“So in love” més políticament correcta.

Music & Lyrics by Cole Porter
Book by Bella & Sam Spewack

SYNOPSIS
This is a musical comedy play within a play about an egotistical actor and producer named Fred Graham and his ex-wife Lilli Vanessi who are playing characters Petruchio and Kate in the “Taming of the Shrew.” In both their real world and in their play, they bicker and romance in a “battle of the sexes” 

LILLI:

Strange, dear, but true, dear,
When I’m close to you, dear,
The stars fill the sky,
So in love with you am I.

Even without you
My arms fold about you.
You know, darling why,
So in love with you am I.

In love with the night mysterious
The night when you first were there.
In love with my joy delirious
When I knew that you might care.

So taunt me, and hurt me,                    Embrace me, and kiss me,
Deceive me, desert me,                          Then stroke me, and love me,

I’m yours ’til I die,
So in love,
So in love,
So in love with you, my love, am I.

____________

Nosaltres  proposem doncs un petit canvi, perquè la canço passi a ser políticament correcta. Un canvi d’aquells que  —com deia el capità enciam—  són poderosos:  Res de fer mal ni d’enganyar , sinó  d’abraçar,  acaronar i estimar…

Si se us acut alguna altra alternativa a la que proposem nosaltres,

Embrace me, and kiss me,
Then stroke me, and love me,

… escriviu-la a la zona de comentaris.

De les mil versions possibles, hem escollit incloure la que canta Ella Fitzgerald, molt neta i  melodiosa…

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Anuncis

Música. Michel Jonasz. Les fourmis rouges

Michel Jonasz. Les fourmis rouges (paroles)

Michel Jonasz és un dels grans de la cançó francesa. Almenys un dels que té unes cançons que sempre,  des de fa molts i  molts anys, m’han fet vibrar amb la mateixa immensa INTENSITAT…

És curiós: tot i que tinc diversos àlbums en CD ja no els poso mai a la cadena. És més fàcil i immediat  fer una ràpida cerca i trobar els videos a Dailymotion o a YouTube.
Una de les cançons que canta és aquesta  “Res no dura per sempre”. Prou que  ho hem anat veient  que tot canvia!  Y que ho fa a una velocitat que sovint  se’ns fa excessiva i no ens deixa digerir bé allò que està canviant…

Avui me n’he regalades unes quantes de les seves cançons. Les millors,  per al meu gust, i m’han vingut ganes de penjar-les al blog… amb la secreta esperança que agradin també a algú més, tot i que els gustos, sempre personals i intransferibles, no cal  potser ni predicar-los….  No cal, no … però que per provar-ho no quedi…

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Mantenir viu el blog. 12/30

Estratègies blogoescriptòriques per mantenir viu el blog

12/30. Si ens fa mandra escriure, pengem un podcast.
Graveu allò que havíeu d’escriure… pengeu-ho a un servidor de podcasts i quan ja estigui acabat i ho doneu per bo, pengeu l’enllaç al podcast o  inseriu l’audio al post. Segur que us sorprendrà!    Us sorprendreu  del que haureu dit. No us reconeixereu la veu o criticareu la cadència emprada. Us penedireu d’haver dir  massa  cops “Béeee, de fet …”  o  massa  “és a dir …”  o qualsevol altre tic corregible. Us enganxarà, segur !

Vaig crear un compte al servidor PodOmatic que és un bon servidor de Podcasts. Oferia i segueix ofereint encara un servei gratuit al costat d’un servei professional de pagament que,
ara per ara,  no ens interssa prou.  De fet, tinc previst explotar-lo força en un futur proper, però fins ara, no l’he utilitzat massa. És aquí:  us ho dono com exemple, no pas com a model a seguir. Més aviat fóra el conmtrari, com a model a no seguir. Però em calia provar-ho.  El minicast és una bona eina i em sembla molt recomanable.

Compte ! Molt de compte.  No sigui que el gravar us faci  perdre l’escriure , que això és addictiu!  

Però la vida del blog quedarà garantida.  QED ;-9

.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Mantenir viu el blog. 5/10. Una peça de música. Gato Barbieri. “Nunca más”.

A darrera hora se m’ha acudit que podia afegir encara una cinquena estratègia força evident per mantenir viu un blog.

5. Afegir un comentari sobre (o enllaç a)  una de les nostres músiques favorites.
Qui més qui menys, cadascú té entre un llarg centenar i uns mileres de músiques i cançons favorites. La banda sonora de la vida de cadascú pot ser llarguíssima i,  si cal estirar-la una mica, fins i tot es pot començar ja per les cançonetes que cantàvem a escola.
Pana d’inspiració?  Una solució és doncs recórrer a una música de la nostra banda sonora. Queda dit.

Jo vaig buscar i trobar a YouTube un munt de peces de Gato Barbieri. Tantes que semblava que hi fossin totes.  Fins i tot hi havia un dels àlbums de la meva vida. Encuentros. Chapter One. Latin America, del 1973. TianLang, un admirador del saxofonista, havia penjat l’àlbum casi sencer en dos videos:  Encuentros 1/2   i  Encuentros 2/2.  Però curiosament hi faltava una peça!  La meva preferida:  “Nunca más” !

Vaig deixar-li dit en un comentari que “moltes gràcies”,  que aquell era per mi un dels grans àlbums de música de tots els temps. I que quan pogués que hi pengés  també  “Nunca más“.
Dit i fet … L’endemà em va contestar ras i curt:  “Ja ho he penjat.”

Efectivament, és a YouTube i concretament, aquí:
.

Clicar   —->      Gato Barbieri. “Nunca más”. Chapter One. Latin America. 1973.

I és que de fet, jo el vaig tenir en vinil aquest àlbum que em va fer conèixer l’Esther V. a Vic a finals del 70, i el vaig escoltar mil vegades, però per alguna raó, el vaig perdre. Probablement el vaig deixar a algun d’aquells amics que no tornava ni discs ni llibres ni paraigües. O ves a saber què.
El cas és que em sona haver-la passat de casset a CD o DVD.  Ara em pregunto com és que no el vaig comprar en DVD. Sempre m’ha estranyat que no hagi tingut més èxit aquest àlbum. Segur que el fet de gravar la banda sonora de “L’ últim tango a Paris” hi té molt aveure…  i alguns dels àlbums següents, els que va gravar amb Carlos Santana,  sergur que també. Aquest vell àlbum va quedar en una segona fila d’èxits… Misteris…

Es com si hagués obert un bagul i la màgia n’hagués tornat a sortir sencera, amb tot el seu poder intacte… Immensos plaers difícils de compartir… perquè també en la música funciona un principi d’atracció física i química.  Te n’enamores o no te n’enamores.  Però aquí ho teniu per si aquesta música aconseguís fer feliç a algú altre.
Post penjat i ja s’ha acabat. 

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços


* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Josep Pla, Gabriel Ferrater: la intel·ligibilitat i el realisme

En un del seus recents posts, l’amiga Júlia ens proposava visionar, gràcies a TV3 a la carta, el video d’un programa sobre Gabriel Ferrater que ella havia vist en directe.
Tal com li vaig deixar escrit en un comentari, m’agradava saber d’aquell video perquè m’ajudaria a apropar-me a la figura d’en Ferrater, que mai no he abordat encara globalment.

Mirant el video Metrònom Ferrater vaig centrar l’atenció en un aspecte concret que vaig relacionar de seguida amb el video que reproduia l’entrevista que Soler Serrano va fer a Josep Pla en el seu programa “A fondo” el 1976, que es pot trobar a la Viquipèdia dividit en 6 trossos, i que jo havia visionat poc dies abans.

"© RTVE

Soler Serrano:
Vostè ha sigut sempre partidari de la intel·ligibilitat elemental, o sigui de parlar d’una manra senzilla, planera, directa, amb una mena de realisme poètic que estigui a l’abast de qualsevol persona…
JP: Exacte, si senyor, la primera cosa que ha de fer l’escriptor és fer-se intel·ligible, però intel·ligible per a la gent més senzilla, i que en definitiva tots som iguals… la limitació de la intel·ligència humana és immensa, això ja ho sap vostè millor que jo, perquè vostè és jove…
SS: Vostè, senyor Josep ha estat sempre contra els moviments diguem-ne “estetitzants”, contra les proses vagament riques, retòriques i poc intel·ligibles…
JP: Poc intel·ligible, això és una altra paraula, ara bé, jo no sé si he aconseguit res. he fet el que he pogut i res més, i he passat la vida d’aquesta manera, que és una manera com una altra de passar la vida,
fent el menor mal possible…
SS: Potser el que més sorprèn en vostè, senyor josep, és que hagi dedicat tota la seva vida a escriure. Vostè ha viscut per a escriure. El que és sorprenent és que encara li ha quedat temps per viure!
JP: No! Jo he viscut molt poc! No tinc idea de res! Per exemple, no sé què és l’amor. No sé. Jo m’he enamorat d’un paisatge, d’una ciutat, d’un arbre, d’una herba, però tractant-se d’éssers humans… Jo tinc una idea bastant contrària als éssers humans. No hi crec massa i espero que ells tampoc no creguin en mi (…)
Jo he tractat de posar adjectius darrera dels substantius i és l’única cosa que he fet a la meva vida…
(…)
i per això fumo, per cercar adjectius. Tinc, poso una porta, ara cal buscar el color d’aquest porta, buscar l’adjectiu exacte, i si el trobo, li poso… Molt poques vegades es troba l’adjectiu, però quan es troba, hom ja se’n pot anar a casa a menjar una sopa o una truita, i no envejar mai res a ningú..
(…)
Jo he sigut sempre un realista, crec que la realitat és infinitament superior a la intel·ligència humana, a la imaginació i a tot…
Contra la literatura d’imaginació jo he fet sempre una literatura d’observació.
(…)
Jo no he fet res més que periodisme, ara bé, el periodisme es pot fer de moltes maneres, cal buscar sempre l’adjectiu, i llavors serveix per al llibre, llavors, el que s’escriu en un article, si l’adjectiu és exacte, llavors serveix per fer el llibre. (…)

De tot el que es diu de Ferrater i del que ens mostren en el video Metrònom Ferraterque Ferrater deixa escrit, faig un zoom sobre unes quantes frases portadores d’una informació que considero essencial:

“La verdadera comprensió d’una obra d’art només es pot obtenir, de manera paradòjica, partint de la seva absència, i refent un a un cada un dels gestos de la seva creació” GF.

“Entenc la poesia com la descripció, passant de moment en moment,
de la vida moral d’un home ordinari, com ho sóc jo” GF

Francisco Rico (amic i col•lega, ambdós entren junts a l’Autònoma susbtituint Guillermo Díaz Plaja el gener del curs 68-69) cita Ferrater i diu que per a ell (i també per a Jaime Gil de Biedma):
“un poema havia de tenir el mateix sentit que una carta comercial, una poesia sensata, intel·ligible, en un llenguatge no col·loquial però real
Sense passar-se per sobre ni per sota…”

Núria Perpinyà insisteix en la idea que la de GF és una poesia realista

“Es realista però intenta explicar-te un moment especial”
Inspirant-se en la visió romàntica de l’instant sublim
És capaç d’ explicar per exemple una noia que passa pel carrer…”

Anna Ma Moix

“Era d’un sensat tremendo, era d’una lògica aplastant (…)
Era el que el buscava, racionalitat i fora sentimentalisme, aquella cosa nyonya de la poesia del segle XIX que s’anava arrastrant a tota la poesia del segle XX.”

© TV3

Jordi Cornudella apunta també que els dos llibres de poesia
De nuces pueris i Menja’t una cama apareguts amb dos anys de diferència, són una poesia de consum per al cercle d’amics en que es movia Ferrater i , segons ell, una poesia perfectament intel·ligible per als qui estaven al corrent de les referències vitals d’aquella època.

Així doncs, malgrat la profunda diferència global entre aquestes dues grans personalitats literàries catalanes, jo crec trobar en tot el que diuen o van deixar escrit un punt en comú important: la reivindicació expressa de la necessitat del realisme i la intel·ligibilitat de les seves respectives obres, en prosa la de Pla, i poètica la de Ferrater.
I aquest punt comú no només és significatiu sinó que ens pot servir de model i referent permanent mentre no en trobem d’altre que demostri ser més adequat i valuós.

___________________________________

Enllaços

Josep Pla
Josep Pla. Obra (AELC)
Gabriel Ferrater
Gabriel Ferrater . Obra (AELC)