El Llibreter convoca el “Premi Exhaurim-lo! 2010”

El Llibreter, blogaire catosfèric que no necessita presentació, ha tingut un somni. I ens l’explica -al seu blog- així:

Els esdeveniments han succeït per aquest ordre: primer va ser la idea, després vaig triar el llibre i finalment he redactat les bases. De manera que:

1. Un amic em va animar, fa molt de temps, a fer una crida a exhaurir un llibre. Com que sóc conscient de la indiferència que generaria, l’he descartada un munt de vegades. Però sempre torna per fer-me la guitza, de manera que he decidit conjurar-la ara que gaudeixo de la irresponsabilitat acumulada després de més de cinc anys de blog i he creat ara mateix el premi literari més insignificant de Catalunya: elPremi Exhaurim-lo!

2. En un rampell intuïtiu proclamo que l’obra guanyadora del Premi Exhaurim-lo! 2010 és  Males companyies, de Marc Cerdó

3. Les bases:
a. Participaran al Premi Exhaurim-lo! tots els llibres comentats en aquest blog entre l’1 de gener i el 12 d’abril.

b. Es tindrà en compte que, per raons òbvies, el tiratge no sigui gaire alt.

c. Serà indispensable que hagi estat recomanat a la llibreria i que hagi estat la causa d’almenys dos agraïments per part de lectors omnívors.

d. Serà indispensable també que hagi gaudit de lacomplicitat d’altres col·legues.

e. La decisió del jurat unipersonal serà intuïtiva i inapel·lable.

f. Les bases del premi podran canviar en futures edicions, si és que mai es torna convocar.

g. El llibre guanyador serà anunciat al blog el dia 13 d’abril.( Ara ja ho sabem: l’obra guanyadora del Premi Exhaurim-lo! 2010 és  Males companyies, de Marc Cerdó)

h. El premi consisteix en una crida local però universal a comprar-lo massivament i exhaurir-lo abans de i durant la Diada de Sant Jordi.

Ens afegim a la teva iniciativa i tal com et deia en el meu comentari, i – en la mesura de les nostres possibilitats- mirarem de contribuir a fer  realitat  la teva creativa i literària  idea.

D’entrada ho pengem aquí, però com que per aquí passen només uns pocs “happy few”, haurem de recórrer a la notra BaseDades de xarxa social que és força més extensa. Envio mels, piulets i  feisbucs  urbi et orbi...

Segonament em comprometo a enviar còpies del  post a uns quants mitjans de comunicació: el primer de tots Vilaweb i al Vicent Partal ,  que  a hores d’ara ja ho deu saber i se’n farà altaveu segur, seguríssim. I a unes quantes cadenes de televisió petites i grans. Mai no se sap on hi ha terra adobada on hi pot créixer la llavor.

I anirem afegint les idees i propostes que se’ns acudeixin pel camí.

Bona sort i endavant. No dubto que el teu premi serà un èxit total. Al Marc Cerdó li tocarà fer-te un petó i una abraçada, com a mínim !  (El pernilet és a compartir, eh?  ;o))))) !!!!!

Ben lletraferidament i amistosa

Sani

________________________________

Una imatge manipulada enganya més que mil paraules

El diari Le Monde, que durant dècades es va negar a incloure imatges a les seves pàgines per tal de mantenir fins al límit més ‘extrem la idea que les imatges podien manipular la realitat, en l’exemplar del diumenge 4 i dilluns 5 d’avril de 2010, a tota pàgina,  -pàgina 5-, publicava una imatge il·lustrativa que exemplificava el perill de manipulació de la realitat que poden tenir “les imatges”, de les quals, curiosament només se’n vanten sempre la capacitat de  “dir més que mil paraules”! (?)

M’ha cridat força l’atenció la intel·ligència de la composició:  “On ne sait rien quand on ne sait pas tout” diu el missatge referit a una imatge que mostra una parella fent-se un petó.  A sota, la mateixa foto, però en el seu context real, mostra que la parella no és en un lloc qualsevol un dia qualsevol, sinó que és la foto d’una parella fent-se un petó a pocs metres del mur de Berlin, just al davant de la Porta de Brandemburg, potser només un dies o unes hores abans de la caiguda del Mur, i sota la mirada passiva d’una dotzena llarga de policies de l’antiga Alemanya anomenada “Democràtica”.

La traducció podria ser:
“No saber-to tot es com no saber res.”
“No oblideu el context per poder entendre la realitat”!
“Compte amb les imatges perquè, tal com passa amb les aparences, enganyen.”
I per meu compte jo hi vull afegir-hi aquesta frase:   “Una imatge manipulada pot enganyar més que mil paraules.”

Bé, no sé si això ja ho havia escrit algú abans. És força probable, però no evident del tot. En tot cas ho escrivim  i ens en fem autors  o repetidors de la dita.

La imatge que ens proposen els del Monde és per recordar-nos que des del 29 de mars i  de dilluns a divendres, el diari publica un apartat especial de dues o tres pàgines anomenat  “Contre-enqûete” o  “L’actualitat en profunditat” que promet abordar  més extensament i en profunditat un tema d’actualitat, per tal que, disposant de més informació contrastada, ho poguem entendre tot millor.

Felicitats per utilitzar una publicitat tan fina i intel·ligent per mirar de vendre’ns… informació veraç.  Em sento ben tractat i per tant, n’estic agraït.

Avui dia tothom sap que no ens podem fiar de cap imatge, perquè totes poden haver estat manipulades. No cal que en fem cap drama, però tampoc cal que ho oblidem… Tenir-ho present ens pot servir per evitar enganys, miratges i paranys.

El màrketing i la publicitat al servei de la manipulació

Manipulació subliminal per forçar-nos a comprar, o el màrqueting i la publicitat a punt d’esdevenir una ciència temible.
Això és els que ens expliquen en un article al magazine Pour la Science.fr

ACTUALITÉ. PSYCHOLOGIE

OPPRESSER LE CLIENT POUR LE FAIRE ACHETER
Réduire la taille des allées dans les supermarchés, abaisser les plafonds, boucher les perspectives dans une boutique : ces stratégies pousseraient les clients à diversifier leurs achats.
Sébastien Bohler
Le sentiment d’oppression, analyse une étude de l’Université Columbia, donne l’impression au client que sa liberté est entravée. Ce dernier compenserait cette perte de liberté en augmentant la variété de ses achats, ce qui donne l’impression de maîtriser une composante de son environnement. En un mot, la perte de liberté de mouvement entraîne un besoin de liberté dans les achats.
Jonathan Levav et Rui Zhu ont mené des expériences concrètes en faisant varier la largeur des allées d’un magasin, et en constatant que les clients diversifiaient davantage leurs achats lorsque les allées étaient étroites, ou que lemagasin était surpeuplé (ce qui crée aussi un sentiment d’oppression et limite les mouvements).
Les conséquences pour les chaînes de magasins et les fabricants de produits sont les suivantes : un magasin très fréquenté a intérêt à proposer une grande variété de produits à ses clients ; un magasin plus spacieux ou privilégiant une clientèle plus rare, mais plus aisée, a intérêt à mettre en avant quelques produits particulièrement appréciés et connus. L’effet de confinement profitera aux marques peu connues, que les clients choisissent dans une démarche anticonformiste (on limite mes mouvements, alors j’affirme ma liberté en achetant un produit atypique).
Si le commerce n’est pas une science exacte, il s’en rapproche…
Magazine Pour la Science.fr

Horrreur !!!!!!!!!!
Sí, començo a creure que la publicitat cada cop s’acosta més a un perill greu per a la llibertat en majúscula, i que en alguns casos equival a estafa, engany, manipulació, i més desastres que no compensen l’aportació positiva en imaginació, creativitat i art de la imatge.

Justament perquè tots aquest aspectes positius es posen al servei de la manipulació de la conducta mitjançant el retat de cervell i l’engany més o menys disfressat, es per això que cal inventar la manera d’enfrontar-nos-hi decididament i activa.
I probablement, la millor manera de fer-hosigui el boicot actiu i proclamat via internet.