Fotògrafs del món

Dijous 7 d’octubre, he anat a Barcelona per acudir a una consulta mèdica important.  Sóc a Passeig de Gràcia i  em disposo a agafar el bus 17 que m’ha de deixar ben a prop de la meva destinació.

Duc la màquina penjada al canell. A punt de disparar. Per si no ho havia dit encara, m’hauria agradat ser fotògraf entre cent altres professions possibles.  Ara em conformo en ser un fotògraf amateur a qui li agrada fer fotos de gairebé tot mentre l’objecte sigui interessant… (interessant per a mi, és clar, pot ser d’altra manera?).

Una de les col·leccions que m’agrada tenir encetades i obertes a noves entrades és la de gent fent fotos: Fotògrafs! Ahir en vaig caçar un, que era una senyora, al voltant de les 10 del matí, al Passeig de Gràcia, a l’altura de carrer de Casp.
El protocol de caça ftogràfica acostum a ser primer disparar i després… demanar permís o perdó, segons s’escaigui. Fer-ho al revés faria gairebé impossible la col·lecció…

 

Jenny. Turista autraliana de visita a Barcelona. 7 d'octubre de 2010

 

 

Jenny. Turista autraliana de visita a Barcelona. 7 d'octubre de 2010

 

– No li fa res que li hagi fet una foto, oi? Col·leciono fotògrafs, sap?   -li dic ben dit i somrient…
(amb gent mitjanament intel·ligent no hi acostuma a haver-hi cap problema).
– He, he, he…
– Com es diu vostè?
– Jenny
– I d’on és vostè?
– De… (em va dir el nom d’una regió que no vaig entendre prou bé ni retenir gens ni mica),  Australia…
– Australia? Renoi!
– Li agrada Barcelona?
– Bé, vaig arribar ahir al vespre…
– Està de sort. Barcelona li encantarà. Que pasi un bon dia… Gràcies
– Adéu
– Adéu

Al cap d’una estona, em vaig adonar que no m’havia fixat en allò que havia interessant prou a la Jenny com per fotografiar-ho. Un detall de façana, potser?  Què si no? I em va venir al cap allò tan conegut que aconsella no ser tan babau com per mirar el dit en comptes de mirar la lluna quan hi ha un savi que assenyala la lluna. Però jo ja havia caigut al parany de mirar només el dit.
Me’n vaig sentir una mica, de babau. Però ja era massa tard per esmenar-ho. Jo ja era dalt del bus, al cap de munt del Passeig de Gràcia, tombant per agafar la Diagonal.  I la Jenny potser ja estava fotografiant la plaça de Catalunya…

D’això en va sortir una idea. Fer o fer-me fer unes targetes on hi hagi l’adreça del blog i la meva adrelec, per poder-les anar repartint quan calgui, com en casos com aquest. Així, si volen, els models o col·laboradors  podran mirar-se el resultat, i fins i tot tindran dret a rèplica si no els està prou bé quan s’ho mirin…

Ara, si la Jenny no es busca per Internet, no es trobarà. Bé, ja se sap que les coses imperfectes creen víctimes col·laterals però així són les coses. Ho anirem afinant mica en mica si en sabem.

___________________

Enllaços

 

______________

Anuncis

Una imatge manipulada enganya més que mil paraules

El diari Le Monde, que durant dècades es va negar a incloure imatges a les seves pàgines per tal de mantenir fins al límit més ‘extrem la idea que les imatges podien manipular la realitat, en l’exemplar del diumenge 4 i dilluns 5 d’avril de 2010, a tota pàgina,  -pàgina 5-, publicava una imatge il·lustrativa que exemplificava el perill de manipulació de la realitat que poden tenir “les imatges”, de les quals, curiosament només se’n vanten sempre la capacitat de  “dir més que mil paraules”! (?)

M’ha cridat força l’atenció la intel·ligència de la composició:  “On ne sait rien quand on ne sait pas tout” diu el missatge referit a una imatge que mostra una parella fent-se un petó.  A sota, la mateixa foto, però en el seu context real, mostra que la parella no és en un lloc qualsevol un dia qualsevol, sinó que és la foto d’una parella fent-se un petó a pocs metres del mur de Berlin, just al davant de la Porta de Brandemburg, potser només un dies o unes hores abans de la caiguda del Mur, i sota la mirada passiva d’una dotzena llarga de policies de l’antiga Alemanya anomenada “Democràtica”.

La traducció podria ser:
“No saber-to tot es com no saber res.”
“No oblideu el context per poder entendre la realitat”!
“Compte amb les imatges perquè, tal com passa amb les aparences, enganyen.”
I per meu compte jo hi vull afegir-hi aquesta frase:   “Una imatge manipulada pot enganyar més que mil paraules.”

Bé, no sé si això ja ho havia escrit algú abans. És força probable, però no evident del tot. En tot cas ho escrivim  i ens en fem autors  o repetidors de la dita.

La imatge que ens proposen els del Monde és per recordar-nos que des del 29 de mars i  de dilluns a divendres, el diari publica un apartat especial de dues o tres pàgines anomenat  “Contre-enqûete” o  “L’actualitat en profunditat” que promet abordar  més extensament i en profunditat un tema d’actualitat, per tal que, disposant de més informació contrastada, ho poguem entendre tot millor.

Felicitats per utilitzar una publicitat tan fina i intel·ligent per mirar de vendre’ns… informació veraç.  Em sento ben tractat i per tant, n’estic agraït.

Avui dia tothom sap que no ens podem fiar de cap imatge, perquè totes poden haver estat manipulades. No cal que en fem cap drama, però tampoc cal que ho oblidem… Tenir-ho present ens pot servir per evitar enganys, miratges i paranys.

La fascinació de la imatge

Passant del blog d’en Francesc Puigcarbó al de l’Isis Osés acabo caient a l’oceà fotogràfic de Pavel Kiselev

Weekend in Lofou | Adam&Eve |Travel | Portrait | Landscape |
Nadya | Lo | Genre | NU | Lu |

Costa trobar un concentrat de sensualitat, creativitat, i tècnica fotogràfica en tant poc tros de web.
Quedo fascinat per la bellesa de moltes de les fotografies d’en Pavel.
Felicitats. I gràcies !