar la nostra estimació, respecte o admiració per la seva figura i la seva obra…

Si es tractés  d’algú per qui sentiem animadversió, això ja no tindria lloc aquí sinó en un apartat diferent, que podria tenir un títol aproximat com aquest : Aniré a escopir sobre la seva tomba.
Descartem també aquí parlar des centenaris o bicentenaris o tricentenaris de mort o neixement d’algú, perquè ja ho proposem també  en un altre apartat. Vegeu  28/30: Dia mundial del que sigui.

No, ens referim aquí a aquelles persones que la majoria respecta com a figura positiva per a la societat, fossin quines fossin les activitats que hagués realitzat.  I aquest dies, a finals d’agost de 2012, s’ha parlat arreu de la mort de Neil Amstrong, l’astronauta que pressumptament va ser el primer home a trepitjar la lluna, o més probablement l’home que ha hagut d’amagar fins a la seva mort l’engany de proporcions universals muntat pels EEUU…però que ja han confessat des de fa temps.

La Vanguardia

El presidente estadounidense, Barack Obama, el administrador de la NASA, Charles Bolden, así como el aspirante republicano a la presidencia Mitt Romney y el secretario de Defensa, Leon Panetta, eligieron la misma palabra, “héroe”, para definir a Armstrong. Según el comunicado de su familia, el hombre que hizo famosa la frase “un pequeño paso para el hombre, un gran paso para la humanidad” era, en efecto, un héroe para millones de personas, pero lo era “a regañadientes, porque siempre creyó que sólo estaba haciendo su trabajo”.

Le Monde

D’abord face aux vidéos postées par les sceptiques, comme un montage un tantinet kitsch s’attaquant aux “incroyables incohérences du programme Apollo”, ou le documentaire Théorie de la conspiration : avons-nous été sur la Lune ?, diffusé en 2001 par Fox News, donnant notamment la parole à Bill Kaysing (l’homme par qui le complot arriva avec son livre paru en 1972 : Nous ne sommes jamais allés sur la Lune, une escroquerie américaine à 30 milliards de dollars).

Certains ont répondu avec un numéro de l’émission MythBusterde la chaîne Discovery Channel, qui démontre que toutes les “incohérences” relevées habituellement par les théoriciens du complot (la forme et l’ombre du drapeau américain, la démarche et les postures des astronautes, le manque d’étoiles sur les photos…) n’en sont pas :


The Observer

Following the moon landing and the subsequent world tours by the crew of Apollo 11, Armstrong became deputy associate administrator for aeronautics, Nasa headquarters office of advanced research and technology from 1969 to 1971, when he resigned. For the next eight years he was professor of aerospace engineering at the University of Cincinnati. Numerous industrial appointments followed, including New York’s AIL Systems, where he was chairman from 1981 until 2001. In 1979 he was chairman of the board of Ohio’s Cardwell International; from 1982 to 1992 chairman of Computing Technologies for Aviation, in Virginia.


The New Statesman

But no matter how impressive the trip to the Moon was, we mustn’t forget that it was as much a product of imperialistic showmanship as an urge for exploration. America went, not to indulge their, and our, curiosity, but to shove a big, lunar, stars and stripes in the face of the Russians.
That doesn’t lessen the magnitude of the achievement, but it does put a question mark over the idea of repeating it.

Així és com podem passar  de l’home a d’altres qüestions de tot tipus que ens puguin interessar en l’actualitat, en aquest cas el permanent engany protagonitzat pels media.
I aquest és un cas paradigmàtic, perquè manté viva la flama de la teoria de l’engany mediàtic a escala planetària, de la desinformació organitzada per raons d’Estat

Per aquest cas concret jo no em puc estar de dir que ento una certa debilitat per aquells que sostenen que tot plegat va ser un muntatge.
Hi ha hagut molts anys per donar informació complementària i demostrar de mil maneres quew no ho va ser  però no s’ha fet. No s’ha  donat cap prova que no fossin les imatges que es van distribuir el 1969, i no s’ha aconseguit convèncer ningú que no estés ja prèviament convençut…
I el  que encara em mosqueja més va ser veure un documental en el qual algunes de les més altes personalitat polítiques dels Estats Units acceptaven  de jugar la comèdia de dir que efectivament tot allò va ser un muntatge mediàtic de característiques extraordinàries…  No li veig sentit a aquelles delaracions a no ser que efectivament  estessin confessant la veritat. Escolteu les declaracions de Donals Rumsfeld i de Henri Kissinger.  Les imatges de Rumsfeld parlant amb Nixon… Estan confessant que tot va ser un muntatge immens. 

Però veient la credulitat de la gent arreu del món, i la necessitata de creure en aquest  miracle,  van optar per seguir-los la corda.

M’hauria agradat que el vespre de la mort d’Amstrong o l’endemà, les televisions de tots el món haguessin tornat a difondre aquelles imatges… i després dir a tothom que allò que diuen allà era una comèdia! Malhauradament era més fàcil i menys antiamericà seguir mantenint la superxeria, la mentida universal, patètic!  

Però el que jo pensi no té gaire importància. Tard o d’hora interessarà que se sàpiga la veritat veritable i llavors prou es veurà. Si encara soc viu no em farà res reconèixer que m’he equivocat del tot, si m’equivoco.  Però ara per ara crec que “ens van ben fotre i que ens han seguit mentint”, però que ho van muntar molt bé. Congratulations! Obra mestra. Chapeau. 
El que m’agradarà serà veure la cara de babaus que posen llavors milions de crèduls de tot el món. ;-9

Conspiracy Watch

En 2009, The Onion.com (un journal satirique publiant de délicieuses fausses nouvelles) annonçait qu’après avoir visionné sur You Tube une vidéo de Ralph Coleman, partisan du “Moon Hoax” (ou “intox de l’alunissage”) et gérant du site web “Omission Control”, Armstrong avait fini par céder devant la “puissance” des arguments conspirationnistes et à reconnaître… qu’il n’était jamais allé sur la Lune (,,,)

Rumeurs sur le programme Apollo (Wikipédia)

Conspiracy Theory: Did We Land on the Moon? .  L’homme na jamais marché sur la lune.   Video a YouTube . Com a mínim, molt interessant !

Les USA n’ont jamais posé les pieds sur la lune 3

Le Programme Apollo: entre fascination et rumeurs d’Hoax

Dit tot això, vostè, Senyor Neil Amstrong, descansi en pau !  Tant si va trepitjar la LLuna com si va haver de fer d’actor, descansi en pau.
Nosaltres, ara mateix, ho tenim força complicat i mirarem de sobreviure com puguem, i des de la Terra, a cada Lluna plena, continuarem mirant-la com si ningú, ni vostè ni ningú, no l’hagués trepitjada mai.
..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

MAUDCAT. Programa de conservació audiovisual de la memòria dels actes culturals realitzats a Catalunya

 

MAUDCAT . PROGRAMA  DE CONSERVACIÓ AUDIOVISUAL DE LA MEMORIA DELS ACTES CULTURALS REALITZATS A CATALUNYA

El que segueix és l’esborrany del  que anomenem  Projecte MAUDCAT , -nom provisional, pendent de fixar  definitivament el més adient-, que pretén fixar les bases o l’estratègia d’actuació per tal que en el futur proper  -com més aviat, millor- tots els municipis de Catalunya disposin d’un fons de Memòria cultural constituïda per la gravació en àudio i vídeodigital de les principals manifestacions culturals que tinguin lloc en cada vila o ciutat del país.

La  idea d’aquest projecte se’m va acudir allà pel novembre del 2005, en ocasió d’un acte homenatge al poeta J. Gil de Biedma, que tingué lloc a La Pedrera de Barcelona, i en el qual hi participaven els seus traductors a l’italià, a l’anglès, al francès i a l’alemany !
Moderava l’acte l’Alex Susanna. Es van llegir diversos poemes en cada una d’aquestes llengües  i, en acabar les presentacions per part de cada traductor, hi va haver un torn obert de preguntes..

En aquell torn d’intervencions, vaig prendre la paraula per dir que com que no veia que d’aquell acte se’n fes cap enregistrament de cap mena, aquella manca de previsió em semblava una “pèrdua cultural irreparable” i lamentava que una organització com la de la Caixa de Catalunya  no disposés a La Pedrera d’una petita infraestructura que permetés gravar i conservar gravats en àudio i en video, actes  culturals com aquell, tan importants i tan difícilment repetibles.
Vaig demanar “formalment” que es tingués en compte la meva proposta de cara a futurs actes culturals.
Ignoro si  la meva proposta va tenir èxit o no,  i si a hores d’ara  ja graven i conserven tot això que es fa a La Pedrera com un complement de patrimoni cultural de Catalunya. Voldria pensar que és així.

El fet és que des de llavors, i fins la data recent del divendres 15 de juliol de 2011, he patit la mateixa frustració de veure, en nombroses ocasions, que no es guardés cap mena de memòria de tants i tants actes culturals de tota mena que es realitzen tot l’any arreu del país.Dos exemples paradigmàtics: el que va tenir lloc a Sitges l’any passat per aquestes dates (10 de juny). Lacte de presentació del llibre de Pep Solà sobre la vida i l’obra de Joan Vinyoli  La Bastida dels Somnis, i el més recent de tots, l’acte que va tenir lloc a la Biblioteca Cardona Torrandell de Vilanova i la Geltrú: ahir divendres 15 de juliol.  L’escriptora Júlia Costa va fer la presentació de la seva darrera novel·la editada  La Cendra dels anys   Jo vaig ser-hi i vaig fer algunes fotos i enregistrar uns minuts de l’acte

En la majoria dels actes culturals que tenen lloc arreu del país sempre hi ha qui fa algunes fotos, gravacions en vídeoi fins i tot alguna càmara de televisió n’enregistra unes imatges. Però gairebé mai ni les imatges ni les gravacions passen de ser elements puntuals que cadascú conserva a títol exclusivament individual o, en el cas de televisions locals, se’n graven un minuts amb l’objectiu exclusiu de presentar-ho com a notícia de la realització de l’acte, sense gravar-ne el contingut.

Sovint, i tret de totes les excepcions que es podrien esmentar, he quedat sorprès de veure que ni els subjectes culturals ni els organitzadors dels actes no hagin previst muntar un dispositiu que gravi l’acte sencer en format de vídeo digital tenint en compte el baix cost actual de la tecnologia audiovisual.

Així és com cada dia es perd inútilment l’ocasió de conservar per a generacions futures la memòria d’actes culturals significatius que tenen lloc  arreu del país.
Actes dels quals no en queda testimoni audiovisual i, per dir-ho així, no en queda memòria històrica. Cal doncs imaginar la creació i la gestió d’un fons audiovisual depositari de la memòria cultural de cada municipi.

Aquest projecte, sota el nom de programa o de manifest, consisteix a  proposar una estratègia d’actuació que permeti d’aturar aquest immens malbaratament cultural permanent i, canviant la tendència, endegui per al nostre país una nova fase de creació i de conservació de la memòria cultural del nostre país.

És per aquesta raó que, arribat a un punt de quasi indignació i frustració per la “pèrdua” irreparable d’aquests actes, vaig decidir de redactar aquest projecte,  crida o manifest i fer-lo públic ja a mitjan juliol del 2010. He pensat de publicar-lo en diverses ocasions  després d’haver-lo sotmès  a la consideració d’un petit nombre d’amics que em van ajudar a mirar-m’ho des d’altres punts de vista i m’hi van fer esmenes dignes de tenir en compte.

Aquesta que us presento avui, en el marc d’aquesta  dotzena Ateneuesfera, el 16 de juliol del 2011,  és la versió que compto penjar al meu blog personal Baudelairianismes   i que considero provisionalment definitiva.

MAUDCAT:  PROGRAMA  DE CONSERVACIÓ AUDIOVISUAL DE LA MEMORIA  DELS ACTES CULTURALS REALITZATS A CATALUNYA.

Què caldria fer

La proposta consisteix a gravar en àudio i vídeo digital la majoria dels actes culturals que tenen lloc a cada municipi o, com a mínim, garantir la gravació dels actes culturals més representatius.

Qui s’hauria de responsabilitzar de l’organització

Ens sembla lògic pensar en una comissió formada per representants dels centres cívics, centres culturals, biblioteques,  fundacions, associacions, grups culturals, centres educatius i Consells de Cultura, etc..  de cada municipi, en funció de les seves capacitats organitzatives.

La comissió organitzadora que sigui elegida democràticament en cada cas, s’encarregarà de fer una crida a la participació ciutadana i d’aconseguir un nombre de persones voluntàries que acceptin de dur a terme la gravació dels actes i  de fer-ho en equips composats per  4, 5 o 6 membres.

Cada comissió  establirà un calendari (mensul, trimestral, o altre)  dels principals actes culturals programats per tal que es puguin organitzar adequadament les tasques de gravació, que es repartiran entre els diferents equips que s’hagin format.

Cada equip estarà format per un nombre de persones prou nombrós com per poder assegurar  la suplència de qualsevol hipotètica baixa justificada d’algun membre le l’equip que es pugui produir el dia de la gravació.

Una actuació com aquesta, haurà de sortir de la iniciativa popular de cada municipi  i  el grau d’èxit del programa dependrà en cada cas de la capacitat de crear, organitzar i coordinar de la millor manera possible els equips i les tasques que se’ls encarreguin en cada cas.

Com s’hauria de fer i què caldria tenir en compte

1.Cada comissió s’encarregarà de dur a terme unes sessions de formació de tots els voluntaris per tal que tots els participants  disposessin d’uns coneixements bàsics del funcionament dels equips tècnics de gravació en àudio i vídeo(fotografia digital, àudio i vídeodigital).
Cada comissió s’encarregarà d’organitzar la manera d’adquirir,conservar i posar a punt el material concret que hauran d’utilitzar els diferents equips de gravació.

2. Cada municipi, en funció dels recursos disponibles, podrà dur a terme una o vàries gravacions de cada acte sobre suport electrònic -tipus DVD  o llapis de memòria-  per tal que després pugui ser editat  si es vol,  i poder-ne fer una redifusió o simplement per ser conservat en forma de material audiovisual consultable en una biblioteca i/o en un arxiu de l’Ajuntament. En funció també del recursos disponibles, se’n podran editar més còpies per aconseguir fer més assequibles als ciutadans tots aquells recursos culturals.

3. En funció de la participació ciutadana, es repartiran amb  major o menor freqüència les tasques bàsiques del projecte:   tasques de gravació,  tasques d’edició, tasques d’indexació i arxiu  i, facultativament , tasques de difusió i redifusió.

4. Les comissions organitzadores, creades democràticament, hauran de tenir també un funcionament perfectament democràtic i transparent per tal d’evitar que cap grup amb interessos particulars  no pugui  controlar ni manipular la informació acumulada per a benefici personal o finalitats partidistes.

5. En la mesura que es quedin garantits la pluralitat i el funcionament democràtic de les comissions, els autors i creadors que siguin subjectes de l’atenció cultural autoritzaran la gravació de l’acte cultural en el que ells participin mitjançant una mena de contracte cultural que contindrà totes les clàusules i  aspectes jurídicolegals, (així com també l’acceptació d’ un  arbitratge)  que calgui tenir en compte per evitar problemes de tipus legals o resoldre els que es puguin sorgir.

Aquest “contracte cultural”  tindria la triple funció

  • d’autoritzar la gravació de l’acte  (per part dels autors, ponents, artistes, etc)
  • de garantir als autors, ponents, artistes, etc… tots els seus drets (imatge, autoria)
  • de fixar les condicions d’utilització del material una vegada gravat

6. Establir un sistema d’arbitratge   (emparat i finançat per la conselleria de Cultura o entitats culturals de caràcter nacional com  Òmnium Cultural, o d’altres) que assegurin la seva intervenció i sigui acceptat com a mediador i jutge decisori en cas d’hipotètics litigis.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * *
Sadurní Girona Roig.
Vilanova i la Geltrú. Juliol   2011

____________________________________________

ENLLAÇOS