Banda ampla. Poti poti dissenyat perquè no en surti res de bo.

Els dijous als vespre, tard, el programa ” Banda ampla”   sembla ser una de les millors opcions de la tele catalana.   Que és tant com dir que en el país dels cecs, el guenyo és rei.

El format del programa “Banda ampla” està perfectament dissenyat perquè sigui una olla de grills i perquè una allau d’opinions  mal expressades en pocs minuts, contràries i heteròclites,  s’annulin les unes a les altres.

Presentat com a programa participatiu i plural,  és evidentment un programa perfectament controlat i manipulat perquè sigui del tot inofensiu.

Amb enquestes prefabricades a mesura, generals i força previsibles, el millor programa del dijous, és de nivell deficient a molt deficient (per perillós i insultant).

La bona fe i les bones voluntats dels innocents participants hi té poc a veure… Tenen dret a un màxim de dues, tres  o quatre intervencions escampades al llarg del programa, i a un total de cinc a deu minuts en tot el programa com a molt.  Cal fer veure que hi ha molta opinió molt representativa… Comèdia!

Con en tota bona pel·lícula hi ha els bons, el dolents, el guapos i el lletjos, els savis i, invariablement, algun estúpid integral, convidat per fer guanyar protagonisme a la resta, per simple efecte de contrast.

Ens donen la possibilitat de participar-hi, — “teatro, lo tuyo es puro teatro”— pagant o via twitter, però sempre amb filtre interposat…

Innocent de mi, aquest dijous vaig enviar-hi tres piulets …

sgironaroig

#bandampla La llista de rebaixes que cal fer està a internet. Centenars d’items ben computats. Centenars de milions de despeses inútils. 31 Mar

#bandaampla Més hores de tele dedic. a explicar als ciutadans la realitat econòmica del país. Del dalt a baix. Ni opi ni cortines de fum. 31 Mar

#bandaampla Prou de xerrameca inútil, periodistet de pacotilla. Concrecions. Comptes clars i justificats dels pressupost. dels ajuntaments. 31 Mar
La meva emprenyamenta anava destinada a un representant dels media que creia que allà es podien fer discursos… De fet ell no en tenia cap culpa.  El format del programa és pervers de tota perversitat.
Malparit qui el va dissenyat. Pesisteixo en l’opinió i la signo. I em quedo curt en l’adjectiu.
El programa, tots aquests programes que tracten l’actualitat més actual, tracten de canalitzar allò que George Orwell, a 1984 , anomenava  “l’estona de l’odi” durant la qual el pobres ciutadans  manipulats tenien dret a emprenyar-se una mica contra  qualsevol cosa o contra algú,  ítems inconcrets sobre els quals  projectar inútilment  llur ràbia i llur impotència… funció col·lectiva prevista en els manuals de gestió de societats.
El proper dijous  és previst que “parlin” dels cent dies del govern d’Artur Mas al front de la Generalitat.
Més pseudodemocràcia popular annulada pel format del programa, perfectament dissenyat perquè tot funcioni així, com un blablabla inútil que no porti enlloc.
Més  “banda ampla” entrant per sota la columna vertebral  sense vaselina.
Cal que canvieu el format, ens eviteu estadístiques inútils i pareu de prendre’ns per imbècils.
______________________
Anuncis

Josep Pla, Gabriel Ferrater: la intel·ligibilitat i el realisme

En un del seus recents posts, l’amiga Júlia ens proposava visionar, gràcies a TV3 a la carta, el video d’un programa sobre Gabriel Ferrater que ella havia vist en directe.
Tal com li vaig deixar escrit en un comentari, m’agradava saber d’aquell video perquè m’ajudaria a apropar-me a la figura d’en Ferrater, que mai no he abordat encara globalment.

Mirant el video Metrònom Ferrater vaig centrar l’atenció en un aspecte concret que vaig relacionar de seguida amb el video que reproduia l’entrevista que Soler Serrano va fer a Josep Pla en el seu programa “A fondo” el 1976, que es pot trobar a la Viquipèdia dividit en 6 trossos, i que jo havia visionat poc dies abans.

"© RTVE

Soler Serrano:
Vostè ha sigut sempre partidari de la intel·ligibilitat elemental, o sigui de parlar d’una manra senzilla, planera, directa, amb una mena de realisme poètic que estigui a l’abast de qualsevol persona…
JP: Exacte, si senyor, la primera cosa que ha de fer l’escriptor és fer-se intel·ligible, però intel·ligible per a la gent més senzilla, i que en definitiva tots som iguals… la limitació de la intel·ligència humana és immensa, això ja ho sap vostè millor que jo, perquè vostè és jove…
SS: Vostè, senyor Josep ha estat sempre contra els moviments diguem-ne “estetitzants”, contra les proses vagament riques, retòriques i poc intel·ligibles…
JP: Poc intel·ligible, això és una altra paraula, ara bé, jo no sé si he aconseguit res. he fet el que he pogut i res més, i he passat la vida d’aquesta manera, que és una manera com una altra de passar la vida,
fent el menor mal possible…
SS: Potser el que més sorprèn en vostè, senyor josep, és que hagi dedicat tota la seva vida a escriure. Vostè ha viscut per a escriure. El que és sorprenent és que encara li ha quedat temps per viure!
JP: No! Jo he viscut molt poc! No tinc idea de res! Per exemple, no sé què és l’amor. No sé. Jo m’he enamorat d’un paisatge, d’una ciutat, d’un arbre, d’una herba, però tractant-se d’éssers humans… Jo tinc una idea bastant contrària als éssers humans. No hi crec massa i espero que ells tampoc no creguin en mi (…)
Jo he tractat de posar adjectius darrera dels substantius i és l’única cosa que he fet a la meva vida…
(…)
i per això fumo, per cercar adjectius. Tinc, poso una porta, ara cal buscar el color d’aquest porta, buscar l’adjectiu exacte, i si el trobo, li poso… Molt poques vegades es troba l’adjectiu, però quan es troba, hom ja se’n pot anar a casa a menjar una sopa o una truita, i no envejar mai res a ningú..
(…)
Jo he sigut sempre un realista, crec que la realitat és infinitament superior a la intel·ligència humana, a la imaginació i a tot…
Contra la literatura d’imaginació jo he fet sempre una literatura d’observació.
(…)
Jo no he fet res més que periodisme, ara bé, el periodisme es pot fer de moltes maneres, cal buscar sempre l’adjectiu, i llavors serveix per al llibre, llavors, el que s’escriu en un article, si l’adjectiu és exacte, llavors serveix per fer el llibre. (…)

De tot el que es diu de Ferrater i del que ens mostren en el video Metrònom Ferraterque Ferrater deixa escrit, faig un zoom sobre unes quantes frases portadores d’una informació que considero essencial:

“La verdadera comprensió d’una obra d’art només es pot obtenir, de manera paradòjica, partint de la seva absència, i refent un a un cada un dels gestos de la seva creació” GF.

“Entenc la poesia com la descripció, passant de moment en moment,
de la vida moral d’un home ordinari, com ho sóc jo” GF

Francisco Rico (amic i col•lega, ambdós entren junts a l’Autònoma susbtituint Guillermo Díaz Plaja el gener del curs 68-69) cita Ferrater i diu que per a ell (i també per a Jaime Gil de Biedma):
“un poema havia de tenir el mateix sentit que una carta comercial, una poesia sensata, intel·ligible, en un llenguatge no col·loquial però real
Sense passar-se per sobre ni per sota…”

Núria Perpinyà insisteix en la idea que la de GF és una poesia realista

“Es realista però intenta explicar-te un moment especial”
Inspirant-se en la visió romàntica de l’instant sublim
És capaç d’ explicar per exemple una noia que passa pel carrer…”

Anna Ma Moix

“Era d’un sensat tremendo, era d’una lògica aplastant (…)
Era el que el buscava, racionalitat i fora sentimentalisme, aquella cosa nyonya de la poesia del segle XIX que s’anava arrastrant a tota la poesia del segle XX.”

© TV3

Jordi Cornudella apunta també que els dos llibres de poesia
De nuces pueris i Menja’t una cama apareguts amb dos anys de diferència, són una poesia de consum per al cercle d’amics en que es movia Ferrater i , segons ell, una poesia perfectament intel·ligible per als qui estaven al corrent de les referències vitals d’aquella època.

Així doncs, malgrat la profunda diferència global entre aquestes dues grans personalitats literàries catalanes, jo crec trobar en tot el que diuen o van deixar escrit un punt en comú important: la reivindicació expressa de la necessitat del realisme i la intel·ligibilitat de les seves respectives obres, en prosa la de Pla, i poètica la de Ferrater.
I aquest punt comú no només és significatiu sinó que ens pot servir de model i referent permanent mentre no en trobem d’altre que demostri ser més adequat i valuós.

___________________________________

Enllaços

Josep Pla
Josep Pla. Obra (AELC)
Gabriel Ferrater
Gabriel Ferrater . Obra (AELC)