Final de cicle? I/X

Citem el que trobemn a  eldiario.es   02/02/2013

La credibilidad de Rajoy está desahuciada

Ignacio Escolar 

Igual de contundente que cuando negó la subida del IVA. Con la misma rotundidad con la que desmintió la congelación de las pensiones. Con la misma credibilidad con la que aseguró que no habría copago, ni subidas de impuestos, ni amnistía fiscal, ni recortes en la sanidad y la educación. Con la misma seriedad con la que afirmó que él lo que dice lo cumple, que siempre nos diría “la verdad”.

Igual de riguroso que cuando defendió la inocencia de Jaume Matas, la integridad de Francisco Camps, la honestidad de Luis Bárcenas… Tan duro como cuando explicó que el caso Gürtel era una cacería contra el Partido Popular, como cuando abrió una comisión interna por el espionaje en Madrid. Con el mismo rigor con el que ha aplicado el “código ético” del PP contra el “político ejemplar” Carlos Fabra o contra los diez imputados con escaño en el grupo parlamentario popular en Valencia. Con la misma transparencia con la que hoy se ha negado a responder a la prensa, una vez más.

Mariano Rajoy ha hipotecado su futuro político a su palabra, pero tiene un problema. Su palabra ya está desahuciada. Su credibilidad acumula demasiados impagos ya.

+++ 188 comentarios

eldiario.es

 * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *  * * * *

Enllaços

 

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *  * * * *

Es pot canviar de passió?

El diari  ABC  del diumenge passat, 15 de gener,  proposava diari, suplement, catàleg de productes de consum i pel·lícula de DVD, tot per 2,50 euros.  No n’hagués fet cas si no hagués observat que la pel·lícula era  El secreto de sus ojos (2009),   que el 2010 obtingué  l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera.  Jo ja l’havia vista al cinema, però la recordava com un pel·lícula que m’havia impactat i tenia ganes de tornar-la a veure.  Vaig empassar-me el gripau de comprar premsa declaradament enemiga de tot allò que sigui Catalunya i el català i vaig apostar els 2,50€ per la pel·li, que bé s’ho val.

Vaig disfrutar posant-hi els subtítols en castellà  i mirar i remirar després diverses escenes.  Em vaig obnubilar per aquella escena en què  Pablo Sandoval (Guillermo Francella) , al seu bar habitual, demostra al protagonista Benjamín Espósito (Ricardo Darín) que a través de les cartes del pressumpte assasí, ha trobat  uns indicis que permetran de trobar-lo.

Aconsegueixen detenir  Isidoro Gómez (Javier Godino) sospitós de la violació i assassinat de la jove Liliana Colloto (Carla Quevedo) y  dona de  Ricardo Morales  (Pablo Rago). A les cartes que  el pressumpte violador i assassí va  escriure a la seva mare, hi feia referències constants al  Racing de Avellaneda, un equip de futbol argentí tan mític com ho podria ser qualsevol gran equip de la lliga espanyola.  Si han de trobar-lo a algun lloc, Pablo Sandoval ha arribat a la conclusió que el trobaran a l’estadi de futbol el dia que el Racing de Avellaneda (Gran Buenos Aires) vagi a jugar al camp del Club Atlético Huracán de Buenos Aires.  Per trobar aquell home caldrá seguir-li  la pista de la seva passió.

L’escena es desenvolupa així:

El hombre puede hacer cualquier cosa para ser distinto, pero hay una cosa que no puede cambiar. Ni él, ni tu, ni yo, ni nadie. Mírame a mi. Soy un hombre joven, tengo un buen trabajo, una mujer que me quiere y  sin embargo, como dices tú, me sigo jodiendo la vida  viniendo a un tugurio como éste.  Más de una vez me dijiste:  -Por qué estás ahí Pablo, qué haces ahí?-.
¿Sabes por qué, Benjamín? Porque me apasiona…  Me gusta venir aquí, emborracharme, darme de hostias si alguien me hincha las pelotas… Me gusta…. Y vos lo mismo, Benjamín: No hay manera que te puedas sacar de la cabeza a  Irene  [Soledad Villamil].

(…)
El tipo ese tiene una pasión. [El Racing de Avellaneda ] ¿Te das cuenta, Benjamín?  Ese tipo puede cambiar de todo: de casa, de cara, de familia, de novia, de religión, de Dios…  Pero hay una cosa que no puede cambiar, Benjamín. No puede cambiar de pasión. 

La pel·lícula continua, però aquestes paraules, per sí soles, ja fan molt gran una pel·lícula extraordinària.  I són les que em van impactar.

M’he adonat que ara, quan em ve al cap el nom d’algun amic o d’una amiga penso…  Quina és la seva passió?  I us heu preguntat quina és la vostra?

* * * *

Tot això enllaça amb el fet que pocs dies abans, l’amic A*  m’havia proposat de buscar el  test  MBTI , omplir-lo i veure quin dels 16  tipus psicològics obtenia com a resultat.
La cerca a Google del concepte  MBTI  dóna com a primer resultat aquesta entrada de la Wikipédia francesa:   Myers Briggs Type Indicator – Wikipédia    

Vaig mirar de què anava  però no vaig trobar la pàgina que permetia fer el test  complet ..
I així vaig començar per fer un altre test:  El Supertest  (en realitat una versió reduida del test complet  MBTI).  El resultat va donar el perfil ESFP  que correspon a això:

 
 

Vos fonctions dominantes sont :
extraversion, sensation, sentiment, perception

Introversion
Extraversion
Intuition
Sensation
Sentiment
Pensée
Perception
Organisation

Les personnes du type “ESFP” sont perpetuellement en mouvement. Elles font preuve d’un grand attachement aux sentiments des autres et aiment prouver leur implication par des gestes concrets pour aider leur prochain.

Ce sont des caractères énergiques et enthousiastes qui vivent leur vie comme elle vient, sans chercher à l’organiser.

Les ESFP n’aiment pas régenter la vie des autres, mais préfèrent leur apporter les informations qui leur permettront de conduire eux-mêmes leur destin.

Ils aiment être des animateurs créant autour d’eux une athmosphère de joie et de vie, ce sont des comédiens nés qui montent facilement sur la scène pour le plus grand plaisir de leur entourage.

Ce sont des générateurs de mouvement qui irradient un optimisme difficilement démontable.

Ils aiment remonter le moral de leurs proches et savent communiquer leur joie de vivre. Ils sont la source de joie et de gaité de toute la société.

Ils n’aiment pas beaucoup rester seuls aiment la bonne compagnie, surtout pour pouvoir jouer leur rôle de boute-en-train. Ce sont d’exceptionnels camarades toujours un mot sympathique.

Leur répertoire de bonnes histoires est toujours bien pourvu, ils ont vite fait de faire un bon mot, même des choses les plus sérieuses.

Ce sont des” fashion victims”, toujours au courant des dernières tendances de la mode, il savent quel est le dernier endroit “in”. Pour eux la vie est faite pour s’amuser, ils fréquentent les boites à la mode, connaissent les derniers tubes.

Ce sont de joyeux fêtards qui aiment jourir de leurs sens. Les ESFP sont fréquemment très bavards, ils aiment faire la conversation.

Ils aiment en particulier parler des gens. Une simple question peut conduire à une réponse de trente minutes !

Crec que m’hauria agradat més que hagués donat un perfil amb una mica més d’organització, de “pensée”  i d'”intuition” i una mica menys d'”extraversion” …però no farem pas trampa, és clar.
El que em pregunto és si demà o d’aquí a uns dies tornés a fer el test -per poc que canviés la meva resposta a algunes preguntes — canviaria  completament el resultat.

La primera resposta a aquesta preegunta del milió la vam tenir el mateix dia:  A* ens va passar l’adreça on poder fer en línia el test  MBTI en la seva versió completa 

el web que aporta, a més, la descripció detallada dels 16 tipus de personalitat associats al test MBTI:

ESTJ | ESTP  | ESFJ   | ESFP  | ISTJ   |  ISTP  |  ISFJ    |  ISFP
ENTJ | ENTP | ENFJ | ENFP |  INTJ |  INTP  |  INFJ  | INFP
Ho vaig trobar llarguíssim d’omplir… però no era qüestió de deixar-ho a mitges. En acabar-lo,  —oh sorpresa!—,  aquell cop  donava  com a resultat un altre dels 16 possibles perfils de personalitat  establerts per  Mayer & Briggs:  el perfil  ENFP   en comptes de l’ ESFP  que havia obtingut contestant una versió reduida del test.
No tenen massa  res a veure  els dos perfils:

ENFP – Idealista (Apolíneo, Colérico) Abogado Campeón

  1. Intuición extravertida
  2. Sentimiento introvertido
  3. Pensamiento extravertido
  4. Sensación introvertida

Eneotipo: 7 – 9 / Signo: Sagitario – Aries – Libra

Promotores de cambio, de innovación. Contagiosos entusiastas de los nuevos caminos, de la apertura a nuevas posibilidades.
Como todos los intuitivos en general, viven persiguiendo el futuro, este tipo particularmente henchido de ideas sobre el sentido de la vida trascendentes, inspiradas y originales, entre las que tratan ellos de encontrar su propio sitio y tratan a la vez de ir ubicando a la gente de su alrededor, pues su función sentimental les hace ocuparse preferentemente del mundo relacional,
de la interacción con el prójimo.

No les gusta estar a solas.

Son muy cálidos, encantadores, acogedores y especialmente dotados de sentido del humor y divertidos. Cualidades empáticas que ellos saben utilizar bien para alentar y entusiasmar a la gente en sus idealistas proyectos de “altruismo cósmico”.
Comprensivos, serviciales y animadores natos.

Necesitan desenvolverse en contextos flexibles y muy abiertos donde quepa su espontaneidad, y prefieren las fases iniciales de un proyecto o de una relación a la consolidación rutinaria. Siempre andan olfateando nuevos intereses.

Pueden adoptar una postura intelectual, seria y rigurosa, con respecto a cualquier asunto, y de repente quebrar esa actitud con un arrebato cómico, divertido, infantil y salvaje, que libera todo su lado lúdico e histriónico.

Desde pequeños son muy curiosos, se interesan por todo alrededor y siempre están poniendo en práctica su imaginación e inventiva.
Experimentan constantemente , y se toman muy en serio sus travesuras. El dibujo, la escritura, la actuación (están especialmente dotados para el psicodrama), todo aquello donde pueden aplicarse creativamente, lo practican. Recrean lenguajes nuevos, juegos, y logran hacer participar a todos de sus inventos. Es fácil por esta capacidad de atraer y convencer que se conviertan en líderes carismáticos y populares, a pesar de su escaso convencionalismo o incluso marginalidad.

Uno de sus mayores divertimentos es compartir con todos a su alrededor la preocupación y la visión sobre las posibilidades del futuro, alternativas y sueños que van cambiando periódicamente, a lo largo de su vida. Del mismo modo, cambian de amigos y de esfera relacional, interesados siempre un poco más por los nuevos contactos que por los viejos. Sin embargo, saben muy bien hacer que todos y cada uno dentro de su círculo íntimo se sientan especiales y el centro de atención por parte de ellos.

Son muy susceptibles a las opiniones de sus íntimos. A pesar de sus espontaneidad y creatividad genuinas, son un tanto más influenciables que otros tipos intuitivos a la opinión de padres, amigos y figuras de autoridad, aunque no tanto como, por ejemplo, su primo ENFJ.

Como siempre están abiertos a muchas posibilidades, les cuesta mucho decidirse por una carrera académica larga, un trabajo estable o un lugar de vida donde echar raíces, y si lo hacen demasiado pronto, lo normal es que se cansen y lo abandonen todo para probar una posibilidad diferente. Lo mejor es que intenten tomar las decisiones sobre las cosas que necesitan empeño y compromiso a medio y largo plazo entre los veinticinco y los treinta años, cuando la intuición les haya probablemente reconducido, después de experimentar y tantear lo suficiente, a un entorno más cercano al único eje estable que los puede comprometer en la vida: el contexto vocacional y vivencial emanado desde el Self, el Sí-mismo. Sin embargo, siempre mantienen ese espíritu versátil capaz de rebuscar y revolverlo todo en pos de novedades e intereses originales que les hace atesorar un temperamento juvenil (y hasta un físico) incluso en la vejez.
Como todos los intuitivos, especialmente los NP, viven intensamente el arquetipo del Puer Eterno. Por eso son de estabilización lenta, siendo su proceso de maduración, sin embargo, mucho más genuino y profundo que el que se da en otros tipos sólo aparentemente más sobrios, sensatos y estables. Sus idas y venidas no son caprichosas ni responden a unas labilidad o inmadurez emocionales o intelectuales: van persiguiendo el rastro y las claves de su propio proceso de individuación. Eso sí: con mayor o menor acierto.

Las asignaturas versátiles, investigadoras, llenas de alternativas de aprendizaje y de calificación abierta son las que más le interesan, trabajando con sumo gusto en equipos, y se aplican en ellas con esmero, sobre todo para intentar hacer en ellas sus propios descubrimientos.
Sin embargo, es fácil que aún con este entusiasmo les falte la constancia y el compromiso necesario con la rutina para acabar el trabajo completo.
Por otro lado, precisan también de la calidez del profesor y que éste les deje exponer sus ideas a todo el grupo para estar cómodos en el aula.

Tienen ocurrencias con mucha rapidez y las comunican instantáneamente, frustrándose a menudo cuando no encuentran la misma
velocidad de diálogo en el interlocutor.

Les cuesta mucho esfuerzo hacer dos veces una cosa de la misma manera.

Sus caminos de aprendizaje, cualificación y habilitación son sinuosos, cambiantes, no convencionales, y en muchos puntos autodidactas.
No es raro que ejerzan una profesión para la que tienen la única acreditación de que son capaces de convencer a los demás de que saben muy
bien lo que están haciendo.

Necesitan trabajar en algo que exija variedad, novedad y desafío, en lo que no estén solamente por el dinero, y donde el entorno sea amistoso y
lleno de gente entusiasta con lo que hace. Para ellos es tan interesante la tarea como las relaciones con los compañeros de trabajo.
No soportan una supervisión rígida.

Como los INFP, no son ordenados, pero saben entenderse con su caos y hacer de él materia prima para lo espontáneo y creativo. Siempre están mucho más pendientes de la interacción con la gente en sus actividades que de los plazos convenidos.

Su función cuando están en la esfera, muy propia para ellos, de liderazgo, es la de ser catalizadores visionarios. Los ideales que inculcan a sus súbditos son filantrópicos, relativos a las relaciones y la solidaridad. Forjan hombres, en el sentido de que son capaces de entusiasmar
a cada cual con su vocación adecuada.

Entre sus ocupaciones favoritas están: periodista, actor, maestro, médico, asistente social, relaciones públicas, sociólogo, antropólogo.

Igual que en los INFP (y que en todos los intuitivos en general), el trabajo y el ocio se solapan. También en el recreo buscan siempre ocupaciones variadas y novedosas, enfrascándose constantemente en entretenimientos de “último grito”, que ellos escuchan antes que nadie.
Aman la lectura y especialmente los viajes, porque necesitan investigar y experimentar todas las posibilidades de ser y vivir que aparecen en todos esos libros y que encuentran al sumergirse en diferentes culturas. Les gusta pertenecer a clubes deportivos, donde pueden ponerse a prueba con desafíos y competir con mucha otra gente.

Su estado vital normal es el de estar enamorado, es decir, entusiasmado y apasionado por los ideales que le interesan, así que este mismo apasionamiento se extiende y ensalza cada vez que conoce a alguien que le toca en el corazón, y se siente muy cómodo en ese estado.
Se vuelca y se pierde tanto en su pasión amorosa como lo hace en sus vocaciones, idealizando a la persona de la que se ha enamorado (diferente del ENFJ, que más bien busca a una persona a su lado que cumpla con su ideal). Subestima las dificultades y los contra de la relación
, y a menudo pasa por alto los hechos desagradables aunque sean evidentes. Normalmente se va enlazando con parejas que tienen que ver con sus intereses generales del momento, así que todo lo dicho sobre su trayectoria vocacional vale para su trayectoria sentimental:
es de los tipos más románticamente enamorados y entregados a su pareja (y no sólo a ésta, sino también a los amigos y a todos sus allegados, los cuales se sienten incondicionalmente amados por el ENFP), pero con el discurrir del devenir cambiante todas estas relaciones se acaban, por más intensas que sean, y son reemplazadas por otras, al menos mientras no se haya ubicado en la vida que verdaderamente le corresponde.

Rompen cuando los fallos de la relación le resultan demasiado evidentes o, como acabamos de decir, si se aburren de una situación cerrada y agotada y necesitan saltar a otra. Si rompen a la fuerza, se sienten fracasados y derrotados porque ellos han puesto muchísima energía
en el compromiso. Entonces tienden a mirar sólo los defectos del ex compañero, a limpiarse de toda culpa, y a buscar rápidamente un amor nuevo y mejor, tal y como sienten que se merecen.

Ejemplos: Franz Joseph Haydn, Mark Twain, Robin Williams.

          La Sombra

Pueden ahogarse en un mar de intuiciones, donde no son capaces de establecer prioridades, y convertir su versatilidad en un colapso contradictorio de tendencias e intereses. Algo así como una borrachera de intuición, donde no puede elegirse nada ni puede uno comprometerse con nada porque todo parece posible y sugerente por igual.

Como ya señalamos, a menudo fallan en su responsabilidad de cumplimentar las tareas, dilapidando energía que finalmente no acaba logrando ningún fin. Pueden pasarse demasiado tiempo sembrando campos para abandonarlos de repente. Los frutos entonces los recogerán otros.

Su incapacidad para ser realista a menudo hace que su imaginación idealista y su previsión optimista yerre el tiro.

En estado de estrés se vuelve fácilmente hipocondríaco con cualquier síntoma corporal, que sobrevalora, y la función sensación puede dispararse
compulsivamente haciéndole esclavo de la gula y la lujuria: come demasiado, bebe demasiado, gasta demasiado y acude a demasiadas fiestas, hasta que sobreviene un colapso o un golpe de destino que les insta a recuperar el equilibrio.

Tot això per anar a petar allà on havíem començat. Aquests tests proporcionen uns resultats que són generalment de força confiança: aquests tests són una eina seriosa. Com a mínim,  així estan reconeguts per la comunitat  científica internacional:  

“The Myers-Briggs Type Indicator (MBTI) instrument is the most trusted and widely used personality assessment in the world.”
Però la nostra pregunta va un punt més enllà. Ens preguntem si ens poden permetre d’esbrinar  “la passió”  que  viu i cova en  cadascú de nosaltres.  I em temo que la resposta és  “NO”.  Conèixer la personalitat d’algú ens pot donar pistes molt importants, però no arriba a cavar tan profundament com per lliurar-nos el  màxim  grau de concreció  d’aquella personalitat, que ésla seva gran passió.
Només hi ha una manera de conèixer-la: ens l’ha de confessar, si vol, la persona concreta i ens ha d’explicar també, si les recorda,  les circumstàncies concretes que en un moment determinat la van fer nèixer en el seu ésser.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

  • Música de la pel·lícula El secreto de sus ojos:

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Revista de premsa. Citem. Francesc Homs.

Poc a afegir a les citacions textuals, extretes de la premsa. Potser, només, que no anirem bé fins que no es cinviï la llei  i s’estableixi que ni els delictes ni esl crims NO PRESCRIUEN.  Això podria ajudar  a canviar l’ètica en la vida pública d’Europa i arreu del món.  Cal verbalitzar les utopies perquè algun dia ho deixin de ser i esdevinguin realitats.

 

“La asfixia política es prevaricación”

El portavoz en funciones del Govern, Francesc Homs, advirtió ayer en ‘RAC1’ que si el ministro de Hacienda, Cristóbal Montoro,
“amenaza con cerrar la puerta del Fondo de Liquidez Autonómico a la Generalitat con finalidades políticas, si utiliza estos recursos
como amenaza porque no le gustan determinadas ideas políticassería prevaricación y actuaremos”.

LA VANGUARDIA.COM.  Política | 21/12/2012

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

 

 

VULL QUE ES CREI UNA LLEI QUE DECLARI
IMPRESCRIPTIBLES ELS DELICTES  I ELS CRIMS

 

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Reflexions postelectorals. Conclusions provisionals.

  • Llista de  dades semi-objectives.

               Dades de la Vanguardia

Foto @ La Vanguardia.com

Foto @ La Vanguardia.com

Reconec que en voler fer un balanç dels resultats gairebé tres setmanes després de les eleccions se’m fa una mica difícil. Pateixo d’una barreja de mandra i de “no cal”.  Però a la vegada, penso que hauria de ser sempre així, en fred i amb un mínim de perspectiva.  Pero sense caure tampoc amb la visió del saberut a qui li és fàcil veure les coses a pilota passada… No es tracta de reflexionar una mica… valgui el poc que valgui.

A la llista de les dades semi-objectives s’hi ha de posar la devallada de CiU, la garrotada al PSCPSOE ,  i les pujades significatives d’ERC, Ciutadans i les CUP.

Dit això, sabem que en totes les eleccions, siguin de la naturalesa que siguin, perdre, allò que es diu perdre, no perd mai ningú.  La retòrica de les llengues està al servei justament de la manipulació de  la Veritat per transformar-la en “veritats” particulars o mitges veritats que són pures enganyifes.

CiU s’ha endut segurament una gran sorpresa, desagradable per més senyes, perquè les enquestes no els ho devien aclarir prou … Hi ha sempre tant de vot  indecís!  Hi ha sempre tant poca gent que vota!  Dos factors que  van dsitorsionar les dades que tenien sobr eels resultats…
Crec que és bo que s’adonin que  als catalans no els agrada posar tots els ous al matexi paner. Aquest cop  Artur Mas els ho demanava i ja s’ha vist que han contestat.  Volem un líder valent i honrat, sí, però volem una política social  contrària  a la que  ha aplicat fins ara , una política de retallades que fins i tot anava per davant del que imposava el govern central !
Faran bé de posar ordre en la distorsio contra natura que tenen amb el líder actual d’Unió, en Duran-Lleida, el “quintacolumnista”.

El PSCPSOE està content – diuen que diuen- perquè la devallada no ha acabat sent tan gran com pronosticaven les enquestes… que els enviaven a la quarta posició o al grup mixt.
Qui no es conforma es doncs perquè no vol.  No dimeiteix ningú.  Tots diuen que estudiaran els resultats i aprendran dels errors que es detectin…. si se’n detecten, que això encara està per veure.
Vaig dir-li a un  jove que és partidari de la Laia Bonet, que amb els resultats obtinguts, ella  es quedava fora del Parlament. Ell em va dir que sí, però que segurament entraria perquè hi hauria alguna dimissió.  Santa innocència!   ¿Qui dimiteix , qui renuncia a la moma del càrrec i el  supersou de parlamentari en temps de crisi severa?

El PP  no perd mai. Ho tinc dit  i repetit vàries vegades. Sempre guanyen.  El que potser  passa és que deixen de tenir més poder del que ja tenien, de manipular més del que manipulaven i d’embutxacar-se més del que ja se’mbutxacaven… A sobre, amb menys vots que a les passades eleccions, guanyen un escó.  Els surt rodó.  I a sobre, encara que no ho diuen  ni ho confessaran mai en veu alta, el fet que els seus amics de Ciutadans hagin  triplicat el nombre de diputats és una mena de victòria pròpia… totes ponen al seu favor!

Ciutadans guanya un gran nombre de vots i aconsegueix 9 diputats. Es visualitza doncs en vots i en escons  que hi ha un part dels catalans que es posicionen contra la independència i a favor del espanyolisme.  Està bé que hagin votat  Ciutadans i no PP perquè a la vista de les polítiques antisocials dutes a terme perl PP espanyol (el PP català aplaudeix sempre i sense matisos tot el que fan els del govern central)  hom es pregunta el grau de  masoquisme dels espanyols i dels catalanoespanyols en relació amb un govern de majoria absoluta  obtinguda a base de mentides vergonyants i cíniques en tots els fronts.  El President Rajoy ha incomplert totes les promeses electorals i postelectorals, pero té la barra i el cinisme  de fer veure que això no és important, que mentir forma part de la definició de la política.

Les CUP  emergeixen i passen de la política municipal al la política parlamentària del país. Caldrà veure com adapten la radicalitat a la realitat de les grans xifres, dels pactes de partits, de l’univers grisós de l’alta políitica, on menys encara que en la política municipal tot no és blanc o negre del tot…
Els media oficials i els programes de tertúlies  volien amagar  — i de fet van amagar tant com van poder– la força d’aquesta formació política, però la manipulació mediàtica que s’havia imposat no ha servit per a res.  Tres escons és un gran resultat. Veurem com  administren aquest gran èxit.

Les enquestes han demostrat que es poden equivocar MOLT. No fa gaire també es van equivocar amb els resultats de les eleccions als EEUU.  Objectivament això és  una gran notícia per als ciutadans lliures i ho seguirà sent mentre les enquestes es seguixin equivocant. Evitarem així que ens imposin més manipulació de la que ja exerceixen en els mitjans de comunicació.
Per això, perquè les enquestes es segueixin equivocant, com mé smillor,  cal  aplicar  sempre i en toto lloc  l’actitut de   DESENQUESTAR   tal com la proposava fa anys un amic poeta Víctor Sunyol, en el marc del seu  Manual d’Autodefensa, que va ser publicat  en lliuraments setmanals pel setmanari  El Nou 9  de  Vic,  allà pels anys 90.
..

  • Lista  de problemes previsibles

Com podeu imaginar, la meva és una anàlisi de comentarista de cafè. Si fos capaç d’afinar gaire, equivaldria a tenir dots de vident i no en tinc gens ni mica.  Però no cal ser molt espabilat per deduir de la situació actual que:

  1. Convergència tindrà molts problemes i grossos amb Unió.  Com a mínim mentre Unió segueixi encapçalada per un “quintacolumnista” com Duran-Lleida. No sóc jo qui ho diu sinó l’alcalde de Vic, en Josep Ma. Vila d’Abadal:  Ho deia aquí … i…. ho va dir d’una altra  manera després de les eleccions aquí.
  2. Convergència i Unió tindran problemes amb els seus socis més propers. Que fins que no es demostri una altra cosa, seran els socis d’Esquerra Republicana de Ctalunta ERC.  Funcionarna com un bipertitde facto, tot i que en Junqueras, gat intel·ligent, sabent que de l’acord en sortirà, com a mínim ben SOCARRIMAT, no es vol cremar  més de pressa del que toca cremar-se.  Pronostico llargues i tenses reunions per posar-se d’acords en tots i cada un dels temes. I d etemes n’hi ha una munió infinita.
  3. Les CUP tindran probles d’encaix en el món dels partits tradicionals, que se’ls miraran sempre des de la distància, com a gent que cal defugir per por de ser tractats de còmplices dels radicals. Dit això, crec que els discurs de les CUP apaortarà aire fresc  i  oxígen de primera qualitat a una política tradicional que tufa en molts aspectes, la corrupció  que s’arrossega des dels Ajuntaments fins als partits des de l’era Pujol a l’era Mas, passant per la dels dos Tripartits.
  4. Cap problema ni pel PP ni per Ciutadans, que com sempre, i més xulos que un quatre… seguiran fent la seva: espanyolisme , anticatalanisme… Més cínics que mai, tan autosafisfets com sempre.

.Com p.

  • Llista de  necessitats/lleis urgents que  caldria crear o modificar sensiblement
  1. Sabem que els principals problemes del país tenen difícil solució per no dir que NO TENEN SOLUCIÓ. Per tant, el que cal és veure quines mesures pal·liatives es poden prendre per fer-ho mensy greu i una mica més suportable.  Dubto que Catalunya sigui capaç d’inventar aquesta cura pal·liativa, però caldrà veure què són capaços de proposar i implementar ni que sigui a escala molt petita, i només en determinats nivells del món del treball.
  2. Mai no és bon moment per parlar seriosament de la reforma de la llei electoral. Mai no toca posar-se a  proposar  una modificació de la democràcia interna dels partits  que  porti a  presentar llistes obertes. No ho fan mai els partits quan estan en minoria per manca de força  i no ho fan les majories perquè ja els va bé i al seu favor l’statu quo. No hi ha cap partit que ho inclogui en el seu programa electoral i  no es veu ni a l’horitzó qui serà el primer que,  en implementar-ho, obligarà als demés a implementar-ho també  per evitar de fer el ridícul i quedar-se  fora de la foto tan bon punt hi torni a haver eleccions. Qui serà?  Ni el PP ni CiU bi El PSCPSOE.
  3. Cal total transparència i molta informació  — més informació i menys  futbol — sobre la llista de retallades  que haurà de fer el Govern per estalviar els 4.000 euros que ha de retallar.  Cal discutir  i demostrar que les retallades  , allà on les vulguin aplicar, són realment  l’últim recurs.
    Fa esfereïr de  veure com el govern d’Artur Mas s’ha atrevit a retallar  els pressupostos socials per a les persones discapacitades  mentre  mentén  vigent  — contra tota lògica i contra tota ètica elemental —   l’impost de susccesió sobre les grans fortunes…  Mai tant de cinisme d’uns pocs fa fer tant de mal a gent tan feble… Això és delictiu, Artur Mas!
  4. Caldrà no confondre discreció amb  silenci mediàtic en relació amb els acords que prengui el Govern amb els uns i amb els altres. Poc secret i més transparència!
  5. Cal que els intel·lectuals del país siguin capaços d’afegir  SEMPRE  a les seves anàlisis polítiques, PROPOSTES CONCRETES,  per parcials ue siguin. Cal fer una selecció i eliminar de les tertúlies els analistes NEFASTOS , de tertúlia de cafè,  per posar-hi els ANALISTES CREATIUS, la majoria dels quals encar aestan per descobrir.  Serà un gran pas endavant pel país.

….

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Adreces d’història, idees, ètica, sociopolítica.

Idees, Ètica, Sociopolítica, Història.

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Continua llegint

Postcomentari al post “L´única sortida” del blog Entrellum.

*Postcomentari.

El meu comentari al blog de Toni Ibáñez:  Entrellum” .  Post:  L’ única sortida   (24.8.2012)

Hola Toni,

Ahir vaig provar de deixar-te un comentari però pel que sembla no va passar perquè vaig oblidar els números del codi que demana el verificador.  Hi torno.

Dues o tres cosetes.

1. Deia que de seguida et vaig identificar a la foto, tal com demanaves,  allà just sota l’arbre, i em va semblar endevinar que hi estàs amb la teva companya.

2. Deia tembé, -seguint la idea de l’Enric Juliana fa uns dies, en una entrevista al Matí digital –  que en bona part, la possibilitat d’aconseguir que Catalunya obtingui la Independència depèn de la conjuntura sociopolíítica i econòmica internacional… i no del nombre de persones que es manifestin a la Plaça de Catalunya l’11S.

Hauria d’anar bé a França i a Alemanya i no tocar gaire allò que no sona a l’Obama o al president americà de torn… justament perquè els EEUU  tenen permanentment un munt de focs encesos i no controlats arreu del món. Però també cal saber què en pensen els xinesos que ja comencen a manar tant o més que els americans. I potser encara falta saber tsmbé què diu el Vaticà, que com sabem té influències demoníaques arreu, tot i que al Vaticà sempre li va bé tot.

Segons Juliana, hi hauria alguna possibilitat, i encara, si al cap d’avall la cosa petés i Espanya hagués d’acabar sortint de l’euro i tornar a la pesseta o  a la PPeta!

Ara bé, justament avui he llegit  (escrit per Màrius Carol) que els de  Newsweek  [portada de la revista el 14 de juny 2012] ja donen per fet el final d’Europa i l’euro… Horrible profecia:

 http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20120617/54311685430/marius-carol-el-redactor-de-necrologiques.html#ixzz24fbBPLmk

“La premsa dels Estats Units comença a donar per mort l’euro. I fins i tot la UE. Newsweek, per exemple, dedica la seva portada a la moneda única i l’acompanya de les paraules “kaput, finit, fini, the end” i un destacat en el qual es llegeix: “Europa no té anys, potser li queden només dies”. The New York Times va ser el primer en advertir que la pròxima víctima de la crisi serà Espanya per la mala gestió de Merkel i el BCE, la qual cosa podria abocar Europa al fracàs, i sembla que l’advertència no era tan desassenyada. (…)”
Màrius  Carol. La Vanguardia.com

 

3. Manifestem-nos? Manifestem-nos!  Està bé que arreu del món vegin que Catalunya està sotmesa a Espanya per la força, i que no en forma part per voluntat pròpia. Que sentint-se  maltractada per Espanya, Catalunya exigeix o la reparació immediata o el divorci. Però com et deia més amunt, la solució és complexa i difícil.
No entenc que Mariano Rajoy i el seu govern  no facin el més mínim gest amistós i diguin que ens estimen “encara que sigui mentida” !

Jo deia que dubto que sigui per demà passat.  Potser ho veuran els teus néts, Toni, pren-t’ho amb calma.  Potser pel 2114?  Abans s’ha d’independitzar Escòcia del Regne Unit i veure com els va.
O  el Quebec del Canadà… Com sabem el País basc ja és econòmicament independent des de fa temps i la veritat és que els va força bé.

Per això el “pacte fiscal” fóra una bona solució de transició.  Rauxa, la justa, o tanta com calgui.  Però de Seny, sempre una mica més! 

Parlaves de por: sí, crec que en la situació actual n’hi ha per tenir por, Toni.  Qui ha de pagar les pensions als pensionistes?  Qui ha de pagar l’immens -quasi infinit-  deute que han acumulat els governs de CIU i Tripartit ? Qui resolt els infinits afers de corrupció que han tacat Catalunya els darrers anys?

4. Crec que hauríem de pressionar Angela Merkel perquè pressioni Mariano Rajoy perquè deixi d’extorquir -com dius tu- Catalunya al nivell que ho està fent.  Perquè ara no és que ens apretin, és que ens tenen lligats de mans  i no ens donen ni aigua.  I , a sobre, diuen que ara no toca parlar-ne !    És cinisme i és delicte !

Entre els deures que li posa l’ Angela  ( o la Troika)  cada trimestre hi hauria d’incloure “tractar millor Catalunya”  amb exercicis concrets a implementar… No és inversemblant.

Això em fa pensar que tu ben bé podries escriure una carta oberta a Herr Merkel  (mira al meu blog, el post  que vaig escriure fa pocs dies : Carta oberta a algú  http://wp.me/p1TL0-GQ ) demanant-li que fes alguna cosa en aquest sentit i preguntant-li de passada, com ho veu ella això de  la putada permanent que Espanya gasta a Catalunya …  que ens aniria bé que fes de  cosina de Zumosol.

Això sí, cal tenir ben present  que Europa,  que tant ens ha ajudat econòmicament durant aquests darrers anys,  políticament sempre ens ha traït en els grans moments històrics… Per tant , ja sé que no cal confiar-hi massa… però l’esperança és el darrer que  s’ha de perdre, diuen, oi? Tu mateix !

Retocat i polit tot el que et volia enviar i potser no vas rebre, acabo dient el que et deia:  Cuida’t i fes bondat, si pots.

SGR

Mantenir viu el blog. (21/30). Carta oberta a algú.

Mantenir viu el blog. 21/30. Carta oberta a algú. Lloar-li  els fets o els dits o discrepar-ne obertament.

..

Aplicar questa estratègia és més fàcil del que sembla a primera vista…  tot i que la paraula “carta”  comença a semblar  una cosa una xic esotèrica, més pròpia del segle passat que no pas del segle XXI.
Però una carta tant poden ser  140 caràcters i  en podem dit tweet com ser dues ratlles curtetes com un  SMS…

Cal precisar que si escrivim una carta oberta a algú, s’entén que ens adrecem a algun personatge públic que té alguna mena de responsabilitat política, econòmica, cultural, educativa… i que ho podem fer sense complexos, perquè estem jugant al nostre camp, al nostre blog.

Tot és començar i ben aviat ja començarem a trobar gust en una activitat que exigeix algun tipus de resposta per part del destinatari.
Reconec que aquesta proposta pot semblar que s’assembla a una altra que ja vaig proposar i que consistia a formular preguntes als responsables polítics de Catalunya i d’Espanya els dimecres o dijous de cada setmana de manera que les nostres/vostres preguntes tinguessin una probabilitat  de formar part de la llista de temes a tractar pel Consell de Ministres dels divendres o   la llista de temes a tractar per part del govern de la Generalitat. Però no. no és ben bé el mateix. Allà el que cal és fer preguntes concretes.  Aquí, el ventall de possibilitats s’amplia  “ad libitum”, i no cal que ens limitem a preguntar.
Adrecem-nos a una regidora,  alcaldessa,  actor, científic, periodista, professor, presentador, blogaire… a qui volgueu.

S’entén que els destinataris poc s’esperen la vostra carta. I és probable que si no feu un esforç per esbrinar llur adreça postal o electrònica és probable que mai no llegeixin la vostra carta oberta.  Però això  no ha de ser obstacle per a a la nostra acció escriptòrica:  nosaltres hem de fer la nostra feina…  “els déus ja reconeixeran els seus”.

Com he procurat anar demostrant en aquesta llarga sèrie d'”Estratègies per a mantenir viu el blog“, es tracta de passar de la proposta teòrica a l’execució pràctica.  I això faré ara, tot seguit.
A qui escriurem?

Carta oberta a Pere Navarro, Secretari General del PSC (Partit dels Socialistes de Catalunya)  en resposta a la seva  “Carta oberta als catalans” (Article del primer secretari del PSC, Pere Navarro, publicat avui al diari El Periódico. 12 de juliol de 2012)  i  com a comentari de l’entrevista que li va fer El Periódico el  proppassat  12 d’agost.

Senyor,

He llegit atentament la seva carta als catalans i l’entrevista que li han fet els de El Periódico.  Tot el que vostè diu sembla força assenyat i equilibrat. Però en el context de l’actual  greu crisi
social i política, tot el que vostè diu acaba servint per no res… només per omplir línies de diari… és pura retòrica inútil.

On és escrit el que vostès proposen al govern de la Generalitat per poder sumar-se a la seva proposta per al pacte fiscal?  Què té de secreta que no ho poguem llegir i entendre?
Això és el que vostè ha d’adreçar a tots els Catalans. No una carta oberta bla bla bla… que no aporta res.
Sobre tots i cada un dels temes que es posen constantment sobre la taula on és la veu neta i clara del socialistes de Catalunya?  Sí, potser sí que cal un procés electoral per
clarificar què cal esperar del nou PSC,  si  l’eterna cantarella patètica d’una Espanya Federal que no existeix en el cap de ningú a Espanya que ja no es creu ningú,
i que acaba rimant i sent sinònima d’ “excusa covarda”.
Això o bé  un partit amb  una nova estratègia que s’enfronti manifestament a les zones mafioses de poder del PSOE espanyol, empenyades, com el mateix PP, a
mantenir Catalunya en situació de zona parasitada impunement.

El 12 d’agost vostè ja sabia que el president Rajoy ha contestat per enèsima vegada que no vol sentirt parlar de pacte fiscal.  Com és que vostè  no s’enfronta  a Mariano Rajoy
i en canvi sí que s’atreveix a fer la comèdia de demanar per enèsima vegada al President Artur Mas que negociï amb Rajoy?

Sí, demani als diputats que surtin dels despatxos i que connectin amb la gent, i convoquin reunions i actes que demostrin que el PSC és un partit d’esquerres i que és capaç
de liderar amb l’acció i l’exemple la lluita contra les desgràcies que provoquen les mesures antisocials del Govern de Madrid o del Govern de la Generalitat.

Demostreu-ho amb fets… el vostre silenci permanent ara mateix és culpable.

Ara per ara, el PSC  té la imatge que s’està guanyant a pols per covardia i inacció, per indefinició i per hipocresia…  A les properes eleccions veureu el que veureu com no canvieu   la imatge actual.  No es pot enganyar a tothom permanentment.  I afanyeu-vos a fer el que toca, que queda molt poc temps per les properes eleccions.

Atentament

Sani Girona

VNG,  22 d’agost de 2012

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *