Reflexions postelectorals. Conclusions provisionals.

  • Llista de  dades semi-objectives.

               Dades de la Vanguardia

Foto @ La Vanguardia.com

Foto @ La Vanguardia.com

Reconec que en voler fer un balanç dels resultats gairebé tres setmanes després de les eleccions se’m fa una mica difícil. Pateixo d’una barreja de mandra i de “no cal”.  Però a la vegada, penso que hauria de ser sempre així, en fred i amb un mínim de perspectiva.  Pero sense caure tampoc amb la visió del saberut a qui li és fàcil veure les coses a pilota passada… No es tracta de reflexionar una mica… valgui el poc que valgui.

A la llista de les dades semi-objectives s’hi ha de posar la devallada de CiU, la garrotada al PSCPSOE ,  i les pujades significatives d’ERC, Ciutadans i les CUP.

Dit això, sabem que en totes les eleccions, siguin de la naturalesa que siguin, perdre, allò que es diu perdre, no perd mai ningú.  La retòrica de les llengues està al servei justament de la manipulació de  la Veritat per transformar-la en “veritats” particulars o mitges veritats que són pures enganyifes.

CiU s’ha endut segurament una gran sorpresa, desagradable per més senyes, perquè les enquestes no els ho devien aclarir prou … Hi ha sempre tant de vot  indecís!  Hi ha sempre tant poca gent que vota!  Dos factors que  van dsitorsionar les dades que tenien sobr eels resultats…
Crec que és bo que s’adonin que  als catalans no els agrada posar tots els ous al matexi paner. Aquest cop  Artur Mas els ho demanava i ja s’ha vist que han contestat.  Volem un líder valent i honrat, sí, però volem una política social  contrària  a la que  ha aplicat fins ara , una política de retallades que fins i tot anava per davant del que imposava el govern central !
Faran bé de posar ordre en la distorsio contra natura que tenen amb el líder actual d’Unió, en Duran-Lleida, el “quintacolumnista”.

El PSCPSOE està content – diuen que diuen- perquè la devallada no ha acabat sent tan gran com pronosticaven les enquestes… que els enviaven a la quarta posició o al grup mixt.
Qui no es conforma es doncs perquè no vol.  No dimeiteix ningú.  Tots diuen que estudiaran els resultats i aprendran dels errors que es detectin…. si se’n detecten, que això encara està per veure.
Vaig dir-li a un  jove que és partidari de la Laia Bonet, que amb els resultats obtinguts, ella  es quedava fora del Parlament. Ell em va dir que sí, però que segurament entraria perquè hi hauria alguna dimissió.  Santa innocència!   ¿Qui dimiteix , qui renuncia a la moma del càrrec i el  supersou de parlamentari en temps de crisi severa?

El PP  no perd mai. Ho tinc dit  i repetit vàries vegades. Sempre guanyen.  El que potser  passa és que deixen de tenir més poder del que ja tenien, de manipular més del que manipulaven i d’embutxacar-se més del que ja se’mbutxacaven… A sobre, amb menys vots que a les passades eleccions, guanyen un escó.  Els surt rodó.  I a sobre, encara que no ho diuen  ni ho confessaran mai en veu alta, el fet que els seus amics de Ciutadans hagin  triplicat el nombre de diputats és una mena de victòria pròpia… totes ponen al seu favor!

Ciutadans guanya un gran nombre de vots i aconsegueix 9 diputats. Es visualitza doncs en vots i en escons  que hi ha un part dels catalans que es posicionen contra la independència i a favor del espanyolisme.  Està bé que hagin votat  Ciutadans i no PP perquè a la vista de les polítiques antisocials dutes a terme perl PP espanyol (el PP català aplaudeix sempre i sense matisos tot el que fan els del govern central)  hom es pregunta el grau de  masoquisme dels espanyols i dels catalanoespanyols en relació amb un govern de majoria absoluta  obtinguda a base de mentides vergonyants i cíniques en tots els fronts.  El President Rajoy ha incomplert totes les promeses electorals i postelectorals, pero té la barra i el cinisme  de fer veure que això no és important, que mentir forma part de la definició de la política.

Les CUP  emergeixen i passen de la política municipal al la política parlamentària del país. Caldrà veure com adapten la radicalitat a la realitat de les grans xifres, dels pactes de partits, de l’univers grisós de l’alta políitica, on menys encara que en la política municipal tot no és blanc o negre del tot…
Els media oficials i els programes de tertúlies  volien amagar  — i de fet van amagar tant com van poder– la força d’aquesta formació política, però la manipulació mediàtica que s’havia imposat no ha servit per a res.  Tres escons és un gran resultat. Veurem com  administren aquest gran èxit.

Les enquestes han demostrat que es poden equivocar MOLT. No fa gaire també es van equivocar amb els resultats de les eleccions als EEUU.  Objectivament això és  una gran notícia per als ciutadans lliures i ho seguirà sent mentre les enquestes es seguixin equivocant. Evitarem així que ens imposin més manipulació de la que ja exerceixen en els mitjans de comunicació.
Per això, perquè les enquestes es segueixin equivocant, com mé smillor,  cal  aplicar  sempre i en toto lloc  l’actitut de   DESENQUESTAR   tal com la proposava fa anys un amic poeta Víctor Sunyol, en el marc del seu  Manual d’Autodefensa, que va ser publicat  en lliuraments setmanals pel setmanari  El Nou 9  de  Vic,  allà pels anys 90.
..

  • Lista  de problemes previsibles

Com podeu imaginar, la meva és una anàlisi de comentarista de cafè. Si fos capaç d’afinar gaire, equivaldria a tenir dots de vident i no en tinc gens ni mica.  Però no cal ser molt espabilat per deduir de la situació actual que:

  1. Convergència tindrà molts problemes i grossos amb Unió.  Com a mínim mentre Unió segueixi encapçalada per un “quintacolumnista” com Duran-Lleida. No sóc jo qui ho diu sinó l’alcalde de Vic, en Josep Ma. Vila d’Abadal:  Ho deia aquí … i…. ho va dir d’una altra  manera després de les eleccions aquí.
  2. Convergència i Unió tindran problemes amb els seus socis més propers. Que fins que no es demostri una altra cosa, seran els socis d’Esquerra Republicana de Ctalunta ERC.  Funcionarna com un bipertitde facto, tot i que en Junqueras, gat intel·ligent, sabent que de l’acord en sortirà, com a mínim ben SOCARRIMAT, no es vol cremar  més de pressa del que toca cremar-se.  Pronostico llargues i tenses reunions per posar-se d’acords en tots i cada un dels temes. I d etemes n’hi ha una munió infinita.
  3. Les CUP tindran probles d’encaix en el món dels partits tradicionals, que se’ls miraran sempre des de la distància, com a gent que cal defugir per por de ser tractats de còmplices dels radicals. Dit això, crec que els discurs de les CUP apaortarà aire fresc  i  oxígen de primera qualitat a una política tradicional que tufa en molts aspectes, la corrupció  que s’arrossega des dels Ajuntaments fins als partits des de l’era Pujol a l’era Mas, passant per la dels dos Tripartits.
  4. Cap problema ni pel PP ni per Ciutadans, que com sempre, i més xulos que un quatre… seguiran fent la seva: espanyolisme , anticatalanisme… Més cínics que mai, tan autosafisfets com sempre.

.Com p.

  • Llista de  necessitats/lleis urgents que  caldria crear o modificar sensiblement
  1. Sabem que els principals problemes del país tenen difícil solució per no dir que NO TENEN SOLUCIÓ. Per tant, el que cal és veure quines mesures pal·liatives es poden prendre per fer-ho mensy greu i una mica més suportable.  Dubto que Catalunya sigui capaç d’inventar aquesta cura pal·liativa, però caldrà veure què són capaços de proposar i implementar ni que sigui a escala molt petita, i només en determinats nivells del món del treball.
  2. Mai no és bon moment per parlar seriosament de la reforma de la llei electoral. Mai no toca posar-se a  proposar  una modificació de la democràcia interna dels partits  que  porti a  presentar llistes obertes. No ho fan mai els partits quan estan en minoria per manca de força  i no ho fan les majories perquè ja els va bé i al seu favor l’statu quo. No hi ha cap partit que ho inclogui en el seu programa electoral i  no es veu ni a l’horitzó qui serà el primer que,  en implementar-ho, obligarà als demés a implementar-ho també  per evitar de fer el ridícul i quedar-se  fora de la foto tan bon punt hi torni a haver eleccions. Qui serà?  Ni el PP ni CiU bi El PSCPSOE.
  3. Cal total transparència i molta informació  — més informació i menys  futbol — sobre la llista de retallades  que haurà de fer el Govern per estalviar els 4.000 euros que ha de retallar.  Cal discutir  i demostrar que les retallades  , allà on les vulguin aplicar, són realment  l’últim recurs.
    Fa esfereïr de  veure com el govern d’Artur Mas s’ha atrevit a retallar  els pressupostos socials per a les persones discapacitades  mentre  mentén  vigent  — contra tota lògica i contra tota ètica elemental —   l’impost de susccesió sobre les grans fortunes…  Mai tant de cinisme d’uns pocs fa fer tant de mal a gent tan feble… Això és delictiu, Artur Mas!
  4. Caldrà no confondre discreció amb  silenci mediàtic en relació amb els acords que prengui el Govern amb els uns i amb els altres. Poc secret i més transparència!
  5. Cal que els intel·lectuals del país siguin capaços d’afegir  SEMPRE  a les seves anàlisis polítiques, PROPOSTES CONCRETES,  per parcials ue siguin. Cal fer una selecció i eliminar de les tertúlies els analistes NEFASTOS , de tertúlia de cafè,  per posar-hi els ANALISTES CREATIUS, la majoria dels quals encar aestan per descobrir.  Serà un gran pas endavant pel país.

….

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Anuncis

Cometes i significació

"Sonido Azul". Lou JiménezVaig penjar ahir al blog  Dicofilopersiflex, concretament a l’entrada  
C : Cometes | Comillas | Guillemets | Quotation Marks un afegitó escaient al contingut desenvolupat en aquell post de fa uns anys.

Ho vaig escriure arran d’un article d’Imma Monsó publicat  a La Vanguardia el dissabte quinze de maig de 2010 i titulat Profusión de comillas (El Runrún, pg. 27).

El seu article demostra  -o com a mínim aporta una prova ben concreta- que a més de la tipologia de les cometes, cal prendre en consideració que  “l’excés de cometes” tambés és simptomàtic i altament significatiu.

N’hi vaig dir  Annex II :  Exemples concrets i prova del nou de “la importància” i la “perversitat” d’algunes cometes.

__________________

Barcelona, la Diagonal i veleïtats urbanístiques de ciència ficció

En aquest moments hi deu haver rius de tinta i rius de bits  a que analitzen i intenten explicar l’entrellat del  “Cas Diagonal 2010”.  Sóc dels que creuen que és sempre fonamental disposar d’un corpus d’informació –com més plural i de qualitat, millor – a partir del qual poguem nosaltres conformar la nostra opinió. Però això no sempre és posssible perquè requereix temps i dedicació, i sovint s’imposa la rauxa de procedir a opinar “de pressa” una mica improvitzadament, prescindint d’aquesta informació prèvia que acostuma a fer més sensates i vàlides les anàlisis  i les propostes associades que cal aportar necessàriament.

Aquest és el cas d’avui amb la meva opinió sobre “l’affaire Diagonal”, però m’hi llenço…

D’entrada manifesto la meva satisfacció pel resultat: el triomf, -quasi  el 80% del vots- de l’opció C que indica clarament a l’alcade Hereu que s’abstingui de tocar la Diagonal en els termes en que pretenia modificar aquella via.

Segonament, m’agrada constatar que una petita participació pot aconseguir un resultat fabulós. Menys del 13%  aconsegueix el que hauria aconseguit el 60, el 70 o 8el 0% de participació ciutadana. Són bones notícies per a la gent compomesa amb la tasca democràtica d’anar a votar.

Tot i això, tan escassa participació s’explica, en part,  perquè la gent, entesa com a massa ciutadana amorfa i abstracta, no és capaç d’implicar-se seriosament en temes de caràcter macrourbanísc que inclouen, a més, un component de ciencia ficció considerable. Però en aquest cas, cada opció A i B  amagava al darrera un munt de implicacions molt importants que no s’havien explicitat en la seva extensió i profunditat. de diversa índole. Mentre que l’opció C, com ha estat manifestat repetidament -jo no puc dir-hi res perquè no era als cens alectoral i no ho vaig veure-  era l’opció amagada, i per tant s’havia fet trampa des de l’organització de la consulta electoral. Així de greu.

Aquí és on es pot començar a parlar del pecat de manipulació i demagògia comès per part dels responsables municipals, que volent començar a dibuixar el nou sistema urbanístic del futur de la ciutat de Barcelona, a la “Blade Runner”, van decidir que l’element clau per on calia començar era provocar un caos circulatori a l’artèria interior de la ciutat: la Diagonal, per aconseguir així  poder modificar un darrera l’altre, en una cadena imparable de necessitats, tots els aspectes del trànsit rodat a Barcelona.  La semiparalització del trànsist de vehicles per la Diagonal, fos quina fos l’opció urbanística que es triés, imposaria una reducció dràstica de l’ús del transport privat afavorint una crescuda exponencial de la demanda de transport públic i permetria la redefinició de vies amb el famós sistema ortogonal,  i un increment considerable de l’ús de motocicletes i bicicletes… En Jordi Hereu i el seu “Pla Hereu” serien recordats en el segle XXII com un nou Cerdà, un nou Haussmann,  un nou català universal… Fum. Fum. Fum!

La cerca de la benedicció citadana  a aquest projecte utòpic i visionari de transformació quintessencial de la ciutat de cara al futur  devia anar acompanyada de valoracions polítocoeconòmiques prou importants com per  transformar la idea en obsessió i la bona idea de donar la veu a la ciutadania plebiscit ciutadà en una mala praxis de mangarrufa  informativa i estafa mediàtica, per acabar sent un immens fracàs tecnològic i ètic.

Ser alcalde de Barcelona requereix tenir una pell de cara i espatlles d’un gruix especial, també una provada capacitat de defecació sobre tota mena de crítica  i sobre tota mena d’opositors. Forma part del perfil i de les exigències del guió… De manera que, com ja està demostrant, el senyor Hereu sortirà “enfortit” del fiasco. Tot plegat li sortirà barat: només li costarà unes setmanes de malhumor i un record permanent agrellefiscós que, -el temps ho apaivaga tot-, anirá esborrant mica en mica amb els anys.

L’aparell mediàtic que li va dissenyar les estratègies del projecte Diagonal li trobarà  fàcilement la manera de justificar els desastres, afilant la retòrica política per treure profit electoral d’aquest desgavell que ha provocat per haver perdut la perspectiva real de la gravetat de la crisi en què estem immersos els ciutadans de Barcelona i de tota Catalunya.

Val a dir que els arguments esgrimits pels dos representants de l’oposició, el senyor Trias i el senyor  Fernández Díaz  m’han semblant nuls. No aporten res vàlid i demostren només la seva voluntat d’aprofitar la situació per fer llenya de l’arbre caigut. Són d’un ridícul patètic i demostren una vegada més que cap dels dos no mereix ser votat com susbtitut de l’alcalde actual.

Ara és quan el nou Jordi Hereu, mereescudament bufetejat per la ciutadania, degudament alliçonat per persones de totes les tendències, reconeixent l’error immens que ha comès i  purgant la seva actitud xulesca i prepotent, pot començar a fer alguna cosa bé.
Potser podria començar per fer una mica de cas als responsables dels altres partits que conformen el seu propi govern.

No sé si això ja comença a ser el càstig just que mereix aquest alcalde ni em toca a mi decidir-ho. Cada alcalde té el seu Sant Martí que són les properes eleccions municipals.  Que ho decideixon llavors els barcelonins. I tant de bo que els electors superin el 12,5%.

__________________________________________

Enllaços

***********************************


Una imatge manipulada enganya més que mil paraules

El diari Le Monde, que durant dècades es va negar a incloure imatges a les seves pàgines per tal de mantenir fins al límit més ‘extrem la idea que les imatges podien manipular la realitat, en l’exemplar del diumenge 4 i dilluns 5 d’avril de 2010, a tota pàgina,  -pàgina 5-, publicava una imatge il·lustrativa que exemplificava el perill de manipulació de la realitat que poden tenir “les imatges”, de les quals, curiosament només se’n vanten sempre la capacitat de  “dir més que mil paraules”! (?)

M’ha cridat força l’atenció la intel·ligència de la composició:  “On ne sait rien quand on ne sait pas tout” diu el missatge referit a una imatge que mostra una parella fent-se un petó.  A sota, la mateixa foto, però en el seu context real, mostra que la parella no és en un lloc qualsevol un dia qualsevol, sinó que és la foto d’una parella fent-se un petó a pocs metres del mur de Berlin, just al davant de la Porta de Brandemburg, potser només un dies o unes hores abans de la caiguda del Mur, i sota la mirada passiva d’una dotzena llarga de policies de l’antiga Alemanya anomenada “Democràtica”.

La traducció podria ser:
“No saber-to tot es com no saber res.”
“No oblideu el context per poder entendre la realitat”!
“Compte amb les imatges perquè, tal com passa amb les aparences, enganyen.”
I per meu compte jo hi vull afegir-hi aquesta frase:   “Una imatge manipulada pot enganyar més que mil paraules.”

Bé, no sé si això ja ho havia escrit algú abans. És força probable, però no evident del tot. En tot cas ho escrivim  i ens en fem autors  o repetidors de la dita.

La imatge que ens proposen els del Monde és per recordar-nos que des del 29 de mars i  de dilluns a divendres, el diari publica un apartat especial de dues o tres pàgines anomenat  “Contre-enqûete” o  “L’actualitat en profunditat” que promet abordar  més extensament i en profunditat un tema d’actualitat, per tal que, disposant de més informació contrastada, ho poguem entendre tot millor.

Felicitats per utilitzar una publicitat tan fina i intel·ligent per mirar de vendre’ns… informació veraç.  Em sento ben tractat i per tant, n’estic agraït.

Avui dia tothom sap que no ens podem fiar de cap imatge, perquè totes poden haver estat manipulades. No cal que en fem cap drama, però tampoc cal que ho oblidem… Tenir-ho present ens pot servir per evitar enganys, miratges i paranys.

El màrketing i la publicitat al servei de la manipulació

Manipulació subliminal per forçar-nos a comprar, o el màrqueting i la publicitat a punt d’esdevenir una ciència temible.
Això és els que ens expliquen en un article al magazine Pour la Science.fr

ACTUALITÉ. PSYCHOLOGIE

OPPRESSER LE CLIENT POUR LE FAIRE ACHETER
Réduire la taille des allées dans les supermarchés, abaisser les plafonds, boucher les perspectives dans une boutique : ces stratégies pousseraient les clients à diversifier leurs achats.
Sébastien Bohler
Le sentiment d’oppression, analyse une étude de l’Université Columbia, donne l’impression au client que sa liberté est entravée. Ce dernier compenserait cette perte de liberté en augmentant la variété de ses achats, ce qui donne l’impression de maîtriser une composante de son environnement. En un mot, la perte de liberté de mouvement entraîne un besoin de liberté dans les achats.
Jonathan Levav et Rui Zhu ont mené des expériences concrètes en faisant varier la largeur des allées d’un magasin, et en constatant que les clients diversifiaient davantage leurs achats lorsque les allées étaient étroites, ou que lemagasin était surpeuplé (ce qui crée aussi un sentiment d’oppression et limite les mouvements).
Les conséquences pour les chaînes de magasins et les fabricants de produits sont les suivantes : un magasin très fréquenté a intérêt à proposer une grande variété de produits à ses clients ; un magasin plus spacieux ou privilégiant une clientèle plus rare, mais plus aisée, a intérêt à mettre en avant quelques produits particulièrement appréciés et connus. L’effet de confinement profitera aux marques peu connues, que les clients choisissent dans une démarche anticonformiste (on limite mes mouvements, alors j’affirme ma liberté en achetant un produit atypique).
Si le commerce n’est pas une science exacte, il s’en rapproche…
Magazine Pour la Science.fr

Horrreur !!!!!!!!!!
Sí, començo a creure que la publicitat cada cop s’acosta més a un perill greu per a la llibertat en majúscula, i que en alguns casos equival a estafa, engany, manipulació, i més desastres que no compensen l’aportació positiva en imaginació, creativitat i art de la imatge.

Justament perquè tots aquest aspectes positius es posen al servei de la manipulació de la conducta mitjançant el retat de cervell i l’engany més o menys disfressat, es per això que cal inventar la manera d’enfrontar-nos-hi decididament i activa.
I probablement, la millor manera de fer-hosigui el boicot actiu i proclamat via internet.