Final de cicle? I/X

Citem el que trobemn a  eldiario.es   02/02/2013

La credibilidad de Rajoy está desahuciada

Ignacio Escolar 

Igual de contundente que cuando negó la subida del IVA. Con la misma rotundidad con la que desmintió la congelación de las pensiones. Con la misma credibilidad con la que aseguró que no habría copago, ni subidas de impuestos, ni amnistía fiscal, ni recortes en la sanidad y la educación. Con la misma seriedad con la que afirmó que él lo que dice lo cumple, que siempre nos diría “la verdad”.

Igual de riguroso que cuando defendió la inocencia de Jaume Matas, la integridad de Francisco Camps, la honestidad de Luis Bárcenas… Tan duro como cuando explicó que el caso Gürtel era una cacería contra el Partido Popular, como cuando abrió una comisión interna por el espionaje en Madrid. Con el mismo rigor con el que ha aplicado el “código ético” del PP contra el “político ejemplar” Carlos Fabra o contra los diez imputados con escaño en el grupo parlamentario popular en Valencia. Con la misma transparencia con la que hoy se ha negado a responder a la prensa, una vez más.

Mariano Rajoy ha hipotecado su futuro político a su palabra, pero tiene un problema. Su palabra ya está desahuciada. Su credibilidad acumula demasiados impagos ya.

+++ 188 comentarios

eldiario.es

 * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *  * * * *

Enllaços

 

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *  * * * *

11 de setembre de 2012. Diada nacional de Catalunya.

Tothom manifesta obertament que enguany aquesta Diada és especial.  Un gran nombre de catalans participarà en els actes programats per aquest dia i especialment en la marxa reivindicativa per la Independència, expressant la voluntat de ser un nou estat sobirà dins de la Unió Europea.  Mai no hi haurà hagut tanta gent dient-ho tant clarament i amb tanta convicció.

Tot i així, és de preveure que el clam quedi present a l’aire de tot el país fins el dia 20, data en què el President Mas s’entrevisti  amb el President Rajoy
li presenti el projecte de “pacte fiscal” acordat pel parlament catatà  i torni amb algun tipus de resposta del Govern de Madrid.

M’hauria agradat escoltar alguna paraula i gest amable per part d’aquest govern del PP, però fins i tot el dia de la vigília de la Diada, el president Rajoy, en la roda de premsa que ha concedit a un grup de periodistes, representants del principals media del país, s’ha enrocat amb el “això ara no toca”.  I per aquesta actitut, per acció i per omissió, el govern és culpable de tota la tensió que s’acumula en aquest país i que no pot ser bona de cap manera en un moment econòmic tan delicat.

Caldrà veure quines mesures prenen els partits polítics catalans davant el govern de majoria absoluta del PP que pretén seguir  mantenint Catalunya com a autonomia parasitada i  sota desequilibri econòmic permanent, l’equivalent actual a “bombardejar Barcelona cada cinquanta anys” per mantenir Catalunya sotmesa.

Potser sí que no cal fer-nos moltes il·lusions per no haver de patir greus frustracions com vaticinen que passarà els que tornen de tot, o els que no creuen en res. Tanmateix, m’agrada imaginar  que aquesta Diada de 2012 serà especial i contribuirà a reforçar el sentiment identitari de tots els catalans.

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Les Profecies de Nostrespapus

Ho sap tothom i és profecia.  Estem fotuts però estarem pitjor. Molt pitjor. I ben aviat. I durant molt de temps.

Ho profetitzava  Xavier Sala I Martín en un article a La Vanguadia  el dia 17 de juliol passat amb el títol:  Crisis (40): helenización de España (que reprodueix Reggio’s)

Crisis (40): helenización de España.

Finalmente el día 9 de julio se hizo público el Memorandum of Understanding (MoU) del rescate bancario Español. El MoU contiene la letra pequeña que complementa los anuncios grandilocuentes de los señores políticos. Lo leemos y vemos que se basa en cuatro pilares. El primero es que se va a hacer una auditoría independiente a los bancos. Eso permitirá saber qué bancos están bien, qué bancos están mal pero pueden ser viables y qué bancos son inviables. Es importante distinguir para que los bancos sanos empiecen ya a prestar a las empresas productivas sin que la sombra de la sospecha se lo impida. (…)

Hay que decir que los europeos imponen austeridad porque la situación fiscal de España es insostenible: la burbuja inmobiliaria hizo que los gobiernos enloquecieran tanto como los bancos y los promotores inmobiliarios y no se dieran cuenta de que el aumento de recaudación experimentada entre el 2001 y el 2007 estaba ligado a una bonanza económica temporal que acabaría cuando los precios de la vivienda dejaran de subir. En lugar de ahorrar esa cascada temporal de dinero, los gobiernos lo dilapidaron aumentando el gasto público en un 50% durante ese periodo: AVE, aeropuertos, subsidios, regalos, cheques bebé, contratación de funcionarios, piscinas públicas, carreras de barcos, motos y coches, medicinas gratis para todos, rotondas, salas multiusos, etcétera. Sin entrar a valorar si todo ese dispendio era necesario, eficiente o socialmente deseable, lo que está claro es que no era sostenible. Era obvio que cuando explotara la burbuja inmobiliaria la recaudación pública caería en picado y generaría un monumental déficit que no se podría pagar. Lamentablemente, esa es la situación hoy y los socios europeos obligan a recortar.

El problema es que recortar los gastos y subir los impuestos en medio de una crisis solo va a agravar la situación: ¡los recortes de gasto se deben hacer cuando las cosas van bien y no cuando van mal! Por lo tanto, la austeridad que Europa impone hoy a cambio del rescate bancario, por más necesaria que sea en el medio plazo, va a tener consecuencias nefastas a corto plazo. De hecho, el impacto va a ser tan negativo que va a evitar que el Gobierno cumpla el objetivo de déficit: el presidente dijo que sus medidas ahorraban unos 65.000 millones de euros. Pero tanto, los recortes de gasto y como los aumentos de impuestos van a reducir la actividad económica, cosa que va a disminuir la recaudación fiscal y a contrarrestar el efecto sobre el déficit. Yo calculo que los recortes de 65.000 van a reducir el déficit en unos 32.500 millones o 3% del PIB. Dado que el objetivo señalado por Europa es que el déficit pase del 8,9% al 3% del PIB en el 2014, pienso que los recortes de la semana pasada, por sí solos, van a conseguir la mitad el objetivo.

Lo que me lleva al último paquete de condiciones: las reformas estructurales para generar crecimiento económico. Las medidas de oferta, liberalización y fomento de la competencia y la productividad de empresas y trabajadores. Si no se implementan esas reformas inmediatamente para contrarrestar la austeridad, en el mejor de los casos dentro de un año estaremos hablando de más recortes. Y en el peor, de la total helenización de España.

Xavier Sala i Martín. Columbia University, UPF y Fundació Umbele.

Ho profetitzava també José María Carrascal al diari ABC el diumenge passat 5 d’agost.

El rescate que viene

Habrá rescate de España. No porque sea deseable ni agradable, sino porque Españ está entrampada hasta las cejas y no puede seguir pagando los intereses de su deuda. Tan simple como eso. Lo único que falta es concertar  las condiciones. Si nos intervienen directament , como a Grecia y Portugal, o indirectamente, dejando a nosotros decidirlas bajo la supervisión de Bruselas. Rajoy ya les ha enviado un ajuste de 102.000 millones de euros hasta 2014, confiando que lo aprueben. (…)
(…) pues nuestra deuda es de 920.000 millones de euros (…)
Rajoy, que ha cometido numerosos errores tácticos, (…) Tal vez tendría que anunciar que no se presentará a la reelección , dedicando su primer y único mandato a resolver nuestro mayor problema, que no es el paro -esa es la consecuencia- sino la deuda. (…)  Así tendría las manos libres para hacer los recortes necesarios, empezando por los gastos no productivos, siguiendo por los duplicados  y terminando por los absolutamente necesarios. (…)

ABC. José María Carrascal Rodriguez . Opinión, pg. 14

Fidel al meu esperit crític de caràcter positiu, demano al profeta Sala i Martín que dediqui un llarg article a explicar-nos fil per randa en què consisteix exactament l’helenització d’Espanya.  Crec que hi ha molta gent que li ho agrairà.  Servirà realment per netejar totes les clavegueres de tot el país?  Servirà perquè s’embarguin els bens dels malnascuts que les han fetes grosses i continuen vivint impunement?
I encara millor: que proposi alguna cosa concreta a Montoro i a Mas-Collell.

Es força preocupant que els supereconomistes del país no vagin més enllà de la profecia i no proposin  públicament mesures concretes als polítics encarregats de fer lleis i d’aplicar-les.

El profeta Carrascal y Rodríguez, que es va trobar la profecía ja formulada, no arrisca gaire reprofetitzant l’obvietat. Però té el seu mèrit que s’atreveixi a proposar alguna cosa: que Rajoy anuncïi que no es tornarà a presentar a la reelecció de  president de govern, sinó que  es limitarà a fer de xirurgià d’Espanya, malalta quasiterminal,  a la  qual ha d’extirpar tota mena de tumors… No està malament la proposta.  Tot i que no calia que la fes. Els espanyols que van votar PP ja fa dies que se n’han penedit.  Van votar un polític mentider que ha enganyat tothom en tot el que ha fet des del primer dia.  Tota la seva campanya es va basar en fer creure que el govern  del PP crearia llocs de treball i que  diria les veritats.  L’Espnaya profunda s’ho va creure. Tot ha resultat ser una mentida i un desgavell que continua el desgavell creat pel govern socialista mentre implementa meravellosament el paper de  botxí de les classes mitges i les classes baixes espanyoles.

Veient que en aquestes circumstàncies no hi ha massa a guanyar, el PP ja compta els dies que li falten per  una nova escomesa electoral, per deixar  la tifa calenta a qui la vvulgui entomar  i  retirar-se a disfrutar dels calers de què disposen sense haver de patir els insults dels espanyols a qui van enganyar per aconseguir el govern.

Curiosament no hi ha gaire ningú que s’atreveixi a parlar d’un govern de concentració nacional, d’emergència nacional, de salvació nacional que  tingui com a primer punt del programa la regeneració ètica i moral del país.
Però Joan Puigcercós, d’Esquerra Republicana de Catalunya, s’atreveix a proposar-ho per a Catalunya quan demana a Convergència i Unió que s’afanyi a depurar les responsabilitats penals i polítiques dels casos de corrupció que taquen triodimensionalment tot el nostre país del, Pertús fins Alcanar, dels ajuntaments de la costa del Maresme als de la franja de ponent , i  del de  Cunit del mar al de  Moià de terra ferma.

ERC exige a CDC que “corte cabezas” por el ‘caso Millet’ y el de las ITV.
Puigcercós pide a Mas que no emule la “estrategia Duran”, consistente en pedir indultos a Rajoy
ERC se ofrece como socio de CiU a cambio de la hacienda propia.   Barcelona.

El presidente de ERC en el Parlament, Joan Puigcercós, ha pedido a CDC que depure responsabilidades internas por el caso Millet y el de las ITV para que estas circunstancias no actúen contra las ambiciones soberanistas de la formación nacionalista. En una entrevista con Europa Press, ha sentenciado: “O ustedes [CDC] aclaran, cortan cabezas y hacen borrón y cuenta nueva en estos temas y se avanzan a la decisión judicial, o esto será una espada de Damocles contra los intereses soberanistas del partido”.

El líder republicano en la Cámara catalana considera que “no es ninguna casualidad que cada vez que CDC ha dado un paso manifiesto de carácter soberanista, al día siguiente ha habido movimiento judicial”. Puigcercós ha argumentado que, si aspira a enfrentarse al Estado para poner en marcha proyectos como el pacto fiscal, primero CDC debe purgar “errores del pasado” –de haber existido– para que no interfieran en la actualidad.  (…)

Según el líder de ERC en el Parlament, CDC no puede apostar por la “estrategia” del líder de CiU en el Congreso, Josep Antoni Duran (UDC),en alusión a los indultos que recibieron los condenados por el caso Treball. “El señor Duran tiene otra vía. Tiene la vía de pactar con la justicia, de buscar indultos y votar cosas en Madrid que nadie entiende, pero que se acaban entendiendo porque van en línea de los indultos que le dieron a su gente”, ha afirmado.

El País. 6 d’agost de 2012.

Bé, ja anirem veient com evoluciona  la profecia de la intervenció i de l’helenització ,  i  com n’ és de greu el pas de la crisi a la misèria que ens profetitzen.  Crec que la ciutadania ha d’exigir als polítics  més accions que demostrin que realment estan treballant tots en la mateixa direcció per limitar al màxim  els efectes d’aquesta guerra tan sagnant i destructiva.

.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Eleccions municipals 22 maig 2011 2/2

Seguits per televisió els resultats de les eleccions municials a casa nostra, i també les que van tenir lloc a la resta de l’Estat,  afegeixo quatre coses més a les que deia abans d’ahir.

No m’esperava ni desitjava pas que el PSC i  ERC rebessin uns cops tan durs com els que han rebut, però el fet és que entre ells mateixos  i les circumstàncies, sembla s’ho han ben buscat.

El PSC ja ha demostrat abastament que de catalanista no en té res o ben poca cosa. Negar-se a fer front comú al Parlament amb d’altres partits catalans per reclamar del govern central  allò que ens deuen i   juga a no pagar  pot ser  cosa d’estratègia política a la qual hi tenen tot el dret, però costa molt de fer-ho empassar a la gent, i encara més quan no s’explica.  Què ens podrien explicar?

L’exalcalde Jordi Hereu ha fet tot el ha pogut i més per pesentar en aquestes eleccions la cara més amable que sap tenir, però  hi ha accions que -com la paraula pronunciada o la pedra llençada-  no tenen marxa enrera.  I Barcelona s’ha venjat del mentider que diu “m’agrada aquesta ciutat” però va fer la terrible malifeta de voler  canviar-la completament destrossant innecessàriament, amb obres i deutes faraònics  l’eix emblemàtic de la Diagonal,  en un moment passat en que ja ens començàvem  tots a olorar que hi havia arreu de l’Estat una tremenda fortor a podrit, una pústula que acabaria  explotant a la cara de tothom.  Per sort van poder aturar aquella bogeria a temps!

Els polítics del PSC  tenen tot el dret del món a jugar als seus jocs maquiavèlics, a fer-se travetes amb elecccions primàries, a apunyalar-se tant com puguin  i,  aixó sí, amb perfecta hipocresia política, fer veure que no ha passat res.
Els ciutadans només poden gaudir d’una  mísera victòria pírrica consistent a votar en contra d’aquests espectacles d’incoherencia i de cinisme i  de riure’ns de l’abast de la seva derrota, tot aplaudint el seu càstig públic.
Per la seva banda, ells se’n riuen encara més, mostrant que el càstig no és tal, per a molts, és un gran premi: l’hHonorable José Montilla i l’Excel·lentíssim Jordi Hereu son qualsevol cosa menys damnificats.  I una immensa corrua de polítics seguiran cobrant generosos sous a l’oposició, fent menys de la meitat de la feina i amb responsabilitat nul·la per uns quants anys, -la moma-  i uns quants altres es recol·locaran en llocs que dècades d’experiència i “saber fer” els han permès de crear justament en previsió  d’aquest dia de “pluja daurada” que tard o d’hora els havia de caure sobre.  No patiu, que això, a més,  ens ho explicaran aviat a les seves memòries, un complement més als sous milionaris dels que s’han dotat. No els planyeu! Admireu-los i seguiu indignant-vos, però millor  si no és una indignació inútil. Associeu-vos, militeu, actueu.  Altrament res no haurà servir per a res.

ERC  ha sabut cuidar molt poc la seva imatge d’integritat que té i segurament s’adiu a la realitat. Però cal mostrar-ho en els petits i en els grans detalls.  La situació actual de Carod-Rovira i Ernest Benach, tot i ser ben lògiques, no acaben d’agradar a la gent, que veu ens aquest màxims dirigents d’ ERC  un comportament ètic diferent del que realitzen d’altres polítics d’altres partits, justament perquè del’ètica sempre  n’ha fet proclama i bandera. És normal desaparèixer completament de la política diària per reaparèixer com a cobrador de grans rendes com a  conseller d’Hospital l’un i com a jubilat als 51 anys l’altre?

Potser sí  que calia que guanyés CiU per veure què en sortirà per a Catalunya d’un govern de CiU a al Generalitat acompanyat d’un govern també de CiU a l’Ajutament de Barcelona.  Potser.
Ja veurem si   —com promet el nou alcalde Xavier Tries—  ens sorprendrà. No dubto que hi hagi sorpresa: però caldrà veure si serà per bé o per mal.

Ja veurem què en sortirà de la nova oposició  global que haurà de fer Catalunya  enfront d’un PP tentacular a tota la resta de l’Estat excepte al País basc per mantenir la nostra dignitat nacional.

Crec que en Josep Cuní  s’haurà de preparar a fons el dossier  CUP  del que sembla ser no tenir-ne actualment gaire idea.  Ho va ben demostrar el vespre electoral en què no va esmentar aquest partit ni una sola vegada tot i ser una gran força emergent arreu del país  i  de consolidació a un gran nombre de municipis.
Les  CUP són la nova política, la política al cap i a les mans dels joves, l’esquerra  radical que  necessita aquest país en moments de crisi i en un moment en què l’esquerra tradicional,  ja contaminada pel poder  i les seves corrupteles ha estat anorreada per un canvi de cicle en el qual la gent,  vist que l’esquerra socialista no se’n surt, necessita confiar  en què sigui la dreta qui resolgui ara els grans problemes econòmics del país.

Serà curiós i  educatiu analitzar de ben a prop com actuaran les dretes a tot l’Estat, ara que tenen com a models d’actuació les corrupcions impunes del país Valencià i les que hi va haver a les Illes Balears.

La vida és un llarg riu tranquil on cadascú, assegut a un marge, si té prou paciència,  té temps per veure passar nedant polítics de qualsevol signe   —i no pas morts, sinó ben vius—  nedant joiosos cap a la mar tranquila de la seva jubilació, esplendorosament pagada per miríades de  ciutadans perennement  esperançats, enganyats i decebuts.  

Plataforma per Catalunya rebrà dos pernils: un del PPC  i l’altre de CiU.  Totes les dretes necessiten extremes-dretes que facin per ells el discurs brut i la feina bruta.  PxC  ha canalitzat el disgust i el malestar de molta gent que troba en la gent nouvinguda un cap de turc expiatori necessari per canalitzar la seva desgràcia, però sabem que els polítics de PxC  no són gaire més que això, uns aprofitats d’una conjuntura socioeconòmica perversa.
Veurem quines són les polítiques  que  sobre immigració aplicaran ara  CiU i PP disposant com disposaran a Catalunya però aviat també a la resta de l’Estat els mecanismes de poder per fer-ho.

Ho vaig dir una vegada i ara hi torno:  El PP no perd mai. Guanya quan perd i ho guanya tot quan guanya.  Quan guanya, guanya fins  i tot el dret a legalitzar el guany econòmic. La conjunció del poder i l’astúcia fan meravelles.  CiU sap que el PP és l’enemic amb qui -no podent-lo vèncer- cal estar-hi unit. Pel cap baix, ara tenen vuit anys per fer algunes coses junts pel país i immensos negocis per a ells…

M’agradaria creure i anar constatant que l’ èxit democràtic de  BILDU al país basc servirà per aniquilar i enterrar definitivament el terrorisme d’ETA.

__________________________

ENLLAÇOS

____________________

Catalunya prohibeix la “fiesta española”. Victòria pírrica?

El Parlament català ha acabat prohibint per majoria les corrides de toros. És també aquesta una victòria pírrica?

M’agradaria pensar que no, però ho sabrem aviat. He llegit que la dreta espanyola i sectors relacionats amb l’economia taurina preparen diverses estratègies juridicopolítiques que els calen per aconseguir que, -com van fer amb l’Estatut-, la legislació estatal anul·li la legislació catalana.

El món s’assabenta que el Parlament de Catalunya proclama que en el seu territori es rebutgen les corrides de toros des del dimecres 28 de juliol del 2010, però veurem si allà pel 2012, quan s’ha de fer efectiva la llei, no hi ha hagut ja una nova desfeta de la capacitat catalana per autogovernar el país.

Els representants del Partit Patètic amenacen amb tornar a calvar-nos una estocada  amb una nova llei que ha promès d’impulsar per tal d’obtenir amb maquiavelismes i mangarrufes allò que perd democràticament. Tot per seguir demostrant que es pot sotmetre Catalunya i els seus representants quan es disposa de l’aparell jurídic adequat, és a dir una majoria de jutges favorable,  tot buscant treure’n, a més,  un bon rèdit electoral.  L’anticatalanisme és per a ells una mina de vots a tota Espanya.

Tocaria doncs anar pensant com protegir aquella llei amb el suport del Parlament Europeu i  el suport de les Nacions Unides.

He buscat i no ho he trobat un dibuix que encarnés una metàfora del tipus un ruc català, permanentment derrotat, clavant una coça als protaurins matatoros d’allà i d’aquí. Efectivament, no existeix i per tant, queda pendent de dibuixar.

Val a dir que a mi m’hauria agradat més veure com les places de toros de tot Catalunya havien d’anar tancant totes per manca d’afeccionats a la “fiesta nacional” feta de banderilles, picadors, sang i mort del toro o del torero i aplaudit com a espectacle artístic, que veure com aquell espectacle atàvic i potser una mica roí es prohibeix per llei.

Perquè tal com està l’ètica política actual no m’estranyaria veure encara com, en funció de les necessitats d’obtenir poder polític,   PP- Ciudadanos, PS(O)E-PSC i Convergència-Unió tornessin a sotmetre a votació la mateixa llei -amb llibertat de vot, és clar-  i una nova majoria anulés la que ara s’ha votat per tornar a permetre “gaudir lliurement” de la cultura dels toros en tot el territori “estatutetitzat“.

Sí, també aquesta victòria ètica del Parlament català podria ser una victòria pírrica! Una llei avortada abans no s’apliqui de veritat.

Però pensant-hi bé, és molt improbable que el PP acabi complint l’amenaça d’anular, per via de legislació estatal,  la legislació “nacional” catalana. Els va molt rebé que es mantingui brollant en permanència un focus d’odi i de rancúnia dels nacionalistes espanyols contra els nacionalistes catalans i contra aquella Catalunya superba que prohibeix els toros… Dóna massa vots com per matar la gallina-llei dels ous-vots d’or que li ha de fer reconquerir el poder polític o mantenir-lo si aconsegueixen arrabassar-lo al PS(O)E.

__________________________

Enllaços

******************************************

Cartell a Donostia. Estiu de 2008