Espionatge polític. Método 3 ha mort. Però continua funcionant -com sempre- el Mètode X: control total.

Josep Cuní, a  8aldia TV,  va dedicar al tema de l’espionatge polític una part del programa del passat divendres 15 de febrer de 2013.  Un programa amb continguts realment interessants,

Aquí el video del programa (http://bcove.me/mqdbwgks)

* * * * * * * * * * * *

Entre els molts punts a retenir sobre tot  el que allà es va dir, n’hi ha dos que són per a mi particularment importants i que caldrà tenir ben en compte.

1. El Sr. Duran, director de “La tenda de l’espia, assegura que actualment la tecnologia permet espiar a mil quilòmetres de distància.  Un aparell del tamany d’una memòria USB de “darrera” generació, és a dir, equipat amb tecnologia GPS, permet emetre l’àudio que està enregistrant a una distància de 200, 500 o 1000 quilòmetres de distància…

Se li va escapar que és possible “això i molt més” . Imagino que es referia al fet que aquell petit enginy també pot ser una bomba  que es pot fer  explotar a distància des de 200, 500 o 1000 quilòmetres de distància… Però aquest ja és un altre tema… encara més delicat i sensible, que ni en Cuní no s’atrevirà a tocar si no li demanen expressament que ho faci. Tema tabú?

2, El segon punt d’interès és assabentar-nos del que diu la legislació actual  —a punt de ser canviada amb urgència pel govern de majoria absoluta del Partit “Popular”— sobre el tema de les escoltes: resulta que la conversa mantinguda entre dues persones es pot gravar per part d’una de les parts —sense que l’altra part ho sàpiga— i això no constituteix cap delicte.

És il·legal i delictiu que una tercera persona  gravi laq conversa de dues persones.
No es va informar sobre quina és la pena que comporta a quest tipus de delicte. Ni què cal imaginar que passa quan aquesta activitat delictiva —que és en part l’ofici  de moltes empreses de detectius— es realitza de manera reincident i “normalitzada”,  es perpetua en el temps, i acaba creant un mercat de dossiers sensibles  (fins a 500?  o fins a  50.000? ) que poden ser utilitzats amb finalitats espúries.
A les policies d’allà i d’aquí se’ls ha girat molta molta feina. 

* * * * * * * * * * * *

Pilar Rahola, la molt “astuta” parla de l’afer com si fos un cas de corrupció dels anys vint a Chicago, quan ellaq bé sap que el que cal cal és comparar-ho amb les activitats de la STASI  a l’Alemnaya “Democràtica”  dels anys de la guerra freda i fins a la caiguda del Mur, la caiguda del règim comunista i unificació de les dues Alemanyes.

I és que tothom hauria de saber que des de fa molts anys tots el ciutadans vivim permanentment espiats per diversos sistemes de control de les comunicacions
i de les transaccions comercials i del control de de dades personals: El programa Echelon. 

Els escarafalls que es fan ara com si tot això fos novetat, són deguts a la versió més “anacleto agente secreo”,   més patètica i  més còmica del món de l’espionatge i del control de la població a escala planetària, que és una cosa molt i molt seriosa.

Com en tot, sempre hi ha categories: i una cosa és ser un pobre ciutadà  “Senyot Pepet o “Senyora Maria” entre molts milions més  i una altra cosa ben diferent es ser un personatge tan  grotesc i perillós com Luis Bárcenas o com Diego Torres, que amb les seves actuacions poden fer -i de fet fan-  trontollar les estructures d’un estat democràtic.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Noves (sic) dites en català

Avui (o potser ahir) vaig sentir que Twitter servia ja també per a fer microrrelats o micronovel·les per capítols.
Avui, tard al vespre he rebut una invitació per afegir-me a la llista de
Docentes, Profesores/as y Educadores/as en Twitter Español
Una vegada fet, m’ha convidat encara a afegir-me a una llista twittera mundial
Educators on Twitter

Logo de "Twitter"

Mentre twittejava he llegit que Raül Gordillo informava que

saulgordillo
Un militant de CDC @ciu @rnovoa celebra la detenció d’Ariadna Jové i demana a Israel que se la quedi a netejar el Golan http://bit.ly/caaJ7X

He anat a veure el twit (refilet?) del Rubèn Novoa i he llegit que ell signava això:

@IDFSpokesperson Good work detaining this dude Ariadna Jove Marti, please don’t send us back, take her to clean the sands of Golan hehehe
about 8 hours ago from TweetDeck
Reply Retweet
rnovoa
Rubèn Novoa

En un nou twit, (refilet?) Raül afegia això altre:

saulgordillo
Gran Albert Elfa i nefast Rubèn Novoa amb el cas de l’activista detinguda Ariadna Jové http://bit.ly/aHr74S

un enllaç al post del seu blog Saül Gordillo. Blog sense fulls.
que conté un enllaç al nou blog seu saul.cat

Barrejo aquí una mica impúdicament -i no és el meu estil- coses serioses i humor sulfúric o potàsic. De manera que necessito precisar que pel que fa al tema de fons d’aquest seguit de refilets d’en Saül i d’en Rubèn en parlaré en un altre post amb la cura i seriositat que demana el tema, o si no, ho comentaré als seus blogs respectius

Tancat el parèntesi, torno allà on era i afegeixo que tot això m’ha reafirmat en la meva idea que un tweet / twit / refiló no és un post.

És clar que 140 caràcters encara poden ser “massa feina” per determinades persones, que fan prou bé amb menys de la meitat i tot, però penso que per poc que calgui matisar una idea, no n’hi ha prou amb dos twits, ni amb tres.
Jo el que tinc proposat ja fa temps és que hi hagi una opció que “desbloquegi” la limitació als 140 caràcters…Podria ser durant 5 minuts, o fins a un màxim de 6 refilets… i això transformaria twitter, llavors sí, en una eina genial.

D’aquí ve que jo hagi decidit ampliar la base de dites catalanes amb dues noves dites que fan així:

“Voler fer passar tweet per post és com voler fer passar bou per bèstia grossa”

“No val voler fer passar tweet per post ni bou per bèstia grossa”

Només em calia afegir, sempre amb el mateix nivell d’humor això: © Sani Girona 7.2.2010.
que és com dir que la idea és meva.
Sí, sí, ja veig que rius i que exclames una cosa així com “sí, una idea com una…merda” , oi?

Doncs bé, ja m’ho esperava i és això el que em permet afegir una nova dita més, aquesta un pèl escatologica, en la millor tradició catalana, que és de fet una comparació on s’hi inclou la paraula “twitter”. Poseu-la a la categoria de “registre familiar o popular”:

“Això no val ni un twitter”

© Sani Girona 7.2.2010.

La veritat sigui dita, Twitter, com tants d’altres programes web 2.0 més, és una eina potent que serveix pel que serveix: suposo que exigeix i ajuda a desenvolupar la capacitat de síntesi, i que permet una immediatesa que supera la dels blogs i la de la missatgeria electrònica. Personalment no li tinc massa devoció, però reconec que pot ser útil per a determinats usuaris d’Internet.

Logo de "Twitter"

Atèsa aquesta petita fita: nogensmenys que tres (tres !!!) noves dites al cove, ja me’n puc anar feliç a prendre una tassa de cafè descafeïnat (Josep Pla parlava de prendre una sopa o una truita per sopar tot celebrant la troballa d’un adjectiu precís i exacte!) i respirar a fons, content com un gínjol.

_______________