Música. Michel Jonasz. Les fourmis rouges

Michel Jonasz. Les fourmis rouges (paroles)

Michel Jonasz és un dels grans de la cançó francesa. Almenys un dels que té unes cançons que sempre,  des de fa molts i  molts anys, m’han fet vibrar amb la mateixa immensa INTENSITAT…

És curiós: tot i que tinc diversos àlbums en CD ja no els poso mai a la cadena. És més fàcil i immediat  fer una ràpida cerca i trobar els videos a Dailymotion o a YouTube.
Una de les cançons que canta és aquesta  “Res no dura per sempre”. Prou que  ho hem anat veient  que tot canvia!  Y que ho fa a una velocitat que sovint  se’ns fa excessiva i no ens deixa digerir bé allò que està canviant…

Avui me n’he regalades unes quantes de les seves cançons. Les millors,  per al meu gust, i m’han vingut ganes de penjar-les al blog… amb la secreta esperança que agradin també a algú més, tot i que els gustos, sempre personals i intransferibles, no cal  potser ni predicar-los….  No cal, no … però que per provar-ho no quedi…

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Adreces de Música

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Música euforitzant: ritmes de Bratsh i la cançó “Bari Vera”.

Feia dies que no em feia cas a mi mateix! Molt explicar què fer per mantenir viu el blog i el tenia una mica esmorteït…  I és que la contradicció és la primera de les llibertats que hem de reivindicar! Hem de reivindicar la imperfecció i assumir-la com a pròpia.

Tot movent-nos pel  programa de ràdio de Joan BarrilEl cafè de la República, vam anar a petar al video de la tonada del programa : concretament  Nane Tsora.
Allà també 
 vam descobrir   —tot té una primera vegada— el grup Bratsch  que la interpreta,  així com d’altres dels seus  ritmes trepidants …    Au bar est barré papa ;  Eghnatios Tetrakosia Exi ;  Rabiz (Armènia)  entre molts d’altres,  i meravelloses cançons com Johnny  [tu n’es pas un ange]   o   Dans le ciel de ma rue… 

Però per allà també hi havia més música: una cançó que ens va atrapar … “Bari Vera“…. de  Desiderius Dužda i cantada per Ida Kelarova… Una d’aquelles cançons en espiral que se t’enrosquen al cos i al cap i ja no et deixen… avisats esteu .. “à vos risques et périls”…

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Gato Barbieri. Milonga triste.

Em ve de gust regalar-me  una melodia de les que no em fa res escoltar mil vegades.  Milonga triste, de Gato Barbieri.

Prop del Cafè del Centre, al carrer Girona, vaig sentir el so d’un saxo que venia d’un tercer o quart pis.  Vaig enfocar la càmera i va resultar ser aquest jove saxofonista que ja toca com un gran músic.  A tu noi,  et dedico aquesta peça del Gato.  Bona sort i bona música.

Barcelona. Dijous 31 de maig de 2012. Prop del Cafè del Centre

Barcelona. Dijous 31 de maig de 2012. Prop del Cafè del Centre. Foto SGR.

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Mantenir viu el blog. 5/10. Una peça de música. Gato Barbieri. “Nunca más”.

A darrera hora se m’ha acudit que podia afegir encara una cinquena estratègia força evident per mantenir viu un blog.

5. Afegir un comentari sobre (o enllaç a)  una de les nostres músiques favorites.
Qui més qui menys, cadascú té entre un llarg centenar i uns mileres de músiques i cançons favorites. La banda sonora de la vida de cadascú pot ser llarguíssima i,  si cal estirar-la una mica, fins i tot es pot començar ja per les cançonetes que cantàvem a escola.
Pana d’inspiració?  Una solució és doncs recórrer a una música de la nostra banda sonora. Queda dit.

Jo vaig buscar i trobar a YouTube un munt de peces de Gato Barbieri. Tantes que semblava que hi fossin totes.  Fins i tot hi havia un dels àlbums de la meva vida. Encuentros. Chapter One. Latin America, del 1973. TianLang, un admirador del saxofonista, havia penjat l’àlbum casi sencer en dos videos:  Encuentros 1/2   i  Encuentros 2/2.  Però curiosament hi faltava una peça!  La meva preferida:  “Nunca más” !

Vaig deixar-li dit en un comentari que “moltes gràcies”,  que aquell era per mi un dels grans àlbums de música de tots els temps. I que quan pogués que hi pengés  també  “Nunca más“.
Dit i fet … L’endemà em va contestar ras i curt:  “Ja ho he penjat.”

Efectivament, és a YouTube i concretament, aquí:
.

Clicar   —->      Gato Barbieri. “Nunca más”. Chapter One. Latin America. 1973.

I és que de fet, jo el vaig tenir en vinil aquest àlbum que em va fer conèixer l’Esther V. a Vic a finals del 70, i el vaig escoltar mil vegades, però per alguna raó, el vaig perdre. Probablement el vaig deixar a algun d’aquells amics que no tornava ni discs ni llibres ni paraigües. O ves a saber què.
El cas és que em sona haver-la passat de casset a CD o DVD.  Ara em pregunto com és que no el vaig comprar en DVD. Sempre m’ha estranyat que no hagi tingut més èxit aquest àlbum. Segur que el fet de gravar la banda sonora de “L’ últim tango a Paris” hi té molt aveure…  i alguns dels àlbums següents, els que va gravar amb Carlos Santana,  sergur que també. Aquest vell àlbum va quedar en una segona fila d’èxits… Misteris…

Es com si hagués obert un bagul i la màgia n’hagués tornat a sortir sencera, amb tot el seu poder intacte… Immensos plaers difícils de compartir… perquè també en la música funciona un principi d’atracció física i química.  Te n’enamores o no te n’enamores.  Però aquí ho teniu per si aquesta música aconseguís fer feliç a algú altre.
Post penjat i ja s’ha acabat. 

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços


* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

21 de març. Dia mundial de la poesia.

L’amiga M*,   tot contestant-me un mel,  em recorda que avui és el dia mundial de la Poesia 2012.

.

He vist que el 21 de març és dia mundial de la poesia des del 1999, per votació a la seu de les Nacions Unides.  Per recordar-ho, penjo aquí una captura de pantalla d’una web que recorda els dies mundials.
Allà ens recorden que s’acosta   —és el proper dia 25—  la celebració del dia mundial de la procastinació,   que tot i que pugui semblar cosa d’humor negre, o simplement una broma, bé podria tenir més seguidors que la celebració d’avui: gent que deixa per demà allò que podria fer avui n’hi ha molta. Poetes potser no tants.

Aquest matí he caigut sobre una cançó que és tot un poema:  Déjame recordar , cançó que clou la darrera escena de la pel·lícula  La llei del desig, de Pedro Almodóvar. He vist que el poema és d’un tal José Sabre Marroquín que la va compondre adaptant-la a la música de la cançó Be careful, it’s my heart, del  compositor Irving Berlin. La relació musical és evident i això les acosta, però la lletra i l’esperit  les distancien completament l’una de l’altra.

En anglès, és per cantar-la  gairebé cada matí sota la dutxa.  I  de fet té una mica de  “Cantant sota la pluja”, com es veu a la pel·lícula Holiday INN  (1942).
El missatge és clar:  Compte! No prenguem mal! Les coses del cor són delicades… es poden trencar.

Be Careful, It’s My Heart

cantada per l’artista cubà “Bola de Nieve” @YouTube.

Be careful, it’s my heart
It’s not my watch you’re holding,
it’s my heart.

It’s not the note that I sent you
that you quickly burned
It’s not the book I lent you
that you’ll never return
Remember, it’s my heart.

The heart with which so willingly I part
It’s yours to take, to keep or break
But please, before you start
Be careful, it’s my heart

En castellà,  el poema és de tristor, llàgrima grossa i cor trencat. Diria fins i tot que és perillosament depriment. Apta només per escoltar-la després d’un bon esmorzar, en dia assolellat,  i encara! Esteu avisats!  Però la música és encantadora…

‘Déjame Recordar’

cantada per l’artista cubà “Bola de Nieve” @YouTube.

Quien , de tu vida borrará
mis recuerdos y te hará olvidar
este amor hecho de sangre
y dolor Pobre amor
que nos vio a los dos llorar
y nos hizo tambien soñar y vivir
¿cómo dejó de existir?

Hoy que se ha perdido
déjame recordar el fuerte latido
del adiós del corazón que se va
sin saber a dónde irá
y yo sé que no volverá este amor,
pobre amor

Pobre amor que nos vio a los dos llorar
y nos hizo tambien soñar y vivir
¿cómo dejó de existir?

Hoy que se ha perdido
déjame recordar el fuerte latido
del adiós del corazón que se va
sin saber a dónde irá
pero sé que que no volverá
este amor, pobre amor

He pensat que calia canviar d’aires i deixar l’Almodóvar amb les seves dèries i amb les cançons punyents amb les que acompanya les seves dèries.

Però com que tampoc no estic per fer poema gros, avui, em conformaré amb fer un haikú, que és el que més s’assembla al no res o al ben poca cosa, però que em servirà, tanmateix, per pagar l’impost poètic del dia de la poesia d’enguany.

Heus-lo aquí:  Haikú dedicat a tothom que estimi la poesia.

Haikú de Primavera

Ja és març al cor
Per fi plou primavera
i mulla el sol

Sani Girona  21 de març de 2012. Dia mundial de la poesia

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

____________________________

Cançó: “No em preguntis perquè me’n vaig”…

Avui he descobert aquesta cançó i no me l’he pogut treure de sobre en tot el dia.
Bombes de retardament que porten inserides algunes velles cassets… que gairebé són per portar al reciclatge… Ningú no en vol saber res. Fa temps que són andròmines condemnades a la desaparició. Em dic que cal tractar bé els vells aparells perquè puguin seguir fent sonar aquelles cassets que nosaltres o algun amic vam gravar amb molt de carinyo. Comencem a ser una raça a extingir els que guardem centenars de cassets, la  majoria gravades a partir de vinils… Els segles no passen en va.
Aquesta troballa d’avui ha donat uns quants anys més de vida a una gran capsa de cassetes que estava en una mena de corredor de la mort des de fa tres o quatre anys.

M’he promès que quan tornés a casa, si no la trobava a Internet, la passaria a format mp3 des del vell lector de cassets.
Evidentment, no ha calgut. He trobat una versió cantada per la mateixa Marlene, només que amb molta més qualitat de so.
Cap de les altres versions disponibles a YouTube no són ni la meitat de punyents que la de Marlene Dietrich, que en aquell programa en directe que hi ha gravat en la casset de l’amic MW s’adreçava al públic tot dient :  “La propera cançó és una cançó que ja coneixeu. La va cantar moltes vegades un bon amic meu, Richard Tauber… ”
I començava a cantar aquesta melodia tan melancòlica com emotiva… Quan la sents una vegada sencera la no la pots oblidar. Le posada tres, cinc, deu vegades…
Salvant totes les distàncies m’ha recordat el que em va passar en descobrir la cançó Youkali.
M’han vingut ganes de incorporar-la, -i ja ho he fet-, a la banda sonora de la meva vida.

Ara, davant de la pantalla de l’ordinador no hi ha excusa. No val a dir que no sabem gairebé res d’alemany, que no entenem res de res, però que intuïm que és una cançó entre dramàtica i tràgica…
El traductor de Google ens resolrà el dubte. Pel cap baix ens permetrà de copçar el gist de la cançó i, amb una mica de sort, fins i tot traduirà ben traduït algun vers sencer!
El resultat és aquest.

Em vénen ganes d’aprendre-me-la per poder-la cantar a duo amb algú que vulgui cantar-la amb mi,  i fer-ho acompanyats amb música de piano…
Si afegim que no sé música, s’entén millor que m’ho imagini com una experiència extraordinària, quasi màgica…

Si mai m’hi atreveixo i en surt un video, aquí hi haurà un enllaç. Qui avisa no és traidor!  ;o)

 

Frag nicht warum ich gehe

 

http://www.youtube.com/embed/V7DrJTCF-FA

_________

Frag nicht warum ich gehe (Hildegard Knef)

Frag nicht, warum ich gehe, frag nicht warum
Was immer auch geschehe, frag nicht warum
Ich kann dir nur mehr sagen, ich hab dich lieb
Das Schönste im Leben wollt ich dir geben

Frag mich bloß nicht das eine, frag nicht warum
Frag nicht, warum ich weine, frag nicht warum
Wir gehen auseinander, morgen küsst dich die andre
Dann wirst du nicht mehr fragen, warum

Cliqueu aquest enllaç per llegir la cançó sencera

*********************

Avui ja és l’endemà, i he rebut un consell amistós de l’amiga Júlia i un missatge de facebook, jo en diré *un feisbucmel, de l’amic Ramon on em diu que com que li ha agradat la melodia i la cancó s’ha atrevit a fer-ne una versió al català. No cal que digui el gran plaer que em fa llegir-vos, Júlia i Ramon!

Versió en català de Ramon Aladern que no us hauríeu de perdre.

_______________________

Enllaços

Blog de Júlia Costa               La panxa del bou

Blog de Ramon Aladern     Tretzevents

_____________________