El document ideològic d’Anders Behring Berwick: 2083 A European Declaration of Independence

Vaig descarregar-me el document i l’he penjat en estat de compartiment lliure al  meu compte Box.net.

No cal dir que tinc pendents un munt de lectures i relectures molt més interessants que aquest paquet de tesi ideològica,  però em va semblar que l’impacte mediàtic que te i, sobre tot,  les repercusions polítiques que tindrà a Noruega però també a d’altres països europeus, paga la pena tenir-lo en compte.

Pot ser interessant llegir-ne alguns capítols o alguns apartats.  I millor si s’ho tria cadascú que no pas si ens ho trien els que ens volen fer passar pel tub…


“Much of the information presented in this compendium (3 books) has been deliberately kept away from the European peoples by our governments and the politically correct mainstream media (MSM). More than 90% of the EU and national parliamentarians and more than 95% of journalists are supporters of European multiculturalism and therefore supporters of the ongoing Islamic colonisation of Europe; yet, they DO NOT have the permission of the European peoples to implement these doctrines.

The compendium, – “2083 – A European Declaration of Independence” – documents through more than 1000 pages that the fear of Islamisation is all but irrational.It covers the following main topics:

1. The rise of cultural Marxism/multiculturalism in Western Europe.

2. Why the Islamic colonization and Islamisation of Western Europe began

3. The current state of the Western European Resistance Movements (anti-Marxist/anti-Jihad movements)

4. Solutions for Western Europe and how we, the resistance, should move forward in the coming decades.

5. + Covering all, highly relevant topics including solutions and strategies for all of the 8 different political fronts

The compendium/book presents advanced ideological, practical, tactical, organizational and rhetorical solutions and strategies for all patriotic-minded individuals/movements. The book will be of great interest to you whether you are a moderate or a more dedicated cultural conservative/nationalist. (Page 4/1518)

 

Em costa d’imaginar -francament, se’m fa impossible- què hagués passat si en comptes d’anar a aquella illa, hagués esperat fora d’una mesquita i hagués començat a disparar sobre fidels musulmans.

Se m’ha fet estrany veure el tipus de llenguatge mediàtic eufemísticomanipulatiu de la majoria de mitjans.  No he escoltat encara ni llegit enlloc la paraula terrorisme ni terrorista.  Algú m’ho hauria d’explicar.  Jo ja em faig la  meva composició mental, però caldria que periodistes experts en desxifrar les manipulacions mediàtiques, con John Pilger or Michel Collon, ens ho exliquessin amb la seva retòrica nídida i convincent.

Suposo que els experts en manipulació mediàtica miren de guanyar temps per mirar de trobar la millor manera de  presentar de cara a la ciutadania de tot el món una explicació “políticament correcta” d’una acció tan sorprenent i inesperada.

Fins ara els terroristes eren islamistes  fonamentalistes.  Ara, també n’hi ha un d’europeu, concretament noruec educat, no pas un pària, ciutadà d’un dels països més rics del món… que mata conciutadans…  Serà interessant seguir l’evolució de la retòrica del cas i els seus maquiavelismes.
I una pregunta que deixo per si algú la sap contestar: A qui li fa por anomenar-lo terrorista?

_______________________

ENLLAÇOS

A data de 28 de juliol,   la cerca a Google de l’entrada

2083  A European Delaration of Independence”   dóna  un resultat de    329.000 entrades.

Bin Laden i Henry Kissinger com a metàfores…

Bin Laden  i Henry Kissinger com a metàfores…

¿Algú ha imaginat ja què passaria si un escamot de supervivents -o fills de víctimes-  de les dictadures assassines de Pinochet, Videla o Stroessner  muntessin un cop per anar a atacar la residència de Henry Kissinger, responsable de la tortura i la mort de milers de ciutadans innocents  a Chile, Argentina, Uruguai, Paraguai i Brasil perpetrades per criminals militars interposats?

Fóra curiós i sorprenent veure com el segrestaven per fer-li un judici  històric o per disparar-li un tret al cap per venjar metafòricament tots aquells milers i milers de morts  i els milers i milers de torturats per règims militars que es posaren al seu servei per fer la feina bruta del Govern dels Estat Units, encapçalat per Nixon i Kissinger.
Què passaria si s’enduien el seu cadàver i després llençaven el seu cos als dos oceans, un tros a l’Atlàntic  i un altre tros al Pacífic, per allò dels simbolismes globals?

No cal que ens hi escarrassem gaire per deixar-ho clar: qui va perpetrar el crim a New York no va ser Bin Laden,  però sí que ha estat  ell el criminal més buscat i el símbol del criminal que calia abatre per fer “justicia”, per cumplir la venjança promesa, justa i neccesària.
La mateixa regla s’aplica a Nixon i a Kissinger  i a tota l’Administració nordamericada dels anys setanta.
La trama ideada per l’Administració nordamericana, amb Henry Kissinger al seu cap, l’operació “Cóndor”, perpetrada per les dictadures sudamericanes no era l’equivalent de l’Al Quaeda amb  l’agreujant de ser terrorisme d’Estat?  No era una organització igualment terrorista, igualment assassina, igualment mereixedora de càstig, tant si es deia Pentàgon com si es deia CIA o qualsevol altre nom?  No foren tots ells criminals  responsables de crims contra la Humanitat, d’aquells que no prescriuen ni prescriuran mai?

Vaig odiar molt la figura de Kissinger, de la mateixa manera que després de l’atemptat de l’11S  tots vam aprendre  a odiar la figura de Bin Laden. Metàfores de criminals que fan executar a d’altres els crims més odiosos.
Kissinger més que Nixon encarnava el cervell que des de la Secretaria d’Estat nordamericana va fer executar, per  la mà de Pinochet i el seu exèrcit,  crims horrorosos contra la població civil xilena que, democràticament, havia elegit Salvador Allende president dels seu país.

És cert que el temps ho apaivaga gairebé tot, i jo, ara, com una bleda,  em deixo convèncer una mica i tot pels arguments d’un Kissinger que el 2001  parlava d’allò que va passar trenta anys abans i ho relativitzava al seu favor… (Online News Hour . Kissinger on Chile, Pinochet . February 2001)…
Kissinger deia  ja el 2001 que cal mirar les coses amb la perspectiva del temps i el seu context, que cal posar-se a la pell d’aquella época en què el Comunisme era una amenaça real per als EEUU, que des de Cuba a Chile, passant pels moviments polítics  de les esquerres a Argentina, Uruguai , paraguai i Perù el Comunisme feia por de veritat a l’Administració nordamericana.

Ens diu, entre línies,  que era  qüestió de guanyar o perdre, de matar o morir, i van triar “matar” al preu que fos.
La raó del més fort, per perversa que sigui…
Que tot veient el grau de perversitat del que Pinochet era capaç, no volien afeblir aquell règim repressor i criminal que amb el cop d’Estat contra la democracia suposava el triomf dels interesos nordamericans…Que els drets Humans no tenien en aquella época la consideració que van agafar dues dècades més tard…Que estaven massa ocupats en d’altres afers d’abast mundial…

Aquests són els arguments de la “seva veritat”, la seva excusa, la seva defensa, la seva declaració de no culpabilitat. Són vàlids? No hauria hagut de demanar perdó, com a mínim, al poble xilè?

Dubto molt que les famílies de les víctimes  de tots els països de Sudamèrica  li ho perdonessin. La barbàrie perpetrada pels aquells règims militars empesos pels Estats Units va ser massa greu com per oblidar-la. I ningú no els ho perdonarà durant generacions senceres, però ell hauria d’haver demanat perdó…

Amb l’execució de Bin Laden sembla com si el món occidental hagués fet “Justícia”. Cal que l’enemic sàpiga que qui la fa, la pagarà. Ara seguim en guerra,  però com a mínim s’ha venjat l’ultratge a tota una nació i a tota la cultura occidental.

Però què passa amb les grans malifetes que queden impunes indefinidament?…
Probablement la venjança que es mereixen els culpables només podrà ser imaginada o ficcionada. Pinochet ja va morir sense pagar pels seus crims. I Henry Kissinger?  Es morirà plàcidament al seu llit o en un llit d’hospital  havent escapat  a la Justícia humana i sense tan sols haver demanat perdó?
Haurem de seguir convivint amb la frustració i amb el somni que tard o d’hora, i d’alguna manera o altra, es farà Justícia. Malhauradament, sabem que la  Justícia divina no existeix i que els somnis, somnis són!

__________________________________

ENLLAÇOS

Postcomentari: ETA i França. Comença una nova etapa?

En el seu blog, Francesc Puigcarbó escrivia l’entrada següent:

ESTEM EN PERILL I ENVOLTATS D’IDIOTES
CONFONEN BOMBERS CATALANS AMB ETARRES.- Hi ha noticies que demostren que els qui se suposa que vetllen per la nostra seguretat són idiotes, concretament idiotes professionals, que posen en perill sovint com en aquest cas dels bombers catalans, la seguretat o fins i tot la vida de persones innocents, i no és la primera vegada que passa, només cal recordar el cas a Gran Bretanya de Jean Charles de Menezes, víctima mortal de un error policial a Londres en el 2005, o en un altre nivell inferior aquesta setmana a la noia Filipina empresonada a Austràlia que només duia te al seu equipatge.
(Post sencer +++)

Li he deixat el comentari  que fa així:

Sani Girona Roig on 20 marzo, 2010 dijo…
Com que tu sempre vas per davant de tots nosaltres en temes d’actualitat, ja m’estalvio de reflexionar sobre aquest tema.
Només afegeixo que cal donar les gràcies a Murphy que per una vegada – que no es costum- s’hagi equivocat i que vagin adonar-se’n abans de disparar.
No em vull pas imaginar què hauria passat si per allò dels nervis s’hagués disparat “per error” una pistola francesa després que el video aparegués a la televisió francesa…i algú hagués matat un bomber català de vacances!

Uf, el que hagués pogut passar!

Però això no treu que el tema, “la lluna” de la dita xinesa, em temo que sigui un altre.
El fet que hi hagués tants presumptes membres d’ETA (?) robant cotxes i enfrontant-se amb la policia francesa indica que alguna cosa grossa està passant i que potser sí que la mort d’aquest gendarme francès marcarà un abans i un després, un salt qualitatiu en l’enfrontament del govern francès amb l’actual ETA. És un fet que be podria menar a la desaparició de l’organització en molts pocs anys.
Per a la mentalitat catalana, em sembla, -no m’atreveixo a parlar en nom de ningú que no sigui jo mateix- la lluita actual ETA, amb guerra declarada als governs democràtics, i el sofriment dels presoners i les seves famílies… ja fa temps que no s’ho val.
Va perdre la justificació (que hagués pogut tenir) després del 23F del 1981 si no l’havia perdut ja en el moment en que Espanya es va constituir com a estat democràtic.
Hi ha un punt que és fonamental: cal estar sempre al costat que defensa de la vida per sobre de les ideologies que preconitzin que hi ha ideals que estan per sobre de la vida de les persones.

Em pregunto ara més que mai si no és hora que l’esquerra nacionalista basca clavi un cop de puny sobre la taula i digui “prou”?

____________________________