Darrer post del 2012: Receptes de pluja i sucre.

Vull dedicar aquest darrer post de l’any 2012 a un llibre que em van regalar la Sara i el Ben pel meu aniversari. Un petit tresor que em permeto recomanar-vos. També vull dedicar el post a la Sara i el Ben, que en són responsables.
El llibre es titula així:
Receptes de pluja i sucre, d’Eva Manzano (textos) i Mònica Gutiérrez (il·lustracions). Editorial Thule. Edició rústega 2012.

receptesdeplujaisucre

És una mena de diccionari de virtuds, vicis, emocions i sensacions classificats en ordre no alfabètic que ens permet de repassar, des d’ un punt de vista nou,  des de La Temperança (pg. 4 )  fins La Llibertat (pg. 60) passant per  l’Alegria, l’Empatia, l’Enveja, La Gratitud, La Supèrbia, la Tristor, o l’Esperança… entre molts d’altres conceptes.

Cada reflexió sobre la naturalesa d’aquest conceptes èticoflosòfics tractats en clau d’humor i tendresa, va acompanyada de la corresponent recepta “de pluja i sucre”, que ve a ser l’equivalent d’un poema de tres, quatre o cinq versos. N’hi ha una, la més llarga de totes, que en té sis:  L’Alegria

L’ALEGRIA

(…)  En el món, els qui millor coneixen l’alegria són els nens, a qui agrada l’herba, tant si hi ha cuques com si no n’hi ha, els tolls, anar descalços, que nevi i que faci sol.

Recepta per estar alegre

1. Obrir el ulls.
2. Escoltar el so del món.
3. Donar voltes sobre un mateix, com una baldufa.
4. Cantar i ballar, i després, ballar i cantar.
5. Sortir al matí amb el sol i amagar-se al vespre (s’hi val a posar-se taronja), i dormir a la nit.
6. Fer-se petons als braços.

La gràcia de cada recepta és que, a més de deixar-nos sovint meravellats, ens convida a afegir-hi ingredients i consells de collita pròpia.
Segur que a les sis propostes de les autores, nosaltres som capaços d’afegir-ne alguna més…

A mi se m’acut aquí, com a mínim, un setena possibilitat :  pensar en la família i en els amics, i deixar que brolli un gran somriure…

El que és segur és que cap de les receptes no deixa indiferent i que totes ens encisen prou com per obligar-nos a llegir-ne una altra i una altra…

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Mantenir viu el blog. 15/30

Estratègies blogoescriptòriques per mantenir viu el blog

15/30. Escriviu un haikú o un tanka. http://pages.infinit.net/haiku/HAIKUetTANKA.pdf
Compte no confonguem curt amb fàcil.  Però de vegades sí que és així.  És més fàcil un haïkú que no pas un sonet.
L’haïku, ens diuen els cànons són 3 versos de  5, 7 i 5 síl·labes respectivament, incloent a la vegada un tema relacionat de prop o de luny amb la natura.
Un tanks, ens dieusn el cànon, són 5 versos:  un haïkú més un dístic de 7 i 7 síl·labes.

Ara bé, nosaltres podem fer alguna petita trampa, que no en direm tal, sinó,  haïkú lliure o tanka lliure …  I aquest adjectiu ens donarà tota la llibertat per “potinejar-ho” tot tant com ens calgui.
Els podrem allargar o escurçar. I si cal, i ens va bé, fins i tot  podrem duplicar-los… Llibertat formal  i llibertat de contingut .

Imposar-nos un haïkú cada setmana -ja no diré cada dia-  és el que més s’acosta aun entrenament poètic permanent. Sa i vital.  per poc que ens ho proposem, treurem la vena poètica que corre per les nostres venes, com el colesterol…

Exemple:

Tanka de la vaga parcial o general

No mes vaga, prou!
No paguis més, no paguis!
No per fer vaga!

Es hora de  filar prim…
Hora de moure cervell

           SGR. Maig 2012

Si ens falla la vena poètica  podem provar el tanka en prosa:  Des de fa uns dies rebem unes descripcions d’imatges  en forma de tanka lliure: Rebusqueu en el vostre cervell i trobeu  una imatge…
Descriviu-la en no més de 5 mitges línies  i  ja ho teniu.  Val també aportar  noves idees  o  esperar respostes a preguntes intel·ligents.

Exemple:

“—–Savant fou——————
Des rangées de tables d’opération,
où sont ligotés de longs corps d’hommes nus.
Sourire aux lèvres, elle s’avance dans l’allée, poussant un chariot où s’amoncellent
les plus étranges accessoires.
————————————–
des sardoniques, “

                             Auteur français dont nous ne connaissons pas encore le nom

Suposo que us queda clara la proposta i que no us sembla excessivament complicada  de dur a terme.  Espero que digueu “Sí,  fins aqui arribo”  i ho digueu amb  urc,  amb uin pèl de suficència i el somriure als llavis.

Bons posts. I que això us ajudi a mantenir ben viu el blog.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

21 de març. Dia mundial de la poesia.

L’amiga M*,   tot contestant-me un mel,  em recorda que avui és el dia mundial de la Poesia 2012.

.

He vist que el 21 de març és dia mundial de la poesia des del 1999, per votació a la seu de les Nacions Unides.  Per recordar-ho, penjo aquí una captura de pantalla d’una web que recorda els dies mundials.
Allà ens recorden que s’acosta   —és el proper dia 25—  la celebració del dia mundial de la procastinació,   que tot i que pugui semblar cosa d’humor negre, o simplement una broma, bé podria tenir més seguidors que la celebració d’avui: gent que deixa per demà allò que podria fer avui n’hi ha molta. Poetes potser no tants.

Aquest matí he caigut sobre una cançó que és tot un poema:  Déjame recordar , cançó que clou la darrera escena de la pel·lícula  La llei del desig, de Pedro Almodóvar. He vist que el poema és d’un tal José Sabre Marroquín que la va compondre adaptant-la a la música de la cançó Be careful, it’s my heart, del  compositor Irving Berlin. La relació musical és evident i això les acosta, però la lletra i l’esperit  les distancien completament l’una de l’altra.

En anglès, és per cantar-la  gairebé cada matí sota la dutxa.  I  de fet té una mica de  “Cantant sota la pluja”, com es veu a la pel·lícula Holiday INN  (1942).
El missatge és clar:  Compte! No prenguem mal! Les coses del cor són delicades… es poden trencar.

Be Careful, It’s My Heart

cantada per l’artista cubà “Bola de Nieve” @YouTube.

Be careful, it’s my heart
It’s not my watch you’re holding,
it’s my heart.

It’s not the note that I sent you
that you quickly burned
It’s not the book I lent you
that you’ll never return
Remember, it’s my heart.

The heart with which so willingly I part
It’s yours to take, to keep or break
But please, before you start
Be careful, it’s my heart

En castellà,  el poema és de tristor, llàgrima grossa i cor trencat. Diria fins i tot que és perillosament depriment. Apta només per escoltar-la després d’un bon esmorzar, en dia assolellat,  i encara! Esteu avisats!  Però la música és encantadora…

‘Déjame Recordar’

cantada per l’artista cubà “Bola de Nieve” @YouTube.

Quien , de tu vida borrará
mis recuerdos y te hará olvidar
este amor hecho de sangre
y dolor Pobre amor
que nos vio a los dos llorar
y nos hizo tambien soñar y vivir
¿cómo dejó de existir?

Hoy que se ha perdido
déjame recordar el fuerte latido
del adiós del corazón que se va
sin saber a dónde irá
y yo sé que no volverá este amor,
pobre amor

Pobre amor que nos vio a los dos llorar
y nos hizo tambien soñar y vivir
¿cómo dejó de existir?

Hoy que se ha perdido
déjame recordar el fuerte latido
del adiós del corazón que se va
sin saber a dónde irá
pero sé que que no volverá
este amor, pobre amor

He pensat que calia canviar d’aires i deixar l’Almodóvar amb les seves dèries i amb les cançons punyents amb les que acompanya les seves dèries.

Però com que tampoc no estic per fer poema gros, avui, em conformaré amb fer un haikú, que és el que més s’assembla al no res o al ben poca cosa, però que em servirà, tanmateix, per pagar l’impost poètic del dia de la poesia d’enguany.

Heus-lo aquí:  Haikú dedicat a tothom que estimi la poesia.

Haikú de Primavera

Ja és març al cor
Per fi plou primavera
i mulla el sol

Sani Girona  21 de març de 2012. Dia mundial de la poesia

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

____________________________

Com viure la vida: Preceptes complementaris.

Aquest post  és la continuació del que vam escriure fa uns dies amb el títol   “Rules of Life”, llista de preceptes que,  en broma i en serio, ens proposen unes actituds i unes activitats per millorar la qualitat de la vida pròpia i la de les persones que conformen el  nostre entorn.

Vam fem un petit esforç per validar el primer precepte,  que és el que exigeix crear sempre alguna cosa, per petita que sigui, que serveixi per millorar una situació determinada. I així ho vam fer: vam reordenar els preceptes proposats, en vam retocar alguns per afinar-los i,  fins i tot, ens vam atrevir a crear-ne algun.

Poques hores després ja estàvem pensant que caldria afegir-ne un munt més i que per poca col·laboració aliena que s’hi afegís, aviat arribaríem a un llarg centenar,  més a prop dels  200 que dels 100. I que potser sí que allò que metafòricament en dèiem els “mil nou manaments” foren mil preceptes reals,  una mena de nou catecisme que fins i tot podríem anomenar * “El manual d’ètica fonamental de la dècada.[2010-2020 ;-)]“, manual apòcrif del qual ja en reivindiquem la paternitat (i la gosadia que hi va associada)  a partir d’ara mateix. 

En vam trobar un gavadal en intentar muntar un qüestionari sobre creativitat que ha de completar la sèrie dels qüestionaris temàtics que tenim endegats en francès i que mirem ara de tenir també en català, castellà i anglès.
Ens diuen que per crear cal subvertir l’ordre establert. Que no hem de tenir por a arriscar-nos i a equivocar-nos. Que cal mirar les coses des de punts de vista diferents. Que no ens hem d’autocensurar les idees…

I n’acabem de trobar un altre cabàs ple en un genial poema en prosa d’Eduardo Hughes Galeano, que el mateix autor va llegir al programa “Singulars” de Tv3.
“El Dret a somniar. El Dret al Deliri. El Dret a la Utopia.”
Costa de trobar un poema tan bell i tan emotiu com aquest. Cada paraula és un compendi de sabiduria, cada frase, un nou precepte vital que afegir a la llista de preceptes que ja tenim confegida però que forçosament ha de quedar oberta a noves aportacions.

Diu això:

Així doncs, formulats en forma de preceptes, a la llista oberta hi afegim encara aquests pocs més, i no per pocs poc importants:
*Sigues sempre poeta, fins i tot fent prosa.

*Sigues sempre tan creatiu com puguis.

* L’amistat cura i allarga la vida. Cultivem i reguem les nostres amistats.

* Cal disposar d’un lloc per cada cosa i posar cada cos al seu lloc.

*Viu la vida per ella mateixa, no per tenir i per guanyar.

*Intenta fer que la tele sigui un electrodomèstic més. no un estri essencial.

* Cal reclamar sempre que es faci Justícia, i no oblidar ni delictes ni crims passats.

* Contribueix a esborrar, en la mida que puguis, les fronteres dels mapes.

* Facis el que fais, fes-ho bé   (“Age quod agis et bene agis”)

* El talent en abstracte no és bo per a res. Concreta’l en coses concretes.

* Per poder canviar el món, comença per fer petits canvis significatius.
( Els petits canvis són poderosos. (© TV3. Lema del Capità Enciam.) 

* Pensa globalment, actua localment : milita en alguna associació, organització o partit, perquè la unió fa la força.

* Viu cada dia com si fos el primer dia i cada nit com si fos l´última.

i també els nou preceptes que s’associen a les  Nou Nobles Virtuts  de l’ètica anglosaxona, basada en el culte als deus de la mitologia nòrdica:  Woden i Odin:

1. Courage and Selflessness:  Be brave, stand up for yourself and what you believe. Do not turn the other cheek.

2. Truth:  Be honest with yourself. You only kid yourself if you lie. Be truthful to others.

3. Honour: Believe in yourself and the folk. Stand by what you believe.

4. Fidelity:  Stay true to yourself, your family, faith and folk.

5. Discipline and Duty: Develop self-discipline and inner strength rather than relying on other stimulus. Follow these values. Teach others.

6. Hospitality: Your hearth should be welcoming to family and folk. Help those in need.

7. Industriousness: Work hard to achieve your goals and make strong your inner self.

8. Self-reliance: Try not to rely on others, do what you can yourself.

9. Perseverance:  Life is a hard path at times, but push yourself on till you reach your goal.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

___________________________________

Descobreixo un blog força especial: Éditions de nulle part.

Cada dia en veig de blogs i de pàgines noves. Algunes les afegeixo a les adreces preferides, d’altres les afegeixo als enllaços classificats del meu blog, però aquest blog “Éditions de nulle part”, que descobreixo a Ca la Dorothée Blanck, on he anat a petar buscant una cosa del Walter Lewino, m’ha fet “tilín” i he pensat que podia anar fins a parlar-ne una mica

en veure la creativitat linguïstica que es gasta.

Sembla tot un personatge aquest Jean Mertens que escriu coses com aquestes :

1. « Nulle part est partout, et le pays où l’on se trouve, d’abord. » Alfred Jarry, cité dans Viridis Candela, le Correspondancier du Collège de ‘Pataphysique, N°11, p27.

2. Où je médite? Partout.

Où je m’édite? Nulle part. Enfin, ici…

Pour me contacter : jean (point) mertens (at) yahoo (point) fr. Vous êtes bienvenus.

3. Publier ou Weblier?

Matérialiser le texte ou textualiser la matière ?

Le bilan carbone de la mise en ligne à partir de nulle part ? (…)

4. « Il y a tant de livres à lire que c’est comme s’il n’y en avait aucun. » Louis Scutenaire (1984), Mes inscriptions, 1974-1980, le pré aux clercs, 262p.

5. Il y a tant de sites à lire que c’est comme s’il n’y en avait aucun. Bref…

6. Mon plaisir passe par ici, point barre!

C’est qui celui-là?

Je suis probablement perçu par ceux qui m’approchent comme un personnage complexe, voire même hermétique. Fuir la médiocrité binaire du numérique demande évidemment de s’accrocher un peu, parfois ; l’âge aidant, j’élague, je simplifie, j’épure. Assez?

Jean Mertens, wallon, 57 ans, carrière comme angliciste, néerlandiste, terminologue, ex-bibliothécaire, ex-coordonnateur qualité. Dans l’enseignement supérieur belge francophone de type long (voir http://www.isia.be). En disponibilité précédant retraite. Maintenant écrivant intensif, historien amateur et local auprès de Mémoire de Neupré et l’IHOES, membre de la CCATM de ma commune, lecteur assidu.

Des de la pàgina d’entrada es pot accedir als poemes, classificats allà segons el mes de creació, mentre que des de la pàgina Reculls s’accedeix als poemes mitjançant uns desplegables temàtics.

Un lloc per cada cosa i cada cosa al seu lloc. M’agarada!

El blog es va obrint a d’altres obres d’altres autors-escriptors, composant un mosaic ric i cromàtic : entre d’altres –Karel Logist, Michael Lambert i oh sorpresa de sorpreses, Monique Tomson, autora/impulsora d’un Dictionnaire des verbes qui manquent, amb 2480 nous verbs afegits des del 2009, verbs que faltaven al francès i que ella va recopil·lant amb la participació de col·laboradors espontanis. Visca la creativitat linguïstica! Visca la Creativitat!

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *