Mantenir viu el blog. 13/30

Estratègies blogoescriptòriques per manteniu viu el blog.

13.   Com aconseguir que els vostres posts siguin meravellosos i triomfin espectacularment….

Aquí hi ha 8 trucs més. No fan tant referència al contingut com a la forma dels posts o a la barreja de forma i fons…
Després de pensar-nos-ho una mica, decidim que no ho comptarem com a 8 estratègies sinó només una… Res d’inflar res, només faltaria que ens fessim trampa a nosaltres mateixos :-9
No hi ha contingut sense forma ni forma sense contingut…  Llegim-ho bé i fem-los cas… semblen consells força assenyats. Tot i que no jo estic pas d’acord del tot amb el que diu l’autor John Haydon.

8 tips on how to write awesome blog posts

Writing better blog posts is a process of improving your ability in several key areas:

1. Write great titles: The title of a blog post determines whether the post gets read or not. A good title should also include relevant keywords that you want Google to index.

Put the keywords toward the beginning of the title, and try to keep the title shorter than 50 characters. In addition to being optimized for search, a good title should be so compelling that people almost can’t help clicking on it. Three ways to do this are to write your title in the form of a question, begin your title with a number (7 ways to raise more funds) or begin your title with “How to” (How to run a successful petition campaign).

2. Understand your audience: Getting to know your readers is an ongoing process that will never end. You can get insights into what’s important to them by researching your top viewed posts (Google Analytics will show you this) and the posts people comment on and share the most.

If you’re just starting out with a blog, go through your emails and make a list of the most common questions people have asked you — your replies can be edited slightly and turned into blog posts. If you have a Facebook Page, take a look at your best content to glean ideas for blog posts.

Finally, take advantage of opportunities when you meet people in person to understand what they want from your blog.

3. Create scannable copy: You should know by now that people don’t read content on the Internet. They scan it, and when they find something useful, they read it. And even then, they’ll read only the paragraphs they can use.

Breaking up copy with pictures and subheadings makes it easier for readers to find exactly what they want. Short sentences and paragraphs is another way to help readers scan your content, so try cutting your word count in half. Numbered lists and bullet points also increase scannability. Finally, make sure you use an easy-to-read font type (eg., Verdana, Arial or Georgia) and font size (14 to 16 pixels).

4. Create copy people can understand: Once people scan your blog post and decide it’s worth reading, you want to make sure they can actually absorb what you have to say. Put your ego aside. Research shows that writing at a third grade reading level is best so that it meets the needs of all your readers. And get rid of the jargon.

5. Use mixed media types: Don’t forget about videos, infographics, slides and other types of content. Some people prefer videos, while others prefer reading. One thing I’ve found with my blogging is that people tend to like it when I include screen captures.

6. Keep it short: Make every effort to keep most of your blog posts less than 300 to 500 words. This makes it easier to create content that is highly specific, and specificity also helps your SEO. If you can’t seem to write less than 1,000 words on a topic, chop it up into three separate articles that link to each other in a series. Posts over 1,000 words are OK occasionally, but just make sure the writing isn’t sloppy.

7. Get people to comment: This is a tough one for me since most of my articles are how-tos (thanks for showing me how, bye!) . That said, people tend to comment on unfinished or controversial ideas. Don’t be afraid to take a position. Also, don’t be afraid to ask people to comment.

8. Kill your need to be perfect: In the end, the only way you’ll write better blog posts is if you simply write a lot of them. Quantity will eventually lead you to quality. So accept where you are at right now and love yourself for being so beautifully imperfect. You’ll not only be able to get posts out the door, you’ll be happier each time you press Publish.

La mica de comentarti que falta, ja li posarem. Mentrestant, aneu practicant tot seguint aquests consells.
Si ens haguessim de quedar amb una sola idea de tot el que ens diuen, jo triaria aquesta:  “Estima’t a tu mateix infinitament per ser tan meravellosament imperfecte”. Oi que és una grand idea?
Ja direu si realment us ajuden a manteniu viu, més que viu,  el blog.

.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Mantenir viu el blog. 12/30

Estratègies blogoescriptòriques per mantenir viu el blog

12/30. Si ens fa mandra escriure, pengem un podcast.
Graveu allò que havíeu d’escriure… pengeu-ho a un servidor de podcasts i quan ja estigui acabat i ho doneu per bo, pengeu l’enllaç al podcast o  inseriu l’audio al post. Segur que us sorprendrà!    Us sorprendreu  del que haureu dit. No us reconeixereu la veu o criticareu la cadència emprada. Us penedireu d’haver dir  massa  cops “Béeee, de fet …”  o  massa  “és a dir …”  o qualsevol altre tic corregible. Us enganxarà, segur !

Vaig crear un compte al servidor PodOmatic que és un bon servidor de Podcasts. Oferia i segueix ofereint encara un servei gratuit al costat d’un servei professional de pagament que,
ara per ara,  no ens interssa prou.  De fet, tinc previst explotar-lo força en un futur proper, però fins ara, no l’he utilitzat massa. És aquí:  us ho dono com exemple, no pas com a model a seguir. Més aviat fóra el conmtrari, com a model a no seguir. Però em calia provar-ho.  El minicast és una bona eina i em sembla molt recomanable.

Compte ! Molt de compte.  No sigui que el gravar us faci  perdre l’escriure , que això és addictiu!  

Però la vida del blog quedarà garantida.  QED ;-9

.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Mantenir viu el blog. 14/30

Estratègies blogoescriptòriques per manteniu viu el blog.

14.  L’estratègia de la  llisteta o  “Ram de posts” aliens.

El post només cal que contingui 5 o 6 enllaços a  5 o 6 posts, per anar bé amb títol i autor inclosos, que  ens hagin fet el pes durant la navegació per la blogosfera aquell dia, aquella setmana o aquell mes.  Posem-nos-ho fàcil !  .
En funció de les ganes de guerra escriptòrica que tinguem, ens podem dedicar a escriure quatre ratlles per cada un dels enllaços triats o deixar-ho erm.
Que siguin els lectors els que hi diguin alguna cosa…si  la vostra proposta poc o molt els convenç.

Es tracta d’escollir  posts “cosa fina”  o posts “agoserats”.  Com més especials, millor… és clar.
El factor sopresa, com en els thillers, és fonamental.
Però n’hi ha prou que ens interessin a nosaltres.  Amb ganes d’afinar al màxim, es pot fer una cerca temàtica, i buscar i llistar posts que incloguin tal o qual paraula clau, de manera que sigui una llista de posts temàtica…

Una variant de la proposta és crear una llista d’enllaços a aquests posts “especials” de la setmana o del mes a la zona dels enllaços del blog… a dalt de tot, que siguin ben visibles en obrir el blog… Això té l’inconvenient que en renovar la llista, aust enllaços es perdin o se n’hagi de fer un arxiu… fet que duplica la feina… Es pot fer així, és clar, però això no fa post! ;-9

Em sembla millor estratègia tenir sempre un post-esborrany a mà  i  a punt  per poder-hi anar  afegint aquelles pàgines web o aquells posts interessants que acostumem a guardar als enllaços favorits del navegador.
La cosa és tan simple com afegir-los també al nostre post-esborrany que titularem (i numerarem) “Ram de posts”  o “Florilegi postaire”… o qualsevol altre títol que faci bonic. 

Arribats als  5 o 6 enllaços, ja  en podem penjar-lo fent-ne un post divulgatiu... I encetar un altre post-esborrany que ens ajudarà  a mantenir viu el blog.  

.

 * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Mantenir viu el blog. 5/10. Una peça de música. Gato Barbieri. “Nunca más”.

A darrera hora se m’ha acudit que podia afegir encara una cinquena estratègia força evident per mantenir viu un blog.

5. Afegir un comentari sobre (o enllaç a)  una de les nostres músiques favorites.
Qui més qui menys, cadascú té entre un llarg centenar i uns mileres de músiques i cançons favorites. La banda sonora de la vida de cadascú pot ser llarguíssima i,  si cal estirar-la una mica, fins i tot es pot començar ja per les cançonetes que cantàvem a escola.
Pana d’inspiració?  Una solució és doncs recórrer a una música de la nostra banda sonora. Queda dit.

Jo vaig buscar i trobar a YouTube un munt de peces de Gato Barbieri. Tantes que semblava que hi fossin totes.  Fins i tot hi havia un dels àlbums de la meva vida. Encuentros. Chapter One. Latin America, del 1973. TianLang, un admirador del saxofonista, havia penjat l’àlbum casi sencer en dos videos:  Encuentros 1/2   i  Encuentros 2/2.  Però curiosament hi faltava una peça!  La meva preferida:  “Nunca más” !

Vaig deixar-li dit en un comentari que “moltes gràcies”,  que aquell era per mi un dels grans àlbums de música de tots els temps. I que quan pogués que hi pengés  també  “Nunca más“.
Dit i fet … L’endemà em va contestar ras i curt:  “Ja ho he penjat.”

Efectivament, és a YouTube i concretament, aquí:
.

Clicar   —->      Gato Barbieri. “Nunca más”. Chapter One. Latin America. 1973.

I és que de fet, jo el vaig tenir en vinil aquest àlbum que em va fer conèixer l’Esther V. a Vic a finals del 70, i el vaig escoltar mil vegades, però per alguna raó, el vaig perdre. Probablement el vaig deixar a algun d’aquells amics que no tornava ni discs ni llibres ni paraigües. O ves a saber què.
El cas és que em sona haver-la passat de casset a CD o DVD.  Ara em pregunto com és que no el vaig comprar en DVD. Sempre m’ha estranyat que no hagi tingut més èxit aquest àlbum. Segur que el fet de gravar la banda sonora de “L’ últim tango a Paris” hi té molt aveure…  i alguns dels àlbums següents, els que va gravar amb Carlos Santana,  sergur que també. Aquest vell àlbum va quedar en una segona fila d’èxits… Misteris…

Es com si hagués obert un bagul i la màgia n’hagués tornat a sortir sencera, amb tot el seu poder intacte… Immensos plaers difícils de compartir… perquè també en la música funciona un principi d’atracció física i química.  Te n’enamores o no te n’enamores.  Però aquí ho teniu per si aquesta música aconseguís fer feliç a algú altre.
Post penjat i ja s’ha acabat. 

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços


* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Mantenir viu el blog. 4/10. Excel·lents o patètiques, mostrem les estadístiques.

Recordo  haver escrit una vegada un post agoserat, atrevint-me a recomanar estratègies per poder  Mantenir viu un blog” 1/3 a 3/3,  és a dir  continuar fent  blog fins i tot en moments d’hores baixes o poques ganes d’escriure… No farà cap mal recapitular:

Tàctica o estratègia Nº 1.  Postificar els comentaris transformant els nostres comentaris en postcomentaris

Tàctica o estratègia Nº 2.  Postificar les novetats de tota mena. Cada dia és un nou dia. Cal incidir en les “novetats”, que darrerament acostument a ser terrorífiques.

Tàctica o estratègia Nº 3. Postificar un Blog “especial” fent-ne el blog del dia o el blog de la setmana.  Hi ha miríades de blogs on triar i remenar. A males, sobre una llista, punxar a l’atzar.

..

Per sort, a mi de ganes d’escriure no m’en falten, i de temes a tractar, tampoc, però avui se m’ha acudit encara una nova estràtègia … I he pensat que podia afegir-ho com quarta estratègia possible per mantenir viu el blog.

4. Clicar l’enllaç que duu a les estadístiques de visites del blog  i  penjar la imatge obtinguda.  

Fidel a la meva vena creativa, us dono una idea a imitar,  cas que un dia no tingueu res a dir al vostre blog:  Cop d’estadística de visites i ja està…  Captura de pantalla, retall, inserir imatge i ja està.  Nomes cal  penjar la imatge com a nou post, mostrant el resultat. Amb la imatge n’hi ha prou i de sobres:  no ens han dit sempre que una imatge ja són més de mil paraules ?

Bé, ja està, no!   Excel·lents o patètiques, les estadístiques sempre ens donaran alguna cosa per comentar!  Ho hem après a la tele.  L’Orwellització de les estadístiques és tot un art que es pot afinar a base de pràctica i esforç.
Estava per deixar-ho sense comentar… però no m’en puc estar !  He vist que hi ha via un munt de visites “unívoques”  de molts països diferents… Qui no es consola és pequè no vol !  He fet un esforç per creure’m que dels EEUU, el Daniel i la Natàlia hi tenen alguna cosa a veure, o potser tambe els controls rutinaris de la CIA… per allò d’alguna paraula clau “sensible” (?). També hi ha gairebé tantes visites d’Islàndia com de Mèxic, i això ja em costa més d’entendre,. però no cla voler-ho entendre tot.  Per trobar-hi alguna explicació: la navegació complusiva de gent d’arreu del món amb cerques al Google utilitzant alguna paraula clau de les que apareixen a la meva llista de paraules clau… o ves a saber... gent que cerca informació sobre Baudelaire… O altres explicacions estranyes que hauria d’imaginar però això ja fóra matèria per a un altre post !  ;-9

Demà serà un altre dia.  ;-9)  El que cal és seguir el precepte: “Nulla dies sine Post.”

.

Estadística de visites al blog Baudelairianismes. Dipofilopersiflex III.  Data 21.4.2012 (Captura de pantalla)

.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Mantenir viu el blog. 1/10 a 3/10.

Per celebrar que torno a la feina del meu estimat blog, se m’acut una petita reflexió per evitar tornar a caure en el pou de silenci de gairebé dos mesos d’inactivitat blogaire…

Mira que n’és de fàcil, de mantenir  viu un blog!  Només cal seguir, això sí,  algun precepte fonamental, alguna estratègia bàsica,  a triar entre una petita llista de *sinequanons”.
Crec que n’hi ha prou amb seguir-ne qualsevol d’ells, de manera que cal tenir-los ben presents…

1. Convertir cada comentari que volguem fer en un blog aliè en un en  un “postcomentari” al nostre blog.   

Per anar bé, cal començar creant una llista dels nostre  blogs quintaessencials i seguir-la.  El seu mestratge ens ajudarà a reaccionar. Però reaccionar al nostre blog!
Res no ens impedeix després  fer-ne una còpia i deixar-la també a casa seva.

Jo aquesta llista ja la tinc feta.  Quintaessenciasl ho són tots els que hi són, però, és clar, no hi són tots els que hi podríem posar, els que hi haurien d’estar. Cal anar creant una llista acurada, amb garantia de “fiablitat contrastada”. I anar-hi afegint els que calgui…

Prova del nou  de qualitat: Hom sap que tal o qual blog mereix ser a la llista de favorits quan, en llegir-lo, hom sent imperiosament la necessitat d’escriure-hi un comentari.  Que és tant com dir que gairebé tot allò que ells i elles escriuen té per nosaltres “moll d’os” vivificador. El que cal llavors és escriure un comentari  pero no  al seu blog , sinó al nostre !!!  Estarem produint un Postcomentari vivificador
Curt o llarg, tant se val, la qüestió és escriure… i mantenir viu el blog.

.

* * * * * * * * * * * * * * *

.

2. La segona estratègia consisteix a  Comentar l’actualitat del dia o la setmana: transformar en tema de post la més mínima novetat que aparegui davant nostre.
De fet, aquesta és la forma més primària d’acció blogaire:  Cop de citació !
De vegades, moltes vegades,  no hi ha manera de dir millor  una cosa  que tal com la diuen d’altres… No cal trencar-se les banyes a parafrasejar: s’imposa una citació textual.

Però si en hi veiem en cor, podem  passar al nivell immediatament superior…

Allò que hem sentit a la ràdio de bon matí mentre ens afaitàvem: la notícia o pseudonotíonia que escoltem a les 7 am, les 8 am o les 9 am… i que després anirem sentint repetida cent vegades més al llarg de dia… Podem triar entre mil banalitats perfectament banals… però que algú ha decidit de transformar en notícia.
Podem triar entre repoduir-la tal qual… -i ja fa post- … o afegir-hi un comentari personal…  Tot s’hi val… Correm el risc que redir alguna bajanada, però… i què? Més val una llufeta que un silenci contagiós.
Els déus lectors ja “reconeixeran els seus” i passaran olímpicament de les banalitats que reprodueixen els blogs més prescindibles.

Val també qualsevol troç de missatge rebut… i mira que se’n reben, i mira que n’hi ha que passen el filtre quan haurien de ser spams !!!
Des dels més interessants fins als més “spamosos”, tot pot ser motiu d’inspiració que ens empenyi  a citar, reflexionar o proposar alguna cosa…

Val també qualsevol  contingut de “Power Point” o  “Video YouTube” rebut a la bústia… I mira que se’n reben!
N’hi ha prou amb ser capaç de començar a escriure: “Diuen que…”  o “M’han enviat un XYZ  que …”  . Tot s’hi val per tal d’ acomplir així la màxima que prescriu  “Nulla dies sine Post”.

Crec no equivocar-me massa afegint com a tercera alternativa el fet de ser capaços d‘assimilar l’ obsessió d’escriure un post diari a una activitat vital necessària...
Aconseguir que l’escriptura esdevingui una obligació plaent. 
És l’única manera de mantenir ben viu un blog i fer que allò que hi posem ens sigui tan necessari com el menjar o el respirar…
.

* * * * * * * * * * * * * * *

.

3. Triar el Blog o el Post del dia o de la setmana (enmig de l’oceà de la Blogosfera global).
La tercera estratègia per escriure un post consisteix a aplicar una fórmula contrària a la que proposava en primer terme. En aquest cas, cal navegar  — sense brúixola—   a l’atzar de la blogosfera global o de la blogosfera hispànica, francòfona, anglòfona, italianòfona o germanòfona … en funció de les llengües estrangeres que es coneguin. Però  de fet n’hi ha prou amb navegar per la nostra Catosfera, perquè no ens l’acabarem. No us l’acabareu.

Cal deixar-se sorprendre per un blog o per un post. Bé sigui pel seu disseny , per les imatges que hi inclou, pels enllaços que proposa, pels videos que ens regala  o pel contingut d’un post.
Llavors n’hi ha prou amb atorgar-li la consideració del Blog del dia  o bé concretar-ho més i  nomenar-lo el Post del dia i fer-ne un resum curt.
” Nulla dies sine Post” :  i  triple objectiu complert:  Descobrir. Fer  descobrir i …  mantenir viu el blog.

..
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

.

Enllaços

_______________________________________