21 de març. Dia mundial de la poesia.

L’amiga M*,   tot contestant-me un mel,  em recorda que avui és el dia mundial de la Poesia 2012.

.

He vist que el 21 de març és dia mundial de la poesia des del 1999, per votació a la seu de les Nacions Unides.  Per recordar-ho, penjo aquí una captura de pantalla d’una web que recorda els dies mundials.
Allà ens recorden que s’acosta   —és el proper dia 25—  la celebració del dia mundial de la procastinació,   que tot i que pugui semblar cosa d’humor negre, o simplement una broma, bé podria tenir més seguidors que la celebració d’avui: gent que deixa per demà allò que podria fer avui n’hi ha molta. Poetes potser no tants.

Aquest matí he caigut sobre una cançó que és tot un poema:  Déjame recordar , cançó que clou la darrera escena de la pel·lícula  La llei del desig, de Pedro Almodóvar. He vist que el poema és d’un tal José Sabre Marroquín que la va compondre adaptant-la a la música de la cançó Be careful, it’s my heart, del  compositor Irving Berlin. La relació musical és evident i això les acosta, però la lletra i l’esperit  les distancien completament l’una de l’altra.

En anglès, és per cantar-la  gairebé cada matí sota la dutxa.  I  de fet té una mica de  “Cantant sota la pluja”, com es veu a la pel·lícula Holiday INN  (1942).
El missatge és clar:  Compte! No prenguem mal! Les coses del cor són delicades… es poden trencar.

Be Careful, It’s My Heart

cantada per l’artista cubà “Bola de Nieve” @YouTube.

Be careful, it’s my heart
It’s not my watch you’re holding,
it’s my heart.

It’s not the note that I sent you
that you quickly burned
It’s not the book I lent you
that you’ll never return
Remember, it’s my heart.

The heart with which so willingly I part
It’s yours to take, to keep or break
But please, before you start
Be careful, it’s my heart

En castellà,  el poema és de tristor, llàgrima grossa i cor trencat. Diria fins i tot que és perillosament depriment. Apta només per escoltar-la després d’un bon esmorzar, en dia assolellat,  i encara! Esteu avisats!  Però la música és encantadora…

‘Déjame Recordar’

cantada per l’artista cubà “Bola de Nieve” @YouTube.

Quien , de tu vida borrará
mis recuerdos y te hará olvidar
este amor hecho de sangre
y dolor Pobre amor
que nos vio a los dos llorar
y nos hizo tambien soñar y vivir
¿cómo dejó de existir?

Hoy que se ha perdido
déjame recordar el fuerte latido
del adiós del corazón que se va
sin saber a dónde irá
y yo sé que no volverá este amor,
pobre amor

Pobre amor que nos vio a los dos llorar
y nos hizo tambien soñar y vivir
¿cómo dejó de existir?

Hoy que se ha perdido
déjame recordar el fuerte latido
del adiós del corazón que se va
sin saber a dónde irá
pero sé que que no volverá
este amor, pobre amor

He pensat que calia canviar d’aires i deixar l’Almodóvar amb les seves dèries i amb les cançons punyents amb les que acompanya les seves dèries.

Però com que tampoc no estic per fer poema gros, avui, em conformaré amb fer un haikú, que és el que més s’assembla al no res o al ben poca cosa, però que em servirà, tanmateix, per pagar l’impost poètic del dia de la poesia d’enguany.

Heus-lo aquí:  Haikú dedicat a tothom que estimi la poesia.

Haikú de Primavera

Ja és març al cor
Per fi plou primavera
i mulla el sol

Sani Girona  21 de març de 2012. Dia mundial de la poesia

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

____________________________

Anuncis

Poema: Núvols blancs sobre cel blau (Homenatge a Màrius Torres)

En homenatge a l’obra poètica de Màrius Torres i Pereña, en el centenari del seu naixement a Lleida, el 30 d’agost de 1910.

Núvols blancs sobre cel blau

Estirat sobre l’herba verda,  una tarda d’estiu
càlida diada d’agost, prop d’alts cims de muntanya
M’agrada contemplar l’imponent espectacle del cel

Com al Charles Baudelaire i al Màrius Torres
També a mi em fascinen els núvols blancs
“J’aime les nuages, les nuages qui passent…
là-bas, là-bas, les merveilleux nuages…”

En Màrius en ressalta el poder de contrast
de color, del blanc sobre el blau. S’emmiralla
en el reflex de les ombres dels núvols
sobre les aigües “dels rius, dels llacs i de les mars”
En uns versos flonjos, plens de llum i d’aire

M’agrada resseguir el perfil fugisser i canviant
Dels núvols que s’encavalquen formant figures
Quasi humanes, amb cares, braços i cames
Visibles als ulls de totes les mirades ben pures
Movent-se al ritme lent d’una dansa màgica

Cossos de cotofluix flotant sobre l’oceà blauenc
Tan vius com uns monstres que estiren llurs membres
Fets de potes unglades, amb crestes i cues coriàcies
Goles de drac d’on surten llengües i flames blanques
Criatures màgiques que suaument es desfan en els aires
Animals ben forjats per a nous contes de fades.

Continents de cotofluix en una deriva pangeica
Territoris verges, exhuberants de blancor salvatge
Tan certs com illes gegants eixamplant llurs costes
Allargassant-ne els caps d’una punta a l’altra
Formant miríades de ports, badies i platges
On hi acosten, -els veig-, velers misteriosos i exòtics
Sota el vol d’aus planant entre olimp i nuvolades

.

Sani Girona, agost de 2010

______________________

Enllaços

**************************************************

Poema. Art poètica (o això voldria)

Art poètica


Gisèlia, ara per fi ja saps

Què és i com fer poesia

Ara ja pots rimar rimes i no

I aplegar-les totes amb zel

En un poemari sencer

Ple a vessar de follia

***


El teu serà així el recull dels

Instants de les hores del jorn,

De mig centenar de dies,

Dels dotze mesos de l’any

Fosos en un pentagrama

D’on brolla música i vida

***

Un poema és allò que tu vols

Verament transformar en poesia

Només cal que t’hagis parat a

Pensat com trenar en mots

El dir de tot allò que, altrament,

viuries sense emoció, en prosa llisa

***

Ho vas copsar així una nit

En què l’aire era ple d’un perfum

Que et tallava i feria per dins

I expel·lia un ressò exultant:

Tornaveu de cants suaus,

D’acords i matisos de rimes

***

Cal trobar la metàfora adient

Per a cada moment de la vida

Allà és on rau el cor del poema

I la clau del pany del sentit:

Fent-la girar tan sols una mica,

En el vers criptat no hi ha poesia

***

Dels poetes ho hem rebut tot

Aprenent a patir desfetes semblants,

Vessar com ells gotes de sang

Imaginar els seus deserts i miratges,

Vorejar verals, fonts i fagedes

Banyar-nos a platges del mateix mar

***

Mes per expressar-ho bé ens cal

Entendre i parlar amb fluïdesa

Les llengües dels plaers frustrats,

Dels plors de solituds i malenconies,

De llàgrimes estroncades als ulls

I de desitjos somiats a ple dia

***

Deixar-se ofegar en foscors d’ombres
I en llums de clarianes i albades

Cal saber llegir el llavis dels versos

Que diuen ben fluix el nom de l’amor

Sentir a l’esquena els calfreds del desig

Al cos tot, vibracions potents i exaltades

***

Immersa en el riu que reflexa la lluna

Has après suara el que abans defugies,

Que no t’atrevies a imaginar ni a dir

Car mai abans no t’havies deixat

Ferir tan endins pels dards penetrants

De les veus dels poetes

************************

Sani Girona Roig. 26 de juny de 2010

_______________________

Poema. Només em cal…

NOMÉS EM CAL…


Només em cal, de fons,
La música dels versos dits.
I, a l’aire, presents, el mots
Que neixen ja prenyats de
Sentit, que són somnis teixits
a l’instant, mentre els diuen

***

Només em cal, de fons,
El silenci impostat
Per qui se sap a una Missa
Que vessa dolls d’emoció
Amb ressons sinergètics,
fruit de la comunió dels poetes

***

Només em cal, de fons,
La frisança i la por
Al fibló que reclama
Tenir ben present la Mort
Fent-li un lloc a la vora
De les faleres del viure

***

Només em cal, de fons,
La llum que endevino
En el teu rostre joiós
Quan reflexa el sentit
D’imatges disperses, quall
De colors, de mar i d’amor

***

Només em cal, de fons,
El voler dir-t’ho a tu
Amb una trena de mots
Que quasi semblaran versos.
Amb tot això en tinc prou
Per fer brollar el poema

.Sani Girona. Juny de 2010

* * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

 

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *