Neologismes antianglicismes & Dia de la llengua

Llegeixo al suplement del Monde del cap de setmana passat que el mes de gener d’enguany, a França, responsables del Ministeri d’Afers Exteriors, encarregat de vetllar per la salut de la llengua francesa,  van idear i llençar un concurs lingüístic participatiu, Francomot, per  trobar una sèrie de paraules franceses o afrancesades per  susbtituir cinc anglicismes extesos i ben afincats a la parla i a l’escrit  dels francesos:  “chat”, “talk, “tuning”, “buzz” i  “newsletter”.


”Alain Joyandet, secrétaire d’État chargé de la Coopération et de la Francophonie, a proposé aux étudiants et aux élèves d’adresser, par voie électronique, à franco.mot@diplomatie.gouv.fr, des traductions innovantes pour les 5 mots suivants : “chat”, “talk, “tuning”, “buzz” ou encore “newsletter”.

Ouvert jusqu’au 7 février, ce concours ludique encourage les élèves et les étudiants, plus particulièrement en dernière année de mastère ou appartenant au réseau des grandes écoles, à innover. L’objectif de ce concours est de trouver des substituts aux trop fréquents anglicismes – utilisés souvent pour définir des outils liés aux nouvelles technologies.”
( Le Monde. Supplément Internet, Télévision, Radio, DVD et  Jeux Vidéo.pg. 8.   4-5.04.2010 )

És ben segur que els hauria resultat molt fàcil allargar la llista, atès que  tota la producció de termes informàtics prové des de fa dècades del món anglosaxó i que, per tant, les demés llengues, o bé  adapten els termes o bé els reprodueixen “tal qual” i els préstec es compten per milers.

Bé, el cas és que a França, això de la participació ciutadana s’ho creuen, i així, el passat 30 de març, el Jurat del concurs promogut per la Secretaria d’Estat per a la Francofonia va fer públic el resultat i premiar els estudiants que havien participat en el concurs:

Per susbtituir  l’anglicisme   “chat” prososent dues  opcions:  els palabros “éblabla”  o bé “tchatche“.
Per substitutir l’anglicisme  “buzz”  proposen  “ramdam”.
Per susbsituir  l’anglicisme “newsletter” proposen “infolettre”.
La noticieta breu no diu res sobre l’anglicisme “tuning” i bé podria ser que no haguessin trobat res millor. Aquest detall ens dóna feina i haurem de mirar d’esbrinar-ho…Ho buscarem.

Afegeixo que han triat uns termes  -tret d’infolettre”-  força monstruosets per al meu gust, però  en aquest afer els meus gustos no hi compten per a res. Sigui com sigui, de tot plegat jo en trec dues o tres idees que afegeixo aquí:

Una. Tot i que la participació de la gent sempre és bonica i desitjable, alguns resultats de la participació massiva poden ser tan patètics com els que podria produir la conxorxa d’un petit comitè  il·lustrat.

Dues. Els monosíl·labs anglosaxons són uns termes de molt difícil substitució:  no hi ha manera de lluitar contra “chat” ni contra “buzz”  amb paraules de dues  o tres síl·labes, de la mateixa  manera que no farem dir a ningú  “cinturó de seguretat” en comptes de dir simplement “airbag”  [er-bag ]

Jo vaig intentar generalitzar, amb èxit gairebé nul,  -només faig servir el terme jo mateix-  el terme  adrelec per  substituir  adreça electrònica tant per al català com per al francès, en comptes del terme  email [imeil o de  courriel,  palabro d’orígen quebequesocanadenc, excessivament lleig i carregós per al meu gust. Però, és clar, a-dre-lec són tres síl·labes,  i  ja m’havia d’haver imaginat que ni la lògica del mot ni la seva relativa bellesa pot guanyar de cap manera la partida a la llei de l’economía lingüistica, que funciona amb la mateixa contundència que llei de Murphy. Hauré de provar de reduir-ho a  *adrel,  aviam si així en trec una mica més de profit.

D’aquí ve que si cal adaptar alguna paraula anglesa en comptes de deixar-la entrar “tal qual” al nostre català, per allò de lluitar mínimamnet contra els anglicismes, és important tenir en compte que només funcionaran paraules equivalents, igual de curtes i funcionals, que respectin la llei del mínim esforç lingüístic.  Aquest raonament -valgui el que valgui- és el que em serveix a mi per insistir en la validesa de blog en front de bloc, i em fa tenir la certesa que tard o d’hora -tardin els segles que tardin ;-)- tots els blocs acabaran sent blogs.

Tres. Penso que no estaria gens malament que  per al proper Dia de la llengua, que serà el proper 21 de febrer de 2011, es tingués en compte afegir a la llista d’activitats possibles fer una cosa semblant al que han fet els francesos.
Fóra interessant saber què proposem els catalans  –no només el TERMCAT–  en comptes de  ,
“chat”, “email”,  “buzz”,  “newsletter”,  “twitt” , “facebook” i  “ebook, per exemple.
Però, a més, fora una gran festa posar en relleu totes les paraules salvades de l’extinció -gràcies J.L Carod-Rovira-,  la llista dels refranys més emprats -en Víctor Pàmies ja tindrà molta feina feta o acabada- , els pitjors barbarismes que caldria enterrar o fer recular, els nous préstecs incorporats de totes les llengües estrangeres que ens envolten, la llista de tots els estudis i les publicacions sobre lèxics, gramàtiques, diccionaris –Diccionari Lleidetà-Català–  i tot el que tingui a veure amb la llengua que hagi  vist la llum durant l’any…
La festa grossa de la llengua, fer-la més grossa encara.
Jo ja he dit la meva, ara us toca a vosaltres.

_______________________________________________________


Enllaços

________________________________________________

Noves (sic) dites en català

Avui (o potser ahir) vaig sentir que Twitter servia ja també per a fer microrrelats o micronovel·les per capítols.
Avui, tard al vespre he rebut una invitació per afegir-me a la llista de
Docentes, Profesores/as y Educadores/as en Twitter Español
Una vegada fet, m’ha convidat encara a afegir-me a una llista twittera mundial
Educators on Twitter

Logo de "Twitter"

Mentre twittejava he llegit que Raül Gordillo informava que

saulgordillo
Un militant de CDC @ciu @rnovoa celebra la detenció d’Ariadna Jové i demana a Israel que se la quedi a netejar el Golan http://bit.ly/caaJ7X

He anat a veure el twit (refilet?) del Rubèn Novoa i he llegit que ell signava això:

@IDFSpokesperson Good work detaining this dude Ariadna Jove Marti, please don’t send us back, take her to clean the sands of Golan hehehe
about 8 hours ago from TweetDeck
Reply Retweet
rnovoa
Rubèn Novoa

En un nou twit, (refilet?) Raül afegia això altre:

saulgordillo
Gran Albert Elfa i nefast Rubèn Novoa amb el cas de l’activista detinguda Ariadna Jové http://bit.ly/aHr74S

un enllaç al post del seu blog Saül Gordillo. Blog sense fulls.
que conté un enllaç al nou blog seu saul.cat

Barrejo aquí una mica impúdicament -i no és el meu estil- coses serioses i humor sulfúric o potàsic. De manera que necessito precisar que pel que fa al tema de fons d’aquest seguit de refilets d’en Saül i d’en Rubèn en parlaré en un altre post amb la cura i seriositat que demana el tema, o si no, ho comentaré als seus blogs respectius

Tancat el parèntesi, torno allà on era i afegeixo que tot això m’ha reafirmat en la meva idea que un tweet / twit / refiló no és un post.

És clar que 140 caràcters encara poden ser “massa feina” per determinades persones, que fan prou bé amb menys de la meitat i tot, però penso que per poc que calgui matisar una idea, no n’hi ha prou amb dos twits, ni amb tres.
Jo el que tinc proposat ja fa temps és que hi hagi una opció que “desbloquegi” la limitació als 140 caràcters…Podria ser durant 5 minuts, o fins a un màxim de 6 refilets… i això transformaria twitter, llavors sí, en una eina genial.

D’aquí ve que jo hagi decidit ampliar la base de dites catalanes amb dues noves dites que fan així:

“Voler fer passar tweet per post és com voler fer passar bou per bèstia grossa”

“No val voler fer passar tweet per post ni bou per bèstia grossa”

Només em calia afegir, sempre amb el mateix nivell d’humor això: © Sani Girona 7.2.2010.
que és com dir que la idea és meva.
Sí, sí, ja veig que rius i que exclames una cosa així com “sí, una idea com una…merda” , oi?

Doncs bé, ja m’ho esperava i és això el que em permet afegir una nova dita més, aquesta un pèl escatologica, en la millor tradició catalana, que és de fet una comparació on s’hi inclou la paraula “twitter”. Poseu-la a la categoria de “registre familiar o popular”:

“Això no val ni un twitter”

© Sani Girona 7.2.2010.

La veritat sigui dita, Twitter, com tants d’altres programes web 2.0 més, és una eina potent que serveix pel que serveix: suposo que exigeix i ajuda a desenvolupar la capacitat de síntesi, i que permet una immediatesa que supera la dels blogs i la de la missatgeria electrònica. Personalment no li tinc massa devoció, però reconec que pot ser útil per a determinats usuaris d’Internet.

Logo de "Twitter"

Atèsa aquesta petita fita: nogensmenys que tres (tres !!!) noves dites al cove, ja me’n puc anar feliç a prendre una tassa de cafè descafeïnat (Josep Pla parlava de prendre una sopa o una truita per sopar tot celebrant la troballa d’un adjectiu precís i exacte!) i respirar a fons, content com un gínjol.

_______________

Del *Blocomentari al *Postcomentari

Berga

Després de pensar-hi una mica, procedeixo a realitzar una rectificació terminològica necessària… La mateixa idea amb un nou collar.
Fa ja molt de temps que vaig decidir anomenar *blocomentaris els meus comentaris deixats en d’altres blogs que considerava prou vàlids per incloure’ls també en el meu blog com a “posts” especials.
L’ idea era tan senzilla com pràctica: calia no perdre cap bocí escriptòric i agrupar en un mateix blog taqmbé tots els escrits blogosfèrics exògens, bé fos com a “blocomentaris” o bé com a enllaços.

Passat el temps, em vaig adonar que el palabro triat , “blocomentari”, no era el més adequat, perquè la part inicial portava fàcilment a malentesos.
No em vaig atrevir a escriure *blogcomentari, perquè em semblava fora de lloc. Jo volia una paraula nova per a una funció nova, encara inexistent en el món dels blogs. Triant *blocomentari, algú podria pensar  que jo m’havia passat al bàndol dels “bloCaires” ! I no, no era això. Vaig començar sent, sóc i probablement seguiré sent bloGaire tot i no ser terminològicament fonamentalista.

Ha passat el temps i -mai no és tard per rectificar- ara m’he decidit a canviar el terme: el comentari deixat en un blog d’altri i considerat prou vàlid per a ser reproduit en el meu blog com a part de la meva contribució blogosfèrica (catosfèrica, hispanosfèrica, francosfèrica o anglosaxoesfèrica) es dirà a partir d’ara *postcomentari (neologisme © del Sani).
No n’hi ha per llençar coets a l’aire, ja ho sé, no és cap meravella,  però millora bastant el palabro primigeni, o així m’ho sembla. I fins que no trobi res millor, així es quedarà.

Sóc conscient que, com em va passar amb el terme *blocomentari, la meva nova invenció terminològica pot tornar a ser una victòria pírrica, a les que estic molt acostumat 😉

Jo pensava que algun servei de blogs oferiria, tard o d’hora, una opció consistent a afegir en alguna secció o subsecció del propi blog qualsevol comentari deixat en un blog forani. Erreur !
Potser sortiria massa car o potser crearia massa complicacions tècniques afegides…
No sé com podria anar però intueixo que algú desenvoluparà d’una manera o altra aquesta idea com a part de l’evolució “previsible” dels blogs. Mentrestant ens haurem de conformar en copienganxar els comentaris deixats en d’altres bogs en el nostre blog també.

Tal com escrivíem en algun lloc, amb els postcomentaris gairebé tot són aventantges i hi ha pocs molt pocs inconvenients:
Per una part ens permeten de fer “obra completa”, perfectament endreçada, i per altra, ens permeten de reprendre els comentaris ja fets, de manera que els podem editar a la nostra conveniència eliminant, afegint o matisant o rectificant el que vulguem. 

L’únic petit inconvenient, per trobar-ne algun, és que per entendre el perquè del nostre postcomentari en el nostre blog, cal llegir primer el post aliè que el provoca!  

Com queda clar, crec, amb els postcomentaris, a rendibilitat bloguística és màxima.  QEP.    (Que era el que preteneíem demostrar)  ;-9

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Definició per a la Vikipèdia i/o el TERMCAT i/o els diccionaris etimològics ;-9

Postcomentari: escrit que reprodueix en el blog propi  un comentari  relatiu a un post d’un blog aliè. Aquest comentari pot ser reproduit  també en aquell blog que el provoca, però no necessàriament.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *