Espionatge polític. Método 3 ha mort. Però continua funcionant -com sempre- el Mètode X: control total.

Publicat el per

Josep Cuní, a  8aldia TV,  va dedicar al tema de l’espionatge polític una part del programa del passat divendres 15 de febrer de 2013.  Un programa amb continguts realment interessants,

Aquí el video del programa (http://bcove.me/mqdbwgks)

* * * * * * * * * * * *

Entre els molts punts a retenir sobre tot  el que allà es va dir, n’hi ha dos que són per a mi particularment importants i que caldrà tenir ben en compte.

1. El Sr. Duran, director de “La tenda de l’espia“, assegura que actualment la tecnologia permet espiar a mil quilòmetres de distància.  Un aparell del tamany d’una memòria USB de “darrera” generació, és a dir, equipat amb tecnologia GPS, permet emetre l’àudio que està enregistrant a una distància de 200, 500 o 1000 quilòmetres de distància…

Se li va escapar que és possible “això i molt més” . Imagino que es referia al fet que aquell petit enginy també pot ser una bomba  que es pot fer  explotar a distància des de 200, 500 o 1000 quilòmetres de distància… Però aquest ja és un altre tema… encara més delicat i sensible, que ni en Cuní no s’atrevirà a tocar si no li demanen expressament que ho faci. Tema tabú?

2, El segon punt d’interès és assabentar-nos del que diu la legislació actual  —a punt de ser canviada amb urgència pel govern de majoria absoluta del Partit “Popular”— sobre el tema de les escoltes: resulta que la conversa mantinguda entre dues persones es pot gravar per part d’una de les parts —sense que l’altra part ho sàpiga— i això no constituteix cap delicte.

És il·legal i delictiu que una tercera persona  gravi laq conversa de dues persones.
No es va informar sobre quina és la pena que comporta a quest tipus de delicte. Ni què cal imaginar que passa quan aquesta activitat delictiva —que és en part l’ofici  de moltes empreses de detectius— es realitza de manera reincident i “normalitzada”,  es perpetua en el temps, i acaba creant un mercat de dossiers sensibles  (fins a 500?  o fins a  50.000? ) que poden ser utilitzats amb finalitats espúries.
A les policies d’allà i d’aquí se’ls ha girat molta molta feina. 

* * * * * * * * * * * *

Pilar Rahola, la molt “astuta” parla de l’afer com si fos un cas de corrupció dels anys vint a Chicago, quan ellaq bé sap que el que cal cal és comparar-ho amb les activitats de la STASI  a l’Alemnaya “Democràtica”  dels anys de la guerra freda i fins a la caiguda del Mur, la caiguda del règim comunista i unificació de les dues Alemanyes.

I és que tothom hauria de saber que des de fa molts anys tots el ciutadans vivim permanentment espiats per diversos sistemes de control de les comunicacions
i de les transaccions comercials i del control de de dades personals: El programa Echelon. 

Els escarafalls que es fan ara com si tot això fos novetat, són deguts a la versió més “anacleto agente secreo”,   més patètica i  més còmica del món de l’espionatge i del control de la població a escala planetària, que és una cosa molt i molt seriosa.

Com en tot, sempre hi ha categories: i una cosa és ser un pobre ciutadà  “Senyot Pepet o “Senyora Maria” entre molts milions més  i una altra cosa ben diferent es ser un personatge tan  grotesc i perillós com Luis Bárcenas o com Diego Torres, que amb les seves actuacions poden fer -i de fet fan-  trontollar les estructures d’un estat democràtic.

…* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

…

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

6 pensaments sobre “Espionatge polític. Método 3 ha mort. Però continua funcionant -com sempre- el Mètode X: control total.”

  1. La principal qüestió és que l’estat democràtic, que és el menys injust de tots, és, al mateix temps, el més vulnerable, ja que al garantir tantes llibertats als ciutadans, es posa a si mateix en perill cada vegada que fan servir aquesta llibertat per carregar-se’l. Això ens explica perquè Montesquieu havia previst que, quan degenera, es transforma en despotisme desprès d’un temps breu d’anarquia insostenible. Com em deia en Ferrater, “noi, com ens avorrirem quan guanyin els nostres”.

  2. Sí, ens avorrim, i a més a més patim! I aquest espionatge, sembla més de safreig que de política.
    Sani: millor parlem de les teves creacions literàries.

  3. Bé, segurament, sí.
    Però “si muove”. Vull dir que això justifica les grans veritats ja escrites:
    “la llei del més fort és sempre la millor”
    “la fi justifica els mitjans” …
    I tantes d’altres “maldats” ;-9
    Aquí barregem democràcia que es defensa amb la pensée de Montesquieu?
    Anarquia insostenible amb aspiracions independentistes?
    No sé qui eren “els nostres” d’en Ferrater.
    Les boutades m’encanten però, a banda de divertir-nos força, no ens ajuden a avançar gaire.

  4. Dona, parlem de tot i més. Res de censures ni d’autocensures, que ja ens n’imposem més del compte.
    L’espionatge no deixa de ser una branca fonamental de la corrupció i del poder. Com menys fem l’estrús, millor.
    No et preocupis que no ens en deixaran saber massa. Fins aviat.

  5. Realment la capacitat d’indignació és proporcional a l’ingenuïtat. Tots els poders practiquen l’espionatge arreu del món, puig que la policia, sense informadors i informació és inútil i paralítica! L’únic punt important és el grau d’extensió d’aquesta pràctica, des de l’URSS de Stalin i el món somiat (temut, però) de Big Brother, fins a les democràcies més presentables en les que només és pot espiar per ordre judicial i per temps limitat. Tot sigui dit, sabem, avui dia, que fins i tot a les democràcies presentables, com l’anglesa, la francesa o l’alemana, es passen la norma pel forro cada vegada que els convé. La qüestió és que no se sàpiga. I per nosaltres, els ciutadans, l’única defensa que tenim és el no ser gens interessants. Si sapigués que han posat micròfons a casa meva, crec que començaria a declamar l’anuari dels telèfons en riguròs ordre alfabètic. I per descansar, passaria el rosari misteri redera misteri.

Els comentaris estan tancats.