Arxiu de la categoria: Ètica

Cop d’Estat al Vaticà?

Publicat el per

No ho sabrem pas … Com a molt, ens ho podem imaginar…  Hi hauria d’haver un  nou   “VatiLeaks”, però em temo que no n’hi haurà cap altre, per ara…
Llàstima. Aniria bé pel bé de la Democràcia i la Veritat. 

Els del diari Ara.cat apunten alguna idea…

            Els enfrontaments amb la cúria tomben Benet XVI

Ratzinger, tot i no ser precisament progressista, ha topat amb l’immobilisme del govern de la Santa Seu.

         THAÏS GUTIÉRREZ . Barcelona. | Actualitzada el 13/02/2013 00:00

El Vaticà ha estat durant segles un dels llocs més hermètics del planeta, per això fonts pròximes a la Santa Seu deien ahir que “mai se sabrà tota la veritat sobre els motius que han portat Ratzinger a dimitir”.

Hi ha teories per a tots els gustos i coïncidències curioses, …  i moltes cortines de fum negre ?

Rayo cae en el Vaticano tras abdicación del Papa Benedicto XVI (Fotos – Video)
(Puranoticia.cl. 13..2-2013)

…

Martes, 12 de Febrero 2013

 El Vaticano confirma que Benedicto XVI fue operado hace    tres meses

Según un diario italiano, que publicó la noticia, la intervención se habría realizado en la más absoluta reserva. Los medicos sustituyeron la batería a un marcapasos que nadie sabía que poseía.
(Meganotícias. 12.2.2013)

Alguna cosa fa molta pudor de molt podrit al Vaticà… També allà, sí, també allà!

(…) El papado de Benedicto XVI ha estado caracterizado por las luchas internas del Vaticano para contrarrestar sus intentos —no por tardíos menos tajantes— de limpiar la Iglesia de clérigos pederastas y banqueros corruptos. La filtración masiva de sus documentos privados es un ejemplo. Y otro, muy revelador, la manera de despedirse. Ratzinger, de 85 años, se marcha como vivió, solo. Decidió proteger su secreto hasta el último día, temiendo quizá que se lo robaran.

(…)
En el verano de 2012, con la detención de Paolo Gabriele, su mayordomo, acusado ser el autor material de la sustracción de la correspondencia papal, Benedicto XVI sufrió otro duro revés, que se venía a unir, en el intervalo de unas horas, al despido fulminante de Ettore Gotti Tedeschi, el presidente del Instituto para las Obras de Religión (IOR) [Banc Vaticà].
Si Gabriele —el hasta entonces fiel Paoletto— era quien desde hacía seis años lo ayudaba a vestirse y a desvestirse, le servía el desayuno y lo acompañaba en sus desplazamientos, el banquero Tedeschi —eliminado sin derecho a réplica ni honor por altos miembros de la Curia— era la persona elegida personalmente por Ratzinger para intentar limpiar la banca del Vaticano. Aquel verano, Ratzinger se fue a Castel Gandolfo más solo de lo que jamás estuvo ningún Papa. El representante de Dios en la tierra era en realidad un hombre anciano y enfermo, “un pastor rodeado por lobos”, en expresión de L’Osservatore Romano.

( 11.2.2013.  El País.  El Papa anuncia su renuncia el próximo 28 de febrero por razones de salud)

…

La revista d’informació general  El Tiempo. Nº 1590.  15 al 21 de febrero de 2013 dedica su portada y un largo reporteaje sobre el tema de la renuncia de J. Ratzinger con el título ¿Por qué se va?  (páginas 14 a 35)

“Ratzinger fue elegido papa en un cónclave fulminante (24 horas) en el que barrió gracias al impulso de la Curia: era uno de los suyos, un conservador que iba a poner un poco de sosiego tras el azacaneado ritmo de Juan Pablo II, pero iba a dejarlo todo como estaba. Todo.  
Se equivocaron. Ratzinger que había callado cuidadosamente algunas decisiones de Wojtyla, demostró ser un conservador doctrinal, pero un hombre honesto y valiente  que no estaba dispuesto atolerar según qué cosas. (…)
Había que limpiar la podredumbre moral de la Iglesia, y eso significaba emprenderla a cristazos con la pederastia eclesial. (…) Ahí se rompieron la buenas relaciones.  Ratzinger fulminó a Marcial Maciel, uno de los protregidos de Juan Pablo II  y a sus Legionarios de Cristo, una de ls potencia económicas y políticas de la Iglesia.

No se lo perdonaron. ” (…)  
© El Tiempo. ¿Por qué se va? pg.  16

…

Per la seva part,  la seu  Tercerainformación.es, bajo el título
La mafia saca a Ratzinger de circulación , assenyala la corrupció econòmica del Vaticà, i al seu màxim resonsable: el  totpoderós Tarcisio Bertone. 

” (…)

La guerra interna en la cúpula de la Iglesia tiene ahora mismo un objetivo que recuerda el título de un film de Woody Allen: Coge el dinero y corre. Y un protagonista principal: Tarcisio Bertone. Según el diario La Repubblica, Bertone boicoteó sistemáticamente los intentos del Papa por limpiar la Banca Vaticana (el IOR), y adecuarla a las normas internacionales sobre el “lavado de dinero”.

Apenas seis meses después de poner en marcha una comisión a este respecto (en 2011), ésta fue desmantelada por el propio Bertone, según revela la acreditada periodista italiana Concita de Gregorio, señalando que todos los miembros que formaban parte de aquella comisión habían sido apartados de sus puestos. Uno de ellos, el cardenal Atilio Nicora, que había sido nombrado por el Papa presidente de la Autoridad de Información Financiera de la Santa Sede. En su lugar se pondría “un hombre de confianza de Bertone”.

El diario citado explica con una extensa precisión de datos el funcionamiento de las finanzas vaticanas, y su lectura provoca la sensación de estar contemplando una secuencia de El padrino. Tan sólo Paolo Cipriani, el hombre de Bertone en el IOR, conoce quiénes son los titulares de esas cuentas, quiénes lavan en el IOR su dinero, de dónde vienen y a dónde van los millones de dólares, euros y liras que allí se mueven. Para el diario La Repubblica, el IOR es hoy día “una gigantesca lavadora de dinero”. (…)

© Artículos de Opinión | Rafael Plaza Veiga | 03-03-2013

Finalment, i ho deixarem aquí, ara per ara, trobem a la seu de  elplural.com
un  article del 22 de febrer 2013 en què cita informacions del diari italià La Repubblica:

‘La Repubblica’ explica la dimisión del Papa: “Todo gira en torno al sexto y al séptimo mandamiento”
La alta jerarquía del Vaticano está implicada en una guerra por el poder y oscuros casos de dinero y sexo
C.G. | 22/02/2013

El joven amigo del secretario de Estado, Tarcisio Bertone
La Repubblica también menciona a Marco Simeon, un joven protegido nada más y nada menos que del secretario de Estado, Tarcisio Bertone, y a quien el arzobispo Carlo Maria Viganò, enviado a EE UU tras denunciar la corrupción del Vaticano, relacionó en el pasado con la corrupción económica en el Vaticano.

El despido del banquero amigo del Papa
El joven Marco Simeon fue considerado uno de los responsables del despido de Ettore Gotti Tedeschi, el anterior presidente del banco del Vaticano, y un hombre de confianza de Benedicto XVI. Gotti Tedeschi fue violentamente cesado en mayo de 2011 después de que, durante dos años y medio, intentara sin éxito limpiar las cuentas de la Iglesia.

Gotti, que hizo público su temor a ser asesinado, tras su destitución, escribió un informe dejando constancia de su lucha infructuosa contra los vicios contables de la Iglesia. La presidencia del IOR quedó vacante nueve meses y no se cubrió hasta la pasada semana. La última decisión de Benedicto XVI como Papa ha sido precisamente poner al frente del banco a un alemán, el barón Ernst Von Freyberg. Marco Simeon fue destituido al frente de Rai Vaticano.

La Repubblica cuenta que la comisión investigadora entrevistó a decenas de obispos, cardenales y laicos que fueron quienes desvelaron los pecados de altos miembros de la jerarquía del Vaticano.
© elplural.com

Llops o voltors, corbs o rates… Ai… que n’és de difícil triar la metàfora adequada!
De fet tant li fa la metàfora. Cal parlar de  pressumptes delinquents o criminals.
M’estranya que ningú no els denunciI. I que sigui la justícia internacioal qui actui.  

…

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Darrer post del 2012: Receptes de pluja i sucre.

Publicat el per

Vull dedicar aquest darrer post de l’any 2012 a un llibre que em van regalar la Sara i el Ben pel meu aniversari. Un petit tresor que em permeto recomanar-vos. També vull dedicar el post a la Sara i el Ben, que en són responsables.
El llibre es titula així:
Receptes de pluja i sucre, d’Eva Manzano (textos) i Mònica Gutiérrez (il·lustracions). Editorial Thule. Edició rústega 2012.

receptesdeplujaisucre

És una mena de diccionari de virtuds, vicis, emocions i sensacions classificats en ordre no alfabètic que ens permet de repassar, des d’ un punt de vista nou,  des de La Temperança (pg. 4 )  fins La Llibertat (pg. 60) passant per  l’Alegria, l’Empatia, l’Enveja, La Gratitud, La Supèrbia, la Tristor, o l’Esperança… entre molts d’altres conceptes.

Cada reflexió sobre la naturalesa d’aquest conceptes èticoflosòfics tractats en clau d’humor i tendresa, va acompanyada de la corresponent recepta “de pluja i sucre”, que ve a ser l’equivalent d’un poema de tres, quatre o cinq versos. N’hi ha una, la més llarga de totes, que en té sis:  L’Alegria

L’ALEGRIA

(…)  En el món, els qui millor coneixen l’alegria són els nens, a qui agrada l’herba, tant si hi ha cuques com si no n’hi ha, els tolls, anar descalços, que nevi i que faci sol.

Recepta per estar alegre

1. Obrir el ulls.
2. Escoltar el so del món.
3. Donar voltes sobre un mateix, com una baldufa.
4. Cantar i ballar, i després, ballar i cantar.
5. Sortir al matí amb el sol i amagar-se al vespre (s’hi val a posar-se taronja), i dormir a la nit.
6. Fer-se petons als braços.

La gràcia de cada recepta és que, a més de deixar-nos sovint meravellats, ens convida a afegir-hi ingredients i consells de collita pròpia.
Segur que a les sis propostes de les autores, nosaltres som capaços d’afegir-ne alguna més…

A mi se m’acut aquí, com a mínim, un setena possibilitat :  pensar en la família i en els amics, i deixar que brolli un gran somriure…

El que és segur és que cap de les receptes no deixa indiferent i que totes ens encisen prou com per obligar-nos a llegir-ne una altra i una altra…

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

L’economia espanyola analitzada per la BBC.

Publicat el per

El diari Ara.cat, el 27 desembre, publicava un article de Sebastià Alzamora on comentava un reportatge  de la BBC titulat
The Great Spanish Crash.

 

És ben recomanable veure del reportatge de la BBC The great Spanish crash  (…)

I no perquè s’hi expliqui res que no sapiguem, sinó perquè, de vegades, una mirada des de fora serveix per aclarir les idees sobre la pròpia realitat i separar-ne el gra de la palla. A mi, per exemple, se’m va quedar la idea que Espanya, després de sortir de l’autarquia franquista i aconseguir l’anhelat ingrés a la UE, es va sumir en una mena de nova autarquia que ha consistit a anar tirant alegrement de les vetes del totxo, del turisme de xancleta i borratxera i dels subsidis europeus, sense que mentrestant ningú s’aturés a pensar en cap alternativa més decent. (…)

©  Ara.cat. |  27/12/2012 

Com sempre hem de dir i repetir, és una llàstima que  la meitat dels esforços esmerçats en les anàlisis  no es dediquin a imaginar i proposar solucions, per petites i parcials que siguin.

Crec que una petita  gran cosa fóra  fer un llistat dels grans deutes dels ajuntaments, posant al costat  de les quantitats els noms dels alcaldes i regidors i els partits que en varen ser o encara en són responsables.

Fem les llistes de les prioritats a cada ciutat i fem-la pública.  Fem-ho nosaltres. No veig pas que els partits polítics facin la feina que han de fer. O si la fan no  ens la donen a conèxixer. Hi ha moltes coses a canviar urgentment i no es veuene moviments de cap mena… res no és diferent. Res que  no sigui aquella vella política nefasta tan allunyada de la ciutadania que hem estat patint des del retorn de la democràcia.

Han passat les eleccions i ja tornem a les velles males pràctiques polítiques de sempre…

…

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Revista de premsa. Citem. Francesc Homs.

Publicat el per

Poc a afegir a les citacions textuals, extretes de la premsa. Potser, només, que no anirem bé fins que no es cinviï la llei  i s’estableixi que ni els delictes ni esl crims NO PRESCRIUEN.  Això podria ajudar  a canviar l’ètica en la vida pública d’Europa i arreu del món.  Cal verbalitzar les utopies perquè algun dia ho deixin de ser i esdevinguin realitats.

 

“La asfixia política es prevaricación”

El portavoz en funciones del Govern, Francesc Homs, advirtió ayer en ‘RAC1’ que si el ministro de Hacienda, Cristóbal Montoro,
“amenaza con cerrar la puerta del Fondo de Liquidez Autonómico a la Generalitat con finalidades políticas, si utiliza estos recursos
como amenaza porque no le gustan determinadas ideas políticas, sería prevaricación y actuaremos”.

LA VANGUARDIA.COM.  Política | 21/12/2012

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

 

 

VULL QUE ES CREI UNA LLEI QUE DECLARI
IMPRESCRIPTIBLES ELS DELICTES  I ELS CRIMS

 

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Des de l’Índia ens demanen ajuda. Què hi podem fer?

Publicat el per

Núria Vidal Llorens, professora d’anglès, ja jubilada, va decidir anar a l’Índia per col·laborar amb la Fundació Vicente Ferrer.

Part de les seves experiències a Anantapur les ha escrites en un seu blog que dedica a les seves nétes.

Ara fa uns dies  va enviar la carta que segueix a sota, demanant ajuda per a una nena índia que pateix una greu malaltia.

Estimats amics i família,

Tots sabeu de la meva estada a l’Índia i de la meva dedicació a
l’escola professional de la Fundació Vicenç Ferrer i amb alguns de
vosaltres us he pogut explicar de viva veu el que ara plasmaré per
escrit.

La filla d’uns amics indis que entre els dos guanyen 2.500 rupies al
mes, que són uns 63 €, tenen una filla de 9 anys que pateix
thalassemia; una malaltia que debilita els globuls rojos fins arribar
a destruir-los. Teniu més informació d’aquesta malaltia a la Wikipèdia
(només l’he trobat en anglès). De moment i com a cura provisional se
li fan transfusions de sang una vegada al mes i això fa que superi
l’anèmia momentàniament però a la llarga els seus organs fallaran
segons m’ha explicat el seu pediatra de l’hospital de la Fundació de
Bathalapalli, i es morirà. La malaltia es pot curar amb un
transplantament de medul·la òssia. S’intentarà trobar un donant entre
algun membre de la família i però caldrà una operació que costa 8.000
€. Aquesta operació es pot fer a Bangalore però els pares no tenen els
diners.

He obert un compte a nom de la nena i meu al Banc de Sabadell amb la
intenció de recollir prou diners per poder fer aquesta operació i
encara que pugueu posar-hi poquet, si som molts ho aconsseguirem.
Estic segura que podrem!

Aquest és el compte:

Vasavi Bai – Nuria Vidal Llorens

Entitat Oficina D.C.            Número de compte
0081            0063            24              0006262842

El fet de viure en el mateix lloc que la nena i els pares, fa que em
senti gairebé obligada a prendre una acció. No podeu imaginar-vos com
es troba de malament els dies abans que li facin la transfusió,
després li canvia la cara de color! Us prego que l’ajudeu!

Agraint-vos la vostra atenció i a l’espera de la vostra col·laboració,
us dono les gràcies en nom de la  nena i meu,

Núria Vidal

_____________

Avui dimarts,  4 de desembre,  ha enviat un altre missatge  que matisa i continua el  que acabeu de llegir.

Diu això:

Assumpte Vasavi Bai, la nena que té Thalassèmia
Avui hi han moltes noticies. Recollit fins el moment: 2.680€

He anat a veure el metge de la nena ¡ m’ha donat la quantitat exacta de la operació. La metge española que em va donar les priemeres dades es va equivocar al canviar de Rupies a Euros. Avui ho hem fet amb calma i surt el que diuen aqui 10 lacks, la friolera de 1,000.000 Rupies que son, al dia d’avui, 15.151 €. Estic esperant que arribi l’Anna Ferrer d’Espanya per discutir amb ella un seguit de coses sobre aquest tema. Estic segura que la FVF també colaborara. Us aniré informant.

Entretant s’ha publicat la carta que us vaig enviar a molts de vosaltres, al diari del meu poble. La gent em coneix i espero que poguem recollir mes diners. Avui, estic amoinada pero sé que ens en sortirem.

El metge també m’ha dit que la propera setmana es reunirà amb la familia; pare, mare, germà i la Vasavi, per començar a omplir papers i per explicar-los tot el que cal fer.

Continuaré informant. Feu-nos propaganda, si us plau, entre la gent de bona fe!

Tots aquells que tingueu Facebook podeu seguir les noticies al FaceBook:
https://www.facebook.com/groups/333492840090966/

I us torno a posar el número de compte del Banc de Sabadell, obert per aquest cas, per aquells que potser no m’heu rebut encara,
o heu perdut el meu correu

  • Des d’Espanya:
VASAVI BAI-NURIA*VIDAL LLORENS
0081-0063-24-0006262842
  • Des de l’estranger:
IBAN / BIC ES5100810063240006262842 / BSAB ESBB

_______________

Això fa doncs que em decideixi  a fer pública aquesta petició d’ajuda a trvés dl meu blog  i miraré de fer-la arribar, a més, a diversos mitjans de comunicació d’arreu del país per tal de contribuir a fer que aquesta petició  sigui coneguda pel màxim nombre de persones possible i augmentar així les possibilitats de resoldre el cas.

Us demano que feu arribar aquesta petició d’ajuda a les vostres amistats.

Recentement vaig llegir o escoltar  que algú deia que

“És tan poc el que podem fer que fóra una llàstima NO FER RES !”


Cal doncs que fem sempre alguna cosa, per petita que sigui.

Ben amistosament

Sani Girona

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Cristianisme inventat? El mite del Faraó segons Llogari Pujol.

Publicat el per

¿Interessa prou difondre a bastament el tema del Cristianisme com una religió inventada  a partir dels mites egipcis?

No! Evidentment !  Això és un tabú que s’intenta mantenir tan amagat com sigui possible.  Però en l’època d’Internet, aquesta és una informació a l’abast de tothom. Només cal ens cal fer una cerca amb els motor de recerca i descarregar-ho. Internet ha revolucionat l’accés ala informació. No sé si la veritat ens farà més lliures o no, però com a mínim coneixerem més versions de la veritat, i algunes de les mentides i enganyifes que s’han anat perpetuant a través del temps.

Fa un temps, totalment per casualitat, vaig tenir el plaer de conèixer en Llogari Pujol, la seva companya i un grup d’amics seus de Vic  al castell de Castellet i la Gornal. El grup feia una excursió festiva per aquella zona del Garraf, admirant les meravelloses vistes sobre el pantà de Foix que es poden disfrutar des d’allà.

Vam fer petar la xerrada una estona i en resultà que teníem amics comuns a Vic. Ens vam intercanviar adreces i recomanacions vàries.
Les seves eren realment interessants:  em va recomanar que fes una cerca  de “Llogari Pujol” a Internet. I fou així com vaig descobrir la seva  obra  (magna i fonamental)  Jesús, 3000 años antes de Jesucristo.

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Mantenir viu el blog. 26/30. Fer una confessió real o inventada.

Publicat el per

Mantenir viu el blog. 26/30. Fer una confessió real o inventada.

Espero que la meva proposta no provoqui somriures ni desqualificacions.  No és que vulgui empènyer ningú a exposar en públic la seva intimitat. Cadascú sap fins on pot “despullar-se” davant dels demés. El que ha fet Internet ha estat potenciar a l’infinit, mitjançant webs, blogs i serveis de xarxes socials les possibilitats de difondre a nivell planetari allò que només fa trenta anys es limitava a un àmbit purament íntim.

La multiplicació ad infinitum de confidències banals fa que sigui molt difícil de fer-ne cap de nova i d'”objectivament interessant”.  Per tant, la millor opció possible, fóra escriure una confidència inventada, equivalent a l’expressió d’un desig , confessable o inconfessable.

Tot el que soni a confessió, a confidència exposada, excita el voyeurisme congènit dels humans i per tant, l’interès general.

Exposar í fer públic un aspecte íntim, que com a tal, no forma part de la imatge que projectem socialment equival a provocar un escàndol. I francament, jo no penso en això. Penso més aviat en un exercici d’estil  literari. No cal ni que sigui personal, podem imaginar-ho en termes de política ficció  i posat  en boca d’un polític viu o mort, amanit, necessàriament, amb un toc d’humor negre o sulfúric.   

Dit això recordo, per si algú ho ha oblidat,  que aquí NOMÉS estem proposant estratègies escritptòriques per mantenir viu el blog!

Confidència explosiva d’una líder política. Setembre de 2012.

Sé que sonarà políticament incorrecte, però en la situació actual, no estic per gaires filigranes retòriques.  Cal ser directes i  francs.  N’estic fins els ovaris d’en Pere Navarro i l’ala  PSOEística del nostre partit.
Cal que aquest octubre hi hagi una ruptura definitiva entre i el PSC catalanista i el  el PSEOC que ha fet un nou cop d’estat al partit.

Quan tots van apunyalar Pasqual Maragall, l’unic federalista convençut, no vam dir res perquè nosaltres no érem Pasquals. Quan fa poc van voler expulsar del partit  son germà Ernest Maragall, per haver expressat lliurement la seva opció, tots vam callar com Ramonetes, perquè no érem Maragalls. Quan en Joaquim Nadal no ha pogut aguantar més l’embat  PSOEístic de la nova direcció, ens l’hem envainat per no trencar el partit. Però això s’ha acabat i hem de dir prou. Fins aquí hem arribat. Prou.
Ha arribat l’hora de la veritat.
Prou traïcions. Prou de caça de catalanistes. Prou involució. Prou pallassades “federalistes”. Prou collonades.
Primàries  democràtiques  o  trencament definitiu!
Visca Catalunya socialista.

Montserrat Thura. La Razón. 25.9.2012

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Mantenir viu el blog. 24/30. Donar un bon consell als amics lectors.

Publicat el per

Mantenir viu el blog. 24/30. Atrevir-se a donar un bon consell als amics i lectors.

 

Entre els molts temes que podem triar per escriure el nostre post n’hi ha un que consisteix a donar generosament un bon consell als lectors del nostre blog.

Malgrat tot un corrent contrari a la idea de donar consells, crec que es pot fer una excepció de tant en tant i atrevir-nos  a comunicar allò que per a nosaltres hagi estat una experiència positiva i útil.

Sí,  donar consells està sovint mal vist:

– “Tu, cuida’t de tu, que ja tens prou feina, i deixa en pau els altres”…

I de vegades cal justificar-se per tant d’atreviment:

– “Consejos vendo, que para mi no tengo”  o    “Tu fes el que dic, no facis el que jo faig”
No sempre tenim la possibilitat de comunicar a d’altres persones allò que creiem que pot ajudar a millorar alguna situació. El blog pot ser doncs una bona eina per amplificar un bon consell.

“No calleu les vostres queixes. Expresseu-les a Twitter o a Facebook o, si en teniu, al vostre blog, i envieu-ho per correu urbi et orbi”. 

“Passeu-vos a Jazztel !,  Moviestar ens roba”. 

“Assistiu al proper  Ple municipal del vostre poble o ciutat”.

”Al matí, preneu un suc de llimona !”

“Viviu una emoció forta un cop cada mig any: Llegiu  la retòrica enverinada del diari  “La Razón”.     (Ep, malalts de cor, absteniu-vos-en!)

Segur que sabeu com estalviar, com fer salut, com evitar una sorpresa desagradable, com comprar millor, on trobar un estri molt útil, …

No us ho guardeu només per vosaltres. En temps de crisi, la solidaritat també consisteix a compartir les bones idees i els bons consells.

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

 

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

 

 

Adreces d’història, ètica, sociologia, idees.

Publicat el per

Adreces d’història, ètica, sociologia, idees.

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

11 de setembre de 2012. Diada nacional de Catalunya.

Publicat el per

Tothom manifesta obertament que enguany aquesta Diada és especial.  Un gran nombre de catalans participarà en els actes programats per aquest dia i especialment en la marxa reivindicativa per la Independència, expressant la voluntat de ser un nou estat sobirà dins de la Unió Europea.  Mai no hi haurà hagut tanta gent dient-ho tant clarament i amb tanta convicció.

Tot i així, és de preveure que el clam quedi present a l’aire de tot el país fins el dia 20, data en què el President Mas s’entrevisti  amb el President Rajoy
li presenti el projecte de “pacte fiscal” acordat pel parlament catatà  i torni amb algun tipus de resposta del Govern de Madrid.

M’hauria agradat escoltar alguna paraula i gest amable per part d’aquest govern del PP, però fins i tot el dia de la vigília de la Diada, el president Rajoy, en la roda de premsa que ha concedit a un grup de periodistes, representants del principals media del país, s’ha enrocat amb el “això ara no toca”.  I per aquesta actitut, per acció i per omissió, el govern és culpable de tota la tensió que s’acumula en aquest país i que no pot ser bona de cap manera en un moment econòmic tan delicat.

Caldrà veure quines mesures prenen els partits polítics catalans davant el govern de majoria absoluta del PP que pretén seguir  mantenint Catalunya com a autonomia parasitada i  sota desequilibri econòmic permanent, l’equivalent actual a “bombardejar Barcelona cada cinquanta anys” per mantenir Catalunya sotmesa.

Potser sí que no cal fer-nos moltes il·lusions per no haver de patir greus frustracions com vaticinen que passarà els que tornen de tot, o els que no creuen en res. Tanmateix, m’agrada imaginar  que aquesta Diada de 2012 serà especial i contribuirà a reforçar el sentiment identitari de tots els catalans.

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *