Mort de Gilbert Durand, antropòleg de l’imaginari.

El dia 9 d’aquest mes desembre vaig rebre còpia d’un missatge de l’amic AV*  que l’esposa de Gilbert Durand, Chao Ying Durand, havia enviat al primer cercle d’amistats i parents i que després es va anar reenviant per tota la xarxa als milers de col·legues, seguidors, deixebles  i admiradors de l’Obra del mestre G. Durand.  El mel comunicava la mort del seu marit:

J’ai la tristesse de vous annoncer que Gilbert nous a quittés ce matin à l’Hôpital de Rumilly.
La cérémonie religieuse aura lieu mardi 11/12/12 à 14h30 en Eglise de Moye.

Chao Ying

El diari belga Le Soir publicava dilluns 10 de desembre aquesta notícia en relació amb Gilbert Durand:

Décès de Gilbert Durand, résistant et anthropologue de l’imaginaire

Rédaction en ligne. Lundi 10 Décembre 2012, 18h31

Gilbert Durand, ancien résistant du Vercors, directeur du Centre de recherche sur l’imaginaire et spécialiste de la mythologie, est décédé vendredi à l’âge de 91 ans, a annoncé lundi sa famille dans le carnet du Figaro. Né le 1er mai 1921 à Chambéry, Gilbert Durand avait rejoint la Résistance dès la fin de l’année 1940 et avait ensuite participé activement aux maquis du Vercors. Agrégé de philosophie et docteur ès lettres, Gilbert Durand fut professeur de philosophie, puis de sociologie et d’anthropologie à Grenoble II. Disciple de Gaston Bachelard, il avait co-fondé en 1966 le Centre de recherche sur l’imaginaire et dirigé cette structure autour de laquelle travaillèrent une soixantaine de laboratoires du monde entier. Gilbert Durand était l’auteur d’une quinzaine d’ouvrages, dont « Les structures anthropologiques de l’imaginaire’ (PUF, 1960), « L’imagination symbolique » (PUF, 1964), « La foi du cordonnier » (Denoël, 1984), ou « Les mythes fondateurs de la franc-maçonnerie » (Dervy, 2002). En 2000, il avait reçu le titre de « Juste parmi les nations », la plus haute distinction décernée par Israël à ceux qui ont sauvé au péril de leur vie des juifs pendant la guerre. En 2007, le grand résistant Raymond Aubrac lui avait remis la cravate de commandeur de la Légion d’honneur pour ses actions dans la Résistance. Gilbert Durand était également titulaire de la médaille de la Résistance avec rosette, de la Croix de guerre 1939-1945 avec palmes et commandeur des Palmes académiques.

Un dels 60 laboratoris de recerca sobre l’imaginari als que fa referència l’article fou justament el  G.R.I.M.  de la Universitat de Barcelona:  Groupe de Recherche sur l’Imaginaire et la Mythocritique, creat i coordinat el 1985 pel professor Alain Verjat Massmann.

Ara és l’hora , més que mai, de fer-li a Gilbert Durand l’homenatge que es mereix apropant-nos novament  a la seva Obra i a algunes de les obres  generades pels seus col·laboradors i deixebles, un conjunt  fonamental i imprescindible per al coneixement humà.

El professor Alain Verjat ho matisa de la manera següent:

“fonamental per desxifrar els mil avatars del món al llarg de l’història, el món modern en la seva complexitat,
i l’home, aquest ésser “inconstant i divers” (com deia Montaigne), el d’ahir i el d’avui.

I afegeix aquest retrat essencial del mestre Durand:

“Gilbert Durand era filòsof, sociòleg, antropòleg, literat, expert en pintura de tots els segles, profund coneixedor de la música i especialment de l’obra de Wagner; si estiguéssim en el segle XVI, diria que era un humanista; en el XVII, un “honnête homme”, en el XVIII, un “filòsof il·lustrat”; un pou de ciència obert a tot, curiòs de tot, amic de físics quàntics, de psicoanalistes, de biòlegs o de matemàtics com René Thom. Aquesta ment privilegiada, universalista, que hagués pogut dominar el món universitari de la segona meitat del segle XX, va rebutjar la brillant carrera a la que podia pretendre de la mateixa manera que rebutjava els compromisos politico-acadèmics; va ser fidel a les seves muntanyes, a l’universitat de Grenoble com va ser fidel als centenars d’amics i milers de seguidors, que tenia arreu del món. Perquè era un home generós. La majoria dels grans savis són malhumorats i gelosos dels seus coneixements. Però els molt grans, no.
Gilbert Durand ho regalava tot: el seu somriure, des del primer moment, els seus coneixements, i per poc la seva vida, quan es tractava de resistir a l’invasor nazi. A nosaltres, els seus lectors espanyols, ens va regalar, cada vegada que li ho demanàrem, els drets de traducció de les seves obres, per tal de facilitar-ne la publicació per part d’editors que podien desconfiar. Aquesta generositat és molt important. Però és molt més encara el que ens va ensenyar. Per fer-ho curt: ens va ensenyar a llegir, el món, la gent, les obres literàries, la pintura, la música, la filosofia i la religió, tot a l’hora, en uns recorreguts transversals vertiginosos que ens han revelat el sentit profund de l’història humana. Va inventar la pluridisciplinarietat abans que se’n parlés, i la literatura comparada moderna abans que es descobrís. Tant de bó que les seves lliçons, tan profundes i tan enriquidores, siguin llavor fecunda per les generacions que ens seguiran.”

Alain Verjat Massmann.  13.12.2012

 ..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

GDurandimg

Retall de les imatges que dona Google en fer una cerca sobre Gilbert Durand

Gilbert Durand a la Universitat de Barcelona. 1985

Gilbert Durand a l’ Aula Magna de la Universitat de Barcelona, amb motiu del
Col·loqui Internacional sobre els Valors Heurístics de la Figura Mítica d’ Hermes,
organitzat per la Facultat de Filologia, Departament de Filologia Francesa i Provençal,
i el Grup de Recerca de l’ Imaginari i Mitocrítica, Barcelona, 21-22 de març 1985.

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços (Amb la col·laboració de Montse Prat i Serra)

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Anuncis

Cristianisme inventat? El mite del Faraó segons Llogari Pujol.

¿Interessa prou difondre a bastament el tema del Cristianisme com una religió inventada  a partir dels mites egipcis?

No! Evidentment !  Això és un tabú que s’intenta mantenir tan amagat com sigui possible.  Però en l’època d’Internet, aquesta és una informació a l’abast de tothom. Només cal ens cal fer una cerca amb els motor de recerca i descarregar-ho. Internet ha revolucionat l’accés ala informació. No sé si la veritat ens farà més lliures o no, però com a mínim coneixerem més versions de la veritat, i algunes de les mentides i enganyifes que s’han anat perpetuant a través del temps.

Fa un temps, totalment per casualitat, vaig tenir el plaer de conèixer en Llogari Pujol, la seva companya i un grup d’amics seus de Vic  al castell de Castellet i la Gornal. El grup feia una excursió festiva per aquella zona del Garraf, admirant les meravelloses vistes sobre el pantà de Foix que es poden disfrutar des d’allà.

Vam fer petar la xerrada una estona i en resultà que teníem amics comuns a Vic. Ens vam intercanviar adreces i recomanacions vàries.
Les seves eren realment interessants:  em va recomanar que fes una cerca  de “Llogari Pujol” a Internet. I fou així com vaig descobrir la seva  obra  (magna i fonamental)  Jesús, 3000 años antes de Jesucristo.

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Adreces d’història, idees, ètica, sociopolítica.

Idees, Ètica, Sociopolítica, Història.

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Continua llegint

Adreces de seus sobre Ciències cognitives i Filosofia

 

CIÈNCIES COGNITIVES & FILOSOFIA

 

 

.

.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

5è aniversari de Fragmenta editorial

M’envien una informació que paga la feina incloure-la aquí, per conribuir a la seva difusió i perquè serveixi de recordatori d’aquí a un temps:

Fragmenta Editorial celebra el seu 5è aniversari amb un fòrum d’autors i lectors

Fragmenta Editorial celebrarà aquest dissabte dia 5 de maig el seu cinquè aniversari amb una trobada que aplegarà lectors i autors sota el títol “Llegir, parlar, contemplar”. El I Fòrum Fragmenta s’obrirà amb un breu concert de música sufí i es clourà amb un diàleg entre Francesc Torralba i Vicenç Villatoro,  (autors del llibre Amb Déu o sense, un dels darrers) moderat per Joan Barril, després de tot un dia amb tallers, taules rodones i xerrades simultànies a la Casa d’Espiritualitat Sant Felip Neri, al barri de les Tres Torres de Barcelona.

Fragmenta Editorial va néixer el maig de 2007 de la mà d’Ignasi Moreta, doctor en humanitats, que n’assumeix la direcció literària, i d’Inês Castel-Branco, doctora en Arquitectura, que n’assumeix la direcció gràfica. El segell es defineix com una editorial independent que tracta sobre les religions des d’una perspectiva aconfessional. Des d’aleshores, ha publicat 42 llibres en català i, des de 2011, 11 en castellà (l’últim arribarà la setmana vinent a les llibreries). Entre el seu catàleg s’hi pot trobar l’Opera Omnia Raimon Panikkar (només existent en italià i ara en francès) i autors com ara Lluís Duch, Teresa Forcades, Xavier Melloni, Ramon M. Nogués i Marie Balmary, o introduccions i clàssics de les principals tradicions religioses del món.

El I Fòrum Fragmenta inclou quatre activitats simultànies en tres torns:

Al matí combinaran un taller d’introducció a la música i poesia sufís amb Halil Bárcena i ‘Ushâq, grup de música de l’Institut d’Estudis Sufís de Barcelona que haurà actuat a l’inici de la trobada, amb altres activitats. Es tracta de xerrada “El treball detectivesc d’un biblista”, amb l’especialista Josep Rius-Camps, la taula rodona “El sagrat, avui”, amb Lluís Duch, Amador Vega, Carles Salazar i Dominique de Courcelles, i el taller “L’escriptura de l’experiència. A propòsit del llibre Monges”, amb la seva autora Laia de Ahumada.

A migdia s’impartiran un taller de meditació zen, amb Raquel Bouso i Berta Meneses, una taula rodona sobre “Veus espirituals del segle XX: Maragall, Weil, Eliade, Légaut i Grotowski” amb els  experts Ignasi Moreta, Josep Otón, Vicenç Mateu, Lluís Ylla i Anna Caixach, un diàleg amb Xavier Melloni al voltant del seu llibre Vers un temps de síntesi i, també, la taula rodona “Entre el cervell i la transcendència”, amb Francesc-Xavier Marín, Ramon M. Nogués i Òscar Puigardeu.

A la tarda, els participants hauran de triar entre un seminari de lectura d’El monjo i la psicoanalista de Marie Balmary, amb Andreu Trilla, l’activitat “Fragmenta per dins”, amb Ignasi Moreta, Inês Castel-Branco, Julia Argemí i Ramon Bassas, una introducció a la lectura de Panikkar, amb Xavier Serra Narciso, i una taula rodona titulada “Com llegir els textos sagrats d’altres tradicions” amb Antoni Prevosti, Joan Ferrer, Jordi Sidera, Halil Bárcena i Manuel Forcano.

A l’acte de cloenda han confirmat la seva assistència Xavier Mallafré, president del Gremi d’Editors de Catalunya, Jordi Ferré , president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, Ignasi Garcia Clavel, cap de l’Oficina d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona i Xavier Puigdollers, director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya.

.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Postcomentari al post “La determinació del gens” al blog “Un tel als ulls”.

*Postcomentari.

El meu comentari al blog de Clídice  Un tel als ulls”.  Post  La determinació dels gens :

  “Allò que veritablement cada un de nosaltres és i té, és el passat”. (…)
Italo Calvino (?)”

Cal llegir amb cura i respecte els molts comentaris que li han deixat. La discussió sobre si només hi ha present o només passat és inesgotable.  Per sucar-hi pa. Queda clar que el futur … no n’hi ha o serà molt negre.
Jo hi he deixat dit això:

Jo també Jeremiaré…una miqueta. Només hi ha present… i “carpa del dia”…

Però si ens agrada escriure tenim tot un passat meravellós que podem explicar i ens podem explicar a nosaltres mateixos.
Tenim la gran sort de potinejar la memòria i fer-la selectiva i podem oblidar moltes de les desgràcies del passat per quedar-nos amb el bo i millor de cada etapa de la vida.

El futur era bonic quan crèiem que nosaltres també ens compraríem un palauet a la vora de la mar. I que lligaríem els gossos amb fuet de Vic.
La desgràcia va començar quan alguns desgraciats van votar l’Aznar !  El PP va fomentar la disbauxa i tothom s’hi va apuntar !

Ara, pel futur que podem imaginar… i el que ens espera de veritat, ¡el futur ja se’n pot anar a la m****!

“Cualquier tiempo pasado … fue mejor !” ;-9

<b> ¡ Però… Visca la vida !   ||
http://www.youtube.com/watch?v=dvgZkm1xWPE&noredirect=1 </b>
Sani

.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Com viure la vida: “The Little Rules of Life”

Ahir va ser un dia intens. Un amic va enviar-nos un dels millors acudits del món, acompanyat d’una llista de preceptes vitals que són tot un compedi filosòfic en estat pur.

L’acudit és realment bo i em va fer esclatar el riure.  La llista em va impressionar per la seva qualitat emocional, ètica i sociocultural fins al punt que se’m va acudir “refer-la” una mica: modificant-ne algunes “regles”, nosaltres en direm preceptes,  afegint-ne algun més i reordenant una mica el conjunt.

Per il·lustrar-ho convenientment, adjunto,  *copienganxats, l’ acudit i la llista  i,  per acabar, proposo una nova llista, lleugerament retocada per mi,
—reordenada, “corregida”  i augmentada—, perquè serveixi de punt de partida per a noves aportacions que, de segur, no us podreu estar de fer.

Afegits als “Deu manaments”  bíblics que estudiàvem a classe de religió quan érem petits, tot aquest paquet podria acabar sent  una mena de “Nou Catecisme del segle XXI”.  Aplicats estrictament,  aquests preceptes podrien millorar substancialment el funcionament del món. Poca broma! 

1. L’acudit:

A professor investigating the psychology of humour says Spike Milligan was the author of the world’s funniest joke. Five years ago, Professor Richard Wiseman did an online experiment in which 300,000 people from around the world voted for the best gag. Professor Wiseman now says the winner was almost certainly written by Milligan during his Goon Show days.

The joke runs as follows:

Two hunters are out in the woods in New Jersey when one of them collapses. He doesn’t seem to be breathing and his eyes are glazed. The other guy whips out his ‘phone and calls the emergency services. He gasps,

—’My friend is dead! What can I do?’ The operator says,

—’Calm down, I can help. First, let’s make sure he’s dead.’

There is a silence, then a shot is heard. Back on the phone, the guy says,

—’OK, now what?’

2. Lista original de   “The Little Rules of Life” ,  l’autor de les quals sembla ser un tal  H. Jackson Brown Jr.  que mereixeria ser molt més conegut.

The Little Rules of Life

Sing in the shower.
Treat everyone you meet like you want to be treated.
Watch a sunrise at least once a year.
Leave the toilet seat in the down position.
Never refuse homemade brownies.
Strive for excellence, not perfection.
Plant a tree on your birthday.
Learn 3 clean jokes.
Return borrowed vehicles with the gas tank full.
Compliment 3 people every day.
Never waste an opportunity to tell someone you love them.
Leave everything a little better than you found it.
Keep it simple.
Think big thoughts but relish small pleasures.
Become the most positive and enthusiastic person you know.
Floss your teeth.
Ask for a raise when you think you’ve earned it.
Overtip breakfast waitresses.
Be forgiving of yourself and others.
Say, “Thank you” a lot.
Say, “Please” a lot.
Avoid negative people.
Buy whatever kids are selling on card tables in their front yards.
Wear polished shoes.
Remember other people’s birthdays.
Commit yourself to constant improvement.
Carry jumper cables in your truck.
Have a firm handshake.
Send lots of Valentine cards.
Sign them, “Someone who thinks you’re terrific.”
Look people in the eye.
Be the first to say hello.
Use the good silver.
Return all things you borrow.
Make new friends, but cherish the old ones.
Keep a few secrets.
Sing in a choir.
Plant flowers every spring.
Have a dog. <Or cat :)>
Always accept an outstretched hand.
Stop blaming others.
Take responsibility for every area of your life.
Wave at kids on school busses.
Be there when people need you.
Feed a stranger’s expired parking meter.
Don’t expect life to be fair.
Never underestimate the power of love.
Drink champagne for no reason at all.
Live your life as an exclamation, not an explanation.
Don’t be afraid to say, “I made a mistake.”
Don’t be afraid to say, “I don’t know.”
Compliment even small improvements.
Keep your promises no matter what.
Marry for love.
Rekindle old friendships.
Count your blessings.

by H. Jackson Brown Jr. que en té per tant tots els drets d’autor.

3.  I aquí va la llista del filòfof H. Jackson Brown Jr.  reordenada, corregida  i augmentada pel Sani. Retocs i afegits van en lletra negreta. Fa així:

Commit yourself to constant improvement: Always think of a proposal that may improve the current situation. 
Think big thoughts but relish small pleasures.
Become the most positive and enthusiastic person you know.
Avoid negative people.
Be there when people need you.
Compliment even small improvements.
Sing in the shower.
Sing in a choir.
Treat everyone you meet like you want to be treated.
Watch a sunrise at least once a year.
Leave everything a little better than you found it.
When pissing, please DO NOT wet the toilet seat &
Leave the toilet seat in the down position.
Never refuse homemade brownies.
Strive for excellence, not perfection.
Remember other people’s birthdays.
Plant a tree on your birthday.
Plant flowers every spring.
Learn three clean jokes and spread them worldwide.
Return borrowed vehicles with the gas tank full.
Compliment (at least) three people every day.
Never waste an opportunity to tell someone you love them.
Keep it simple.  (Whatever  “it” be).
Floss your teeth.
Ask for a raise when you think you’ve earned it.
Overtip breakfast waitresses.
Be forgiving of yourself and others.
Say, “Thank you” a lot.
Say, “Please” a lot.
Buy whatever kids are selling on card tables in their front yards. (One of them can become a new Bill Gates or Steve Jobs some day).
Wear polished shoes and clean underpants.
Carry jumper cables in your truck.
Have a firm handshake.
Send lots of Valentine cards and sign them: “Someone who thinks you’re terrific.”
Look people in the eye.
Be the first to say hello.
Use the good silver.
Return all things you borrow (even books!).
Make new friends, but cherish the old ones.
Rekindle old friendships.
Keep a few secrets.
Have a dog. <Or cat >  or a  bird of prey.
Always accept an outstretched hand.
Stop blaming others.
Take responsibility for every area of your life.
Wave at kids on school busses.
Feed a stranger’s expired parking meter. (Skip this rule but keep it in mind as a good joke)
Don’t expect life to be fair.
Never underestimate the power of love  and fear that of hatred.
Drink Catalan cava or French champagne (if you can afford the latter)  for no reason at all. Spoiling yourself is wise and healthy.
Don’t be afraid to say, “I made a mistake.”
Don’t be afraid to say, “I don’t know”… but add  “I’ll look it up  in the Wikipedia.”
Keep your promises no matter what.
Live your life as an exclamation, not an explanation. Wow !
Marry for love or keep on being single but loving yourself a lot.
From time to time, put off the lights and light a candle.

From time to time silence your TV set  while keeping watching the program.
Believe in the benefits of plants and herbs.

Count your blessings.
 by H. Jackson Brown Jr.   recently  updated & upgraded by  Sani Girona on January 18th 2012

Feu-la vostra també i mireu si podeu implementar la primera regla que és, de totes, la més important i que a mi em sembla essencial per millorar l’espècie humana.

 

(Continua  aquí: Com viure la vida: Preceptes complementaris)

 

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

___________________________________________