Arxiu d'etiquetes: PSC

Sobre el PSC. Trobeu set errors retòrics.

Publicat el per

El Periódico de Catalunya, publicava ahir dissabte 15 de desembre unes notícies sobre els Socialistes  del PSOE i els del PSC a l’apartat Política  (pg. 22)

El títols dels articles eren aquests:

La encrucijada del socialismo
Rubalcaba intenta zanjar con los barones el debate de las primarias

A sota hi havia l’article amb el títol  sobre el qual  us proposem la vostra participació: trobar els  set errors que hi hem trobat nosaltres.

Documento de bases

EL PSC prepara una convención para “reconstruir”  el proyecto

Navarro quiere abrir el partido recuperando credibilidad y coherencia

No sé si per deformació professional o perquè ja fa temps em vaig interessar força  per la funció i el valor retòric de les cometes (mireu-ho al Dicofilopersiflex.  C  cometes, comillas, guillemets, quotation marks )  el que més  em va sorprenddre de la pàgina va ser la paraula RECONSTRUIR   escrita entre cometes.

Això em va fer pensar que tot l’article era camp abonat per les cometes i que us proposaria trobar  els set  “errors”  —en realitat penso en el significat  real  i veritable o  com a mínim  aproximat amagat sobre cada una de les paraules escrites entre comentes—  que nosaltres hi havíem detectat.

L’article del Periódico  hauria hagut d’estar redactat d’aquest manera:

El PS “C”  (1)   prepara una convención  para  “”reconstruir”” (2)   UN (3)   “proyecto” (4)

Navarro quiere  “abrir ” (5)  el partido recuperando “credibilidad”(6)  y “coherencia” (7)

Com veieu ens limitem a assenyalar  els 7 errors que hem trobat en el títol de l’article.  El significat real, no retòric ni emboirat de cada una de les paraulaes “entrecometitzades”
el podeu proposar vosaltres a la zona dels comentaris.   No és feina fàcil ni a l’abast de tothom.

D’antuvi, gràcies  doncs per la vostra atenció i la vostra participació.

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Post  scriptum

“Si al final es materialitza alguna cosa semblant a un pacte de legislatura entre nacionalistes, democristians i republicans (…) potser algú a madrid, ja sigui Mariano Rajoy o Alfredo Pérez Rubalcaba  s’adonaran que, quan es despertin, el problema català seguirà allà.Tenien un problema abans del 25-N i segueixen tenint-lo ara. De la perí´cíá´´déls sesus referents  catalans, la franquícia  popular gestionada per Alicia Sánchez-camacho , i un PSC en desconstrucció, dependrà la resposta que le soligarquíes  d’aquí i d’allà  acabin donant a una probable ofensiva sobiranista. (…)

Neus Tomàs. Sobretot, el cap fred.  (El Periódico. 17. 12.2012. Política. Pàg. 17 )

El mot desconstrucció és responsabilitat  total i única de la senyora Neus Tomàs, i val a dir a favor seu que no hi ha posat cometes!  Felicitats, Neus!

 

  • “L’alcalde socialista de Flix es rebel·la contra Pere Navarro i es declara independentista

Marc Mur, membre de l’executiva del PSC, creu que els partits s’han de posicionar “al costat de la majoria social” que vol un estat propi per a Catalunya.”

….

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

….

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

11 de setembre de 2012. Diada nacional de Catalunya.

Publicat el per

Tothom manifesta obertament que enguany aquesta Diada és especial.  Un gran nombre de catalans participarà en els actes programats per aquest dia i especialment en la marxa reivindicativa per la Independència, expressant la voluntat de ser un nou estat sobirà dins de la Unió Europea.  Mai no hi haurà hagut tanta gent dient-ho tant clarament i amb tanta convicció.

Tot i així, és de preveure que el clam quedi present a l’aire de tot el país fins el dia 20, data en què el President Mas s’entrevisti  amb el President Rajoy
li presenti el projecte de “pacte fiscal” acordat pel parlament catatà  i torni amb algun tipus de resposta del Govern de Madrid.

M’hauria agradat escoltar alguna paraula i gest amable per part d’aquest govern del PP, però fins i tot el dia de la vigília de la Diada, el president Rajoy, en la roda de premsa que ha concedit a un grup de periodistes, representants del principals media del país, s’ha enrocat amb el “això ara no toca”.  I per aquesta actitut, per acció i per omissió, el govern és culpable de tota la tensió que s’acumula en aquest país i que no pot ser bona de cap manera en un moment econòmic tan delicat.

Caldrà veure quines mesures prenen els partits polítics catalans davant el govern de majoria absoluta del PP que pretén seguir  mantenint Catalunya com a autonomia parasitada i  sota desequilibri econòmic permanent, l’equivalent actual a “bombardejar Barcelona cada cinquanta anys” per mantenir Catalunya sotmesa.

Potser sí que no cal fer-nos moltes il·lusions per no haver de patir greus frustracions com vaticinen que passarà els que tornen de tot, o els que no creuen en res. Tanmateix, m’agrada imaginar  que aquesta Diada de 2012 serà especial i contribuirà a reforçar el sentiment identitari de tots els catalans.

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Mantenir viu el blog. (21/30). Carta oberta a algú.

Publicat el per

Mantenir viu el blog. 21/30. Carta oberta a algú. Lloar-li  els fets o els dits o discrepar-ne obertament.

..

Aplicar questa estratègia és més fàcil del que sembla a primera vista…  tot i que la paraula “carta”  comença a semblar  una cosa una xic esotèrica, més pròpia del segle passat que no pas del segle XXI.
Però una carta tant poden ser  140 caràcters i  en podem dit tweet com ser dues ratlles curtetes com un  SMS…

Cal precisar que si escrivim una carta oberta a algú, s’entén que ens adrecem a algun personatge públic que té alguna mena de responsabilitat política, econòmica, cultural, educativa… i que ho podem fer sense complexos, perquè estem jugant al nostre camp, al nostre blog.

Tot és començar i ben aviat ja començarem a trobar gust en una activitat que exigeix algun tipus de resposta per part del destinatari.
Reconec que aquesta proposta pot semblar que s’assembla a una altra que ja vaig proposar i que consistia a formular preguntes als responsables polítics de Catalunya i d’Espanya els dimecres o dijous de cada setmana de manera que les nostres/vostres preguntes tinguessin una probabilitat  de formar part de la llista de temes a tractar pel Consell de Ministres dels divendres o   la llista de temes a tractar per part del govern de la Generalitat. Però no. no és ben bé el mateix. Allà el que cal és fer preguntes concretes.  Aquí, el ventall de possibilitats s’amplia  “ad libitum”, i no cal que ens limitem a preguntar.
Adrecem-nos a una regidora,  alcaldessa,  actor, científic, periodista, professor, presentador, blogaire… a qui volgueu.

S’entén que els destinataris poc s’esperen la vostra carta. I és probable que si no feu un esforç per esbrinar llur adreça postal o electrònica és probable que mai no llegeixin la vostra carta oberta.  Però això  no ha de ser obstacle per a a la nostra acció escriptòrica:  nosaltres hem de fer la nostra feina…  “els déus ja reconeixeran els seus”.

Com he procurat anar demostrant en aquesta llarga sèrie d'”Estratègies per a mantenir viu el blog“, es tracta de passar de la proposta teòrica a l’execució pràctica.  I això faré ara, tot seguit.
A qui escriurem?

Carta oberta a Pere Navarro, Secretari General del PSC (Partit dels Socialistes de Catalunya)  en resposta a la seva  “Carta oberta als catalans” (Article del primer secretari del PSC, Pere Navarro, publicat avui al diari El Periódico. 12 de juliol de 2012)  i  com a comentari de l’entrevista que li va fer El Periódico el  proppassat  12 d’agost.

Senyor,

He llegit atentament la seva carta als catalans i l’entrevista que li han fet els de El Periódico.  Tot el que vostè diu sembla força assenyat i equilibrat. Però en el context de l’actual  greu crisi
social i política, tot el que vostè diu acaba servint per no res… només per omplir línies de diari… és pura retòrica inútil.

On és escrit el que vostès proposen al govern de la Generalitat per poder sumar-se a la seva proposta per al pacte fiscal?  Què té de secreta que no ho poguem llegir i entendre?
Això és el que vostè ha d’adreçar a tots els Catalans. No una carta oberta bla bla bla… que no aporta res.
Sobre tots i cada un dels temes que es posen constantment sobre la taula on és la veu neta i clara del socialistes de Catalunya?  Sí, potser sí que cal un procés electoral per
clarificar què cal esperar del nou PSC,  si  l’eterna cantarella patètica d’una Espanya Federal que no existeix en el cap de ningú a Espanya que ja no es creu ningú,
i que acaba rimant i sent sinònima d’ “excusa covarda”.
Això o bé  un partit amb  una nova estratègia que s’enfronti manifestament a les zones mafioses de poder del PSOE espanyol, empenyades, com el mateix PP, a
mantenir Catalunya en situació de zona parasitada impunement.

El 12 d’agost vostè ja sabia que el president Rajoy ha contestat per enèsima vegada que no vol sentirt parlar de pacte fiscal.  Com és que vostè  no s’enfronta  a Mariano Rajoy
i en canvi sí que s’atreveix a fer la comèdia de demanar per enèsima vegada al President Artur Mas que negociï amb Rajoy?

Sí, demani als diputats que surtin dels despatxos i que connectin amb la gent, i convoquin reunions i actes que demostrin que el PSC és un partit d’esquerres i que és capaç
de liderar amb l’acció i l’exemple la lluita contra les desgràcies que provoquen les mesures antisocials del Govern de Madrid o del Govern de la Generalitat.

Demostreu-ho amb fets… el vostre silenci permanent ara mateix és culpable.

Ara per ara, el PSC  té la imatge que s’està guanyant a pols per covardia i inacció, per indefinició i per hipocresia…  A les properes eleccions veureu el que veureu com no canvieu   la imatge actual.  No es pot enganyar a tothom permanentment.  I afanyeu-vos a fer el que toca, que queda molt poc temps per les properes eleccions.

Atentament

Sani Girona

VNG,  22 d’agost de 2012

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Eleccions municipals 22 maig 2011 2/2

Publicat el per

Seguits per televisió els resultats de les eleccions municials a casa nostra, i també les que van tenir lloc a la resta de l’Estat,  afegeixo quatre coses més a les que deia abans d’ahir.

No m’esperava ni desitjava pas que el PSC i  ERC rebessin uns cops tan durs com els que han rebut, però el fet és que entre ells mateixos  i les circumstàncies, sembla s’ho han ben buscat.

El PSC ja ha demostrat abastament que de catalanista no en té res o ben poca cosa. Negar-se a fer front comú al Parlament amb d’altres partits catalans per reclamar del govern central  allò que ens deuen i   juga a no pagar  pot ser  cosa d’estratègia política a la qual hi tenen tot el dret, però costa molt de fer-ho empassar a la gent, i encara més quan no s’explica.  Què ens podrien explicar?

L’exalcalde Jordi Hereu ha fet tot el ha pogut i més per pesentar en aquestes eleccions la cara més amable que sap tenir, però  hi ha accions que -com la paraula pronunciada o la pedra llençada-  no tenen marxa enrera.  I Barcelona s’ha venjat del mentider que diu “m’agrada aquesta ciutat” però va fer la terrible malifeta de voler  canviar-la completament destrossant innecessàriament, amb obres i deutes faraònics  l’eix emblemàtic de la Diagonal,  en un moment passat en que ja ens començàvem  tots a olorar que hi havia arreu de l’Estat una tremenda fortor a podrit, una pústula que acabaria  explotant a la cara de tothom.  Per sort van poder aturar aquella bogeria a temps!

Els polítics del PSC  tenen tot el dret del món a jugar als seus jocs maquiavèlics, a fer-se travetes amb elecccions primàries, a apunyalar-se tant com puguin  i,  aixó sí, amb perfecta hipocresia política, fer veure que no ha passat res.
Els ciutadans només poden gaudir d’una  mísera victòria pírrica consistent a votar en contra d’aquests espectacles d’incoherencia i de cinisme i  de riure’ns de l’abast de la seva derrota, tot aplaudint el seu càstig públic.
Per la seva banda, ells se’n riuen encara més, mostrant que el càstig no és tal, per a molts, és un gran premi: l’hHonorable José Montilla i l’Excel·lentíssim Jordi Hereu son qualsevol cosa menys damnificats.  I una immensa corrua de polítics seguiran cobrant generosos sous a l’oposició, fent menys de la meitat de la feina i amb responsabilitat nul·la per uns quants anys, -la moma-  i uns quants altres es recol·locaran en llocs que dècades d’experiència i “saber fer” els han permès de crear justament en previsió  d’aquest dia de “pluja daurada” que tard o d’hora els havia de caure sobre.  No patiu, que això, a més,  ens ho explicaran aviat a les seves memòries, un complement més als sous milionaris dels que s’han dotat. No els planyeu! Admireu-los i seguiu indignant-vos, però millor  si no és una indignació inútil. Associeu-vos, militeu, actueu.  Altrament res no haurà servir per a res.

ERC  ha sabut cuidar molt poc la seva imatge d’integritat que té i segurament s’adiu a la realitat. Però cal mostrar-ho en els petits i en els grans detalls.  La situació actual de Carod-Rovira i Ernest Benach, tot i ser ben lògiques, no acaben d’agradar a la gent, que veu ens aquest màxims dirigents d’ ERC  un comportament ètic diferent del que realitzen d’altres polítics d’altres partits, justament perquè del’ètica sempre  n’ha fet proclama i bandera. És normal desaparèixer completament de la política diària per reaparèixer com a cobrador de grans rendes com a  conseller d’Hospital l’un i com a jubilat als 51 anys l’altre?

Potser sí  que calia que guanyés CiU per veure què en sortirà per a Catalunya d’un govern de CiU a al Generalitat acompanyat d’un govern també de CiU a l’Ajutament de Barcelona.  Potser.
Ja veurem si   —com promet el nou alcalde Xavier Tries—  ens sorprendrà. No dubto que hi hagi sorpresa: però caldrà veure si serà per bé o per mal.

Ja veurem què en sortirà de la nova oposició  global que haurà de fer Catalunya  enfront d’un PP tentacular a tota la resta de l’Estat excepte al País basc per mantenir la nostra dignitat nacional.

Crec que en Josep Cuní  s’haurà de preparar a fons el dossier  CUP  del que sembla ser no tenir-ne actualment gaire idea.  Ho va ben demostrar el vespre electoral en què no va esmentar aquest partit ni una sola vegada tot i ser una gran força emergent arreu del país  i  de consolidació a un gran nombre de municipis.
Les  CUP són la nova política, la política al cap i a les mans dels joves, l’esquerra  radical que  necessita aquest país en moments de crisi i en un moment en què l’esquerra tradicional,  ja contaminada pel poder  i les seves corrupteles ha estat anorreada per un canvi de cicle en el qual la gent,  vist que l’esquerra socialista no se’n surt, necessita confiar  en què sigui la dreta qui resolgui ara els grans problemes econòmics del país.

Serà curiós i  educatiu analitzar de ben a prop com actuaran les dretes a tot l’Estat, ara que tenen com a models d’actuació les corrupcions impunes del país Valencià i les que hi va haver a les Illes Balears.

La vida és un llarg riu tranquil on cadascú, assegut a un marge, si té prou paciència,  té temps per veure passar nedant polítics de qualsevol signe   —i no pas morts, sinó ben vius—  nedant joiosos cap a la mar tranquila de la seva jubilació, esplendorosament pagada per miríades de  ciutadans perennement  esperançats, enganyats i decebuts.  

Plataforma per Catalunya rebrà dos pernils: un del PPC  i l’altre de CiU.  Totes les dretes necessiten extremes-dretes que facin per ells el discurs brut i la feina bruta.  PxC  ha canalitzat el disgust i el malestar de molta gent que troba en la gent nouvinguda un cap de turc expiatori necessari per canalitzar la seva desgràcia, però sabem que els polítics de PxC  no són gaire més que això, uns aprofitats d’una conjuntura socioeconòmica perversa.
Veurem quines són les polítiques  que  sobre immigració aplicaran ara  CiU i PP disposant com disposaran a Catalunya però aviat també a la resta de l’Estat els mecanismes de poder per fer-ho.

Ho vaig dir una vegada i ara hi torno:  El PP no perd mai. Guanya quan perd i ho guanya tot quan guanya.  Quan guanya, guanya fins  i tot el dret a legalitzar el guany econòmic. La conjunció del poder i l’astúcia fan meravelles.  CiU sap que el PP és l’enemic amb qui -no podent-lo vèncer- cal estar-hi unit. Pel cap baix, ara tenen vuit anys per fer algunes coses junts pel país i immensos negocis per a ells…

M’agradaria creure i anar constatant que l’ èxit democràtic de  BILDU al país basc servirà per aniquilar i enterrar definitivament el terrorisme d’ETA.

__________________________

ENLLAÇOS

____________________