Espionatge polític. Método 3 ha mort. Però continua funcionant -com sempre- el Mètode X: control total.

Josep Cuní, a  8aldia TV,  va dedicar al tema de l’espionatge polític una part del programa del passat divendres 15 de febrer de 2013.  Un programa amb continguts realment interessants,

Aquí el video del programa (http://bcove.me/mqdbwgks)

* * * * * * * * * * * *

Entre els molts punts a retenir sobre tot  el que allà es va dir, n’hi ha dos que són per a mi particularment importants i que caldrà tenir ben en compte.

1. El Sr. Duran, director de “La tenda de l’espia, assegura que actualment la tecnologia permet espiar a mil quilòmetres de distància.  Un aparell del tamany d’una memòria USB de “darrera” generació, és a dir, equipat amb tecnologia GPS, permet emetre l’àudio que està enregistrant a una distància de 200, 500 o 1000 quilòmetres de distància…

Se li va escapar que és possible “això i molt més” . Imagino que es referia al fet que aquell petit enginy també pot ser una bomba  que es pot fer  explotar a distància des de 200, 500 o 1000 quilòmetres de distància… Però aquest ja és un altre tema… encara més delicat i sensible, que ni en Cuní no s’atrevirà a tocar si no li demanen expressament que ho faci. Tema tabú?

2, El segon punt d’interès és assabentar-nos del que diu la legislació actual  —a punt de ser canviada amb urgència pel govern de majoria absoluta del Partit “Popular”— sobre el tema de les escoltes: resulta que la conversa mantinguda entre dues persones es pot gravar per part d’una de les parts —sense que l’altra part ho sàpiga— i això no constituteix cap delicte.

És il·legal i delictiu que una tercera persona  gravi laq conversa de dues persones.
No es va informar sobre quina és la pena que comporta a quest tipus de delicte. Ni què cal imaginar que passa quan aquesta activitat delictiva —que és en part l’ofici  de moltes empreses de detectius— es realitza de manera reincident i “normalitzada”,  es perpetua en el temps, i acaba creant un mercat de dossiers sensibles  (fins a 500?  o fins a  50.000? ) que poden ser utilitzats amb finalitats espúries.
A les policies d’allà i d’aquí se’ls ha girat molta molta feina. 

* * * * * * * * * * * *

Pilar Rahola, la molt “astuta” parla de l’afer com si fos un cas de corrupció dels anys vint a Chicago, quan ellaq bé sap que el que cal cal és comparar-ho amb les activitats de la STASI  a l’Alemnaya “Democràtica”  dels anys de la guerra freda i fins a la caiguda del Mur, la caiguda del règim comunista i unificació de les dues Alemanyes.

I és que tothom hauria de saber que des de fa molts anys tots el ciutadans vivim permanentment espiats per diversos sistemes de control de les comunicacions
i de les transaccions comercials i del control de de dades personals: El programa Echelon. 

Els escarafalls que es fan ara com si tot això fos novetat, són deguts a la versió més “anacleto agente secreo”,   més patètica i  més còmica del món de l’espionatge i del control de la població a escala planetària, que és una cosa molt i molt seriosa.

Com en tot, sempre hi ha categories: i una cosa és ser un pobre ciutadà  “Senyot Pepet o “Senyora Maria” entre molts milions més  i una altra cosa ben diferent es ser un personatge tan  grotesc i perillós com Luis Bárcenas o com Diego Torres, que amb les seves actuacions poden fer -i de fet fan-  trontollar les estructures d’un estat democràtic.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Cop d’Estat al Vaticà?

No ho sabrem pas … Com a molt, ens ho podem imaginar…  Hi hauria d’haver un  nou   “VatiLeaks”, però em temo que no n’hi haurà cap altre, per ara…
Llàstima. Aniria bé pel bé de la Democràcia i la Veritat. 

Els del diari Ara.cat apunten alguna idea…

            Els enfrontaments amb la cúria tomben Benet XVI

Ratzinger, tot i no ser precisament progressista, ha topat amb l’immobilisme del govern de la Santa Seu.

         THAÏS GUTIÉRREZ . Barcelona. | Actualitzada el 13/02/2013 00:00

El Vaticà ha estat durant segles un dels llocs més hermètics del planeta, per això fonts pròximes a la Santa Seu deien ahir que “mai se sabrà tota la veritat sobre els motius que han portat Ratzinger a dimitir”.

Hi ha teories per a tots els gustos i coïncidències curioses, …  i moltes cortines de fum negre ?

Rayo cae en el Vaticano tras abdicación del Papa Benedicto XVI (Fotos – Video)
(Puranoticia.cl. 13..2-2013)

Martes, 12 de Febrero 2013

 El Vaticano confirma que Benedicto XVI fue operado hace    tres meses

Según un diario italiano, que publicó la noticia, la intervención se habría realizado en la más absoluta reserva. Los medicos sustituyeron la batería a un marcapasos que nadie sabía que poseía.
(Meganotícias. 12.2.2013)

Alguna cosa fa molta pudor de molt podrit al Vaticà… També allà, sí, també allà!

(…) El papado de Benedicto XVI ha estado caracterizado por las luchas internas del Vaticano para contrarrestar sus intentos —no por tardíos menos tajantes— de limpiar la Iglesia de clérigos pederastas y banqueros corruptos. La filtración masiva de sus documentos privados es un ejemplo. Y otro, muy revelador, la manera de despedirse. Ratzinger, de 85 años, se marcha como vivió, solo. Decidió proteger su secreto hasta el último día, temiendo quizá que se lo robaran.

(…)
En el verano de 2012, con la detención de Paolo Gabriele, su mayordomo, acusado ser el autor material de la sustracción de la correspondencia papal, Benedicto XVI sufrió otro duro revés, que se venía a unir, en el intervalo de unas horas, al despido fulminante de Ettore Gotti Tedeschi, el presidente del Instituto para las Obras de Religión (IOR) [Banc Vaticà].
Si Gabriele —el hasta entonces fiel Paoletto— era quien desde hacía seis años lo ayudaba a vestirse y a desvestirse, le servía el desayuno y lo acompañaba en sus desplazamientos, el banquero Tedeschi —eliminado sin derecho a réplica ni honor por altos miembros de la Curia— era la persona elegida personalmente por Ratzinger para intentar limpiar la banca del Vaticano. Aquel verano, Ratzinger se fue a Castel Gandolfo más solo de lo que jamás estuvo ningún Papa. El representante de Dios en la tierra era en realidad un hombre anciano y enfermo, “un pastor rodeado por lobos”en expresión de L’Osservatore Romano.

( 11.2.2013.  El País.  El Papa anuncia su renuncia el próximo 28 de febrero por razones de salud)

La revista d’informació general  El Tiempo. Nº 1590.  15 al 21 de febrero de 2013 dedica su portada y un largo reporteaje sobre el tema de la renuncia de J. Ratzinger con el título ¿Por qué se va?  (páginas 14 a 35)

“Ratzinger fue elegido papa en un cónclave fulminante (24 horas) en el que barrió gracias al impulso de la Curia: era uno de los suyos, un conservador que iba a poner un poco de sosiego tras el azacaneado ritmo de Juan Pablo II, pero iba a dejarlo todo como estaba. Todo.  
Se equivocaron. Ratzinger que había callado cuidadosamente algunas decisiones de Wojtyla, demostró ser un conservador doctrinal, pero un hombre honesto y valiente  que no estaba dispuesto atolerar según qué cosas. (…)
Había que limpiar la podredumbre moral de la Iglesia, y eso significaba emprenderla a cristazos con la pederastia eclesial. (…) Ahí se rompieron la buenas relaciones.  Ratzinger fulminó a Marcial Maciel, uno de los protregidos de Juan Pablo II  y a sus Legionarios de Cristo, una de ls potencia económicas y políticas de la Iglesia.

No se lo perdonaron. ” (…)  
© El Tiempo. ¿Por qué se va? pg.  16

Per la seva part,  la seu  Tercerainformación.es, bajo el título
La mafia saca a Ratzinger de circulación , assenyala la corrupció econòmica del Vaticà, i al seu màxim resonsable: el  totpoderós Tarcisio Bertone. 

” (…)

La guerra interna en la cúpula de la Iglesia tiene ahora mismo un objetivo que recuerda el título de un film de Woody Allen: Coge el dinero y corre. Y un protagonista principal: Tarcisio Bertone. Según el diario La Repubblica, Bertone boicoteó sistemáticamente los intentos del Papa por limpiar la Banca Vaticana (el IOR), y adecuarla a las normas internacionales sobre el “lavado de dinero”.

Apenas seis meses después de poner en marcha una comisión a este respecto (en 2011), ésta fue desmantelada por el propio Bertone, según revela la acreditada periodista italiana Concita de Gregorio, señalando que todos los miembros que formaban parte de aquella comisión habían sido apartados de sus puestos. Uno de ellos, el cardenal Atilio Nicora, que había sido nombrado por el Papa presidente de la Autoridad de Información Financiera de la Santa Sede. En su lugar se pondría “un hombre de confianza de Bertone”.

El diario citado explica con una extensa precisión de datos el funcionamiento de las finanzas vaticanas, y su lectura provoca la sensación de estar contemplando una secuencia de El padrino. Tan sólo Paolo Cipriani, el hombre de Bertone en el IOR, conoce quiénes son los titulares de esas cuentas, quiénes lavan en el IOR su dinero, de dónde vienen y a dónde van los millones de dólares, euros y liras que allí se mueven. Para el diario La Repubblica, el IOR es hoy día “una gigantesca lavadora de dinero”. (…)

© Artículos de Opinión | Rafael Plaza Veiga | 03-03-2013

Finalment, i ho deixarem aquí, ara per ara, trobem a la seu de  elplural.com
un  article del 22 de febrer 2013 en què cita informacions del diari italià La Repubblica:

La Repubblica’ explica la dimisión del Papa: “Todo gira en torno al sexto y al séptimo mandamiento”
La alta jerarquía del Vaticano está implicada en una guerra por el poder y oscuros casos de dinero y sexo
C.G. | 22/02/2013

El joven amigo del secretario de Estado, Tarcisio Bertone
La Repubblica
 también menciona a Marco Simeon, un joven protegido nada más y nada menos que del secretario de Estado, Tarcisio Bertone, y a quien el arzobispo Carlo Maria Viganò, enviado a EE UU tras denunciar la corrupción del Vaticano, relacionó en el pasado con la corrupción económica en el Vaticano.

El despido del banquero amigo del Papa
El joven Marco Simeon fue considerado uno de los responsables del despido de Ettore Gotti Tedeschi, el anterior presidente del banco del Vaticano, y un hombre de confianza de Benedicto XVI. Gotti Tedeschi fue violentamente cesado en mayo de 2011 después de que, durante dos años y medio, intentara sin éxito limpiar las cuentas de la Iglesia.

Gotti, que hizo público su temor a ser asesinado, tras su destitución, escribió un informe dejando constancia de su lucha infructuosa contra los vicios contables de la Iglesia. La presidencia del IOR quedó vacante nueve meses y no se cubrió hasta la pasada semana. La última decisión de Benedicto XVI como Papa ha sido precisamente poner al frente del banco a un alemán, el barón Ernst Von Freyberg. Marco Simeon fue destituido al frente de Rai Vaticano.

La Repubblica cuenta que la comisión investigadora entrevistó a decenas de obispos, cardenales y laicos que fueron quienes desvelaron los pecados de altos miembros de la jerarquía del Vaticano.
© elplural.com

Llops o voltors, corbs o rates… Ai… que n’és de difícil triar la metàfora adequada!
De fet tant li fa la metàfora. Cal parlar de  pressumptes delinquents o criminals.
M’estranya que ningú no els denunciI. I que sigui la justícia internacioal qui actui.  

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Postcomentari al post Poètica (Gabriel Ferrater) de Raquel Casas.

Postcomentari

Blog :  Llengua de gat

Post :  Poètica.   2 d’octubre de 2012

Autora: Raquel Casas Agustí

Autora: Raquel Casas Agustí.

..
En aquell post, la Raquel Casas cita en Gabriel Ferrater  sense comentar-lo , però exclamant:  “Exacte. Així de clar ho va dir en Gabriel Ferrater. ”  (Raquel Casas)

“Entenc la poesia com la descripció, passant de moment en moment, de la vida moral d’un home ordinari, com ho sóc jo.
(…)
Ara veig que és del tot legítim de distingir el fons de la forma d’un poema, i no sé per què m’he d’obligar a confondre un viatge per l’infern amb el patró estròfic de la terza rima. Penso que és el fons que fa el poema, i que, com venia a dir Goethe, les qüestions d’estil només amoïnen les senyoretes aficionades. D’estil n’hem de tenir poc: hem de realitzar només el que la nostra educació ens ha donat i que és doncs impersonal, i ens hem de guardar de fer jocs amb el sentit dels mots de la tribu. Ben poca cosa és un poeta si no és capaç de redactar sense angoixes, pas a pas i en qualsevol moment, amb una assegurada eficàcia estilística, qualsevol motiu que hagi arribat a concebre amb claredat. Òptimament, tot poema hauria d’ésser clar, sensat, lúcid i apassionat, és a dir en una paraula, divertit.” (…)
(Gabriel Ferrater. Poètica. Pròleg de  Da nuces pueris, de 1960)
A  mi se’m va acudir deixar-li un comentari al seu post, que és el que reprodueixo aquí:

Hola Raquel, 
Ja vaig llegir aquest post teu subratllant el que havia dit en Gabriel Ferrater. Però el vaig llegir sense dir-hi res. Avui, veient que aquest cop el teu sorteig no m’ha tocat… m’he passejat una mica pel teu blog i m’he tornat a aturar aquí. M’han entrat ganes de dir que gràcies per aportar aquesta citació tan especial.

Subscric tot el que diu en Gabriel excepte la darrera paraula. Allà on ell diu “divertit ” jo hi posaria, hi poso… la paraula “interessant i emotiu” donant per suposat que, com ell proclama, també és entenedor (clar), intel·ligent (sensat i lúcid) i apassionaNt (perquè és appassionat). 

Cuida’t i escriu molts poemes! 
Sani

Per afegir-hi alguna cosa, hi afegiria un altre paràgraf de la Poètica de Ferrater que crec que és força expressiu i preceptiu, en la línia del que citava la Raquel

 

(…)
“Quan escric una poesia, l’única cosa que m’ocupa i em costa és de definir la meva actitud moral, o sigui la distància que hi ha entre el sentiment que la poesia exposa i el que en podríem dir el centre de la meva imaginació. Un dels motius que ens fan escriure poesies és el desig de veure fins on podem aixecar l’energia emotiva del nostre llenguatge, i això ens du a escollir temes insidiosos, molt aptes
a subornar-nos i a obtenir de nosaltres un excés de participació. Però no hi hem de consentir, i l’obligació primera del poeta davant d’un tema, és de posar-lo al seu lloc, sense contemplacions.” (…)
(Gabriel Ferrater. Poètica. Pròleg de  Da nuces pueris, de 1960)

….

Ara bé, llegit tot això. a mi el que em sorprèn és que es qüestioni tan poc el significat concret d’algunes frases grandiloqüents.  Pregunto si algú va preguntar mai al Gabriel
què volia dir  exactament allò de “posar-lo [el poema] al seu lloc” ?
Quin lloc?  Ens hauria ajudat molt a tots que hagués fet aquest aclariment.

Per trobar-li una cosa positiva a aquesta boutade-collonada,  podem pensar que ens va donar llibertat total per posar el poema allà ons ens roti.

També em  quedo amb les ganes d’aplicar la  “graella”  de  condicions que, segons ell, hauria de tenir qualsevol poema… a  tots els seus poemes, un per un, i veure què dóna l’experiment.
Si algú ja ho ha fet, us agrairé que m’indiqueu QUI i ON. I gràcies per endavant.

He buscar i no he trobat  el comentirai o post o mel on vaig explicar a algú que no recordo  COM  construia jo un poema, QUINES eren les meves tactiquetes poètiques per poder  construir un text que, en donar-lo per acbat, en pogués dir poema.  CVom que no ho trobo enlloc ja veig que em tocarà tornar-ho a redactar.  No pas pel seu  interès, que com podem imaginar serà més que relatiu i poca cosa, sinó perquè jo necessito dir-ho com ho deia Ferrater, amb un to definitiu, com si fos paraula de Déu. Jo ho diré amb la boca petita, ja ho prometo des d’ara. Però ho diré. Tinc ganes de veure com ho sabré dir. Si em sabré explicar prou. Quan ho tingui acabat posaré aquí a sota un enllaç. Queda dit.

.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *  * * * * *

Enllaços

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *  * * * * *

Final de cicle? I/X

Citem el que trobemn a  eldiario.es   02/02/2013

La credibilidad de Rajoy está desahuciada

Ignacio Escolar 

Igual de contundente que cuando negó la subida del IVA. Con la misma rotundidad con la que desmintió la congelación de las pensiones. Con la misma credibilidad con la que aseguró que no habría copago, ni subidas de impuestos, ni amnistía fiscal, ni recortes en la sanidad y la educación. Con la misma seriedad con la que afirmó que él lo que dice lo cumple, que siempre nos diría “la verdad”.

Igual de riguroso que cuando defendió la inocencia de Jaume Matas, la integridad de Francisco Camps, la honestidad de Luis Bárcenas… Tan duro como cuando explicó que el caso Gürtel era una cacería contra el Partido Popular, como cuando abrió una comisión interna por el espionaje en Madrid. Con el mismo rigor con el que ha aplicado el “código ético” del PP contra el “político ejemplar” Carlos Fabra o contra los diez imputados con escaño en el grupo parlamentario popular en Valencia. Con la misma transparencia con la que hoy se ha negado a responder a la prensa, una vez más.

Mariano Rajoy ha hipotecado su futuro político a su palabra, pero tiene un problema. Su palabra ya está desahuciada. Su credibilidad acumula demasiados impagos ya.

+++ 188 comentarios

eldiario.es

 * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *  * * * *

Enllaços

 

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *  * * * *

Es pot canviar de passió?

El diari  ABC  del diumenge passat, 15 de gener,  proposava diari, suplement, catàleg de productes de consum i pel·lícula de DVD, tot per 2,50 euros.  No n’hagués fet cas si no hagués observat que la pel·lícula era  El secreto de sus ojos (2009),   que el 2010 obtingué  l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera.  Jo ja l’havia vista al cinema, però la recordava com un pel·lícula que m’havia impactat i tenia ganes de tornar-la a veure.  Vaig empassar-me el gripau de comprar premsa declaradament enemiga de tot allò que sigui Catalunya i el català i vaig apostar els 2,50€ per la pel·li, que bé s’ho val.

Vaig disfrutar posant-hi els subtítols en castellà  i mirar i remirar després diverses escenes.  Em vaig obnubilar per aquella escena en què  Pablo Sandoval (Guillermo Francella) , al seu bar habitual, demostra al protagonista Benjamín Espósito (Ricardo Darín) que a través de les cartes del pressumpte assasí, ha trobat  uns indicis que permetran de trobar-lo.

Aconsegueixen detenir  Isidoro Gómez (Javier Godino) sospitós de la violació i assassinat de la jove Liliana Colloto (Carla Quevedo) y  dona de  Ricardo Morales  (Pablo Rago). A les cartes que  el pressumpte violador i assassí va  escriure a la seva mare, hi feia referències constants al  Racing de Avellaneda, un equip de futbol argentí tan mític com ho podria ser qualsevol gran equip de la lliga espanyola.  Si han de trobar-lo a algun lloc, Pablo Sandoval ha arribat a la conclusió que el trobaran a l’estadi de futbol el dia que el Racing de Avellaneda (Gran Buenos Aires) vagi a jugar al camp del Club Atlético Huracán de Buenos Aires.  Per trobar aquell home caldrá seguir-li  la pista de la seva passió.

L’escena es desenvolupa així:

El hombre puede hacer cualquier cosa para ser distinto, pero hay una cosa que no puede cambiar. Ni él, ni tu, ni yo, ni nadie. Mírame a mi. Soy un hombre joven, tengo un buen trabajo, una mujer que me quiere y  sin embargo, como dices tú, me sigo jodiendo la vida  viniendo a un tugurio como éste.  Más de una vez me dijiste:  -Por qué estás ahí Pablo, qué haces ahí?-.
¿Sabes por qué, Benjamín? Porque me apasiona…  Me gusta venir aquí, emborracharme, darme de hostias si alguien me hincha las pelotas… Me gusta…. Y vos lo mismo, Benjamín: No hay manera que te puedas sacar de la cabeza a  Irene  [Soledad Villamil].

(…)
El tipo ese tiene una pasión. [El Racing de Avellaneda ] ¿Te das cuenta, Benjamín?  Ese tipo puede cambiar de todo: de casa, de cara, de familia, de novia, de religión, de Dios…  Pero hay una cosa que no puede cambiar, Benjamín. No puede cambiar de pasión. 

La pel·lícula continua, però aquestes paraules, per sí soles, ja fan molt gran una pel·lícula extraordinària.  I són les que em van impactar.

M’he adonat que ara, quan em ve al cap el nom d’algun amic o d’una amiga penso…  Quina és la seva passió?  I us heu preguntat quina és la vostra?

* * * *

Tot això enllaça amb el fet que pocs dies abans, l’amic A*  m’havia proposat de buscar el  test  MBTI , omplir-lo i veure quin dels 16  tipus psicològics obtenia com a resultat.
La cerca a Google del concepte  MBTI  dóna com a primer resultat aquesta entrada de la Wikipédia francesa:   Myers Briggs Type Indicator – Wikipédia    

Vaig mirar de què anava  però no vaig trobar la pàgina que permetia fer el test  complet ..
I així vaig començar per fer un altre test:  El Supertest  (en realitat una versió reduida del test complet  MBTI).  El resultat va donar el perfil ESFP  que correspon a això:

 
 

Vos fonctions dominantes sont :
extraversion, sensation, sentiment, perception

Introversion
Extraversion
Intuition
Sensation
Sentiment
Pensée
Perception
Organisation

Les personnes du type “ESFP” sont perpetuellement en mouvement. Elles font preuve d’un grand attachement aux sentiments des autres et aiment prouver leur implication par des gestes concrets pour aider leur prochain.

Ce sont des caractères énergiques et enthousiastes qui vivent leur vie comme elle vient, sans chercher à l’organiser.

Les ESFP n’aiment pas régenter la vie des autres, mais préfèrent leur apporter les informations qui leur permettront de conduire eux-mêmes leur destin.

Ils aiment être des animateurs créant autour d’eux une athmosphère de joie et de vie, ce sont des comédiens nés qui montent facilement sur la scène pour le plus grand plaisir de leur entourage.

Ce sont des générateurs de mouvement qui irradient un optimisme difficilement démontable.

Ils aiment remonter le moral de leurs proches et savent communiquer leur joie de vivre. Ils sont la source de joie et de gaité de toute la société.

Ils n’aiment pas beaucoup rester seuls aiment la bonne compagnie, surtout pour pouvoir jouer leur rôle de boute-en-train. Ce sont d’exceptionnels camarades toujours un mot sympathique.

Leur répertoire de bonnes histoires est toujours bien pourvu, ils ont vite fait de faire un bon mot, même des choses les plus sérieuses.

Ce sont des” fashion victims”, toujours au courant des dernières tendances de la mode, il savent quel est le dernier endroit “in”. Pour eux la vie est faite pour s’amuser, ils fréquentent les boites à la mode, connaissent les derniers tubes.

Ce sont de joyeux fêtards qui aiment jourir de leurs sens. Les ESFP sont fréquemment très bavards, ils aiment faire la conversation.

Ils aiment en particulier parler des gens. Une simple question peut conduire à une réponse de trente minutes !

Crec que m’hauria agradat més que hagués donat un perfil amb una mica més d’organització, de “pensée”  i d'”intuition” i una mica menys d'”extraversion” …però no farem pas trampa, és clar.
El que em pregunto és si demà o d’aquí a uns dies tornés a fer el test -per poc que canviés la meva resposta a algunes preguntes — canviaria  completament el resultat.

La primera resposta a aquesta preegunta del milió la vam tenir el mateix dia:  A* ens va passar l’adreça on poder fer en línia el test  MBTI en la seva versió completa 

el web que aporta, a més, la descripció detallada dels 16 tipus de personalitat associats al test MBTI:

ESTJ | ESTP  | ESFJ   | ESFP  | ISTJ   |  ISTP  |  ISFJ    |  ISFP
ENTJ | ENTP | ENFJ | ENFP |  INTJ |  INTP  |  INFJ  | INFP
Ho vaig trobar llarguíssim d’omplir… però no era qüestió de deixar-ho a mitges. En acabar-lo,  —oh sorpresa!—,  aquell cop  donava  com a resultat un altre dels 16 possibles perfils de personalitat  establerts per  Mayer & Briggs:  el perfil  ENFP   en comptes de l’ ESFP  que havia obtingut contestant una versió reduida del test.
No tenen massa  res a veure  els dos perfils:

ENFP – Idealista (Apolíneo, Colérico) Abogado Campeón

  1. Intuición extravertida
  2. Sentimiento introvertido
  3. Pensamiento extravertido
  4. Sensación introvertida

Eneotipo: 7 – 9 / Signo: Sagitario – Aries – Libra

Promotores de cambio, de innovación. Contagiosos entusiastas de los nuevos caminos, de la apertura a nuevas posibilidades.
Como todos los intuitivos en general, viven persiguiendo el futuro, este tipo particularmente henchido de ideas sobre el sentido de la vida trascendentes, inspiradas y originales, entre las que tratan ellos de encontrar su propio sitio y tratan a la vez de ir ubicando a la gente de su alrededor, pues su función sentimental les hace ocuparse preferentemente del mundo relacional,
de la interacción con el prójimo.

No les gusta estar a solas.

Son muy cálidos, encantadores, acogedores y especialmente dotados de sentido del humor y divertidos. Cualidades empáticas que ellos saben utilizar bien para alentar y entusiasmar a la gente en sus idealistas proyectos de “altruismo cósmico”.
Comprensivos, serviciales y animadores natos.

Necesitan desenvolverse en contextos flexibles y muy abiertos donde quepa su espontaneidad, y prefieren las fases iniciales de un proyecto o de una relación a la consolidación rutinaria. Siempre andan olfateando nuevos intereses.

Pueden adoptar una postura intelectual, seria y rigurosa, con respecto a cualquier asunto, y de repente quebrar esa actitud con un arrebato cómico, divertido, infantil y salvaje, que libera todo su lado lúdico e histriónico.

Desde pequeños son muy curiosos, se interesan por todo alrededor y siempre están poniendo en práctica su imaginación e inventiva.
Experimentan constantemente , y se toman muy en serio sus travesuras. El dibujo, la escritura, la actuación (están especialmente dotados para el psicodrama), todo aquello donde pueden aplicarse creativamente, lo practican. Recrean lenguajes nuevos, juegos, y logran hacer participar a todos de sus inventos. Es fácil por esta capacidad de atraer y convencer que se conviertan en líderes carismáticos y populares, a pesar de su escaso convencionalismo o incluso marginalidad.

Uno de sus mayores divertimentos es compartir con todos a su alrededor la preocupación y la visión sobre las posibilidades del futuro, alternativas y sueños que van cambiando periódicamente, a lo largo de su vida. Del mismo modo, cambian de amigos y de esfera relacional, interesados siempre un poco más por los nuevos contactos que por los viejos. Sin embargo, saben muy bien hacer que todos y cada uno dentro de su círculo íntimo se sientan especiales y el centro de atención por parte de ellos.

Son muy susceptibles a las opiniones de sus íntimos. A pesar de sus espontaneidad y creatividad genuinas, son un tanto más influenciables que otros tipos intuitivos a la opinión de padres, amigos y figuras de autoridad, aunque no tanto como, por ejemplo, su primo ENFJ.

Como siempre están abiertos a muchas posibilidades, les cuesta mucho decidirse por una carrera académica larga, un trabajo estable o un lugar de vida donde echar raíces, y si lo hacen demasiado pronto, lo normal es que se cansen y lo abandonen todo para probar una posibilidad diferente. Lo mejor es que intenten tomar las decisiones sobre las cosas que necesitan empeño y compromiso a medio y largo plazo entre los veinticinco y los treinta años, cuando la intuición les haya probablemente reconducido, después de experimentar y tantear lo suficiente, a un entorno más cercano al único eje estable que los puede comprometer en la vida: el contexto vocacional y vivencial emanado desde el Self, el Sí-mismo. Sin embargo, siempre mantienen ese espíritu versátil capaz de rebuscar y revolverlo todo en pos de novedades e intereses originales que les hace atesorar un temperamento juvenil (y hasta un físico) incluso en la vejez.
Como todos los intuitivos, especialmente los NP, viven intensamente el arquetipo del Puer Eterno. Por eso son de estabilización lenta, siendo su proceso de maduración, sin embargo, mucho más genuino y profundo que el que se da en otros tipos sólo aparentemente más sobrios, sensatos y estables. Sus idas y venidas no son caprichosas ni responden a unas labilidad o inmadurez emocionales o intelectuales: van persiguiendo el rastro y las claves de su propio proceso de individuación. Eso sí: con mayor o menor acierto.

Las asignaturas versátiles, investigadoras, llenas de alternativas de aprendizaje y de calificación abierta son las que más le interesan, trabajando con sumo gusto en equipos, y se aplican en ellas con esmero, sobre todo para intentar hacer en ellas sus propios descubrimientos.
Sin embargo, es fácil que aún con este entusiasmo les falte la constancia y el compromiso necesario con la rutina para acabar el trabajo completo.
Por otro lado, precisan también de la calidez del profesor y que éste les deje exponer sus ideas a todo el grupo para estar cómodos en el aula.

Tienen ocurrencias con mucha rapidez y las comunican instantáneamente, frustrándose a menudo cuando no encuentran la misma
velocidad de diálogo en el interlocutor.

Les cuesta mucho esfuerzo hacer dos veces una cosa de la misma manera.

Sus caminos de aprendizaje, cualificación y habilitación son sinuosos, cambiantes, no convencionales, y en muchos puntos autodidactas.
No es raro que ejerzan una profesión para la que tienen la única acreditación de que son capaces de convencer a los demás de que saben muy
bien lo que están haciendo.

Necesitan trabajar en algo que exija variedad, novedad y desafío, en lo que no estén solamente por el dinero, y donde el entorno sea amistoso y
lleno de gente entusiasta con lo que hace. Para ellos es tan interesante la tarea como las relaciones con los compañeros de trabajo.
No soportan una supervisión rígida.

Como los INFP, no son ordenados, pero saben entenderse con su caos y hacer de él materia prima para lo espontáneo y creativo. Siempre están mucho más pendientes de la interacción con la gente en sus actividades que de los plazos convenidos.

Su función cuando están en la esfera, muy propia para ellos, de liderazgo, es la de ser catalizadores visionarios. Los ideales que inculcan a sus súbditos son filantrópicos, relativos a las relaciones y la solidaridad. Forjan hombres, en el sentido de que son capaces de entusiasmar
a cada cual con su vocación adecuada.

Entre sus ocupaciones favoritas están: periodista, actor, maestro, médico, asistente social, relaciones públicas, sociólogo, antropólogo.

Igual que en los INFP (y que en todos los intuitivos en general), el trabajo y el ocio se solapan. También en el recreo buscan siempre ocupaciones variadas y novedosas, enfrascándose constantemente en entretenimientos de “último grito”, que ellos escuchan antes que nadie.
Aman la lectura y especialmente los viajes, porque necesitan investigar y experimentar todas las posibilidades de ser y vivir que aparecen en todos esos libros y que encuentran al sumergirse en diferentes culturas. Les gusta pertenecer a clubes deportivos, donde pueden ponerse a prueba con desafíos y competir con mucha otra gente.

Su estado vital normal es el de estar enamorado, es decir, entusiasmado y apasionado por los ideales que le interesan, así que este mismo apasionamiento se extiende y ensalza cada vez que conoce a alguien que le toca en el corazón, y se siente muy cómodo en ese estado.
Se vuelca y se pierde tanto en su pasión amorosa como lo hace en sus vocaciones, idealizando a la persona de la que se ha enamorado (diferente del ENFJ, que más bien busca a una persona a su lado que cumpla con su ideal). Subestima las dificultades y los contra de la relación
, y a menudo pasa por alto los hechos desagradables aunque sean evidentes. Normalmente se va enlazando con parejas que tienen que ver con sus intereses generales del momento, así que todo lo dicho sobre su trayectoria vocacional vale para su trayectoria sentimental:
es de los tipos más románticamente enamorados y entregados a su pareja (y no sólo a ésta, sino también a los amigos y a todos sus allegados, los cuales se sienten incondicionalmente amados por el ENFP), pero con el discurrir del devenir cambiante todas estas relaciones se acaban, por más intensas que sean, y son reemplazadas por otras, al menos mientras no se haya ubicado en la vida que verdaderamente le corresponde.

Rompen cuando los fallos de la relación le resultan demasiado evidentes o, como acabamos de decir, si se aburren de una situación cerrada y agotada y necesitan saltar a otra. Si rompen a la fuerza, se sienten fracasados y derrotados porque ellos han puesto muchísima energía
en el compromiso. Entonces tienden a mirar sólo los defectos del ex compañero, a limpiarse de toda culpa, y a buscar rápidamente un amor nuevo y mejor, tal y como sienten que se merecen.

Ejemplos: Franz Joseph Haydn, Mark Twain, Robin Williams.

          La Sombra

Pueden ahogarse en un mar de intuiciones, donde no son capaces de establecer prioridades, y convertir su versatilidad en un colapso contradictorio de tendencias e intereses. Algo así como una borrachera de intuición, donde no puede elegirse nada ni puede uno comprometerse con nada porque todo parece posible y sugerente por igual.

Como ya señalamos, a menudo fallan en su responsabilidad de cumplimentar las tareas, dilapidando energía que finalmente no acaba logrando ningún fin. Pueden pasarse demasiado tiempo sembrando campos para abandonarlos de repente. Los frutos entonces los recogerán otros.

Su incapacidad para ser realista a menudo hace que su imaginación idealista y su previsión optimista yerre el tiro.

En estado de estrés se vuelve fácilmente hipocondríaco con cualquier síntoma corporal, que sobrevalora, y la función sensación puede dispararse
compulsivamente haciéndole esclavo de la gula y la lujuria: come demasiado, bebe demasiado, gasta demasiado y acude a demasiadas fiestas, hasta que sobreviene un colapso o un golpe de destino que les insta a recuperar el equilibrio.

Tot això per anar a petar allà on havíem començat. Aquests tests proporcionen uns resultats que són generalment de força confiança: aquests tests són una eina seriosa. Com a mínim,  així estan reconeguts per la comunitat  científica internacional:  

“The Myers-Briggs Type Indicator (MBTI) instrument is the most trusted and widely used personality assessment in the world.”
Però la nostra pregunta va un punt més enllà. Ens preguntem si ens poden permetre d’esbrinar  “la passió”  que  viu i cova en  cadascú de nosaltres.  I em temo que la resposta és  “NO”.  Conèixer la personalitat d’algú ens pot donar pistes molt importants, però no arriba a cavar tan profundament com per lliurar-nos el  màxim  grau de concreció  d’aquella personalitat, que ésla seva gran passió.
Només hi ha una manera de conèixer-la: ens l’ha de confessar, si vol, la persona concreta i ens ha d’explicar també, si les recorda,  les circumstàncies concretes que en un moment determinat la van fer nèixer en el seu ésser.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

  • Música de la pel·lícula El secreto de sus ojos:

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Darrer post del 2012: Receptes de pluja i sucre.

Vull dedicar aquest darrer post de l’any 2012 a un llibre que em van regalar la Sara i el Ben pel meu aniversari. Un petit tresor que em permeto recomanar-vos. També vull dedicar el post a la Sara i el Ben, que en són responsables.
El llibre es titula així:
Receptes de pluja i sucre, d’Eva Manzano (textos) i Mònica Gutiérrez (il·lustracions). Editorial Thule. Edició rústega 2012.

receptesdeplujaisucre

És una mena de diccionari de virtuds, vicis, emocions i sensacions classificats en ordre no alfabètic que ens permet de repassar, des d’ un punt de vista nou,  des de La Temperança (pg. 4 )  fins La Llibertat (pg. 60) passant per  l’Alegria, l’Empatia, l’Enveja, La Gratitud, La Supèrbia, la Tristor, o l’Esperança… entre molts d’altres conceptes.

Cada reflexió sobre la naturalesa d’aquest conceptes èticoflosòfics tractats en clau d’humor i tendresa, va acompanyada de la corresponent recepta “de pluja i sucre”, que ve a ser l’equivalent d’un poema de tres, quatre o cinq versos. N’hi ha una, la més llarga de totes, que en té sis:  L’Alegria

L’ALEGRIA

(…)  En el món, els qui millor coneixen l’alegria són els nens, a qui agrada l’herba, tant si hi ha cuques com si no n’hi ha, els tolls, anar descalços, que nevi i que faci sol.

Recepta per estar alegre

1. Obrir el ulls.
2. Escoltar el so del món.
3. Donar voltes sobre un mateix, com una baldufa.
4. Cantar i ballar, i després, ballar i cantar.
5. Sortir al matí amb el sol i amagar-se al vespre (s’hi val a posar-se taronja), i dormir a la nit.
6. Fer-se petons als braços.

La gràcia de cada recepta és que, a més de deixar-nos sovint meravellats, ens convida a afegir-hi ingredients i consells de collita pròpia.
Segur que a les sis propostes de les autores, nosaltres som capaços d’afegir-ne alguna més…

A mi se m’acut aquí, com a mínim, un setena possibilitat :  pensar en la família i en els amics, i deixar que brolli un gran somriure…

El que és segur és que cap de les receptes no deixa indiferent i que totes ens encisen prou com per obligar-nos a llegir-ne una altra i una altra…

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

2012 in review…

The WordPress.com stats prepared a 2012 annual report for this blog.  Amazing isn’t it?

A més, es dona la casualitat que aquest post, que ha generat automàticament el servidor WordPress coïncideix amb el post número 250.
Als visitants i als amics lectors i comentaristes… us he de dir  “Sincerament, gràcies per la vostra participació”.

___________________________

Here’s an excerpt:

600 people reached the top of Mt. Everest in 2012. This blog got about 8.100 views in 2012. If every person who reached the top of Mt. Everest viewed this blog, it would have taken 14 years to get that many views.

Click here to see the complete report.

L’economia espanyola analitzada per la BBC.

El diari Ara.cat, el 27 desembre, publicava un article de Sebastià Alzamora on comentava un reportatge  de la BBC titulat
The Great Spanish Crash.

 

És ben recomanable veure del reportatge de la BBC The great Spanish crash  (…)

I no perquè s’hi expliqui res que no sapiguem, sinó perquè, de vegades, una mirada des de fora serveix per aclarir les idees sobre la pròpia realitat i separar-ne el gra de la palla. A mi, per exemple, se’m va quedar la idea que Espanya, després de sortir de l’autarquia franquista i aconseguir l’anhelat ingrés a la UE, es va sumir en una mena de nova autarquia que ha consistit a anar tirant alegrement de les vetes del totxo, del turisme de xancleta i borratxera i dels subsidis europeus, sense que mentrestant ningú s’aturés a pensar en cap alternativa més decent. (…)

©  Ara.cat. |  27/12/2012 

Com sempre hem de dir i repetir, és una llàstima que  la meitat dels esforços esmerçats en les anàlisis  no es dediquin a imaginar i proposar solucions, per petites i parcials que siguin.

Crec que una petita  gran cosa fóra  fer un llistat dels grans deutes dels ajuntaments, posant al costat  de les quantitats els noms dels alcaldes i regidors i els partits que en varen ser o encara en són responsables.

Fem les llistes de les prioritats a cada ciutat i fem-la pública.  Fem-ho nosaltres. No veig pas que els partits polítics facin la feina que han de fer. O si la fan no  ens la donen a conèxixer. Hi ha moltes coses a canviar urgentment i no es veuene moviments de cap mena… res no és diferent. Res que  no sigui aquella vella política nefasta tan allunyada de la ciutadania que hem estat patint des del retorn de la democràcia.

Han passat les eleccions i ja tornem a les velles males pràctiques polítiques de sempre…

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Mantenir viu el blog. Estadístiques del blog a 28 de desembre de 2012.

Tal com proposàvem no fa gaire en aquest blog, ser capaços d’implementar alguna de les 30 (30!)  estratègies escriptòriques que vam imaginar i detallar degudament ens permetria no deixar passar dia sense  post.  Però se n’ha de ser capaç de tenir la condícia de la regularitat i la petita força de voluntat que això exigeix.

És veritat que com que res ni nungú no ens apreta per fer-ho, tampoc no és greu que hi hagi una certa irregularitat. Per això hi ha hi sempre hi haura blogs de primera i blogs de segona o tercera.

Però avui he clicat les  estadísitques del blog i he vist  que  amb només 14 visites, el “mapa mundi”  quedava mig ple.  I he pensat que l’estratègia escriptòrica nº 4 , que proposava això justament:  donar compte de les estadístiques del blog, comparant-les potser amb les estadístiques que vam publicar per darrera vegada.

La captura de pantalla obtinguda és aquesta:

Estadístiques del blog a data de 28.12.2012. No és broma!

Estadístiques del blog a data de 28.12.2012. No és broma!

No n’hi ha per fer volar coloms. Que hem de ser realistes? Som realistes!  Estem molt i molt avall en el ranquing de la catosfera, però ho assumim amb esportivitat i bon humor, i amb propòsit de millora sempre que sigui possible.  I pronunciem una frase d’aquelles que si no haguessin estat ja pronunciades, caldria inventar:   “Menys dóna un còdol”
Així que qui no es conforma és perquè no vol.

***************************************

Revista de premsa. Citem. Francesc Homs.

Poc a afegir a les citacions textuals, extretes de la premsa. Potser, només, que no anirem bé fins que no es cinviï la llei  i s’estableixi que ni els delictes ni esl crims NO PRESCRIUEN.  Això podria ajudar  a canviar l’ètica en la vida pública d’Europa i arreu del món.  Cal verbalitzar les utopies perquè algun dia ho deixin de ser i esdevinguin realitats.

 

“La asfixia política es prevaricación”

El portavoz en funciones del Govern, Francesc Homs, advirtió ayer en ‘RAC1’ que si el ministro de Hacienda, Cristóbal Montoro,
“amenaza con cerrar la puerta del Fondo de Liquidez Autonómico a la Generalitat con finalidades políticas, si utiliza estos recursos
como amenaza porque no le gustan determinadas ideas políticassería prevaricación y actuaremos”.

LA VANGUARDIA.COM.  Política | 21/12/2012

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

 

 

VULL QUE ES CREI UNA LLEI QUE DECLARI
IMPRESCRIPTIBLES ELS DELICTES  I ELS CRIMS

 

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *