Arxiu d'etiquetes: llibre

Darrer post del 2012: Receptes de pluja i sucre.

Publicat el per

Vull dedicar aquest darrer post de l’any 2012 a un llibre que em van regalar la Sara i el Ben pel meu aniversari. Un petit tresor que em permeto recomanar-vos. També vull dedicar el post a la Sara i el Ben, que en són responsables.
El llibre es titula així:
Receptes de pluja i sucre, d’Eva Manzano (textos) i Mònica Gutiérrez (il·lustracions). Editorial Thule. Edició rústega 2012.

receptesdeplujaisucre

És una mena de diccionari de virtuds, vicis, emocions i sensacions classificats en ordre no alfabètic que ens permet de repassar, des d’ un punt de vista nou,  des de La Temperança (pg. 4 )  fins La Llibertat (pg. 60) passant per  l’Alegria, l’Empatia, l’Enveja, La Gratitud, La Supèrbia, la Tristor, o l’Esperança… entre molts d’altres conceptes.

Cada reflexió sobre la naturalesa d’aquest conceptes èticoflosòfics tractats en clau d’humor i tendresa, va acompanyada de la corresponent recepta “de pluja i sucre”, que ve a ser l’equivalent d’un poema de tres, quatre o cinq versos. N’hi ha una, la més llarga de totes, que en té sis:  L’Alegria

L’ALEGRIA

(…)  En el món, els qui millor coneixen l’alegria són els nens, a qui agrada l’herba, tant si hi ha cuques com si no n’hi ha, els tolls, anar descalços, que nevi i que faci sol.

Recepta per estar alegre

1. Obrir el ulls.
2. Escoltar el so del món.
3. Donar voltes sobre un mateix, com una baldufa.
4. Cantar i ballar, i després, ballar i cantar.
5. Sortir al matí amb el sol i amagar-se al vespre (s’hi val a posar-se taronja), i dormir a la nit.
6. Fer-se petons als braços.

La gràcia de cada recepta és que, a més de deixar-nos sovint meravellats, ens convida a afegir-hi ingredients i consells de collita pròpia.
Segur que a les sis propostes de les autores, nosaltres som capaços d’afegir-ne alguna més…

A mi se m’acut aquí, com a mínim, un setena possibilitat :  pensar en la família i en els amics, i deixar que brolli un gran somriure…

El que és segur és que cap de les receptes no deixa indiferent i que totes ens encisen prou com per obligar-nos a llegir-ne una altra i una altra…

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Le Nothomb nouveau est arrivé : Barbe bleue [et Saturnine]

Publicat el per

Com cada any  des de fa vint anys, a finals d’agost,  l’editor Albin Michel treu el nou llibre de l‘Amélie Nothomb. El títol d’enguany és  Barbe Bleue.

© de l'Express

© Emilie Wood/LEXPRESS.fr

Vidéo @ YouTube  : Présentation de Barbe bleue

___________

Aquest any volia passar de seguir-li la pista, per  “castigar-la” per no haver-me contestat una llarga carta que li vaig adreçar després de la seva estada a Barcelona allà pel mes de març passat.  No cal que torni a explicar-ho, perquè està  tot explicat  – i fil per randa- aquí en aquesta sèrie de  posts que vaig escriure sobre el tema.

Però fóra estúpid per part meva, i no aconseguiria pas el meu propòsit de “càstig”. Em temo que no em podré estar de caure a la temptació i llegir el seu llibre. El nom que ha donat a la protagonista de la nova novel·la , Saturnina, m’interpel·la massa com per refusar de llegir i decidir què me’n sembla. I  seguiré esperant  — però ja sense cap gota de desesperança— que es decideixi a contestar-me alguna cosa interessant com un més de tants altres babaus que, com jo, van creure que l’Amélie sempre contestava les cartes…

El nombre d’informacions sobre el nou llibre és extraordinari. Hi ha referències a tots els media francesos i belgues… i és que Amélie Nothomb ha aconseguit crear-se un mite a força de treballar i de ser constant. Publicar un llibre cada any a finals d’agost per fer-lo coïncidir amb la famosa rentrée literària francesa on apareixen més de 400 nous llibres té el seu mèrit.

Mèrit que es transforma segurament en gelosia i malestar a la pell d’autors i d’editors, cansats de veure com la “noia del barret” atreu tots els focus, totes les càmeres, un munt de crítits i miríades de lectors…

..

**************************************

Enllaços

**************************************

Acte d’homentage a Joan Vinyoli, divendres 11 de juny, a Sitges

Publicat el per

El divendres 11 de juny, tingué lloc a Sitges, a l’espai cultural Stämpfli, la presentació del llibre de Josep Solà Bohigas La Bastida dels somnis. Vida i obra de Joan Vinyoli.

Ens hi havíen convidat els amics Damià i Vinyet, i des d’aquí els agraeixo infinitament que pensessin en nosaltres perquè aquest acte va ser per a mi un broll d’emoció i d’inspiració literàries, i tal com diu en William Zinsser, en una frase afortunada:  “una prova més de l’axioma que una cosa porta a una altra”…

Vinyet Panyella, Pep Solà, Quim Curbet

Pep Solà. La Bastida dels somnis. Vida i obra de Joan Vinyoli

L’acte, màgníficament organitzat, va constar de la visualitació d’una presentació audiovisual que incloïa diverses fotos del poeta i una cançó de Ma del Mar Bonet, versió musicada d’un dels seus poemes.

Seguidament, Vinyet Panyella i l’editor Quim Curbet, de l’editorial  CCG,  van precedir la presentació del llibre per part de l’autor, en Pep Solà Bohigas.

La tercera part de l’acte consistí en un recital poètic a càrrec d’un grup d’escriptors i poetes assitents a l’acte. Cadascú d’ells i elles van llegir els dos poemes de Joan Vinyoli que havien triat prèviament.

Fou així com em vaig proposar d’endinsar-me en la poesia de Vinyoli ben aviat. I des de dilluns passat que tinc a les mans l’exemplar de l’obra completa de Joan Vinyoli, editat per Edicions 62, mentre espero que l’amic Damià, tal com vam quedar,  em passi el seu La Bastida dels somnis un dia d’aquests. Que no tremolin els editors, que seguirem comprant llibres. I aquest, m’abelleix tenir-lo en propietat per parlar-li i anotar-lo al meu gust.
M’adono un cop més que mai no és massa tard per descobrir els grans tresors.  I que més val un pèl tard que mai!

El fet que portés la meva càmara fotogràfica i la meva gravadora digital em va permetre de convertir-me circumstancialment aquella tarda en reporter amateur de l’acte.  I justament per això, just en acabar l’acte vaig començar a explicar al Pep, la Vinyet i l’Oriol la meva “teoria” del que cal fer, -en realitat una estratègia d’actuació a escala nacional (sic)-  per crear un gran Fons d’actes culturals de Catalunya (*FONDACULCAT?) i evitar que actes com aquell, i milers d’altres que es fan arreu de Catalunya,  quedin sense guardar-ne còpia i testimoni digital, com un preuat bé cultural que cal crear i preservar  per a les futures generacions de catalans.

_______________________

Enllaços

La immigració a les escoles. Llibre de Blanca Deusdad

Publicat el per

La festa de celebració del 40è aniversari de  l’IES Manuel de Cabanyes de Vilanova ens va donar moltes satisfaccions.  Una de les més importants va ser la de retrobar a tota una sèrie d’amistats a qui no veia des de feia molt de temps.

Blanca Deusdat em va donar les dades d’un dels seus llibres,  Immigració a les escoles que va obtenir el 12è Premi Batec a la recerca i innovació educatives.

Per la seva temàtica i la seva actualitat és un llibre que mereix ser recordat ara que s’acosta Sant Jordi 2010, moment de fer una càrrega de llibres per a unes quantes setmanes o uns quants mesos.

Em vaig oferir a fer d’altaveu d’aquest treball important sobre la immigració i és per això que ho incloc en aquest blog i ho envio per correu a amics i coneguts per fer-ne la màxima difusió possible, amb l’esperança que el llibre arribi  a les mans de moltes persones.

Acollirem aquí de bon grat els comentaris que volgueu fer sobre l’obra o sobre qualsevol aspecte referent al tema de la immigració a casa nostra.
A tothom, bona lectura.

A tu Blanca, bona sort, i que segueixis treballant amb tant d’encert.

______________________________

Enllaços

Blanca Deusdad Ayala, Ph D

Universitat Rovira i Virgili. Campus de les Terres de l’Ebre

Departament de Gestió d’Empreses

Edifici Nou Betània. Camí de Betània, 5  43500-Tortosa

http://www.ub.es/multigen/multigen/deus.htm

http://www.bu.edu/uni/iass/members/deusdad.html
***********************